diumenge, 4 d’agost de 2019

Guillem Terribas Fundador Llibreria 22 Una vida dedicada a la lectura

Els elements essencials i els llibres més apreciats del fundador d'una llibreria emblemàtica de Girona.
Guillem Terribas a l'Espai 22. Foto: Manel Lladó. 

   La Llibreria 22 és una institució a Girona i pràcticament no necessita ni presentació. Extremadament activa i molt influent, va celebrar el 40è aniversari l’any passat, i hem convidat el seu propietari i fundador, Guillem Terribas, a compartir els seus llibres més apreciats, així com els elements essencials d’una vida dedicada a la lectura.
1. Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez. L’he llegit tres vegades. La primera, quan estava fent el servei militar al Sàhara. Vaig haver de passar 13 mesos i 10 dies allà. Després, durant 25 anys, vaig estar somiant que m’hi feien tornar per culpa d’un error tècnic. Deu anys més tard, el vaig tornar a llegir un altre cop, i encara em va agradar més. I encara més tard, quan havien passat 10 anys més, també el vaig tornar a llegir. Altres llibres que també m’han afectat i han tingut molta influència en mi són Incerta glòria, de Joan Sales, La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, Jo confesso, de Jaume Cabré...
2. Soldados de Salamina, de Javier Cercas. El conec des que ell tenia 17 anys i presentava els seus llibres a la 22. No hi havien parat massa atenció fins que va venir amb Soldados de Salamina, i vaig saber que seria un èxit massiu. Durant el rodatge de la pel·lícula, vaig conèixer David Trueba i Ariadna Gil, i em vaig involucrar molt en el film. És un llibre que ha significat moltíssim per a mi i per a la llibreria.
3. El meu llibre, Demà serà un altre dia. No tenia pensat escriure un llibre sobre mi mateix, però a l’editor li va interessar explicar com una llibreria de fora de Barcelona s’ho va fer per poder reunir una quantitat tan gran d’autors, tenir tan bona reputació i convertir-se en una referent. Hi explico com va passar tot això i, per sobre tot, qui és en Guillem, que crec que és la part de la història que a la gent li agrada més.
4.El Número, la revista que vam fer per celebrar el 10è aniversari de la llibreria, el 1988. Vaig demanar a Narcís Comadira que fes un llibre revista amb la col·laboració de 22 autors. En la presentació vam tenir grans noms, com ara Jaime Gil de Biedma, Montserrat Roig, Josep Maria Benet i Jornet, Núria Pompeia, Josep Maria Fonalleras, el mateix Narcís Comadira i d’altres. Reunir-los tots a La Mercè va ser espectacular. Xavier Folch va preguntar qui organitzava tot allò. “Qui hi ha darrere de tot això? Qui ha aconseguit reunir aplegar totes aquestes persones?” No podria creure que ho havia fet jo mateix. A partir de llavors, la 22 va començar a ser un punt de referència.
5. La revista que vam publicar per al 40 aniversari. Vaig demanar a quaranta autors que escriguessin allò que realment volguessin. També vaig demanar als autors que ens parlessin sobre els llibres que més els havien impressionat. I vam publicar tots els guanyadors del premi Just Casero.
6. Ulleres. Sempre he llegit molt i arriba un moment que tens dificultats per fer-ho sense ulleres. Gràcies a les ulleres he estat capaç de continuar llegint.
7. El premi Just Casero. La nostra joia de la corona, allò que ens ha donat més satisfaccions. Encara no puc creure que, 39 anys després del primer premi, el seguim fent, descobrint nous autors. Per exemple, Mar Bosch, que va ser la guanyadora l’any 2012, ara té una carrera consolidada com a escriptora.
8. Les meves agendes. No utilitzo l’agenda del telèfon mòbil per als esdeveniments, m’estimo més el paper. Abans, acostumava a tenir-ho tot al cap i només apuntava els dies de les presentacions i els números de telèfon. La gent sempre ha estat important per a mi, i soc molt afortunat d’haver pogut configurar una gran agenda de números telefònics. Moltes persones em continuen trucant per demanar-me algun contacte.
Marcela Topor, publicat en anglès a la revista CATALONIATODAY, abril 2014 i a la Revista LA REPUBLICA en català el 02 d'agost de 2019.
https://www.lrp.cat/entrevistes/article/1643931-guillem-terribes.html?cca=1&fbclid=IwAR0_MjU5tyAu7DtP8nzBjteLLVFKpWgb0xULWcQ3oAr8ar5jcSh9GrRMRo4



dijous, 1 d’agost de 2019

Els 70 de Gay (i Co.)

Retall de l'escrit en el Punt Avui. 
Gay Mercader fa avui 70 anys. Això vol dir que quan va organitzar el seu primer concert, el 1971 –la mateixa setmana en què va morir Jim Morrison, el 3 de juliol del 1971 a París–, encara no havia fet 22 anys. Gay Mercader va néixer el mateix any que l’ex-Stone Mick Taylor, Bruce Springsteen, Tom Waits, Mark Knopfler, Roger Taylor de Queen, James Williamson dels Stooges, Billy Joel, Rick Wakeman, Gene Simmons de Kiss, Lene Lovich, Gloria Gaynor, Tom Verlaine i Paul Rodgers de Free i Bad Company. També haurien fet 70 anys al llarg del 2019 Robert Palmer, Phil Lynott de Thin Lizzy, Fred Sonic Smith dels MC5, Gil Scott-Heron i els bessons Robin i Maurice Gibb dels Bee Gees, però ja no estan aquí per explicar-ho.
Tots ells, també Mercader, són els enfants du rock, uns nens i nenes ja una mica crescuts que es poden considerar fills putatius d’Elvis, Chuck Berry, Little Richard i tots els pioners, en la gran cadena del rock’n’roll. Tots els esmentats –sí, Mercader també– van fer contribucions decisives per consolidar aquesta música bastarda i excitant com a fenomen transgeneracional i van crear el miratge que podia existir una cultura rock universal, amb un llenguatge propi i, com indicava el subtítol de Quadrophenia, una forma de vida, al marge de les convencions de la vida adulta. Si més no, aquesta era la teoria. Ara sembla que el rock està en hores baixes, que ja només apassiona gent d’una certa edat que encara compra discos i, de tant en tant, algun jove que no acaba de trobar el seu lloc en el món i prefereix mirar enrere, abans que caure en les àmplies xarxes del trap i el reggaeton.
Retall de la felicitació en el Diari de Girona

Gay Mercader ja fa uns quants anys que està força retirat del show business –el 2006, la seva empresa Gamerco, abans Gay & Co., es va vendre a la multinacional Live Nation– i viu molt tranquil en una masia situada en algun punt inconcret del Gironès. Fa un parell d’anys va fer balanç de la seva llarga trajectòria com a organitzador de concerts amb un llibre de presentació impecable, Tour posters 1971/2017: un recull de 550 pòsters de concerts seleccionats entre els prop de 3.300 que va muntar, protagonitzats per grups i solistes de tot tipus i condició, entre ells uns quants dels que aquest any també faran 70 anys, com ell. Gay Mercader va contribuir de manera decisiva que l’Estat espanyol s’incorporés al gran circuit del rock internacional, en temps en què tot estava per fer. Per tot això, gràcies i felicitats, Gay.
Gay Mercader quan va presentar el seu llibre de pòsters, a la 22. Foto: Manel Llado.
Xavier Castillón, publicat en el Punt Avui 30.07.2019

dijous, 25 de juliol de 2019

LECTURES DE CONTES A LA LLIBRERIA 22 DE GIRONA. ESTIU 2019





 Dia 23 de juliol de 2019 a partir de les 16.30 a la Llibreria 22 de Girona. Els autors llegeixen els seus contes: VICENÇ PAGÈS, MAR BOSCH, VÍCTOR GARCÍA TUR, ELISENDA SOLSONA i l'editor ANIOL RAFEL. Cloenda de la programació d'actes a l'Espai 22, de la temporada. El setembre hi tornem.

diumenge, 21 de juliol de 2019

LA BICICLETA

Entre els anys seixanta i setanta anava quatre vegades a Girona en bicicleta. El mati, el migdia, a mitja tarda i el vespre. Era la meva manera de desplaçar-me cada dia per anar a Girona a l’Institut Vell, el del carrer de la Força, l’únic que hi havia a Girona. De Fet només n’hi havia a Olot, Figueres i a Girona.
Portada de la Revista La Farga. Especial Estiu.
Original de Fonso Mateu.

La carretera era molt més estreta i precària. Amb molts de trams sense cap edifici, amb camps, hortes o solars abandonats. Sense voreres. Estava plena de clots, fet que et complicava la vida fent continues tentines per anar-los desviant i si alguna vegada fallaves el desviament del clot, de segur que la roda se’n sentia o un fet encara molt més empipador, podies tenir una roda rebentada.
La utilització de la bicicleta era un hàbit molt normal de desplaçament en aquella època. A la carretera hi havia més ciclistes que cotxes. Eren bicicletes “normals” sense marxes, amb únic plat i la majoria bastant utilitzades i atrotinades. Sense gaires proteccions ni llums. Duien el famós dinamo que funcionava amb la roda del davant i et frenava molt la marxa i la llum que oferia, era mínima. Anàvem amb la vestimenta del carrer i a l’hivern passàvem una fred espantosa i les mans tot hi portar guants de roba, arribaven a lloc congelades. Per descomptat que no ho fèiem per esport, ni ecologisme ni res de totes aquestes modernitats. Utilitzàvem la bicicleta perquè era l’únic mitja que teníem i no tothom. La meva il·lusió i pensament, al igual que molta altra gent, era poder deixar la bicicleta els 16 anys i comprar-me una “motoreta”, encara que fos de segona ma i poder deixar la bicicleta. Era una manera de pujar de categoria. I el màxim ja era que els divuit anys, treure’t el carnet de conduir i comprar una moto més potent i el màxim dels màxim, un cotxe, encara que fos de tercera ma. Llavors havies aconseguit la glòria, el poder i el que fos. Llavors els amics i la gent ja et miràvem d’una altra manera, com un triomfador.
El temps va anar passant. La bicicleta va quedar arraconada i només es veient bicicletes de tres rodes per la mainada. Els pocs mecànics de bicicletes que hi havia, a Salt n’hi havia un a Salt i l’altre el veïnat, van anar tancant per la poca feina, pel poc interès del personal per a la bicicleta, que era una cosa per a pobres, desvalguts i emigrants.
Els anys han anat passat i allò que era de pobres, desgraciats i emigrants en pocs anys ha esdevingut una eina imprescindible per a qualsevol persona que es consideri persona, progre i saludable . La bicicleta s’està imposant a les carreteres, en els carrils bicis i a les aceres. El personal té més d’una bicicleta i, també, la elèctrica. Les botigues i mecànics de bicicletes han aparegut com bolets i a cada cantonada veus locals que venen, reparen o lloguen bicicletes. Botigues que et venen tot un material abundant i espectacular, que has de comprar si vols estar l’alçada de les circumstàncies. Tota mena d’artefactes ara son necessaris per anar en bicicleta. No hi ha prou espai en aquesta revista per anomenar tots els utensilis que ha de tenir un bon ciclista per anar a ocupar els diferents espais del territori.
Foto: Xavier Corominas.

Quedo bocabadat de veure tota la preparació que ha de tenir un ciclista per anar en bicicleta. També quedo admirat de la quantitat de bicis de lloguer, allò que a Girona anomenen “Girocleta”, que hi han escampades pels diferents barris de la ciutat.
El que son les coses i els canvis que dona la vida i els hàbits humans . De vegades m’emociono quan per la carretera veig un home i poques vegades una dona, anant amb una bici atrotinada, de vegades en poca llum i que es desplaça de Girona cap a Salt o al revés. Penso que per aquella gent, la bici es el seu únic sistema de desplaçament i penso, que potser la seva il·lusió es amb el temps, tenir una moto i el màxim dels màxims un cotxe de quarta mà.

Guillem Terribas Roca.Publicat a La Revista LA FARGA de Salt. Especial Estiu / Festa Major. Juliol·Agost 2019

divendres, 12 de juliol de 2019

La selecció de llibres d’‘El món a RAC1’ per a aquest estiu 2019

El dramaturg Marc Artigau i el llibreter Guillem Terribas, de la 22 de Girona, ens recomanen vint lectures.


S’apropa el mes d’agost i, per a molts, les vacances d’estiu… si és que no les esteu fent ja. I l’estiu és una època per retrobar els hàbits que ens relaxen i que ens ajuden a desconnectar: viatjar, anar a la platja, a la muntanya, etc. Tot permet fer-ho acompanyat de llibres. Per això, avui, us volem recomanar opcions per posar a la maleta aquestes vacances.
LES RECOMANACIONS DE MARC ARTIGAU
‘Canto jo i la muntanya balla’

Irene Solà. Premi Anagrama. És l’autora de Els dics. Un llibre molt original. Sorprenent. Els personatges que apareixen al primer conte – vinculats al bosc, els núvols, un llamp- després els anem entenent. Amb un llenguatge viu i poètic. Preciós. He tornat a una mica la mort i la primavera.
‘Mentre moria’
Wiliam Faulkner. Un clàssic. Una de les meves novel·les preferides que Edicions 1984 ha publicat (castellà Mientras Agonizo). En contra de pensar que a l’estiu han de ser novel·les fresquetes... què vol dir fresca? No ho sé.
‘La noche fenomenal’
Javier Pérez Andújar. (Anagrama). És una novel·la divertida, hilarant. Amb un to a vegades melancòlic. Us llegeixo el principi de la sinopsi a veure si us animeu perquè a mi em va atrapar des del principi.
L’equip d’un programa de televisió dedicat als f enòmens paranormals descobreix que uns fets anòmals, fins aleshores mai registrats, es fan realitat en la mateixa Barcelona des de la qual emet. Al mateix temps la ciutat és atacada per la meteorologia i per la sobtada irrupció d’uns personatges procedents d’una altra Barcelona, que vénen a demanar-los auxili als integrants de La noche fenomenal , que així és com es diu el programa de televisió d’aquest grup d’amics.
‘Satèl·lits’
Elisenda Solsona. Editorial Les Males Herbes. Son uns contes curtsmolt Una nit sense lluna. Els contes que combinen aquest estil poètic, a vegades inquietant (l’autora reconeix que li agrada fer passar pors als nens quan era petita), us sorprendran molt.
originals. Us els empassareu molt depressa. Son només vuit contes. És d’aquells llibres que et quedes amb ganes de més. Els contes parteixen d’
‘La pregària de Txernòbil’
Svetlana Aleksiévitx. Premi Nobel. I la traducció de Marta Rebón. Editorial Raig Verd. Si heu vist Txernòbil, si us ha agradat la sèrie . L’he de llegir. I si no l’heu vista recomano el llibre per abans de veure-la. És el llibre amb el que es va inspirar la sèrie.
‘El adversario’
Emmanuel Carrère. Amb edició de 50 anys d’Anagrama. Llibre curt i molt colpidor. Basat en un fet real. El protagonista va sortir fa poques setmanes de la presó. I explica molt ràpidament. La història de J ean-Claude Romand que diu que és metge i que fa 18 anys que treballa a la OMS. L’any 93 mata a la seva dona i als seus dos fills, petits.
‘Los asquerosos’
Santiago Lorenzo. Blackie Books. Un dels llibres revolució de l’any. D’aquells llibres que ens sorprèn Blackie Books. Ha guanyat un munt de premis, porta més de 50.000 exemplars venuts.
Manuel apunyala un policia antiavalots que volia pegar-li. Fuig. S’amaga en un llogaret abandonat. Sobreviu de llibres Austral, vegetals dels voltants, una petita compra al Lidl que li envia el seu oncle. I s’adona que com menys té, menys necessita.
‘Claus i Lucas’
Agota Kristof. Traducció de Sergi Pàmies. Amsterdam llibres. És una Claus i Lucas viuen en un país ocupat per forces estrangeres. Són enviats a una ciutat fronterera, fugint de la Guerra. La seva àvia, una dona cruel que viu en una caseta ruïnosa dels afores, els acollirà de mala gana. Ells escriuen un quadern.
La narració d’Arthur Gordon Pym’
Edgar Allan Poe. Sembla una novel·la d’aventures marines. Però és molt més. Com Moby Dick, el cor de les tenebres. És una novel·la que havia passat força desaparecebuda per mi (perdó), però que atrapa des del principi. Una lectura obligada pels qui els agraden els clàssics, el terror i les novel·les d’aventures.
‘Poemes escollits’
John Berger. Edicions 1984. Vull acabar amb un llibre de poemes. JohnManeres de mirar. Berger també va escriure poesia tota la seva vida. Però mai no s’havia publicat en català. És una bona oportunitat de fer-ho perquè la traducció de Montse Basté i Martí Sales, m’ha agradat molt.
Berger. L’autor de
I diuen els editors: La poesia de John Berger, com si busqués fer justícia, e mmarca tot allò que tenen d’extraordinari les vides dels més humils.
Jo no ho sabria explicar millor.
Guillem Terribas, Marc Artigau i Àngel Llàcer, a RAC! hivern 2019
LES RECOMANACIONS DE GUILLEM TERRIBAS
‘Josep Pla: sis amics i una amant’
Xavier Febrés, periodista i escriptor que sap de tot i de tot ho escriu i prou bé, coneixedor de Palafrugell, de la seva gent i, sobretot de Josep Pla, ha tret un llibre editat per Empúries. Ve a ser una mena d’aproximació biogràfica, però a través dels seus amics més decisius: Josep Martinell, Albert Puig Palau, Manuel Ortínez, Josep Vergés, Alexandre Plana, l’Hermós i l’amant Aurora Perea. Colossal el pròleg d’en Xavier Febrés, anomenat el Fugitiu.
‘La història viscuda’
