Paternel
País:
França, 2024
Direcció:
Ronan Tronchot
Guió:
Ronan Tronchot, Ludovic du Clary
Intèrprets:
Gregory Gadebois,
Géraldine Nakache i Lyès Salem
Gènere: Drama
Durada: 93 min
Idioma: Francès
Subtítols: castellà
Full de sala:
Guillem Terribas Roca
Ens trobem davant d’una pel·lícula, que podria ser una molt bona crònica sobre la vida d’un rector d’un poble francès, que és apreciat pels seus feligresos. Que és un home honest, que està convençut de la seva feina, la de predicar la paraula de Déu, la de donar exemple de vida. El rector, que es diu Simó, sap escoltar i estar al costat de la gent, gent senzilla com ell, que conviuen civilitzadament, en un espai natural agradable i sense complicacions, fins que apareix una antiga amiga de Simó, de quan ell era seminarista.TOT ANIRÀ BÉ.
El personatge de Simó està magistralment interpretat per l’actor francès Grégory Gadebois, que casualment el vam poder veure fa unes setmanes en el film francès dirigit per Daniel Auteuil, Presumpció d’innocència, on interpretava el personatge de Nicolas Milik, el pare de família acusat d’assassinar a la seva dona.
Aquest film dirigit pel jove director francès Ronant Tronchot, que també n’és el guionista, el presenta en un moment en què els films com Conclave i la recent mort del papa Francesc, ha posat en l’actualitat tota una sèrie de preguntes i situacions de l’església i també qüestions com l’avortament, el celibat i el comportament i la manera d’actuar del vaticà, són temes que surten en els diferents plantejaments que se li presenten al rector Simó, a partir que sap que és pare biològic d’un vailet d’onze anys.
Una de les moltes reflexions, preguntes i angoixes del capellà sobre el perquè del celibat dins l’Església catòlica, és quan li comenta a la mare de la criatura la relació que tenia amb una feligresa ja gran, i que feia dies que havia mort. Deia en Simó, que aquella senyora es posava molt contenta quan ell l’anava a visitar, perquè estava amb ella i per ella. Que no pensava amb ningú més, perquè no tenia a ningú i tampoc tenia pressa, perquè ningú l’esperava. En canvi, quan la visitava algú de la família, estaven més pendents de la família que havien deixat. Tenien pressa per marxar perquè aquests sí que tenien algú que els esperava, en canvi, el rector, en Simó, quan estava amb ella, només estava amb ella. Per això el celibat és important entre els capellans catòlics, perquè no tenen ningú, ni un lligam íntim, sinó que es deuen al poble, als seus feligresos.
Aquesta història d’un capellà que tota la gent del poble li diu Pare, menys el seu fill, que no li pot dir, està molt ben explicada i d’una manera molt senzilla, sense apujar mai el to de la història però el deixant al descobert i mostrant les contradiccions d’una església que li costa renovar-se i acceptar que el món, el pensament i la manera de viure van canviant contínuament.
Una història, una pel·lícula recomanada per a gent que té fe i creu amb l’església i, també, per la gent que no és creient. La manera en què està explicada li dona un interès general.
Guillem Terribas Roca, Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada