dimecres, 23 de juny de 2021

JOAN RIBAS: Adeu a un geni

Joan Ribas.
 Dibuix d'Àngel Del Pozo
C
osta de parlar d’una persona amb qui fa només dos dies havia estat durant dues hores parlant de la vida. En Ribas, o el GENI, com li dèiem alguns, m’havia trucat dimecres perquè volia ensenyar la seva biblioteca de teatre (formidable, espectacular, feta a còpia d’anys i paciència) a en Salvador Sunyer i volia que jo l’acompanyés. Ens vàrem posar d’acord amb en Sunyer i finalment van quedar el divendres 18 de juny a les quatre de la tarda al seu temple teatral. L’Anna Carina ens hi va acompanyar. Abans vam saludar l’Anna Donato, la inseparable i adorable dona d’en Joan. En Joan estava assegut en una cadira de vímec, amb un coixí per estar més còmode. Físicament estava canviat, però no mentalment. Van ser dues hores en què en Joan Ribas ens va parlar dels seus primers records del món del teatre: “A l’hora del pati a La Salle tots els companys jugaven a futbol. Jo no, aprofitava per anar a veure com assajaven teatre els més grans.” En Joan ens va anar explicant històries: dels Pastorets, La Salle, Proscenium, El Punt, la Llibreria 22, i els seus viatges per teatres i a veure teatre, a Madrid, París, Avinyó, Sagunt, Almagro, Roma, Buenos Aires... De la Planeta i del seu nom.
Joan Ribas Febrer 2020.

Dels amics que l’han deixat, com ara en Carles Vivó, en Josep Capella, en Joan Canals –“el millor actor de teatre que he conegut”–, en Josep Maria Casas, el seu cunyat Salvador Donato i en Quim Masó, sempre el seu (i el meu) estimat i enyorat Quim Masó. Parlava i en Salvador i jo escoltàvem i alguna vegada li dèiem alguna cosa o es dirigia a mi: “Terribas, ensenya-li... Terribas...” Parlava i parlava però cada vegada amb més dificultat, però seguia, tenia ganes de parlar de la vida que se li acabava.
Sé que l’Anna Donato i en Joan Ribas m’aprecien. I jo a ells. Sempre m’han tractat com un més de la família. A l’Anna, li recordo aquell germà que es deia “Guillermo” i que va morir jove i que tindria la meva edat. En Joan sempre m’ha ajudat, m’ha esbroncat, m’ha fet reaccionar, m’ha aconsellat, m’ha renyat. Hem fet molta vida junts amb projectes i idees. En Ribas és i serà un GENI que tenia el seu geni.
Ha mort, ens ha deixat físicament però la seva obra continuarà, com el seu esperit, entre nosaltres i alguna vegada, per variar, ens renyarà. Jo sempre li estaré agraït.
Guillem Terribas, publicat en el Punt Avui, el dilluns 21.06.2021

Pastorets 2018. Guillem Terribas, Joan Ribas, Salvador García i Àngel Quintana.



ALTRES INFORMACIONS I ESCRITS SOBRE JOAN RIBAS

Diari de Girona: Mor Joan Ribas, empresari, activista cultural i ànima dels Pastorets de Gironahttps://www.diaridegirona.cat/girona/2021/06/20/mor-joan-ribas-empresari-activista-53974401.html

Jordi Grau en el Punt Avui: Gironí, empresari, home de teatre.

 Mor Joan Ribas, figura polifacètica a la Girona de la segona meitat del segle XX. 

 A partir de la feina com a comptable i assessor, va influir com a activista cultural i teatral i en l’impuls als mitjans de comunicació locals i a l’acció social.
http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1989118-adeu-a-un-geni.html  
Foto: Salvador Garcia


Gemma Busquets en el Punt Avui: Els relleus


Dani Chicano en el Diari de Girona: Joan Ribas, incansable creador d’espais.

Josep Alvarez en el Punt Avui: Adeu, Joan Ribas Feixas

Joan Ribas 30.01.2021 Foto: Guillem Terribas



Digital Vilaweb: S’ha mort Joan Ribas, impulsor destacat de la vida cultural gironina.



Xavier Castillón, en el Punt Avui: Girona acomiada a Joan Ribas 
http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1990263-girona-acomiada-en-joan.html



Pere García, Joan Ribas, Guillem Terribas, desembre 2016 



Entrevista de Jordi Grau a Joan Ribas a la Revista de Girona Desembre 2020. Fotografies de Josep M. oliveras.
file:///C:/Users/Usuari/Downloads/361177-Text%20de%20l'article-521136-1-10-20191210%20(1).pdf

Edició Limitada, entrevista emesa a Televisió de Girona Març 2020. Joan Roura / Guillem Terribas 
https://tvgirona.alacarta.cat/edicio-limitada/capitol/edicio-limitada---joan-ribas---12032020
Foto: Josep M. Oliveras.




dimecres, 16 de juny de 2021

El Truffaut torna al Modern, on va néixer, per créixer

Després de dos anys, la sala de cinema municipal ha tornat a la seu original, a un renovat Modern que ha completat la primera fase d’obres La reestrena, però, està pendent de permisos tècnics.
Guillem Terribas, obrint l'accés. Foto: Quim Puig

Han passat gairebé dues dècades perquè aquella idea de reconvertir l’antic cinema Modern en una factoria cultural es faci realitat. Bé, en part perquè en realitat, tant pel que fa a l’any 2000, quan l’Ajuntament aleshores amb l’alcalde Joaquim Nadal com a impulsor de l’equipament, com actualment, ara amb Marta Madrenas en el càrrec, l’únic ús que se n’ha fet i que se’n farà –almenys a curt termini fins que s’anunciïn els nous usos– són les projeccions del Cinema Truffaut, gestionades pel Col·lectiu de Crítics de Girona. Ara, després de dos anys de reformes que han obligat el Truffaut a projectar temporalment la programació als Albéniz Plaça, la sala de cinema en versió original i oberta a les entitats gironines torna a casa, al cor del Barri Vell. S’havia d’haver inaugurat fa una setmana; però, per permisos i detalls tècnics que ho impedeixen, la reestrena no té encara una data concreta.
Guillem Terribas i Carles Ribas, a la taquilla. Foto: Quim Puig

Una reobertura que no és una inauguració, com matisa Carles Ribas, responsable de la sala: “És un nou punt de partida, perquè la inauguració la farem quan es completi la segona sala, a la tardor. Aleshores sí que serà un equipament complet, una reivindicació de fa molts anys per poder satisfer la demanda de l’equipament per part de les entitats i no alterar la programació regular, que les distribuïdores exigeixen.” 
Una sala annexa amb capacitat per a 79 espectadors i que es preveu que estigui tecnològicament equipada a l’octubre. Ideal, aleshores, per celebrar no només la inauguració oficial, sinó el vintè aniversari del Truffaut –ajornat per la pandèmia–, com ressalta Guillem Terribas, president del col·lectiu que gestiona la sala municipal.
Entrada central. Foto: Quim Puig

