LAS HEREDERAS Paraguai, 2018
Direcció: Marcelo Martinessi
Intèrprets: Ana Brun, Margarita Irún, Ana Ivanova, Nilda González, María Martins, Alicia Guerra
Gènere: drama
Durada: 97 minuts
Idioma: castellà
Fragilitat
«Si arrastré por este
mundo la vergüenza de haber sido y el dolor de ya no ser...» Aquest
fragment de la cançó «Cuesta abajo» de
Carlos Gardel podria ser el leitmotiv de
la pel·lícula de Marcelo Martinessi.
Las herederas
(2018) és una pel·lícula fràgil, sensible, molt íntima, que demana molta
atenció i participació per part de l’espectador.
El seu director, Marcelo Martinessi, va néixer a Asunción (Paraguai)
l’any 1973 i és conegut pels seus curtmetratges, que han guanyat diversos
premis en festivals. Las herederas és el seu primer llargmetratge
i ja s’ha fet un lloc en el món del cinema, després d’haver guanyat un Os de
Plata (el premi Alfred Bauer) en el
Festival de Berlín 2018.
Dues dones de bona posició
viuen juntes en una casa elegant, gran i amb criada inclosa. Quan ja tenen una
certa edat, a la seixantena, els diners de l’herència s’estan esgotant i
comença la decadència. Han de començar a desprendre’s de pertinences familiars.
Una d’elles, Chiquita (Margarita Irún),
acaba a la presó per frau, i a partir d’aquí la història se centra més en Chela (molt bona interpretació per part d’Ana Brun, Os de Plata a la millor actriu), que per
guanyar alguns diners amb el seu cotxe fa de taxista per a amigues i conegudes.
És aquí que la història es torna més tendra i amb més desig, i encara més a
partir de l’aparició en la vida de Chela d’Angy, una jove, desinhibida, moderna, que fuma,
que vesteix informal i que l’anomena Poupée.
Personatge molt ben interpretat per l’actriu Ana Ivanova.
Segons Marcelo Martinessi, la història va néixer a
través d’experiències properes, de diàlegs que va escoltar en la seva infantesa
i en la forma que tots aquests pensaments i totes aquestes vivències es van
anar posant en la memòria i amb el temps s’han transformat en sensacions,
sentiments...
Las herederas és
una pel·lícula de dones. El mateix Martinessi
reconeix i explica que «el Paraguai és una terra de dones; en contrast amb
actuacions, educacions o formes masclistes, al Paraguai són les dones les qui
controlen la fibra interna de la societat».
Per tant, ens trobem immersos
en un canvi de vida, en una transformació i en un nou comportament d’unes dones
ja a la seixantena, que han de renovar la seva relació i la seva manera de
viure. I tot això molt ben explicat, amb una íntima i propera posada en escena
per part del director i el bon treball de totes les actrius que participen en
la història.
Martinessi aconsegueix
que en poca estona (el film és relativament curt, comparat amb el que s’estan
acostumant molts directors en allargar inútilment moltes històries) coneguem
una dona, l’heroïna de la història, al mateix temps que ella es va coneixent.
Aparentment, tindrem la sensació, al final de la pel·lícula,
que no ha passat res, però en realitat ha passat molt. Només cal pensar-hi amb
atenció i haver participat en la història d’aquestes dones.
Guillem Terribas Roca
Col·lectiu
de Crítics de Cinema de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada