Salut pel Català reclama a Girona plans d’acollida per als sanitaris nouvinguts

 Salut pel Català impulsa un grup per dinamitzar accions a les comarques gironines i assegurar que la llengua sigui part de la comunicació clínica.

Marina Geli, Guillem Terribas, Josep Vilaplana, Carme Majo, Rafel Masià, Lluís Mon, 
Jaume Heredia, M. Mercè Roca, Glòria Basset. Foro: Marc Martí 

Salut pel Català ha reclamat aquest dissabte al matí, en una jornada a la Casa de Cultura de Girona, que els professionals que s’incorporen al sistema sanitari arribin amb prou competència lingüística per atendre els pacients en català. L’acte, amb una seixantena d’assistents, també ha servit per donar a conèixer el Grup de Dinamització territorial, l’estructura amb què l’entitat vol impulsar accions als centres de les comarques gironines.

El missatge de fons ha estat directe: no n’hi ha prou que els pacients tinguin dret a parlar català si el sistema no pot garantir aquest dret quan entren en una consulta, a urgències o en una planta d’hospital. L’entitat defensa que la llengua no és un element secundari, sinó una part de la comunicació clínica i de la confiança entre metge i pacient.

El president de Salut pel Català i cardiòleg a l’Hospital Clínic, Lluís Mont, ha demanat “plans concrets d’acollida” per als residents nouvinguts i un nivell suficient de català abans de començar a exercir a Catalunya. Sense aquesta preparació, ha advertit, no es poden garantir els drets lingüístics dels pacients.

El català a la consulta
L’exconsellera de Salut Marina Geli, vocal de l’entitat i directora de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, ha situat el repte en una aliança entre ciutadans, pacients, personal sanitari, institucions, col·legis i sindicats per fer del català la llengua habitual del sistema de salut.

La mirada dels usuaris l’han portat l’escriptor i llibreter Guillem Terribas i l’escriptora i professora de català Maria Mercè Roca. Terribas ha vinculat la llengua amb el respecte i amb una atenció més humana. Roca ha alertat que la barrera lingüística pot dificultar l’assistència i ha reclamat que el problema es faci visible i s’hi donin respostes concretes.

A l'Hospital Josep Trueta, la infermera i referent lingüística Carme Majó ha explicat algunes de les mesures que ja s’apliquen: la diagnosi de la situació lingüística del centre, la difusió de materials sobre drets i bones pràctiques, la gestió de queixes i els cursos específics per al personal. El programa “Prescriu-te al català” suma una cinquantena d’inscrits a l’hospital entre 2025 i 2026.

Glòria Bassets, metgessa de família i directora d’atenció primària de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, ha remarcat que el repte no recau només en els treballadors que arriben de fora. També cal, ha defensat, sensibilitzar els equips perquè mantinguin el català en els espais assistencials i garantir que direccions i gerències hi destinin recursos.

Les dades que expliquen el repte

El president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, ha donat dimensió al problema amb dades sobre el sistema sanitari català. El 23,8% dels metges col·legiats a Catalunya s’han format a l’estranger i només el 48,1% dels graduats en Medicina formats al país acaben exercint al territori. En l’àmbit gironí, el 16,45% de les noves col·legiacions d’infermeria registrades entre 2022 i 2025 corresponen a persones procedents de fora de l’Estat.
Aquest context reforça, segons els ponents, la necessitat de lligar l’arribada de nous professionals a una formació lingüística real. No es tracta només de poder mantenir una conversa bàsica, sinó d’assegurar que el pacient entén i és entès en un moment sovint delicat.
El gerent de la Regió Sanitària de Girona i director dels Serveis Territorials de Salut, Jaume Heredia, ha tancat l’acte situant la llengua dins la qualitat assistencial. Ha subratllat que “la llengua és un element clau de comunicació que condiciona la qualitat i la seguretat de l’atenció sanitària” i ha defensat que el Departament treballa perquè els pacients “puguin ser atesos en la llengua que escullin”.

Segons les dades exposades durant la jornada, el 100% de les entitats del SISCAT ja tenen un referent lingüístic i el 97% disposen d’un pla de gestió lingüística. Durant el 2025, aquestes eines van donar lloc a més de 1.500 actuacions vinculades a la promoció del català dins del sistema sanitari. A la demarcació, les proves de “Prescriu-te al català” ja han sumat aquest 2026 59 examinands, sobretot en nivells intermedis i avançats.
Jesús Badenas, publicat en el Diari de Girona, 24.05.2026 

TERRIBAS, VINT ANYS DESPRÉS.

 

M’arriba el darrer llibre del llibreter emèrit Guillem Terribas. De fet aquest llibre de butxaca és el mateix que va publicar fa vint anys amb Ara Llibres, i per tant porta el mateix títol Demà serà un altre dia. Però nou subtítol: Vint anys després. La foto de portada també és d’ara. És el mateix llibre amb un afegit de trenta planes. L’afegit, amb el mateix to, és del llibreter retirat que pensa que en comptes de fer tantes coses i gestionar tantes llibreries com va fer ell, potser se n’hauria hagut de quedar amb una sola i petita. A l’afegit hi ha reflexions de qui ara és avi i se’n vanta i ho gaudeix, tot i que la Martina se li està fent gran. Algú a qui pel camí ha perdut amics com Modest Prats, Vicenç Pagès i Jordà, Leopoldo Panero, Miquel Pairolí, o la seva mare i la seva germana. El llibre es presenta divendres a les vuit del vespre com les presentacions d’abans: dins de la Llibreria, a les vuit i amb xampany, com abantes. Si fa vint anys els presentadors van ser 22 persones, ara seran el pintor Joan Mateu i l’escriptora Marta Pasqual, amb Josep Maria Fonalleras de mestre de cerimònies. I el 27 de maig a Vilablareix, amb Mar Bosch de presentadora. No para, aquest Terribas!

Jordi Grau, publicat en el PuntAvui 22.05.2026 a la secció de Mirades.

 

Terribas, vint anys després

M’arriba el darrer llibre del llibreter emèrit Guillem Terribas. De fet aquest llibre de butxaca és el mateix que va publicar fa vint anys amb Ara Llibres, i per tant porta el mateix títol Demà serà un altre dia. Però nou subtítol: Vint anys després. La foto de portada també és d’ara. És el mateix llibre amb un afegit de trenta planes. L’afegit, amb el mateix to, és del llibreter retirat que pensa que en comptes de fer tantes coses i gestionar tantes llibreries com va fer ell, potser se n’hauria hagut de quedar amb una sola i petita. A l’afegit hi ha reflexions de qui ara és avi i se’n vanta i ho gaudeix, tot i que la Martina se li està fent gran. Algú a qui pel camí ha perdut amics com Modest Prats, Vicenç Pagès i Jordà, Leopoldo Panero, Miquel Pairolí, o la seva mare i la seva germana. El llibre es presenta divendres a les vuit del vespre com les presentacions d’abans: dins de la Llibreria, a les vuit i amb xampany, com abantes. Si fa vint anys els presentadors van ser 22 persones, ara seran el pintor Joan Mateu i l’escriptora Marta Pasqual, amb Josep Maria Fonalleras de mestre de cerimònies. I el 27 de maig a Vilablareix, amb Mar Bosch de presentadora. No para, aquest Terribas!

Guillem Terribas: «Durant molts anys vaig ser un secundari, fins que vaig ser el protagonista»

 El fundador de la Llibreria 22 presenta la reedició ampliada de les seves memòries.

 El fundador de la Llibreria 22 de Girona i Creu de Sant Jordi, Guillem Terribas, ha visitat els estudis de Girona FM en el marc del programa Els 4 Rius per presentar la reedició de les seves memòries, Demà serà un altre dia. Vint anys després de la seva publicació original, l'obra torna a veure la llum en una versió de butxaca publicada per l'editorial Univers, que compta amb un epíleg inèdit de trenta pàgines. 

