dimecres, 3 de juny de 2020

El Truffaut de Girona, punta de llança del retorn dels cinemes a Catalunya

La sala gironina reobrirà el 12 de juny amb estrictes mesures sanitàries.
Interior del Cinema Truffaut. Foto: David Borrat

Els cinemes catalans comencen a veure la llum. Després de tres mesos aturats per la pandèmia de covid-19, el 12 de juny reobriran les portes del Truffaut de Girona, que serà el primer cinema català que reprèn el seu funcionament normal. I ho farà sense ni tan sols esperar-se a l'arribada d'estrenes, projectant el clàssic de Hitchcock Encadenats i el nou treball de Hirokazu Koreeda, La verdad, amb Catherine Deneuve, que ja es va estrenar comercialment l'any passat però que al Truffaut encara no havien tingut l'ocasió de passar. El divendres següent arribarà la primera novetat, Matthias & Maxime, l'última pel·lícula dirigida i protagonitzada per l' enfant terrible canadenc Xavier Dolan, i el 26 de juny la guanyadora del premi Talents del D'A, Un blanco, blanco día. Tot, com sempre al Truffaut, en versió original subtitulada.
El Truffaut porta instal·lat des del maig del 2019 en una de les tres sales dels Cinemes Albéniz Plaça, a l'espera que acabin les obres de remodelació de l'antic Cinema Modern, però el 12 de juny no obriran les tres sales del complex, sinó únicament la del Truffaut. Que el Truffaut s'afanyin a reobrir mentre la majoria de cinemes catalans s'esperen al 26 de juny, que és quan arribarà el primer bloc important d'estrenes, té a veure amb les característiques del cinema gironí. “Som un cinema públic”, explica Guillem Terribas, del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona que gestiona la sala i des del 2018 té un conveni amb el consistori gironí. “Entenem que per als altres cinemes és difícil reobrir mentre no hi hagi estrenes, però volem animar la gent a tornar al cinema i recuperar de mica en mica la normalitat”, afegeix.
El funcionament del cinema, tanmateix, no serà el normal. L'aforament de 120 butaques quedarà reduït a unes 30-35 localitats que estaran senyalitzades per tal de garantir la distància de seguretat entre els espectadors, que hauran de portar mascareta al cinema –ells en tindran algunes a mà per si de cas algú se n'oblida–. Les quatre sessions habituals es convertiran en tres per tal de tenir temps entre sessió i sessió de netejar i desinfectar les sales i, especialment, les zones de contacte amb l'espectador. Al cinema hi haurà dispensadors de gel hidroalcohòlic, tot el personal portarà guants i no es vendran crispetes ni begudes.
Els Verdi reobriran amb el BCN Film Fest
Les mesures sanitàries del Truffaut no són gaire diferents a les que hauran d'adoptar els Cinemes Verdi de Barcelona quan reobrin el dijous 25 de juny per acollir el seu propi festival, el BCN Film Fest, que inaugurarà el drama de David Ilundain Uno para todos, amb David Verdaguer. David García, responsable de màrqueting dels cinemes, explica que també reduiran l'aforament –“En principi treballem amb la idea d'un 30%”– i les sessions i contractaran personal per reforçar les mesures sanitàries de neteja i desinfecció. “Abans treballaven només als matins, però ara hi hauran de ser tota la jornada perquè els lavabos es netejaran cada 30 minuts i les sales entre sessió i sessió”, diu García.
El reforç de neteja també afectarà les màquines expenedores d'entrades i les taquilles i està previst renovar els filtres de purificació de l'aire condicionat. Als Verdi tampoc se sentirà olor de crispetes acabades de fer a l'entrada: “Em temo que durant un temps les crispetes calentes desapareixeran del cinema i com a molt es vendran les envasades –apunta–. En el sector estem molt conscienciats i seguirem les directrius que va proposar la Federació de Cinemes d'Espanya. I, si pecarem d'alguna cosa, serà d'excés de zel”. En principi només reobriran les sales del carrer Verdi. Els Verdi Park del carrer Torrijos hauran d'esperar.
Fora de Catalunya els primers a posar en marxa els projectors seran tres sales de la cadena Cinesa: els Cinesa As Cancelas de Santiago de Compostel·la, els Cinesa Puerto Venecia de Saragossa i els Cinesa Luxe Bonaire de València, que reobriran el dilluns 8 de juny, amb les mesures sanitàries ja esmentades i una programació de reestrenes recents com Onward, Joker, Paràsits, Expedient Warren, Bloodshot i alguns clàssics populars dels 80 i 90 com Caçafantasmes, Matrix i Els Goonies. El preu, com és d'esperar, serà especial per animar el públic i anirà dels 4,90 euros dels cinemes Cinesa als 5,90 dels Cinesa Luxe.

Les primeres estrenes de la desescalada

Matthias & Maxime, de Xavier Dolan, que al març ja es va poder veure durant tres dies a Filmin, serà la primera estrena que arribarà als cinemes després de l'aturada pel coronavirus: el 19 de juny. Una setmana després, el 26, desembarcarà el primer bloc important d'estrenes amb la comèdia indie amb Dakota Johnson Personal assistant, el drama esportiu Corre como una chica, la brasilera Divino amor, la road movie espanyola La cinta de Álex i, casualitats de la vida, dues cintes islandeses: el drama rural Oro blanco i el thriller dramàtic Un blanco, blanco día. Excepte Personal assistant, totes són estrenes de distribuïdores independents. El primer títol amb un cert ganxo comercial arribarà el 3 de juliol (el Pinotxo de Garrone i Benigni) i el primer blockbuster serà Tenet, de Christopher Nolan, que s'estrenarà el 17 de juliol.
XAVI SERRA , publicat a l'Ara.com 03.06.2020

divendres, 29 de maig de 2020

La LLIBRERIA 22 en temps del Coronavirus, edició X





La Llibreria 22 com cada setmana durant el Coronavirus, ha anat editan uns vídeos, ara us presentem l'edició que fa 10. Us informen de les activitats que fem, de les novetats que rebem, dels títols que us suggerim. Un muntatge i realització de Guillem Terribas. 28.05.2020.

divendres, 22 de maig de 2020

La LLIBRERIA 22 en temps del COVID-19 . IX entrega.



Una setmana més i aquesta en fa IX, editem aquests vidro per informar que a la Regió Sanitària de Girona ja gaudim de la FASE 1. Informacions, novetats, recomanacions, fons de títols imprescindibles, tot recopilat per Guillem Terribas 22.05.2020

dissabte, 25 d’abril de 2020

Sant Jordi 2020 Confinat. LLIBRERIA 22





Cinquena entrega d'imatges i reportatges sobre com es viu des de la Llibreria 22 de Girona, el coronavirus. En aquesta entrega trobareu recomanacions, suggeriments de llibres, imatges de com ha estat el Sant Jordi sense sortir al carrer i amb les Llibreries tancades. Tot muntat i realitzat per Guillem Terribas, l'endemà de Sant Jordi, 24 d'abril de 2020

dimarts, 21 d’abril de 2020

Sant Jordi 2020. PROPOSTES

Aquest serà un Sant Jordi diferent, sense antecedents, per tant la celebració es reivindicativa, perquè l'any que ve hi tornarem!. No espereu poder tenir el dia de sant Jordi els llibres que compraríeu si no hi hagués confinament. Feu els vostres regals i els aneu a buscar quan les llibreries siguin obertes. No feu sortir tot de missatges repartint llibres, que encara estem confinats i encara ens podem contaminar. L' any que ve hi tornarem i el 23 de juliol d'aquest any, farem una gran Festa del llibre i la rosa. No us oblidem, no ens oblideu.

I penseu que aquest confinament, ha demostrat que "allò" anomenat cultura que la Generalitat hi destina un 0.7 del seu pressupost i el Ministre de Cultura del Govern d' Espanya, en diu de segona necessitat, ha fet que aquest confinament sigui més suportable i civilitzat gràcies a la música, teatre i cinema que teniem en les nostres videoteques/discoteques i els llibres que, també, tenim a les biblioteques de casa,  i a tots aquells artistes que ens acompanyat amigablement i desinteressadament a través de les diverses xarxes. Sense tota aquesta gent i els llibres, moltes vegades ignorats pels nostres governants, aquest coronavirus hagués molt més mal.


Tot i així, aquest Sant Jordi atípic del 2020, hi ha llibres recents per recomanar, per suggerir i podeu regalar i anar-los a buscar quan hagi passat tot el confinament del coronavirus a la
llibreria, i si es la 22 millor.

Com altres vegades he dit, es difícil fer una tria i que a més serveixi per a tothom. Aquesta es una tria que he fet, segurament una altra persona o llibreter/a farien un altra llista, es l’ avantatge de tenir tanta oferta i tanta varietat.
Intentaré suggerir llibres per un públic en general, un públic que de vegades es indecís i altres vegades es un públic nou, per tant, els títols aniran molt dirigits a aquestes persones. Els lectors exigents, els que esteu a l’ aguait del que hi ha i el que hi haurà, en aquest moments ja sabeu el que voleu i el que fareu.


Aquelles novel·les que segur que n’he sentit a parlar i ara no recordeu el nom:


FILLS DE LA TERRA DURA de Daniel Palomeras, fragments de la vida de Mn. Cinto Verdaguer, magníficament novel·lats per l’autor.
CA LA WENLING de Gemma Ruiz, segona novel·la després de l’èxit d’Arguelages, la Gemma, ens explica una història universal, ens parla de la Xina, de Grècia, del Vietnam de França i de les nostres contrades.
CAP DE NOSALTRES TORNARÀ de Charlotte Delbo amb traducció de Valèria Gaillard. Amb aquesta obra es completa la trilogia d’Auscwitz. Recordem els altres títols, editats també pel Club editor, La mesura dels nostres dies i un coneixement inútil JAUJA d’Use Lahoz, historia d’un actriu de teatre dels anys 40. L’autor hi lliga èpoques, llocs i emocions.
IGNOT de Manuel Baixauli, El protagonista es un pintor que rep l’encàrrec d’il·lustrar textos d’un autor que no n’ha sentit mai a parlar... descobrirem junts aquest personatge fascinant, un geni desconegut.
EL MAL PARE de Pep Prieto la història de tres germans que a la mort del pare, descobreixen que no era la persona que aparentava. Una lectura amb intriga constant. 
1793 de Niklas Natt Och Dag, autor nascut a Estocolm l’any 1979, aquesta es la primera entrega d’una envejosa i i absorbent trilogia històrica. Un apassionant thriller històric ambientada el 1793 durant el regnat de Gustavo III, on els vents de la revolució francesa arriben fins a Suècia. Hi ha versió castellana a Salamandra i catalana a Proa.

EL CRIT de Blanca Busquets. Sis personatges que tenen històries diferents en el fatídic 17 de d’agost de 2017 a Barcelona.
LA NOIA DE LA RESISTÈNCIA de Xulio Ricardo Trigo. Una tendra i emotiva història que enllaça dues èpoques; els anys quaranta i els anys noranta.
EN FALS de Sílvia Guart. Periodista que ha treballat en diversos mitjans. Va estar un any a la ciutat de Berlin, quan encara estava partida pel mur, d’aquesta experiència en surt aquesta novel·la.
LA MADRE DE FRANKENSTEIN d’Almudena Grandes, possiblement la novel·la més intensa i emotiva del cicle “Episodos de una Guerra interminable”, ambientada a la postguerra espanyola i la vida de Aurora Rodriguez internada en un manicomi de Ciempozuelos, que va matar la seva filla Hildegart, una noia prodigi que havia creat ella. Imprescindible.

BESO FEROZ, de Roberto Soriano, torna amb una novel·la editada per Anagrama, on continua explorant dins les entranyes de la camorra.
LAS VENCEDORAS de Laetitia Colombani, aquesta escriptora italiana que es va donar a conèixer mundialment amb La Trena, ara la mateixa editorial Salamandra, ha editat aquesta novel·la que va sobre la solidaritat de les dones, dels seus drets i un reconeixement a les guanyadores anònimes de la història. 
Alguns llibres premiats 
MEMORIA DE L’AIGUA, premi Prudenci Bertrana, de Montse Barderi, la història de tres generacions de dones que comença a finals del segle XIX a Bellperatge.

TOTA UNA VIDA PER RECORDAR de Núria Pradas, Premi Ramon Llull 2020, una entranyable història ambientada l’any 1932, on la protagonista deixa Nova York per anar a Los Angeles a treballar en els estudis de Walt Disney.
TERRA ALTA de Javier Cercas, Premi Planeta, una història d’intriga, amb assassinats, especulació i enveja. Ambientada a la Terra Alta, el protagonista es un Mosso d’ Esquadra.
COM JO I LA MUNTANYA BALLA, d’ Irene Solà, amb aquesta novel·la, recomanada per tots els que l’han llegit, va obtenir el premi Anagrama, l’any passat. Aquest l’any l’ha guanyat la periodista Anna Ballbona (que ja va quedar finalista en la primera edició) amb "No soc aquí" i que s’ha retardat la seva sortida pel coronavirus. 
LES AMISTATS TRAÏDES de David Nel·lo, premi Sant Jordi 2019. Sobre l’ofici d’escriure, les ganes de tenir èxit i els límits de l’ambició. També sobre l’amistat i l’amor.
NOCHE Y OCEANO de Raquel Taravilla, Premi Biblioteca Breve 2020 que convoca la editorial Seix Barral. Cinema i fantasia hi trobareu en la lectura d’aquesta novel·la que va sobre la protagonista que llegeix en un diari que han robat el crani del mític director de cinema F.W.Murnau.
ELS COSSOS ELÈCTRICS de Carles Torres, premi Just M. Casero 2019, explica la història de tres personatges, en tres dies, que es troben a Eivissa. Relacions d’amistat i també l’especulació que pateix la Illa.
LA VIDA AÈRIA de Ferran Sáez Mateu, Premi Carles Rahola 2019. Extraordinari llibre, molt adient per llegir en aquestes temps de confinament, és un assaig en forma de dietari, sense concretar dates.
NUESTRA PARTE DE NOCHE de Mariana Enriquez, Premi Herralde de Novel·la, l’autora, jove periodista Argentina, ens parla del desig de sobreviure, l’horror, lo íntim i lo polític, ambientada en els anys de Junta militar.
PLUJA D’ESTELS de Laia Aguilar, Premi Josep Pla 2020, llegirem la història d’un grup d’amics, una casa davant del mar i una pluja d’estels, apart d’un passat per resoldre.  
Llibres d’esbarjo i d’entreteniment cultural 
RECORDANDO A KURT COBAIN editat per Alianza editorial i n’és autor Danny Cobhed, només hi ha text, tota la vida i miracles d’aquest malaguanyat cantant.
LES MUSICIENS GITANS DE LA RUMBA de Guy Bertrand. El mateix llibre porta la traducció en català, està molt ben editat i documentat.

EL CINE QUE ENS VA OBRIR ELS ULLS, de Gemma Nierga i Jaume Figueras, deliciós llibre per estimar encara més el cinema. Un teva/ meva entre el cinema de la Nierga i l’experiència del gran Jaume Figueras. També es pot trobar en castellà.
POR ORDEN DE LOS PEAKY BLINDERS, de Steve Konight. El llibre oficial de la sèrie que es pot veure a Netflix i que ja va per la cinquena temporada.
Parlant de series, a Filmin fan una divertida i intel·ligent sèrie que es diu ELS DURRELLS i es recomanable la lectura del llibre de Gerald Durrell “La meva família i altres animals”.
Pels impacients i que volen històries curtes, contes... 
ÉS QUE ABANS NO ÉREM AIXÍ d’ Empar Moliner, que cada dia està més fina escrivint històries curtes, son onze contes d’una actualitat rabiosa.

DINS EL COR DE CHOPIN de Mònica Batet, en aquest cas son 18 les històries que ens transporten a un altre lloc, en un altre temps. UNA BODA A LIÓ de Stefan Zweig. Una sola història curta, però no per això intensa, ambientada durant el terror Jacobí, editada per Quaderns Crema.
EL RIO BAJA SUCIO de David Trueba que ens explica històries curtes sobre dos amics, un riu contaminat i unes vacances. Els dedica a la seva filla Violeta, que sempre li demanava contes. Llibres que parlen de la situació política i social N’hi han molts, però n’he triat tres de ben diferents 
UN DELS NOSTRES. De Toni Cruanyes. Porta un subtítol que diu “Identitats en conflicte a Catalunya”. Entre altres coses, Cruanyes ens explica els secrets del Tele/Noticies durant el conflicte polític... CARREGADES DE RAONS de Dolors Bassa/ Montse Bassa. Escrita a quatre mans, com viuen les dues germanes, la família la situació empresonament de la Dolors. Un llibre sincer, íntim i reivindicatiu.

LA NACIÓ EN PORTADA d’Antoni Bassas, el llibre te un subtítol EL DEBAT DE CATALUNYA A LA PREMSA, un extraordinari treball investigació i reflexió d' aquest reconegut periodista.
Poesia 
 JOSEP SEBASTIÀ PONS POESIA CATALANA COMPLETA editada per El·la geminada amb una introducció, edició i notes a cura d’Eusebi Ayensa i un epíleg de Pep Vila. Molt ben editat
EL NUS I LA FLOR d’Enric Cassassas, darrer recull de poesia del flamant premi d’Honor de les Lletres Catalanes
ESPAI PROFUND de Lluís Calvo. Premi Carles Riba 2019.
Llibres de temàtica diversa i interessants 
MEMORIA VINTAGE / DE L’HOME A LA LLUNA A PULP FICTION, de Vicenç Pagès. Divertit i curiós diccionari amb 400 entrades que ens recorden que el temps no perdona.
UN MON ENS ESPERA, d’Ignasi Aragall. Una reflexió sobre pares i fills d’aquí ve el subtítol “Carta als fills”.
JOSEP PLA: SIS AMICS I UNA AMANT de Xavier Febrés, per Sant Jordi sempre hem de recordar a Josep Pla, que aquest dia farà 39 anys de la seva mort. El periodista Xavier Febrés ens introdueix a l’Univers íntim d’aquest singular personatge i escriptor. 
SET VIDES D’UN GAT RUS de Joan-Daniel Bezsonoff. Edició especial que aplega la trilogia de memòries de Joventut d’aquest escriptor de Perpinyà. Extraordinàries, divertides i necessàries per conèixer la gent catalana del nord que estan “confinats” a França. LA CUINA DE LA MARE de Joan Roca. Receptes senzilles i tradicionals per cuinar a casa.
BOCACCIO ON PASSAVA TOT  de Toni Vall, un bon recorregut oer la història d'aquest mític local Barceloní. 
Llibres d’aquells anomenats d’ Autoajuda
NUESTROS HIJOS EN LA RED de Silvia Barrera que ens explica 50 coses que hem de saber per prevenir-nos dels (alguns) mals de la digitalització.
LA LLIBERTAT INTERIOR de Gaspar Hernández que torna amb aquest llibre per fer-nos descobrir “qui som, per després poder ser lliures”.
A SOLAS de Sílvia Congost, en aquest cas l’autora ens explica el plaer d’estar en tu mateix.
Per a mainada i llibres juvenils 
TOTS ELS COLORS DE L’AMOR, d’Alba Castellví i il·lustracions de Cuchu. A partir de 3 a 6 anys.

VIDES SECRETES/ LA VIDA ES SALVATGE de Gemma Capdevila, un espectacular àlbum il·lustrat sobre la bellesa de la natura.
LA ROSA I LA ROSSANA d’ Eléonore Truilles, per e primers lectors una col·lecció que han sortit tres títols i estan editats per Baula.