Com el cinema d’abans 
Estrictament, pel que fa a les noves millores que afecten el Truffaut, els espectadors no s’hi trobaran res especial: la sala on abans ja es projectava està igual, només amb el sostre rehabilitat. Això sí, pel camí, pujant des de la nova entrada, situada com antigament a l’antic Cinema Modern, pel carrer Nou del Teatre, podran gaudir de l’escalinata i els flamants vestíbuls i sales pendents dels nous usos que cregui convenient el consistori. Amb alguna picada d’ullet en homenatge a les antigues instal·lacions: una taquilla o uns miralls on es col·locaven els cartells, que només fan de decorat.
En espera de poder disposar de la segona i anhelada sala, Terribas anuncia que serà “el final d’una història i el començament del projecte amb el qual vam néixer i que sempre havíem somiat”.
En espera de poder disposar de la segona i anhelada sala, Terribas anuncia que serà “el final d’una història i el començament del projecte amb el qual vam néixer i que sempre havíem somiat”.
Vestíbul primer pis: Foto Quim Puig

 
Un any d’obres per acabar del tot
Després d’aquest pas, ara queda pendent la segona fase, destinada a remodelar la pedra angular de la reforma: l’antiga sala de projeccions del vell cinema, encara a la intempèrie després que el 2007 s’ensorrés el sostre a causa de les humitats i l’abandonament. S’hi farà la sala polivalent destinada a arts escèniques i a projeccions. Les obres començaran al gener i es preveu que durin un any. Aleshores, l’accés al Truffaut es farà de nou per dalt, amb una placeta al davant, mentre que al nou Modern es farà per l’entrada que ara s’ha habilitat per baix.
JORDI CAMPS LINNELL el Punt Avui 16.06.2021

El cinema Truffaut ultima el seu retorn a casa, al nou Modern

Guillem Terribas i Carles Ribas, a la Sala 1 del Truffaut

Després de dos anys als Albèniz Plaça per les obres, a finals de mes reobriran en el renovat edifici municipal on va néixer el projecte, que és l’única activitat que s’hi fa des de l’any 2000​.
El cinema Truffaut ultima el seu retorn a l’antiga sala B del cinema Modern, ara un edifici remodelat i enlluernador. Després de dos anys d’exili als Albèniz Plaça a causa de les obres de reforma que s’han fet a tot l’immoble, el Col·lectiu de Crítics de Girona compta poder reobrir a finals de mes. Ho farà amb la sala principal del Truffaut en les mateixes condicions que abans, però amb nova entrada (pel carrer Nou del Teatre), una instal·lació renovada i, a partir de l’octubre, amb una segona sala, que permetrà «donar més alternatives» als espectadors.
Ho explica Guillem Terribas, l’incombustible president dels Crítics gironins, que gestiona el projecte des que va néixer fa 30 anys, primer, com a Setmana de la Crítica als ja desapareguts cinemes Catalunya, i més tard, traslladant-se al Modern B gràcies a l’interès de l’empresa que l’explotava. El Modern va tancar, l’Ajuntament va acabar comprant l’edifici a finals dels 90 amb Joaquim Nadal d’alcalde, i el 17 d’octubre de 2000 el Truffaut s’hi reinaugurava, després d’una primera reforma, per seguir alimentant els cinèfils i promocionant la versió original.
L'espai dedicat a la taquilla i control. 
«Hem estat 21 anys aquí, i ara el final del principi és que tot l’edifici pugui funcionar. Estem molt il·lusionats perquè hem dut la idea del Truffaut fins aquí, gràcies al suport dels espectadors i de l’Ajuntament, i en aquesta nova etapa volem ser encara més participatius, oberts, i no deixar d’inventar ni de crear», explicava ahir Terribas. Un dels seus motius d’orgull és la col·laboració, per exemple, amb Temporada Alta, que ha permès que per la sala hi passessin Jean Luc Trintingnant, Patrice Chéreau o Isabelle Hipert. Durant aquestes dues dècades amb el cinema consolidat a la ciutat alguns dels títols més vistos han sigut La dutxa, Babel, Intocable o, més recentment, Otra ronda, tal com apunta Carles Ribas, el coordinador de la sala.
 La reforma estructural que s’ha fet a tot l’edifici del Modern provocarà que a partir d’ara els espectadors hagin d’entrar pel carrer Nou del Teatre, com es feia abans a les sales, tot i que a la llarga es recuperarà l’accés que hi havia per Portal Nou, on s’hi ubicarà una plaça. Els espectadors trobaran la instal·lació molt canviada, amb una nova taquilla, el vestíbul remodelat i una nova sala amb capacitat per a mig centenar d’espectadors que estarà disponible a la tardor. Servirà per programar cicles de la Filmoteca, activitats o presentacions que ara afecten el dia a dia del cinema, donant més marge de maniobra. La reforma de tot l’edifici del Modern s’acabarà de completar amb una segona fase, que inclou l’adequació de l’antiga sala A per convertir-la en un equipament multidisciplinar per a teatre, dansa, música i, fins i tot, cinema.
El Truffaut ha estat els dos últims anys operant a la sala 12 dels Albèniz Plaça, on va acabar aquesta etapa a finals de maig. Amb el trasllat, de nou, a la seu del Modern acabada, ara s’està a l’espera que es resolguin tots els tràmits burocràtics necessaris per reobrir, i que els últims serrells de la reforma de l’edifici estiguin a punt. A la cabina de projecció, mentrestant, hi ha joies com l’antiga màquina de 35mm, que es muntarà novament al costat de l’imponent projector digital, o records de cinemes gironins ja tancats com els Catalunya o el Coliseu, entre d’altres. 
JORDI ROURA Diari de Girona 16.06.2021

GUILLEM TERRIBAS President del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
«Això va començar fa 30 anys com a iniciativa d’una banda de bojos» El Truffaut té uns 30.000 espectadors anuals, «que està molt bé», segons Terribas, i afirma que «el nostre públic és cinèfil i molt fidel»
Al novembre farà 21 anys que el Truffaut va reobrir al Modern, ja com a equipament municipal. Quin balanç en fan?
El projecte del cinema Truffaut té la gràcia que va començar fa 30 anys, a l’empresa privada, com a iniciativa d’una banda de bojos, els crítics de cinema dels diaris gironins i de les emissores de ràdio. Vam muntar als cinemes Catalunya la Setmana de la Crítica durant dos anys i això ens va animar a tirar endavant. Després va sortir la possibilitat de venir a la sala B dels cinemes Modern. Ens vam entendre amb els empresaris Gubau-Gratacós i vam estar deu anys treballant, creant, fent necessari el Truffaut amb l’empresa privada. A la ciutadania no li va costar ni un duro. L’Ajuntament, amb l’alcalde Nadal, va acabar comprant l’edifici del Modern i va fer una adequació a la sala B, per fer-hi la seu del Truffaut. Nosaltres vam guanyar un concurs públic per gestionar la sala, sense cap afany de lucre. Durant aquests 21 anys hem donat sentit a l’edifici del Modern.
En breu tindran dues sales.?
Guillem Terribas
Sí, s’ha fet una reforma esplèndida a l’edifici del Modern i a l’octubre comptem disposar ja de la segona sala de Truffaut. Volíem fer una petita reinauguració la setmana passada, per celebrar el retorn al Modern, amb la sala clàssica, però per qüestions burocràtiques, encara no sabem ben bé quan obrirem, potser ens en anirem a finals de juny. Havíem pensat projectar Mulholland Drive, de David Lynch, volíem jugar a dir que allò que fa 20 anys ja funcionava s’ha restaurat i ha tornat als cinemes, i nosaltres també ens hem posat al dia. Era tot una cosa simbòlica, però ara la pel·lícula ja la fan a d’altres cines de Girona i no sabem què projectarem quan tornem a obrir.
Quin perfil té el públic del Truffaut? 
El nostre client és un cinèfil. Una persona que demana més. Els cinèfils veuen moltes pel·lícules, però també els agrada que els expliquin històries d’una manera una mica diferent. Quan hi ha crisi, nosaltres no ho notem, perquè sempre tenim el mateix públic, gent que va a veure la pel·lícula que fan al Truffaut. Això em fa pensar una mica quan als anys 50 i 60 anàvem al cine, que anàvem a veure no la pel·lícula que ens interessava, sinó la que hi havia. El nostre públic és molt fidel i esperem que amb les dues sales poguem donar més alternatives i ajudar a estimar el cinema, com deia Truffaut. Quanta gent passa pel cinema en un any? 
En un any normal uns 30.000 espectadors. Que a nivell estàndar per una sala de cinema de 150 butaques és una xifra molt bona a nivell, fins i tot, europeu. Sempre hem tingut clar que no som una competència per a les altres sales. Som un a més a més. Si a vegades coincidim és perquè d’altres cinemes han agafat aquella determinada pel·lícula per fer-la en versió doblada i nosaltres la projectem en versió original. Sempre hem tingut molt bona relació amb els altres empresaris. 
Per què li van posar Truffaut? 
Truffaut representa un tipus de cinema que va sortir de la Nouvelle Vague francesa, un cine engrescador i que no era dels més durs, com podría representar Godard. Truffaut vol dir «volem més, però tampoc no cal tant». A més la frase «qui estima la vida, estima el cinema» ens anava molt bé i de fet ja la va utilitzar l’empresa que abans gestionava el Modern per promoure el projecte. 
Hi ha gaires més projectes com aquest?
Ben bé com nosaltres, no, perquè el Truffaut té programació estable tota la setmana i això és un fet diferencial.
JORDI ROURA, Diari de Girona 16.06.2021
Fotos: Aniol Rasclosa / Guillem Terribas.

dissabte, 12 de juny de 2021

Salt, milers d’històries

Jordi Grau

Dissabte passat el Barri dels Escriptors de Salt va celebrar la Diada del Llibre, una fira que va reunir davant del pavelló llibres, punts de llibre, llibreters, escriptors, un artista com Xavier Margenat per entretenir els nens i força gent per escoltar personatges com Maria Mercè Roca, Rafel Nadal o el llibreter emèrit Guillem Terribas, l’únic saltenc que a més de pregoner del seu poble ho ha estat també de la ciutat on viu, Girona.
Té potencial, aquesta fira, i molta gent que hi treballa des de l’ombra i que no es va desanimar quan el temps la va fer suspendre a l’abril. Els que van escoltar els personatges van saber de la construcció dels llibres quan van adreçats als infants o els joves, però també novetats com que el llibreter Terribas ultima una novel·la sense noms o que Rafel Nadal, després dels èxits d’El fill de l’italià i de Mar d’estiu, publicarà segurament a finals d’any una nova obra, que serà la tercera part de les històries familiars que va començar amb Quan érem feliços i que va seguir amb Quan en dèiem xampany.
Jordi Grau, Rafel Nadal, Guillem Terribas.

Va ser un matí plaent, entre llibres i literats. A Salt sempre s’ha destacat la bona feina que hi fan les universitats, el paper clau per a la cultura del Temporada Alta, el Teatre o La Mirona, la destacada feina cultural de les biblioteques o l’atracció que suposen les Deveses i el Ter. Però l’Ajuntament ha volgut mostrar el potencial de la gent i per això ha impulsat la campanya Una ciutat, milers d’històries, que es va posar en marxa aquest mes. El sentiment de poble és molt arrelat a Salt, que ja va lluitar per la seva independència fa més de quaranta anys, però ara és una ciutat amb força més de trenta mil habitants.
Joan Mateu

I per això és bona la idea d’aquesta campanya que funciona per xarxes i mitjans per mostrar nou cares, algunes més conegudes que d’altres, que expliquen com es pot triomfar amb voluntat i constància en terrenys tan diferents com el caiac, del qual Salt pot presumir de campió del món en la persona de Quim Fontané; la dansa, amb Makady Jammeh; el descobriment del món rural en un entorn privilegiat com fa l’Alba Casals de Cal Cigarro; la música, amb Lluís Costa, creador i productor, o la Nuri Mancebo; la pintura, amb Joan Mateu; la restauració, amb la Serena Formiglio; l’emprenedoria, com el cas de la Yasmina Koubghi Sbaio, o la fotografia, amb l’incombustible Eddy Kelele. Una ciutat, grans històries.
Jordi Grau. El Punt Avui 12.06.2021

dijous, 3 de juny de 2021

Primavera del 2021 (finals) * llibreria 22

Imatges, recomanacions, aparadors, passejades, missatges ... que us fa i es dona la Llibreria 22, quan arribem a la fi de la primavera 2021. Realització: Guillem Terribas. 03 de juny 2021.

dimarts, 1 de juny de 2021

Recuperem el Modern

Jordi Grau

T
ornem al Modern. Tornem a casa. Amb aquest lema el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona anuncia que avui es farà la darrera sessió del Truffaut als Albèniz Plaça i que abans de dues setmanes tornen a l’edifici que els va veure néixer. El cinema Modern es va fundar el maig del 1941, gestionat perJosep Maria Cort, a la que havia estat la residència social de l’Ateneu Social Democràtic lligat a la fàbrica Grober. Abans havia estat el Colegio San Narciso des de 1873 i anteriorment, la casa senyorial de la família Cors. A on es va instal·lar el cinema hi havia sala de ball a més de la funció social i educativa programada per la Grober, que també tenia la guarderia al costat de l’edifici.
Recollint els estris de l'Albeniz Plaça per tornar
al Modern.  


Per als de la meva edat el Modern era el cinema majestuós amb què el miràvem amb ulls de nen, veient les primeres pel·lícules de la factoria Disney. Després, d’adolescents, i quan el va comprar Miquel Gratacós, es va convertir en sala d’art i assaig i recordo haver-hi anat a veure La caiguda dels déus, de Visconti. Va ser també la primera multisala, on es va poder veure Tiburón a la sala comercial i, diuen les cròniques, Garganta profunda per estrenar la sala S que després va ser X, és a dir, les pel·lícules pornogràfiques. He tingut ocasió de xafardejar el que s’hi està fent. Es recupera el Truffaut, però també un edifici que pot ser molt important per a la ciutat i el món de la cultura gironina. L’edifici que va patir una degradació brutal i que es va ensorrar s’està reformant. He pogut veure l’antic escenari i recuperar la sensació que es tenia quan s’entrava a la sala gran. L’Ajuntament de Joaquim Nadal ho va comprar el 2000 a l’empresa que ara és de Miquel Casals i el Truffaut, ja en mans dels crítics, s’hi va establir poc després. Set anys després s’ensorrava part del sostre. Durant anys no es va saber ben bé què fer-hi, i les alternatives van anar des de portar-hi un centre cívic fins a un centre interpretatiu de la Nova Cançó.


Ara l’edifici està consolidat en la primera fase i es treballa ja en la gran sala. I en una tercera fase, en l’edifici de la UNED. Val molt la pena. De moment hi torna el Truffaut i en el vídeo que ha promocionat Guillem Terribas es veu com havia evolucionat l’edifici del carrer Nou del Teatre, el carrer dels torrats. Tenir-lo a disposició dels ciutadans és cosa bona.
JORDI GRAU, publicat en el Punt Avui 29.05.2021
Instal·lant el projector .


dilluns, 24 de maig de 2021

CINEMA TRUFFAUT, Tornem al Modern, tornem a casa

Després de dos anys d'obres a l'edifici del Modern, el Cinema Truffaut, que provisionalment ha estat a la Sala 12 dels Cinemes Albèniz Plaça, torna al Modern, amb un equipament totalment modern i posat el dia i amb una nova sala, que s'inaugurarà passat l'estiu i serà la Sala 2. Aquest vídeo de 3 minuts, es per donar la Bona Nova: TORNEM AL MODERN, TORNEM AL TRUFFAUT DE SEMPRE!. Realització: Guillem Terribas.

divendres, 21 de maig de 2021

Llibreria&Quiosc22: Primavera 2021

La Llibreria&Quiosc22 que està a l'Eixample de Girona, carrer Emili Grahit,57 compleix la funció de llibreria de barri molt ben equipada, sobretot en llibre infantil. Diaris, revistes, papereria i les darreres novetats... i amb tot el suport de la Llibreria 22 del carrer Hortes,22. El vídeo es un recorregut per les seves instal·lacions i els suggeriments. Realització: Guillem Terribas.

dijous, 20 de maig de 2021

CÒMICS 22 * Primavera 2021

Un recorregut per la botiga de Còmics 22 de Girona. Una ullada a les novetats i els còmics que us recomanem. Entre amb nosaltres en un mon ple d'imaginació: Veniu a Còmics 22. * 20 de maig 2021/ Guillem Terribas.

dimarts, 4 de maig de 2021

SANT JORDI 2021 / LLIBRERIA 22


Imatges de la Festa de Sant Jordi (23.04.2021) a la Llibreria 22 de Girona i a l'esplanada de la Copa de la Devesa de Girona, en precaució del COVID-19. Les cues civilitzades i controlades, els autors signant, la gent passejant i comprant a les parades i a les botigues. Un dia festiu en que va fer fàcil la remuntada (en comparació a l'any passat, que no es va poder celebrar), però molt més de lo previsible, en quan a la gent, el bon comportament i les vendes. El vídeo vol mostrar aquest retrobament amb la gent, amb el carrer i amb els llibres. Realització: Guillem Terribas.

dimecres, 28 d’abril de 2021

DÀMAIS GELABERT presenta els seus llibres a la Llibreria 22


Dijous 22 d'abril a les 6 de la tarda l'animadora/pedagoga i cantant Dàmais Gelabert, va presentar els seus dos llibres ELS DIES DE LA SETMANA i BON DIA, els dos il·lustrats per Sebastià Serra i editats pe El Cep i la Nansa. L'Espai 22 de la Llibreria 22 es va omplir de mainada per escoltar a la Dàmais i cantar amb ella les dues cançons en que estan basats els contes. Imatges de Guillem Terribas i Duna Jové. Muntatge Guillem Terribas. Girona 22.04.2021

dilluns, 26 d’abril de 2021

Gràcies, Josep Tarrés

La figura de l’il·lustre desaparegut Josep Tarrés i Fontan apareix en les necrològiques amb el subtítol “poeta”; i és correcte perquè Josep fou de per vida un bon poeta, d’una sensibilitat fora del torrent. El dia 28 de setembre del 2019 es representà a La Planeta el seu poema “El pessebre gòtic de Girona” a càrrec de Grup Proscènium, darrera vegada que rebé el reconeixement d’un públic entusiasmat.
A la Sala La Planeta quan va fer 90 anys.


Però cal assenyalar que la dimensió poètica de Josep Tarrés va més enllà d’uns versos ben travats. Els poetes escriuen llurs composicions perquè el públic les llegeixi, reciti o mediti. Ell va portar a terme iniciatives que ultrapassen el sentit de poeta “de papers”. En podríem assenyalar a manats, però segurament la més emblemàtica fou el descobriment i la restauració del call del carrer de la Força.
Recordem l’aspecte ruïnós d’aquell amuntegament d’habitatges improvisats, l’un damunt de l’altre, ocupats amb gent vinguda després de la guerra, que maldaven per sobreviure en aquell indret, ple de rates i brutícia. Només ell tenia la intuïció de convertir aquell galimaties de pisos rònecs en espais oberts –va descobrir dos carrers tancats feia dècades– i crear el seu gran projecte: el centre hebreu d’Isaac el Cec.
Aquest home, sense els mitjans econòmics necessaris, fiat de promeses de gent d’upa que no es van complir, es va arremangar, va llogar paletes, i amb la seva intuïció, va començar l’àrdua empresa de derruir els afegitons que els segles hi havien dipositat, fins a aconseguir recuperar uns espais que si per una part evocaven més de sis-cents anys d’història, per l’altra era un paradís increïble. Les nits es van omplir de versos sefardites, de cançons, i d’aromes, junts en bona companyia i al voltant de l’estrella de David que adorna el centre del pati.