Joan B. Culla, historiador, professor, tertulià i col·laborador de diversos diaris, ha editat a l’editorial Pòrtic, una mena de biografia, històries viscudes i vivències personals.
‘Celobert’
Rosa Font Massot és una professora que ha escrit diversos llibres, tant Celobert, que ha guanyat la 39a. edició del premis de poesia Senyoriu d’Ausiàs Marchde Benicarló.
per adults com per a joves, però sobretot poesia i molts dels seus llibres de poesia han estat elogiats i premiats, com el darrer que ha editat l’editorial Valenciana 3i4 amb el títol de
‘La trena’
És una novel·la que ja té el seu recorregut i que val la pena recordar la seva existència. Editada en català i en castellà per l’editorial Salamandra amb més de mig milió d’exemplars venuts i amb més de trenta traduccions, la seva autora amb nom italià Laetitia Colombani, es una escriptora francesa nascuda a Bourdeaux l’any 1976. Història de tres dones de països diferents, Itàlia, l’Índia i el Canadà. Totes tres històries estan relacionades amb els cabells de les protagonistes. Tres històries que formen una trena.
‘No tornaran vius’
És una novel·la editada per Columna i escrita pel periodista Xevi Sala. ficció, la no ficció i la crònica social. La seva darrera novel·la I ens vam menjar el món editada per columna el 2016, va guanyar el premi Prudenci Bertrana de novel·la. Amb No tornaran vius, Sala parteix de la història de quatre personatges i uns atemptats islamistes radicals a Catalunya.
Aquesta es la cinquena novel·la que en Xevi Sala escriu combinant la
‘Gent del meu exili’
Any Teresa Pàmies, l’editorial Empúries recupera una seva història publicada l’any 1975 amb el títol de Gent del meu exili i que va estar gestada durant els més de trenta anys que va estar a l’exili. En aquesta edició, hi ha un pròleg del seu fill gran, Sergi Pàmies.
‘Records del futur’
Siri Hustvedt, escriptora nascuda a Minnesota l’any 1955, ha rebut diversos premis internacionals i va quedar finalista al premi llibreter amb l’obra Tot allò que vaig estimar (2003). Història d’una escriptora d’una certa edat, a través de la troballa d’un quadern antic, viurem moments del passat i del present. Coneixerem l’ambient de Nova York de finals dels anys setanta i també viurem intrigats sobre el comportament de la seva veïna. No dic res més. L’edició en català l’ha editada edicions 62 i la castellana, Seix Barral.
Barcelona Suites
És la primera aportació de la nova col·lecció amb el nom d’Univers que ha creat Ester Pujol dins del grup Enciclopèdia. Són contes inspirats i situats a la capital Catalana, Barcelona, escrits per reconeguts i aplaudits escriptors i escriptores catalanes com Sílvia SolerXavier BoschAdrià PujolJordi NopcaClara QueraltóLlucia RamisSergi PàmiesAdrià PujolEmpar MolinerRoc CasagranIrene SolàJordi PuntiNatàlia Cerezo. N’hi per triar i remenar.
Carta d’una desassossegada
Àngel Casas. El periodista conegut per les seves intervencions a la televisió i com a comentarista musical, l’any 2002 va sorprendre el personal publicant una novel·la generacional, d’un temps del país publicada per Quaderns Crema, anomenada Fred als peus. Casas, després d’aquesta experiència, ha publicat altres històries, però ara ens ha tornat a sorprendre, de la mà de la mateixa editorial Quaderns Crema, amb el llibre Carta d’una desassossegada, en què aplega onze contes, un d’ells dona títol al llibre, sobre coses quotidianes de la vida, del passat, el present i el futur amb un to irònic, de vegades absurd i d’altres divertits, com un taxista ateu que vol fer-se musulmà, la correspondència amb el consultori radiofònic de l’Elena Francis...
L’home que no llegia els diaris’
És la biografia d’Alexandre Deulofeu, farmacèutic de professió, empordanès (L’Armentera 1903 – Figueres ) i visionari, que entre altres coses va predir que l’Estat espanyol desapareixeria el 2029. Admirat per personatges tant reconeguts com Dalí, Francesc Pujols o Pau Casals. El llibre està editat per Columna i l’han escrit David Montserrat, gironí diplomat en Turisme, llicenciat en Periodisme i Publicitat i ha treballat en premsa, ràdio i televisió; i Juli Gutiérrez Deulofeu. És nét i estudiós des de fa trenta anys de la figura del seu avi. Llegint aquest llibre es poden arribar a entendre alguna de les coses que estan passant a la vida social i política a casa nostra.
‘El cònsol de Barcelona’
Andreu ClaretPremi Nèstor Luján de Novel·la històrica 2019, editada per Columna. Andreu Claret nascut a Acs (França el 1946) en una família de republicans exiliats. Té una llarga i meritòria experiència com a periodista i com escriptor té publicades dues novel·les més a la mateixa editorial: El secret del brigadista i VenjançaEl cònsol de Barcelona és la història de Vladimir Antónov, cònsol soviètic a Barcelona durant el 1936-37. Es va enamorar de Catalunya i Stalin el va afusellar. Entre mig hi ha una interessant història plena d’il·lusions, conspiracions i tragèdies.
Aparador dels 50 anys de Tusquets.
LA RELACIÓ:
De que va dia 09.07.2019 de 11 a 12  https://www.rac1.cat/a-la-carta/el-mon