De l'activisme de base a referent cultural

Durant la conversa, Terribas ha fet memòria sobre la seva implicació en l'eclosió cultural de la ciutat durant la Transició. Ha recordat els seus inicis en l'Assemblea Democràtica d'Artistes, en grups de teatre local de Girona i en l'associació de veïns, unes experiències on sempre va exercir un paper de repartiment abans de fer el salt definitiu al capdavant del seu propi projecte llibreter. 

 «Durant molts anys jo vaig ser un secundari. Estava a l'assemblea d'artistes, a l'associació de veïns, en grups de teatre... Jo escoltava i mirava, fins que va arribar la Llibreria 22 i allà vaig haver de ser el protagonista de la història» 

Trenta pàgines noves amb una mirada madura i personal

La nova edició del llibre actualitza la trajectòria de Terribas i aborda el seu procés de jubilació, l'experiència de ser avi, la mort de persones de l'entorn proper i la transformació d'un sector, el del llibre, que ha viscut canvis profunds en les darreres dues dècades. Amb tot, l'autor manté un to optimista i agraït amb la vida i la ciutat de Girona.

Presentació a la Llibreria 22

L'acte de presentació de l'edició ampliada de Demà serà un altre dia tindrà lloc demà divendres, 22 de maig, a les 20.00 hores, a la mateixa Llibreria 22. Terribas estarà acompanyat en aquesta cita per Josep M. Fonalleras, pel pintor saltenc Joan Mateu i per l'escriptora i docent Marta Pasqual, en una trobada que promet recuperar el format clàssic de les tertúlies llibreteres de la ciutat. 
Programa4 Rius Girona Fm Saïd Sbai.21.05.2026

A partir del minut 32.20. Tota l'entrevista:   https://www.gironafm.cat/podcasts/els-4-rius/arquitectura-joc-i-literatura-girona-en-els-4-rius/

Vint anys després, demà continuarà essent un altre dia

Guillem Terribas presenta aquest divendres l’edició de butxaca -amb apèndix- del llibre que va ser tot un èxit l’any 2007

 

Guillem Terribas publica nou llibre. De fet, no és un nou llibre, sinó la reedició, en format butxaca, de Demà serà un altre dia, la crònica de la seva vida i de la Llibreria 22 -si és que no són el mateix- que va publicar ara fa vint anys. Si, com cantava Gardel, vint anys no és res, bé es pot permetre en Terribas reeditar el seu llibre després de dues dècades. A més a més, ja tenim l’estiu aquí, i a la platja sempre és més manejable portar-hi un llibre de butxaca, al cabàs gairebé no ocupa lloc, entre la crema protectora i la funda de les ulleres. El llibre, per cert, es presenta aquest divendres a les vuit del vespre a la Llibreria 22, i oficiaran l’escriptor Josep Maria Fonalleras, l’escriptora i professora Marta Pasqual i l’artista Joan Mateu, a més del mateix autor, el qual assegura que ha volgut organitzar una presentació com les de fa vint anys: «a les vuit del vespre i no a les set de la tarda, a l’interior de la llibreria i no en la sala annexa i amb xampany en acabar l’acte». No es descarta alguna altra sorpresa de darrera hora, si bé el mateix autor tranquil·litza els qui hi vulguin assistir, assegurant que no serà com fa vint anys, que hi van intervenir 22 presentadors. 

Foto. Aniol Resclosa.