Josep Tarrés, a la Planeta el 28.09.2019 


Va arribar un moment que tingué dificultats per pagar les factures que li queien al damunt. Llavors les institucions públiques –tan amatents sempre– aconseguiren la propietat, canviaren el nom i el destí del Centre. No deixaren ni un record d’en Josep sobre aquelles pedres! És un greuge que encara patim i que esperem veure recuperat.
Tarrés no defallí i emprengué moltes altres iniciatives, lligades al bon fer de la seva esposa: l’escultora Pia Crozet. Faria falta un número monogràfic per exposar-les; això sí, sempre amb un peu vora l’abisme econòmic, però sense mostrar mai desànim.
Afirmem que Girona va canviar de pell per l’atreviment de dues persones, Joaquim Nadal i Josep Tarrés, cadascú en el seu àmbit, urbanístic i permissiu el primer; i omplint la ciutat de poesia, de fantasia i de tradició el segon. Aquella “Girona grisa i negra” mutà en uns anys. Un d’ells, Josep Tarrés, ja no hi és, i només podem repetir: “Gràcies, Josep.”
JOAN RIBAS , publicat en el PuntAvui  25.04.2021

* Joan Tarrés era un personatge extraordinari que ha posat Girona en les faules i les històries més fantàstiques que un pot imaginar. No era un il·luminat, era un creador d'històries basades en la cultura Catòlica Romana i Jueva. Del no res en feia una aventura extraordinària, fantàstica. i, sempre Girona. En la fantasia de Josep Tarrés, Tota la història de la humanitat, té a veure o té relació amb Girona. 
Allà on sigui, seguirà explicant històries i donarà a conèixer la Ciutat de Girona. Per molts anys i gràcies Josep per fer-nos compartir la teva fantasia, poesia i ganes de viure.
GTR. 

diumenge, 11 d’abril de 2021

Presentació a Girona de EL DIA QUE VAIG MARXAR d'Albert Om


Presentació a Girona del llibre EL DIA QUE VAIG MARXAR d'Albert Om Organitzat per les llibreries EMPÚRIES, GELI i 22 el dissabte 10 d'abril de 2021, la pluja va fer que no es pogués fer la presentació a la Plaça de La Independència la presentació del llibre d'Albert Om EL DIA QUE VAIG MARXAR i es va portar a terme en el Cinema Truffaut, amb la intervenció de Rafel Nadal, de l'autor Albert Om i de l'Editora d'Univers Ester Pujol. La filmació, muntatge i edició es càrrec de Guillem Terribas. 10.04.2021

dissabte, 3 d’abril de 2021

LIBREROS DE NUEVA YORK / Full de Sala del Cinema Truffaut de Girona


 *THE BOOKSELLERS 

Estats Units, 2019
Direcció: D. W. Young
Gènere: documental
Durada: 99 minuts
Idioma: anglès

Passejar i civilitzar-se per les llibreries

El director D.W Young, en aquest documental sobre el món de les llibreries (sobretot de vell i d’incunables), fa un recorregut per la vida, el pensament, la tradició de llibreries i llibreters que encara reivindiquen la seva professió i els seus llibres com a part de la cultura i la civilització dels humans. Un món que s’està perdent, poblat de somniadors, de col·leccionistes, intel·lectuals i excèntrics obsessius. Una combinació d’uns llibreters que vénen d’una tradició que els porta a ser acadèmics, però també detectius i empresaris, tot al mateix temps.
Libreros de Nueva York de fet, vol ser un carta, un cant d’amor a la cultura del llibre, convertint en un plaer el seu visionat per a qualsevol que hagi estat feliç passejant per alguna llibreria. Molts personatges, sobretot llibreters, col·leccionistes, intel·lectuals, com la coneguda Fran Lebowitz (la protagonista de la famosa sèrie de Martin Scorsese sobre Nova York) passen pel documental explicant les seves experiències en el món del llibre, sigui com a lectors o professionals. Ens passejarem per llibreries, sobretot de vell. Ens recordaran que als anys 50 a Nova York hi havia 368 llibreries i ara n’hi ha 79. De la importància i l’especulació i la valoració de les obres que canvien de preu, no pel seu contingut sinó per la portada, per exemple. S’explica el cas d’una primera edició de “Moby Dick”, que està valorada en 5.000 $, però si té la coberta de paper original, el preu puja a 15.000 $. O la indignació d’un llibreter que no accepta que una primera edició realitzada a Bèlgica d’ “El Quixot” de Cervantes estigui valorada en 150.000 $ i que la primera obra del James Bond d’Ian Fleming, en valgui 200.000 $.
També es parla d’internet: als romàntics llibreters de sempre no els hi agrada perquè es massa fàcil trobar-hi els llibres. Es perd aquell interès de recerca i d’investigació; d’anar a Fires i de trobades de col·leccionistes o de llibreters de vell, fins i tot es compra el llibre sense haver-lo vist ni saber-ne el seu estat. Reivindiquen les trobades, el tocar el llibre, mirar-lo, mimar-lo, estimar-lo. Hi ha gent que tenen biblioteques meravelloses i fantàstiques i que estimen més els llibres que a les seves pròpies dones. Hi surt un personatge que té diversos magatzems plens de llibres catalogats per temes. Dos-cents mil llibres són els que ha arribat a acumular. Un altre personatge els té col·locats i catalogats pel seu tamany. En aquest documental, meravellós documental sobre el llibre de paper que té més de 550 anys d’història, entendrem una mica més aquest món que fa anys que es diu que s’acaba, però cada vegada, els llibres i les llibreries, son més presents en les nostres vides i en els nostres coneixements…
Guillem Terribas Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
El tràiler del film https://youtu.be/mE33WJDBJXQ

Inauguració dels Jardins MODEST PRATS. Girona


Imatges de la inauguració dels Jardins Mn. MODEST PRATS i DOMINGO, capellà, filòleg, conversador, ... Un home savi. Unes 200 persones s'hi van aplegar. Van parlar: SALAMÓ MARQUÈS, President de la Fundació Modest Prats; Mn. FRANESC PARDO, Bisbe de Girona; JOAQUIM SALVI, Rector de la UdeG; MARTA MADRENAS, alcaldessa de Girona i JOSEP M. FONALLERAS, escriptor. L'acte es va fer el 29.03.2021, el mateix dia que feia set anys de la mort física de Mn. Modest Prats. Imatges de GUILLEM TERRIBAS / DOLORS VIDAL; Muntatge i realització GUILLEM TERRIBAS. 03.04.2021 Dissabte Sant.

divendres, 2 d’abril de 2021

PRIMAVERA 2021 * Notícies de la Llibreria 22 (1)


Primera entrega de les Notícies de Primavera de la Llibreria 22 de Girona. Suggeriments, novetats, informació, imatges de la Llibreria i de presentacions de llibres. Llibres per adults, per a joves i Còmics. Realitzat i muntat per Guillem Terribas el 01.04.2021.

dilluns, 29 de març de 2021

LA DONA DE LA SEVA VIDA, presentació a la Llibreria 22

Presentació a la llibreria 22 de Girona de la novel·la de Xavier Bosch LA DONA DE LA SEVA VIDA, editada per Columna. Presentació-Tertúlia entre Guillem Terribas i l'autor, Xavier Bosch a l'Espai de la Llibreria 22 el divendres (del Dolors) 26.03.2021. Les imatges son d'Alfons Hosta i la realització i muntatge de Guillem Terribas.

dijous, 18 de març de 2021

Noticies LLIBRERIA 22 * Març 2021 (1)


Informació de novetats; suggeriments; recordatoris; imatges de presentacions actes organitzats per la la Llibreria 22 de Girona. Muntatge i realització Guillem Terribas 15.03.2021

divendres, 12 de març de 2021

L'HOME QUE VA VIURE DUES VEGADES de Gerard Quintana. Presentació a Girona


Presentació del llibre de Gerard Quintana L'HOME QUE VA VIURE DUES VEGADES (Premi Ramon Llull de Novel·la 2021) a la Sala La Planeta de Girona el dimarts 9 de Març de 2021. La presentació va estar organitzada per la Llibreria Geli i la llibreria 22 de Girona, amb la col·laboració de l'editorial Columna i la Sala La Planeta. Hi van intervenir Martí Gironell i Gerard Quintana. Realització i muntatge de Guillem Terribas.