Retrobar en una nova edició d’Estrella Polar, la coneguda obra de Joaquim Carbó “la Casa sota la sorra i altres aventures de Pere Vidal”, aventures de tots els temps i totes les edats.
ULLALS de Salvador Macip i Sebastià Roig, a partir d’aquesta frase “els seus ullals, es l’última cosa que veuràs abans de morir” pots començar a entrar a lectura d’aquesta història terrorífica, per a joves que els hi vagi la marxa.
I sempre hi ha aquella gent que no sap que regalar perquè no sap que llegeix l’afortunat
Un esplèndid i ben presentat llibre que es diu BARÇA, MÉS QUE UN CLUB. 120 ANYS 1899·2019
SOMNIS I REPTES A LA MUNTANYA de Kilian Jornet, el mateix llibre porta la versió anglesa. 
ESPORT AMB SENY d’Emma Roca, amb un pròleg del Dr. Eduard Estivill.
YOGA UN ESTILO DE VIDA de Vanesa Lorenzo, el llibre porta un subtítol que ho diu tot 5 PASOS PARA EL COMPLETO BIENESTAR. Molt adient per aquests dies del confinament. 

* Una versió reduïda d'aquests suggeriments van estar proposats en el programa de RAC1 de Jordi Basté "El Món a Rac!" el dimarts 21 d'abril de 2020 a les 11 del matí.
https://www.rac1.cat/programes/el-mon/20200421/48663482051/cultura-societat-sant-jordi-llibres-diada-recomanacions.html?fbclid=IwAR0Lg33iGvnIe4EJBkjlcrmY6_MpQoyKeF1ctKWUk7E23G5dCCpg1sXFCII

dijous, 9 d’abril de 2020

La LLIBRERIA 22 en temps del Coronavirus (III)





Tercera entrega de Tornarem a obrir, a passejar-nos per la Llibreria 22 de Girona. Tornarem a recomanar llibres i tornarem a fer presentacions. També tornarem a tenir novetats i farem Sant Jordi. Tot això en aquesta tercera entrega la 22 en temps del COVID-19 . Realitzar per Guillem Terribas el 10.04.2020

dilluns, 6 d’abril de 2020

BENET Y TWAIN / Josep M. Fonalleras

Josep M. Benet i Jornet  Foto. Marti Fradera
Conocí a Benet i Jornet en 1989. Presentábamos una 
revista que conmemoraba los diez años de la Llibreria 22 y en la que una veintena de escritores hablábamos de un libro que nos había marcado. Se llamaba 'El número' y ahora es una pieza de coleccionista. Yo era un enano entre gigantes. Tiene algunas aportaciones memorables, pequeños tratados de poética, como la elección que hizo Jaime Gil de Biedma, por ejemplo. Benet i Jornet describe, en su aportación, 'Las aventuras de Huckleberry Finn', "lleno de resonancias". Huck y Jim se dejan llevar por la corriente del Misisipi. Han vivido muchas peripecias, muchos sustos, pero ahora disfrutan del buen tiempo, sin sacudidas: "Y no nos pasó nada esa noche, ni la siguiente, ni las otras"
Presentació de la revista EL NÚMERO (10 anys de la Llibreria 22)
 en el  Centre Cultural de la Mercè el gener de  1989. D'esquerra
 a dreta  Jaime Gil de Biedma, Fèlix de Azua, Javier Fernández
de Castro, Josep. M. Benet i Jornet, Núria  Pompeia, Francesc
 Parcerisas,  Montserrat Roig, Dolors Oller. Foto: El Punt Diari.

En el magnífico homenaje que le rindió su hija Carlota, 'Papitu, el somriure sota el bigoti', un libro de recuerdos que es un delicado retrato literario, habla de los monstruos invencibles y de la necesidad de tomarse los retos de la vida como una aventura: "Y, sobre todo, que los obstáculos nos hacen apreciar la calma y la seguridad, que, si no, daríamos por descontadas". Me quedo con este Benet i Jornet y con Mark Twain: "Más bien reíamos por lo bajini".

Josep M. Fonalleras, publicat en el Periódico 06.04.2020, Digital en paper es publica el 07.04.2020

* Frases meves penjades en el facebook avui:
Josep M. Benet i Jornet, ha baixat el teló de la seva vida. Sempre ens quedaran les seves obres, el record de la seva amistat, el seu somriure, la seva exigència i la seva solidaritat. Gràcies Pepitu. Una Abraçada Carlota Benet Cros.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Benet_i_Jornet


S'ha acabat, el teló ha baixat, s'ha acabat la seva vida. Ens queda la seva obra, els seus records, el seu somriure. Gràcies PEPITO.

 El teu pare Carlota, era molt estimat per molta, molta gent. Va ser un gran home bo. Solidari, generós, obert, simpàtic, rondinaire, nerviós, i amb un somriure envejable. Avui ha baixat el teló de la seva vida. Ens quedarà sempre el seu record. Una forta abraçada.




Montserrat Sabater, in memoriam

Homenatge del sector a qui va ser una pionera de la comunicació editorial
Montserrat Sabater

 Aquesta setmana dediquem el podcast del suplement literari a la Montserrat Sabater, la primera cap de premsa que va tenir Edicions 62 i probablement tot el sector editorial català. Hem convocat diferents veus perquè ens donin el seu testimoni. Disculpeu les diferències de registre sonor, són les pegues del confinament.
Ens ha deixat Montserrat Sabater a l’edat de vuitanta anys. Els que vam tenir la sort de coincidir amb ella a Edicions 62, la recordem com una persona d’una gran sociabilitat, que treballava amb tenacitat i geni, i era apassionada i afable amb els joves que a principis d’aquest segle començàvem a treballar de redactors, editors o responsables de premsa a l’editorial. Envoltada de gent molt més jove que ella, va poder transmetre el seu savoir faire, i alhora aprendre el que li aportaven les noves generacions. “La Montserrat Sabater va ser una figura important de les bambolines del món editorial en l’últim terç del segle passat”, ens diu la periodista Rosa Maria Piñol, que ens va informar durant molts anys de la literatura catalana des de les pàgines de La Vanguardia, ens parla dels dos grans referents editorials que van marcar la seva vida professional. “La Montserrat va fer d’eficaç corretja de tramissió entre el món editorial i la premsa amb iniciativa i un tracte sempre amable i cordial”. Rafael Vallbona confirma aquesta mateixa impressió: “Ens ens va ensenyar la manera com els editors i els autors havíem de tractar amb la premsa, i viceversa. Però això era quan escriure i editar eren un art”.
Montserrat Sabater amb Mabel  Doredo 

La Montserrat va començar a treballar al sector editorial a començaments de la dècada dels 60 de la mà de Carlos Barral. L’any 1984, de la mà de Josep M. Castellet, es va incorporar a l’equip d’Edicions 62 per fer-se càrrec del departament de relacions públiques i comunicació fins a la seva jubilació l’any 2003. Les fotos cedides per Josep Massot per a aquest article il·lustren molt bé l’exposició de Montserrat Sabater des de ben jove a un entorn intel·lectual, que va ser una font d’aprenentatge.
En un esplèndid obituari publicat a El País, Carles Geli fa justícia a una figura com la de Sabater, que no hauria de tenir una mort anònima. “Si la història de la literatura i de l’edició es pot escriure amb majúscules és perquè hi ha gent cabdal al darrere. Noms que s’escriuen en minúscula i que injustament sempre apareixen en una nota a peu de pàgina o en una inacabable llista d’agraïments. Aquelles pàgines que no llegeix ningú si és que no sap que hi pot sortir. Aquest va ser el cas de Montserrat Sabater. Carlos Barral o Josep M. Castellet no haurien estat els mateixos si ella no hagués estat a la rebotiga dels seus projectes. Barral era un geni amb una pituïtària editorial irrepetible, però també era era molt donat al caos, la improvisació o la inspiració bohèmia. Fins i tot un home poc donat als elogis com ell, va deixar escrit que Sabater feia les seves tasques administratives i gerencials, “con mucha eficacia por cierto”, en una de les tres breus vegades que va parlar d’ella en tots els seus volums de memòries.
Un altre capítol important de la vida de Montserrat Sabater va ser la seva participació en l’organització del Premi de Literatura Formentor, que es va celebrar a Mallorca durant els anys seixanta, ens recorda el periodista Josep Massot, que situa la figura de Sabater en aquell esdeveniment internacional, una escletxa d’aire fresc en els anys de plom del franquisme. “Juntament amb Gabriel Ferrater, Joan Petit i sobretot Jaime Salinas, Montse Sabater va ser clau en l’èxit del premi Formentor, que va reunir a les millors editorials europees i americanes, com Einaudi, Gallimard, Rowholt, o la inconoclasta Grove Press i també molts autors internacionals de l’època, molts d’ells futurs premis Nobel. La Montse guardava amb discreció tots els secrets del món literari en aquells moments de censura i repressió policial. Amb ella desapareix un testimoni dels temps heroics, de quan les editorials literàries eren més actors culturals que peces de la cadena industrial”, remata Massot.
“Era un plaer parlar amb Montserrat Sabater, perquè t’explicava, sempre off the record, allò que callaven (o s’inventaven) Carlos Barral, Josep Maria Castellet i Jaime Salinas a les seves memòries”, continua Massot. “Des dels innombrables embolics de llit de la tribu Seix-Barral fins a com va ajudar a Juan Goytisolo a desfer-se dels papers compromesos quan la policia franquista es va presentar en 1962 a l’hotel Formentor o, més tard, a casa de Castellet. Se sabia les aventures, confessions i anècdotes d’Henry Miller, de l’excèntric editor Barney Rosset (Grove Press, un dels models de la primera Anagrama), de Calvino, Vittorini, Einaudi, Caillois, Paz, Gabriel Ferrater, Joan Petit, Gil de Biedma, James Baldwin, Monique Lange, Dominique Aury, Gallimard, Queneau, Florence Malraux… les anades i vingudes de Barral a Madrid per a lluitar contra la censura, les insídies de Cela, el xantatge econòmic del règim a Barral, el cisma a Seix-Barral, les batusses amb Carmen Balcells, l’evolució d’Edicions 62, quan els deutes l’asfixiaven…”, diu Massot.
Foto de Hemingway dormint la mona a casa seva
 | Foto cedida per Josep Massot

“Els arxius de l’editorial Barral van desaparèixer quan va passar a les mans de Labor, però ella guardava còpia d’alguns papers personals (recordo alguna carta de Jorge Guillén)”, continua Massot. “Quan es cansava de parlar, esbossava un somriure i deia, ‘ara et mostraré una cosa que et farà gràcia’. S’aixecava de la butaca i despenjava de la paret una foto emmarcada. ‘Saps qui és?’, deia burleta. Era Hemingway dormint la mona a terra després d’una nit d’alcohol a casa seva de l’Havana. Barral havia fet emmarcar la fotografia i la tenia al seu despatxet de la Ronda General Mitre. L’editor va conèixer Hemingway en el penúltim viatge d’Hemingway a Espanya, on tenia l’encàrrec d’escriure una reportatge per a la revista Life, L’estiu sagnant, sobre el duel entre dos toreros, Luis Miguel Dominguín i Antonio Ordóñez, i ell i Enaudi el van acompanyar en un viatge delirant a Madrid i Conca. Hemingway ja estava malalt, i bevia tot el vi i cognac que se li posava davant. L’any següent va tornar a Espanya, l’agost de 1960 i va marxar a l’octubre. Mesos després, al juliol, es llevaria la vida. En aquells mesos estava corregint les proves de A moveable feast, que Gabriel Ferrater traduiria al castellà en 1964 amb el títol París era una fiesta. La foto no l’he vist publicada enlloc i és tot un emblema de la llegenda del sants bevedors que eren aquell grup d’escriptors tímids i sentimentals que van crear l’editorial Barral”, remata Massot.
La Montserrat era una dona que sabia acompanyar. Acompanyava els editors en la seva feina, però també va connectar els autors amb el teixit llibreter. “La Montserrat Sabater és la primera cap de premsa”, diu Guillem Terribas, fundador de la llibreria 22 de Girona. “Als inicis de la llibreria, quan vam començar a fer presentacions, la Montserrat va ser la primera que s’hi va abocar, portant-nos els autors d’Edicions 62. Tenia una agenda i una psicologia perfecta. Una persona que ha estat molt lligada a la meva vida de llibreter i que em va facilitar la relació amb els escriptors i els editors. Va crear una escola, va ser una mestra per a la Neus Chordà, entre altres persones”.
Neus Chordà, que avui és un referent de la comunicació editorial, reconeix el mestratge de Sabater. “Si alguna cosa va intentar ensenyar-me la Montserrat Sabater és el respecte per la feina dels autors. Cada llibre és sempre el més important; i el respecte per la feina dels editors, llibreters, traductors… També em va ensenyar que les caps de premsa hem de fer sempre la nostra feina des de l’ombra, que ens ha de conèixer tothom però que hem de ser discretes, anònimes. I el més important: em va ensenyar que per ser una bona professional, abans de res s’havia de ser bona persona”. Ja jubilada, Montserrat Sabater va col·laborar amb en Josep M. Castellet posant ordre, classificant i arxivant tots el seu fons personal: documents, fotografies, llibres, quadres que s’acumulaven al seu pis del carrre Bailèn. “Remenant aquells papers, la Montserrat va descobrir en una llibreta el Dietari de 1973, que el Castellet havia extraviat”, ens diu Pilar Beltran, editora d’Edicions 62. “Gràcies a aquesta troballa, vam poder mecanografiar el manuscrit i publicar-lo anys després”.
Quedeu-vos doncs amb aquesta idea, que no és exagerada. Si Carmen Balcells va ser la primera agent literària del nostre país, es podria dir que la Montserrat Sabater va ser la primera cap de premsa editorial. Una pionera. Ara, la seva desaparició fa més certa aquella frase absurda del seu amic Salvador Dalí, que diu: ‘S’està morint molta gent que no s’havia mort mai’. Estic segur que si ens pogués sentir, la Montserrat hi estaria d’acord amb un somriure als llavis.
Els seus fills, Isabel, Anna i Jordi comunicaran, tan aviat puguin, la data del seu comiat i demanen que la feina (la gran passió!) de la seva mare no quedi en l’oblit.
Bernat Puigtobella, publicat a EL NÚVOL 06.04.2020
El Núvol. Hi ha una gravació amb les veus d'alguns personatges citats a l'article.
https://www.nuvol.com/llibres/assaig/podcast-montserrat-sabater-in-memoriam-92896


diumenge, 5 d’abril de 2020

EL MON RAC1 Jordi Basté IRENE SOLÀ

Martes 31 de març de 2020

Irene Solà


En época de crisis existencial, la lectura evade malos pensamientos. Me enganché, en el inicio de la pandemia, al gozo de Canto jo i la muntanya balla de Irene Solà, uno de los libros de ficción de la temporada conjuntamente, entre otros, con el de Xavier Bosch Paraules que tu entendràs . Este martes, con Guillem Terribas y Marc Artigau, compartimos radio con Irene Solà, a quien pretendíamos saludar cara a cara en los estudios de RAC1 hace pocas semanas. Y en días como hoy me entristece recordar que este Sant Jordi no podrá ser como nos lo imaginábamos pero de la misma manera que Stay Homas nos ha mostrado la revolución musical en tiempo de pandemia, la literatura debe reinventar este Sant Jordi 2020 para que sea también una gran fiesta. Som-hi. Quedan tres semanas. 
Jordi Basté La Vanguardia 05.04.2020

dijous, 2 d’abril de 2020

La LLIBRERIA 22 en temps del Coronavirus



Realitzat el primer d'abril de 2020, durant la segona quinzena del confinament del virus del Coronavirus que va paralitzar la ciutat de Girona i el món sencer. Tornarem, es un cant a l'esperança de que tornarem a obrir, tornarem a vendre llibres, tornarem a fer presentacions. La Llibreria 22 tornarà a estar viva i al servei de la gent, com fa ja 42 anys.
Guillem Terribas fa unes recomanacions i, també a realitzat el vídeo.

divendres, 27 de març de 2020

David Nel·lo i Guillem Terribas - Literatura a domicili



Presentació del llibre "Les amistats traïdes" del Premi Sant Jordi David Nel·lo amb el llibreter Guillem Terribas (Llibreria 22).
Literatura a domicili: les millors veus de la  literatura catalana, al canal d'Òmnium Cultural.

divendres, 20 de març de 2020

CORONAVIRUS / COVID 19, el virus que canviarà el món.





A Girona, la Llibreria 22, Guillem Terribas, es viu el confinament del Coronavirus. Va començar el dissabte 14 de març de 2020 i no se sap quan acabarà. El llibreter Guillem Terribas parla sobre els llibres i les llibreries.

diumenge, 15 de març de 2020

CRÒNICA DE LA SETMANA LITERÀRIA: Petons i abraçades / Llucia Ramis

En només tres dies, les conven­cions socials ja no són les que eren. Dilluns al vespre, em pregunto què passarà quan creui la porta giratòria de l’hotel Palace. Núria Pradas està a punt de rebre el premi ­Ramon Llull per la novel·la Tota una vida per recordar (Columna). Hi ha molts convidats, entre els quals Ada Colau. Aquest matí, tres regidors de l’Ajuntament han estat confinats per coronavirus, i em consta que l’alcaldessa fa temps que ja no dona la mà a ningú. Però com actuarem els altres en veure’ns? El gest de fer-se dos petons és tan mecànic que, davant d’un conegut (i aquí ens coneixem tots), l’únic que pots fer és la cobra, si s’inclina cap a tu. I apartar-te, aquest dilluns al vespre, encara genera bromes i comentaris jocosos sobre paranoies i exageracions.
Mariàngela Villallonga, Ada Colau, Josep Creuheras
 i Núria Pradas

Entre les meves fòbies no hi ha la hipocondria. I, com que em fa més por quedar malament que la malaltia, mentre prenem un aperitiu al gran saló encatifat accepto besar a les galtes l’artista Joan Pere Viladecans i el periodista Rafael Vallbona, també el llibreter Guillem Terribas i el secretari general del Gremi d’Editors, Pep Lafarga. Beso el president del Gremi, Patrici Tixis, i conec Laia Aguilar, la primera dona que ha obtingut el Josep Pla des del 2010, amb Pluja d’estels . “Potser estic essent negligent o imprudent?”, em dic mentre planto dos petons a Rafel Nadal, que acaba de publicar Mar d’estiu a Univers. I també faig dos petons a Jordi Cabré, i a l’autora Núria Esponellà i a Pere Puigbert, fundador de Fruites Núria, que diu ser el col·laborador més antic de RAC1. Amb Carme Riera ens saludam a la mallorquina. Això vol dir: a distància, aixecant les celles i una mica el cap. De lluny, veig altres membres de jurat, com Gemma Lienas, Emili Rosales o Pere Gimferrer. També el president de Planeta, Josep Creuheras.
continua  https://www.lavanguardia.com/cultura/20200314/474114725901/petons-i-abracades.html


Llucia Ramis / la vanguardia 14.03.2020

* Aquest va ser el darrer acte que es va poder fer on encara hi havia gent i abraçades. Després, a partir del divendres 13, la cosa va quedar totalment confinada. Tothom a casa i a fer bondat,

dimarts, 18 de febrer de 2020

Adeu a La Penyora

Jordi Grau
Quan passen aquestes coses t’adones que t’has fet gran i que allò que sempre havies conegut i ara desapareix s’emporta una part de la teva vida. La Penyora ha tancat. El restaurant inclassificable de l’antic “carrer dels torrats” ha tancat portes sense avisar ningú però deixant-nos orfes de l’acolliment que senties quan traspassaves el llindar de la seva porta.
He escrit que és (era) un restaurant inclassificable perquè no té comparació i per això penses que sense en Lluís i la Consol podria continuar havent-hi un restaurant en aquell local, però ja no seria el restaurant que hem conegut i estimat i que ha omplert moltes estones de la nostra vida en els darrers quaranta anys. Vaig conèixer en Lluís Llamas a Ràdio Girona al final de la dècada dels setanta. Ell, després d’haver voltat món però sense arribar a la trentena, va ser contractat i enviat pels propietaris de Radio España de Barcelona per dinamitzar Ràdio Girona, emissora que era propietat de la marca barcelonina en mans de Ramón de Rato –pare de Rodrigo Rato, ara a la presó– i Rodríguez San Pedro, aquells banquers a qui Franco va fer empresonar. Poca cosa va aconseguir dinamitzar en Lluís a l’emissora perquè va ser rebut com un espia que venia a canviar-ho tot, com segurament tocava. Però ens vam fer amics i vam parlar molt. Es va enamorar de Girona i poc després va tornar amb la Consol Ribas a la ciutat on, després d’un intent de negoci de bugaderia, van obrir La Penyora. Encara recordo les patates amb crema d’anxoves dels primers temps. Una cuina d’autor, mai tan ben dit, d’exploració, d’experimentació, però sempre de primer nivell gastronòmic.
La Consol i en Lluís a l'entrada de la Penyora.