No és del tot cert que Terribas hagi publicat exactament el mateix llibre. No és del tot cert, perquè va «exigir» a l’editorial (Arallibres) escriure-hi un apèndix de trenta pàgines on poder recollir les vivències, si no, totes, almenys les més significatives, dels vint anys que han passat des de la publicació original de Demà serà un altre dia. Des d’aquell dia fins que ha vist la llum la seva edició de butxaca ha canviat l’ofici de llibreter, ha canviat la Llibreria 22, en Terribas s’ha jubilat, ha mort gent estimada per ell -la seva mare tot just un mes després que presentés el llibre- i ha sigut avi, dit sigui en ordre de menor a major importància a criteri de qui escriu aquesta crònica, i sospito que en Terribas no canviaria gaire aquest ordre (en aquests vint anys ha publicat un llibre sobre cinema, però tres dedicats a la seva neta Martina, cosa que parla per si sola de l’ordre d’importància de la seva vida). Les altres 180 pàgines del llibre són les mateixes de fa vint anys, amb l’excepció alguna errata corregida.
La idea d’escriure aquesta -podríem dir-ne- nova versió de Demà serà un altre dia la va provocar la pesadesa de la gent durant vint anys. No ho diu així en Terribas, que es limita a explicar que sovint trobava qui li demanava que plasmés per escrit alguna de les anècdotes que -home xiroi- relatava en reunions o trobades.

-Però si ja ho vaig escriure-, responia cada vegada, referint-se a Demà serà un altre dia.
Això, afegit al fet que Arallibres va posar en marxa La Col·lectiva de llibres de butxaca i que Demà serà un altre dia ja no es trobava a les llibreries -a cal ferrer, cullera de fusta-, va acabar de decidir Guillem Terribas. I això que tal vegada s’ha deixat perdre un bon negoci:
-Quan em van dir que el llibre ja no es trobava, vaig entrar a Internet i vaig veure que es venia a... 60 euros! Coi, ja us el venc jo per 30, vaig pensar- explica entre riallades.

No caldrà. Avui se’n presenta l’edició de butxaca. Amb xampany.
ALBERT SOLER, publicat en el Diari de Girona, 22.05.2026 

Mon Marquès Sureda. Reconeixement

 

Divendres 8 de juny a les 18 h.  a l'auditori Josep Irla, de Girona, reconeixement a 

persona de SALOMÓ MARQUÈS SUREDA.  

 

Temps de flors *Girona 2026 / Concert a càrrec del Cor Mercadal.

 

Més enllà del Truffaut: quan el preu del concurs públic marca la diferència

Les escletxes al sistema de licitacions són múltiples, des d'una microempresa d'enginyeria que guanya el pla d'internacionalització de l'Ajuntament de Girona fins a la impressió d'una revista local a Lleó