dimecres, 3 de març de 2021

Assegudes i Asseguts en el banc de la Llibreria 22 * I Part


Els primers 50 personatges que s'ha assegut en el banc de la Llibreria 22 de Girona, durant darrers dies de desembre 2020 i el Gener del 2021 i que s'han penjat en el Facebook d'en Guillem Terribas. Muntatge i realització Guillem Terribas. Febrer 2021.

dilluns, 1 de març de 2021

Assegudes i Asseguts en el banc de la Llibreria 22 * I Part

Els primers 50 personatges que s'ha assegut en el banc de la Llibreria 22 de Girona, durant darrers dies de desembre 2020 i el Gener del 2021 i que s'han penjat en el Facebook d'en Guillem Terribas. Muntatge i realització Guillem Terribas. Febrer 2021.

dijous, 18 de febrer de 2021

Presentació del llibre EL FILL DEL XOFER de Jordi Amat. Llibreria 22

Organitzada per la Llibreria 22 de Girona i amb la Col·laboració de la Casa de Cultura de Girona i edicions 62, aquesta es la filmació integra, de la presentació del llibre EL FILL DEL XOFER, el dia 16 de febrer de 2021, a la Casa de Cultura de Girona, amb la intervenció del escriptor i periodista Josep M. Fonalleras; el periodista Jordi Grau i l'autor Jordi Amat. La realització i muntatge del vídeo es de Guillem Terribas i una producció de la Llibreria 22.

dimecres, 10 de febrer de 2021

MALGRAT TOT, HO HEM FET. Estiu 2020 a Calella de Palafrugell

Aquest any 2020 passarà a la història pel temporal Gloria, la pandèmia i moltes altres coses comunitàries i individuals, però les dues primeres son i seran les més comentades i han canviat molt la nostra manera de viure.
Portada de la revista.

Però la gent de l’AVAC, tot i els entrebancs, els maldecaps, els controls, els permisos i tota una sèries de paperassa, hem aconseguit un any més portar la cultura a Calella durant l’estiu. No tant com s’hagués volgut, es cert, però el més fàcil hagués estat deixar passar “el temporal” com han fet moltes altres institucions i ajuntaments i deixar pels “bons temps” tornar a reprendre les activitats. Es cert que aquest any no hi hagut cinema al carrer, els espectacles infantils al carrer, les sardanes dels dissabtes, el concurs de pintura, ... No hem pogut gaudir de la Festa Major del poble, ni la Festa del Barri de Sant Roc ni el festival de Cap Roig, entre altres esdeveniments que ja formen part dels estius a Calella. . Tampoc l’aperitiu de benvinguda que es fa pels socis de l’AVAC al començament d’estiu, una trobada entranyable que fa que el personal que pràcticament no s’ha vist durant un any, pugui tornar a retrobar-se. Es en aquesta trobada que la Presidenta de l’AVAC, aprofita per donar la benvinguda a els socis i a les sòcies i informar de les diferents activitats que es portaran a terme durant l’estiu.
Malgrat tots aquets “entrebancs”, les trobades literàries no s’han deixat de fer, com en els darrers anys. Encara diria més, s’han ampliat tant en actes com en assistència, que ha estat espectacular. Totes les presentacions de llibres han omplert la capacitat prevista, amb més 50 persones en cada una d’elles, amb totes les mesures de prevenció contra el virus i amb prèvia confirmació per assistir a cada acte.
Foto: Lluïsa Bonal 


Aquest any les presentacions de llibres s’han fet totes en espais oberts utilitzant les bones infraestructures dels Hotels Alga i Garbí. La Llibreria Vitel·la, de l’Escala i de Palafrugell, va ser l’encarregada de la venda de llibres en cada una de les presentacions.
La primera d’elles fou a l’Hotel Alga, el dia de Santa Anna, el 26 de juliol a les 7 de la tarda amb l’aforament ple, que vol dir 55 persones. Es va presentar el llibre editat per Pagès editors, “Tenim un cor per tu” escrit a quatre mans per Marta Gubau i la periodista Mariona Visa. Hi van participar la Marta Gubau, el doctor Sánchez de Toledo i jo mateix. El llibre explica, d’una manera senzilla, directa, tendre i entranyable el procés de la malaltia de cor de la Marta i la sort de poder tenir un transplantament . Encara que la història es dura, el llibre es optimista i amb unes ganes boges de viure la vida amb tota intensitat i alegria. La Marta en la seva intervenció es va fer seu el públic assistent. Es pot veure la presentació a través de aquest enllaç . https://forms.gle/a92UC3Fqq6pWseJz6 .
El 4 d’agost es va presentació un llibre de cuina. Aquesta vegada va ser a l’Hotel Garbí i el llibre “La Cuina de la Costa Brava i el Pirineu de Girona” de Jaume Fàbrega, conegut i reconegut personatge especialista en art i, sobretot, en gastronomia, del que té editats molts de llibres, molt d’ells de referència a la Cuina Catalana. La presentació va anar a càrrec d’un Gironí i estiuejant a Calella de Palafrugell de fa molts anys, Abraham Simon, gran entusiasta de la cuina tant teòricament com a la pràctica. Cal recordar que l’Abraham té un molt interessant llibre de cuina titulat “Cassoles de Girona”. La presentació va ser molt concorreguda, participativa i seguida amb interès. També podeu veure tota la presentació a través d’aquest enllaç 
https://youtu.be/WjQV3GMwV6k
Foto: Lluïsa Bonal


En el mateix hotel Garbí el dia 11 d’agost s’hi va presentar la novel·la “Fills d’una terra dura” de Daniel Palomeras. Amb una tarda molt agradables es va dur a terme aquesta presentació i amb molta concurrència. Van participar-hi: Enric Cassany, historiador de la literatura i professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Autor Daniel Palomeras i un servidor. El llibre es una novel·la sobre moments de la vida de Mossèn Cito Verdaguer. Una mena de biografia lliure, molt ben explicada per Daniel Palomeras, fet que va defensar i explicar extraordinàriament bé el professor Cassany. De fet va ser una lliçó de literatura per part de Cassany i una manera molt propera d’explicar moments importants de la vida de Mn. Cinto, per part de Palomeras.
El 14 d’agost es va portar a terme un acte literari més íntim. Em refereixo a el Club de Lectura d’estiu que es porta a terme a la Biblioteca de l’AVAC amb el suport de la Biblioteca Municipal de Palafrugell i amb la gran ajuda del seu director Joan Soler. A les 7 de la tarda en el local de l’AVAC, deu lectors ens vam reunir a l’entorn de la escriptora Maria Mercè Roca a propòsit de la seva darrera novel·la “Al final t’agradaré”, la trista història de la Rosó i l’Agust, un matrimoni fruit de la postguerra, de finals dels seixanta. Una novel·la que va descriure la seva autora M.Mercè Roca, que va sobre el perdó. La lectura del llibre va ser molt interessant per part de la gent que hi va participar i, també, molt entenedora les explicacions i les intencions de l’autora. S’ha de dir que aquest club de lectors d’estiu s’està consolidant i està tenint els seus fruits. Per molts anys.
El club de lectura amb l'escriptora M. Mercè Roca. Foto: Joan Soler