Amb un personal divertit i sorprenent. Cada dinar o sopar era per si mateix una experiència: per en Lluís i la Consol, pel que cuinaven, pel personal que hi podies trobar, per tot... Amb en Lluís conversar és un plaer. A La Penyora o al mercat del Lleó, on el trobaves cada dia cap al migdia, recollint els encàrrecs, perquè sempre ha fet cuina de mercat, creativa, però amb productes que es poden reconèixer. En Lluís ha fet setanta anys i diu prou. De la cuina.
Pepe Sales 2019. Tot de voluntaris per una moguda made in Conso&Lluís.
Però ara ell i la Consol tindran més temps, des del Pont Major, per parir idees i continuar amb el festival d’art independent Pepe Sales, també imprescindible, també inclassificable. Trobarem a faltar La Penyora; continuarem disfrutant d’en Lluís i la Consol.
Jordi Grau, el PuntAvui 16.02.2020


GRÀCIES PARELLA
* No sé quan vaig conèixer a la parella Consol&Lluís, el que si sé es que d'una manera o altra sempre han estat present en els darrers 40 anys de la meva vida en diversos esdeveniments, tant personals com compartits, sigui a través de sopars amb amics, celebrant un aniversària, la fi d'una presentació de llibre o pel·lícula. La festa del meu 50 aniversari. Diversos sopars després del premi Casero. També en sopars tertúlies que durant alguns anys van organitzar aquesta distreta parella. Sopars que consistien en convidar a un personatge a que durant el sopar parles de teatre, de viatges, de pintura, de llibres o de cinema i els altres comensals havien pagat per assistir a la tertúlia i sopar. A mi em van convidar a parlar de cinema. Va ser una magnifica vetllada. 

La Consol i en Lluís, son generosos, divertits, optimistes, exagerats, organitzadors, punyeteros. Tenen una capacitat de convicció, de creació i de convèncer admirables.
A la Penyore hi hem fet i ha passat de tot. Això ningú ens ho treurà.
Mai oblidaré una memorable nit sopant a la Penyora amb el gran actor francés Jean-Louis Trintignant i el també actor (gran amic) català i si voleu també francés, Sergi Lopez.  
Per tant sempre ens quedarà la Penyora i la Consol i en Lluís tenen marxa per estona. Ja ens podem agafar perquè ara seran imparables.
Moltes gràcies parella i com sempre a la vostra disposició.
Guillem Terribas 
en Lluís i la Consol a la Penyora. Foto: Xavi Castillón.

Restaurant obert en la memòria
Una nit vam passar amb uns amics per davant del restaurant La Penyora (al carrer Nou del Teatre, de Girona, també anomenat extraoficialment el carrer dels Torrats en una època en què s’hi concentrava la vida nocturna de la ciutat) i vam trobar-lo tancat. Ens va estranyar perquè no era el dia habitual de descans (el dimarts) i no hi havia cap cartell que anunciés un període de vacances. Poc després, de fet aquella mateixa nit, ens vam assabentar que en Lluís (Lamas) i la Consol (Ribas) havien tancat el restaurant. Tal cosa ens va estranyar molt més, tot i que, fent comptes sobre l’edat dels propietaris, vam adonar-nos clarament que podien jubilar-se. Tanmateix, ens semblava que no ho havien de fer mai, que La Penyora no es tancaria mai, que en Lluís i la Consol, incombustibles, sempre hi serien per acollir-nos, que ell continuaria fent a la cuina i que ella ens vindria a demanar què volíem menjar. A qui ens ho va dir, li vam fer una petició sabent de la seva confiança amb la parella: que els preguntés si podien preparar-nos “l’últim sopar”. 
Continua  https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1754684-restaurant-obert-en-la-memoria.html
IMMA MERINO publicat en el Punt Avui 10.03.2020



 LA PENYORA
Fa pocs dies em va arribar a les mans la Guia d’establiments emblemàtics i singulars, una iniciativa de l’Ajuntament de Girona a traves de l’Àrea de Promoció econòmica, Desenvolupament local, Turisme i ocupació. El mèrit de la publicació que ara arriba en paper però que és accessible en format digital és que aplega, posa junts, un conjunt d’establiments singulars del comerç de la ciutat; les tipologies d’establiments que es presenten acrediten la diversitat i la qualitat de l’oferta a la ciutat i se’n destaca l’antiguitat emblemàtica (més de 50 i més de cent anys) i la singularitat. És evident que en un repàs a fons sabríem trobar algunes absències notables i poc justificades però he d’insistir que el que és important és els que hi són no pas els que per una raó o altra no hi són.Continua  https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=1430932478799843024#editor/target=post;postID=1654030341510688952;onPublishedMenu=allposts;onClosedMenu=allposts;postNum=2;src=postname
JOAQUIM NADAL, publicat en el Diari de Girona 06.03.2020 i extret del blog de Quim Nadal.

dissabte, 1 de febrer de 2020

ELS 22 TÍTOLS DE LA 22 DEL 2019 i Més. Promoció Hivern 2020





Els 22 títols que han estat importants durant l'any 2019 a la Llibreria 22 de Girona. També hi han recomanacions de llibres per passar millor l'hivern. Finalment, també hi han imatges de presentacions de llibres a l'espai 22 de la Llibreria 22.

De lectors; de llibreters.

Lluís Hernàndez.
Xerrada distesa en un vespre agradable amb un llibreter. (I cinèfil, gestor i animador cultural, avi, escriptor, pintor, marit… Però, especialment, llibreter). Es parla de llibres; i de lectors; i de compradors de llibres, i de visitants ocasionals de llibreries. Els llibreters, confessa, no llegeixen tot el que els arriba. Si de cas, i ja és molt, es llegeixen les contraportades. En una llibreria com la seva, diu, hi arriben cada dia uns cinquanta llibres. Cada dia. Cinquanta. Llegir cinquanta llibres al dia és, òbviament, impossible. Llegir, i entendre, i valorar, cinquanta contraportades… és una feinada. No és impossible: és una bogeria. Els llibreters, confessa (i es resigna!) no poden llegir (ni haver llegit) els llibres que tenen als prestatges. Una llibreria com la seva té uns quaranta o seixanta mil llibres. Seixanta mil! Un lector que llegís 300 llibres l’any (1 al dia, més o menys), durant cinquanta anys de vida lectora trigaria quatre vides per llegir seixanta mil llibres. Quatre vides de cinquanta anys lectors.
En el circuit editorial actual, segueix dient el llibreter, hi ha uns tres-cents o quatre-cents milers de llibres vius, de llibres que són vigents en el catàleg d’alguna editorial i que, per tant, pots demanar a la llibreria i tenir-los a casa en un parell de dies. (Una llibreria (molt) ben assortida no té a les prestatgeries sinó una desena part d’aquesta oferta, recordem). Un (molt i molt eficient) lector que no fes altra cosa sinó llegir en podria llegir una quarta part.
La resta de llibres no els podria llegir.