Foto:David Borrat

La llei de contractes al sector públic es fonamenta sobre els principis de lliure concurrència i igualtat d'oportunitats. A totes les licitacions de l'administració pública catalana s’hi pot presentar qualsevol empresa, entitat o persona d’arreu de Catalunya. També de l'Estat espanyol i de qualsevol país de la Unió Europea. Els tribunals d'adjudicacions són molt exigents i no accepten cap criteri que discrimini per raó de procedència o nacionalitat. Ara bé, aquests concursos públics, necessaris per garantir la transparència i evitar les concessions a dit, a vegades es resolen en adjudicacions sorprenents, amb decisions difícils d'entendre per la ciutadania i el teixit empresarial local.
A Girona, recentment ha aixecat molta polseguera el cas del cinema Truffaut, un establiment municipal gestionat durant més de 25 anys pel Col·lectiu de Crítics, entitat sense ànim de lucre molt vinculada a la cultura gironina que durant tot aquest temps ha fet néixer i créixer una programació de cinema d’autor en versió original. En el millor moment de la sala, amb rècord d’espectadors, l’Ajuntament ha tret a concurs la prestació del servei i l'ha guanyat una empresa de Cambrils (Baix Camp), que proposa un projecte molt similar a l'actual, però amb una oferta econòmica 4.000 euros més baixa. El plec de condicions ha donat prioritat al criteri econòmic i no ha valorat aspectes com la trajectòria, el vincle amb les entitats de la ciutat o la gestió desinteressada del Col·lectiu. Tot plegat ha generat rebombori i ha posat sobre la taula les tensions del sistema de licitacions públiques per valorar projectes culturals i del tercer sector. I el cas del Truffaut no és l'únic.
La Revista de Girona és una publicació que edita bimestralment articles sobre tota mena de temàtiques relacionades amb les comarques gironines. Depèn de la Diputació de Girona i totes les seves activitats surten a concurs, des de la direcció i la coordinació fins a la impressió o el disseny. Ara, justament, s’ha de renovar la direcció i la coordinació de la capçalera, i al concurs públic s’hi ha presentat una empresa de Barcelona, de manera que es podria donar la paradoxa que la Revista de Girona es coordinés des de Barcelona. També s’ha renovat el contracte d’impressió, que actualment recau en la Impremta Pagès, d’Anglès. Però, entre 2021 i 2025, l’empresa adjudicatària d'aquest servei va ser Editorial MIC, de Lleó, així que cada dos mesos les maquetes s’enviaven a Castella i els exemplars tornaven impresos cap a Girona.
"La veritat és que sovint ens veiem afectats pel fet que el mercat estigui obert a tot Espanya, ho assumim amb certa resignació. Preferiríem que les administracions catalanes prioritzessin més el teixit empresarial del territori, especialment tenint en compte que altres comunitats autònomes treballen activament per retenir els concursos dins del seu àmbit", explica a l'ARA el propietari gironí d'una impremta. I continua: "Això es percep com una pèrdua d’oportunitats i entristeix el conjunt del sector de les arts gràfiques, sobretot tenint en compte que el transport posterior implica una petjada ambiental més elevada". 
Comunicació local a 100 km de distància 
Un altre cas paradigmàtic és el de la comunicació institucional d’ajuntaments petits, que no tenen pressupost per contractar personal en plantilla i posen el servei a concurs. En moltes ocasions acaben guanyant, també amb l’oferta econòmica més baixa, empreses grans situades a quilòmetres de distància. A les comarques gironines, per exemple, s'ocupa de la comunicació de la Jonquera, Begur, Roses, Camprodon o Pals una mateixa empresa de Sant Cugat del Vallès. El periodista llagosterenc Marc Sureda, soci fundador de l'empresa de comunicació local Notidig i del portal Canal Ajuntament, coneix de prop el tema.******Amb el seu equip i diversos col·laboradors sobre el terreny treballa amb una desena de consistoris gironins, d'entre 100 i 15.000 habitants. "Hi ha algunes coses que sí que es poden fer a distància, però s’hauria de millorar la redacció de clàusules per afavorir la capacitat de resposta en 30 minuts o un radi d’actuació de 30 o 40 km. No té sentit haver de fer 250 km per anar a fer una fotografia. Aquestes coses haurien de puntuar, igual que l’idioma", argumenta. La llei de contractació sí que permet incorporar condicions com aquestes en el plec de les bases, però molts tècnics i secretaris d'ajuntaments opten per la fórmula genèrica i les eludeixen.*****A més, Sureda defensa la importància de la proximitat en la comunicació d'un ens local: "És un tema prou delicat per no conèixer el territori, com funcionen les institucions, la realitat del municipi, qui governa, les entitats... Tot això no es valora". I, sobre el pes de la valoració econòmica a la baixa, manifesta: "Hi ha qui rebenta els preus i així no es pot oferir un servei de qualitat. Quan el preu compta un 50% o un 60%, ja no m’hi presento. Amb aquest sector no ens farem rics, però s’ha de pagar bé perquè surtin els números per a tothom". Finalment, el professional lamenta que quan es renova un concurs, molts licitadors prenen com a referència el preu de l'anterior guanyador sumant l'IPC i el baixen una mica més, i així successivament cada 4 anys. "Ens estem tirant pedres a la teulada", conclou.

Aniol Costa Pau publicat a l'Ara 07 de maig 2026 (fragment)