El 16 d’agost i aquesta vegada en els jardins de l’Hotel Alga, es va presentar la darrera obra d’un escriptor ja assidu a les vetllades literàries de l’estiu a Calella, organitzades per l’AVAC. Em refereixo a Rafel Nadal, que acompanyat per un servidor, va presentar, comentar, explicar, llegir fragments de la seva darrera aportació a la literatura i aquesta vegada més íntim i personal que mai, amb el llibre “MAR d’estiu. Una memòria Mediterrània”. Una vegada més Rafel Nadal es va posar a la butxaca el gran públics que va assistir a la presentació.
El diumenge 23 d’agost a les 12 del migdia en el local de l’AVAC i en un acte íntim i presidit per la nostra Presidenta Lluïsa Bonal, es va fer entrega del V Premi de Conte Curt Es Còdol. Un acte senzill però no per això meritori, en temps com els que estem passant, amb el Corona Virus-19. El jurat format per Josep M. Fonalleras, Mar Bosch, Nuria Martí, Guillem Terribas i Miquel Esteba, com a secretari sense vot, després de la lectura de 126 originals, van atorgar el primer premi a Roger Sunyer per “Les sabates de l’àvia Eloà” i el finalista a Sònia Sureda amb “El lector de confiança”. Les dues obres seran editades en aquesta revista en els pròxims números.
Lliurament del V Premi de Conte curt Es Còdol: d'esquerra a dreta Lluïsa Bonal, presidenta; Núria 
Martí i Guillem Terribas, membres del jurat; Roger Sunyer, guanyador; Sònia Sureda, finalista i Miquel Esteba, secretari del jurat. Foto: Jordi Masmiquel  

La darrera de les vetllades literàries, va ser el 28 d’agost. Es va portar a terme el mateix dia del sopar tradicional del Soci, per acomiadar la “temporada”. Es va repetir a l’Hotel Alga. A les 7 de tarda amb molta assistència, la prevista i més, de dos llibres de dos ex-alcaldes: Joaquim Nadal amb el “Històries d’alcaldia” i Lluís Medir i el seu llibre “Quan tot estava per fer”, presentats i “controlats” per un servidor. Va ser una vetllada interessant per escoltar aquest dos important, reconeguts i treballadors ex-alcaldes, Joaquim Nadal ( Girona) i Lluís Medir (Palafrugell). Històries, records, anècdotes, reivindicacions, la feina feta,... I fins aquí el recorregut literari d’aquest estiu, que malgrat l’epidèmia, les restriccions, els controls, les prevencions (necessàries) s’ha pogut celebrar i amb un èxit imprevisible. El pròxim estiu, amenacem amb més, Que vagi bé.
Guillem Terribas Roca, publicat a la Revista Es  Còdol el numero 61 del desembre 2020
http://www.calelladepalafrugell.cat/23-revista-es-codol/127-es-codol-n-50

diumenge, 7 de febrer de 2021

ELS 22 TÍTOLS DE LA 22 DEL 2020


Imatges dels 22 títols que han merescut l'atenció dels clients i de la gent de la Llibreria 22 de Girona, durant l'any 2020. Estan col·locats sense ordre, tots tenen la mateixa importància. Girona set de febrer de dos mil vint-i-u. Realització i muntatge: Guillem Terribas.

dissabte, 6 de febrer de 2021

MARAGALL I LA LLUNA / Full de sala del Cinema Truffaut de Girona

Maragall i la Lluna

Catalunya, 2021
Direcció: Josep Maria Mañé,
Francesca Català Margarit

Gènere: documental
Durada: 109 minuts
Idioma: català
La ciutat és la gent
Pel títol del documental, i fins hi tot pel cartell, semblaria que és una història entre la lluna que cada nit ens visita, en les seves diferents formes segons el dia, i en Pasqual Maragall.
Doncs no. És la història entre una noieta de vuit anys i l’alcalde de Barcelona, l’alcalde Maragall, que un bon dia va anar a passar uns quants dies a casa d’aquesta noieta. I la primera nit va dormir al llit d’ella, però l’endemà el va haver d’abandonar perquè els peus li sortien fora. Així que la resta dels dies va haver de dormir al llit dels pares de la nena, que es deia, es diu, Lluna i que ara, ja més grandeta, és actriu, toca el piano i té curiositat, busca a través de familiars i gent propera a Pasqual Maragall que li expliquin i li recordin com era aquell home important que els amics de l’escola no es creien que estigués passant uns dies a casa seva fins que un dia l’alcalde Maragall la va portar a l’escola amb el cotxe oficial i la va acompanyar a la classe.
Comença el documental, molt ben realitzat per Josep M. Mañé (aquest és el seu tercer film com a director) amb la Lluna i el seu pare caminant pel barri de Roquetes (al districte de Nou Barris), on va fer l’estada l’alcalde Maragall, evocant aquella setmana que el van tenir d’invitat a casa seva.
Presentant el Documental en el Cinema Truffaut
el divendres 5 de febrer 2021


La Lluna, seguint l’eficaç guió de Carmen Fernández Villalba i David Cirici, es desplaça amb la seva moto a la recerca de personatges que en aquella època van tenir relació amb Maragall. Un dels secretaris que Maragall va tenir, li comenta que això d’anar a passar una setmana en una casa d’un dels diferents barris de Barcelona, ho va fer una vintena de vegades. També li ensenya una agenda en què anotava les diferents coses que hi veia o que li comentaven, al costat de l’agenda oficial del dia. Un altre personatge li diu que va començar a fer aquestes estades després dels Jocs Olímpics.
És fantàstic i curiós veure i sentir les opinions favorables, algunes crítiques, que apareixen durant el film; les enveges, l’admiració, les rivalitats, les amistats… El seu pensament, l’anar sempre més lluny. El no dir, sinó fer. No defallir, proposar, somiar. Maragall va ser un visionari, un creador, un reconvertidor. Sempre pensant en la gent… Anirem sabent totes aquetes maneres de ser de Maragall a través de les trobades de la Lluna amb Manuela de Madre, Narcís Serra, Xavier Rubert de Ventós, Eulàlia Vintró, Diana Garrigosa, Miquel Iceta, Joan Manuel Serrat, Joaquín Almunia o Javier Mariscal, que li recorda una magistral frase de Manuel Vázquez Montalbán: «Barcelona era una ciutat del nord en un país del sud.» També hi apareixen Ernest i Pere Maragall, Joaquim Nadal, Montserrat Tura, José Montilla, Josep Ramoneda, Milagros Pérez, Joan Rigol, Artur Mas i Jordi Pujol, entre d’altres.
Viurem moments sublims, com ara els Jocs Olímpics del 92 o la seva preocupació per la guerra de Bòsnia i la seva participació i solidaritat amb Sarajevo. La seva estada, de jove, a Nova York o l’any que va passar a Roma després de deixar l’alcaldia. I el seu retorn per presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat. La solitud per part del PSOE i la cúpula del PSC en el darrer any de President. La malaltia…
Hi trobarem, tal com ens recorda la Lluna anant un vespre amb moto, un Maragall lliure, indisciplinat, seriós, divertit, rigorós, intel·ligent, brillant, amic dels seus amics, impuntual, valent, encantador de serpents, seductor… La història de Maragall i la Lluna (2020) et té atrapat durant més de cent minuts. El final, els darrers cinc minuts, és memorable, fantàstic, meravellós, entranyable. No us la perdeu.
Guillem Terribas Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Quim Nadal, Guillem Terribas en el Cinema Truffaut, fent tertúlia amb els espectadors el final 
de la pel·lícula. 