Un lector normal (un molt bon lector) pot llegir una cinquantena de llibres l’any. Són 50 sobre els 40.000 de la llibreria, sobre 400.000 de l’oferta viva, sobre (milions?) de llibres existents, disponibles en biblioteques i arxius, sobre (més milions? de llibres que ja han desaparegut…)
Potser hauríem de recordar una cosa òbvia i oblidada: no llegim per mantenir viva una biblioteca o una tradició cultural. Llegim per al nostre propi i personal plaer, per al nostre propi enriquiment personal (que sovint compartim amb els nostres amics, és clar).
No llegim per fer-nos més bones persones, ni per suprimir la injustícia o la misèria. Són altres lluites, aquestes. Tampoc no llegim per fer amics, o per obrir-nos al món. Tampoc. A més, hi ha milers (em quedo curt?) de llibres perversos, escrits per odiar, per fer mal.
Tant li fa si llegim un llibre al dia o deu. (Si traiem un got d’aigua del llac o en traiem deu). La nostra història, la nostra cultura, és massa gran (‘molt’ massa gran!) per a una persona, per a qualsevol persona.
Llegir ens fa (ens pot fer) més rics, més lliures, més savis. O menys avorrits.
Simplement, i és molt.
Lluís Hernàndez,  del seu bloc "A contra mà". http://www.lhs.cat/

dijous, 23 de gener de 2020

EL "GLÒRIA", el seu pas per Girona



Les tempestes d'aigua, vent i neu dels dies 20, 21, 22 i 23 de gener de 2020, tenen un nom "Glòria". Tot Catalunya va patir embestida ferotge d'aquesta tempesta. Son imatges recollides a Girona Capital. Guillem Terribas.

dimecres, 8 de gener de 2020

Premi Nadal / Josep pla 2020: Pòquer de polítiques, parella d’autores

La vetllada del Pla i el Nadal reuneix la vida literària barcelonina.

Anna Mir, premi Nadal amb "Mapa de los afectos" i Laia Aguilar
Premi Josep Pla amb  "Pluja d'estels".
Teresa Pàmies, Maria Àngels Anglada, Olga Xirinacs, Maria Mercè Roca, Carme Riera, Isabel Olesti, Empar Moliner, Eva Piquer i Llucia Ramis. Són les escriptores guanyadores del premi Josep Pla. Carmen Laforet, Elena Quiroga, Dolores Medio, Lluïsa Forrellad, Carmen Martín Gaite, Ana María Matute, Carmen Gómez, Rosa Regàs, Lucía Etxebarria, Angela Vallvey, Maruja Torres, Clara Sánchez, Alicia Giménez Barlett, Carmen Amoraga i Care Santos. Són les guanyadores del premi Nadal. A priori, refiant-me d’una suposada bona memòria, pensava que mai s’havia donat el doblet de dues guanyadores la nit del dia de Reis a l’hotel Palace. M’equivocava. Tres vegades, s’ha produït. L’any 1994, Carme Riera i Rosa Regàs. L’any 2002, Eva Piquer i Ángela Vallvey. I l’any 2010, Llucia Ramis i Alicia Giménez Barlett. Qui sap si aquesta nit...
En els premis literaris els polítics acostumen a deixar-s’hi veure. M’expliquen que aquesta nit la classe política tindrà una alta representació femenina: Ada Colau, Mariàngela Vilallonga, Núria Marín i Teresa Cunillera. Si venen totes quatre serà un pòquer bastant insuperable. Sento que a Pere Gimferrer li xiuxiuegen el menú de la nit: “Hi haurà peix”. “Ah, sí? Quin peix?” “Serà calent, no pateixis. I per postres hi ha poma”. A la taula de periodistes algú farà una observació: “Aquest menú sembla del 1954”. Ho diu en positiu, que consti en acta.
Veig Núria Marín, primera carta del pòquer. Joaquim Nadal, Miquel de Palol, David Cirici, Sebastià Alzamora, Martí Gironell, Gerard Quintana, Carme Riera, Víctor Amela, Enric Calpena, Isona Passola, Hèctor Bofill, Jenn Díaz, Eva Piquer, Ada Castells, Alicia Kopf, Paula Bonet... L’abric de pells del comte de Sert em deixa estabornit. Guillem Terribas i Lluís Morral, dos llibreters amics que arriben junts. Veig la consellera de Cultura, segona carta confirmada. M’expliquen que Care Santos acaba d’explicar un
acudit. Això és un home que entra en una llibreria i demana que li recomanin alguna bona novel·la d’Ernest Hemingway. “Tenim El vell i el mar ”. “Ah, doncs doni’m El mar, sisplau”.
El gran Pepe Ribas conversa amb els no menys grans Javier Aparicio i Álvaro Colomer. “Espero que el nou ministre de Cultura estigui a l’altura. De moment ja ens n’han encolomat un d’Universitats que deunidó...” Es refereixen a Manuel Castells i entenc que no és sant de la seva devoció. De reüll veig que Teresa Cunillera ja ha arribat. Només en falta una. Joan Safont m’explica que, gràcies a uns diaris ocults, fa poc ha descobert que la seva tieta era una fidelíssima de Bocaccio. És bonic descobrir les vides ocultes dels que crèiem conèixer bé. Les novel·les n’estan plenes, d’aquesta mena d’històries.
Just abans d’entrar a sopar detecto el periodista que és famós per guardar-se ametlles, cacauets i patates fregides a les butxaques en tots els refrigeris i vernissatges a què assisteix, que no són pocs. Artur Mas i la seva dona també són ja al pis de baix, on hi ha el bar, aquell reservat del vell Ritz que per anys que passin sempre em crida l’atenció. La Cèlia, la fotògrafa del diari, em dona l’avís definitiu, l’alcaldessa Colau ja és a l’hotel. Pòquer completat. Aquestes festes han sigut mogudes per a Colau. “Doncs a mi m’agrada molt el que va escriure sobre la seva operació, el masclisme imperant i tanta inhumanitat”. És una editora qui m’ho confessa i, secretament, no puc estar-hi més d’acord. Ja està tothom assegut. Em diuen a cau d’orella que potser aquest any els dos guardons també tinguin “accent femení”. “Què és això de l’accent femení? Això sona fatal, tu!”, diu una membre de la conversa. Doncs sí, sona fatal. Allò de la literatura femenina ja ho tenim més que superat, oi?
TONI VALL diari Ara 07.01.2020