dissabte, 30 de gener de 2021

Lebowitz i els llibres / Anna Guitart

"Quan aprens a llegir ets immensament ric"
 
Si creixes en un lloc on hi ha llibres, hi ha gent a qui els agradarà llegir-los i gent a qui no. És només una qüestió de gustos”. Així de senzill i així de clar. És una de les coses que diu l’escriptora Fran Lebowitz a Pretend it’s a city, la sèrie que li ha dedicat el seu amic Martin Scorsese. Són set capítols on ella parla de Nova York (molt), de la feina, de diners, d’esports o de joves. Sigui el tema que sigui, ella l’aborda amb lucidesa perquè és brillant, intel·ligent, implacable i divertida.
M’ha agradat que parli de llegir o no llegir d’una manera tan natural. A vegades em sembla que podem arribar a ser una mica esnobs amb el tema de la lectura. Un dia, per exemple, voldré parlar de la gent que posa fragments de llibres a les xarxes sense dir quins són. Cap pista. Se suposa que els hem d’haver llegit? Si no sabem de quin es tracta, ens hem de sentir malament per incultes? No ho entenc. Però avui vull anar per una altra banda. La Lebowitz em va fer pensar en una frase de la Llibreria 22 de Girona que he sentit dir al Guillem Terribas, la seva ànima: “Si no llegeixes, no passa res. Si ho fas, passa molt”. Tot el que passa, també ho explica molt bé l’escriptora a la sèrie.
“Potser no m’han importat mai els diners per això, perquè quan aprens a llegir ets immensament ric”. L’autora ho afirma sense pretensions, aquesta és la seva realitat. La il·lusió que desprèn quan parla del primer llibre que va tenir, als 7 o 8 anys, és contagiosa: “No em podia creure que una cosa tan bonica i que semblava tan important fos meva”. Diu tot això a l’últim capítol de la sèrie. Reflexiona sobre el fet de llegir autors que han fet coses censurables, sobre els lectors (hi ha un fragment breu on en parla amb la Toni Morrison que val molt la pena) o del pitjor que et pot passar amb un llibre: que t’oblidis que l’estàs llegint. No té ordinador, però alguna vegada ha demanat a algú que li compri un llibre a Amazon. Això sí, només si ja el coneix. Diu que és molt diferent comprar-hi que anar a una llibreria, on pots mirar els llibres i preguntar què són. Una

llàstima que els caps de setmana no hi puguem anar. Més coses que no entenc.
Anna Guitart / Ara.cat 30.01.2021

dijous, 21 de gener de 2021

NOTICIES DE LA 22 * Hivern 2021 (2) / Llibreria 22


Imatges, missatges, recomanacions, suggeriments, esdeveniments... La llibreria 22 informa i  ho comparteix amb els seus clients, amics i coneguts. Realització de Guillem Terribas 20.01.2021

dimarts, 19 de gener de 2021

Festival Pepe Sales 2021: un coit amb Bukowski

Presentació a la 22 el 08.01.2021, el llibre editat 
aquest any per Anagrama LA ENFERMEDAD 
DE ESCRIBIR de Charles Bukowski, presentat
i comentat pel traductor i editor Abel Debritto.


Bukowski és un home que transmet esperança i que per això lliga molt bé amb el moment que estem vivint. Treballador incansable i autor molt prolífic amb èxit tardà, ell representa la continuïtat del món de la cultura en èpoques difícils. El seu lema era No ho intentis, fes-ho.” Així explicava ahir Lluís Llamas, codirector amb Consol Ribas de l’associació cultural La Penyora, per què han triat Charles Bukowski per dedicar-li, en el centenari del seu naixement, la 14a edició del Festival d’art independent Pepe Sales , que tindrà lloc a Girona del 23 de gener al 5 de febrer. El festival, presentat ahir a l’ajuntament de Girona, s’obrirà dissabte vinent a La Mercè amb la inauguració d’una exposició col·lectiva, comissariada per Àngels Artigas i Provi Casals, amb obres d’una trentena d’artistes inspirades en l’obra i la vida de Bukowski. L’acte inclourà també la performance Cafè Bukowski, a càrrec de l’artista Edgar Massegú –que ahir va avançar que l’acció acabarà amb un “coit col·lectiu”– i la participació dels Dimonis de Santa Eugènia. Tot l’acte es podrà seguir també a través de grans pantalles –en les quals es podran veure també obres gràfiques inèdites de Bukowski i la intervenció de la seva filla Marina, que dedicarà un poema al festival– i, com la resta de la programació, també per streaming, a través de Festivalpepesales.org . Per assistir en persona a les activitats –totes a les 19 h– cal inscriure’s enviant un correu a associacio@lapenyora.com.


El festival continuarà el diumenge 24 amb la projecció al Cinema Truffaut del documental Born into this, de John Dullahan. El dilluns 25 tindrà lloc a La Mercè una conferència d’Abel Debritto, editor i traductor de Bukowski, amb una lectura de poemes i textos de l’autor a càrrec de diferents veus.
El dimarts 26 es portarà a terme a l’Auditori de la Mercè l’espectacle central del festival, amb les actuacions de més de 35 artistes que reinterpretaran el món de Bukowski amb música, dansa, teatre, etc. El dimecres 27, el Truffaut tornarà a ser la seu del festival de curtmetratges, coordinat per Ester Bertran, amb una quinzena de realitzadors habituals com ara Albert Serra i una nova incorporació: el director de cinema porno Conrad Son. El dimecres 28, hi haurà a La Mercè el debat Bukowski dins el context actual, amb Debritto, Ángel Delgado-Gómez, Natàlia Ribas-Mateos i Sílvia Ardèvol.
Xavier Castillon El PunAvui 19.01.2021

El Pepe Sales només es rendeix davant Bukowski
Organitzadors i Col·laboradors, després de la roda de premsa a l'Ajuntament. 
Foto: Aleix Freixas. 

El festival d'art independent arrenca dissabte una edició amb un format híbrid, amb activitats presencials que es podran seguir en línia
Més https://www.diaridegirona.cat/cultura/2021/01/19/pepe-sales-nomes-rendeix-davant/1084040.html