dissabte, 6 de juliol de 2019

divendres, 5 de juliol de 2019

LLIBRERIA 22 de GIRONA * CAMPANYA ESTIU 2019





Imatges de presentacions, de la Llibreria, de Còmics, de presentacions. Suggeriments d'estiu de llibres de ficció, no ficció, de música, de poesia... Com cada estiu la Llibreria 22 de Girona, us espera per poder oferir les vostres lectures d'estiu.

diumenge, 30 de juny de 2019

PETONS MATINALS, primera part 2019



Petons matinals que han aparegut en el Face de Guillem Terribas cada matí del 1 de gener al 30 de juny de 2019

VIII Memorial Pere Rodeja 2019 / Llibreters que piquen pedra

Màrius Serra i Sergio Bassa elogien la vocació de les llibreries de proximitat en el Memorial Pere Rodeja.
Carme Ferrer, Màrius Serra, Carles Ribas, Ignacio Bassa, Salvador García-Arbós i Guillem Terribas, durant l'acte de lliurament del Premi. Foto: Manel Lladó


El VIII Memorial Pere Rodeja, en homenatge al llibreter de la Geli, considerat un referent per al gremi, va celebrar ahir la seva festa al Caixafòrum de Girona amb una defensa de les llibreries de proximitat, sovint d’orígens modestos però de fèrria vocació, com la Xoc de Nou Barris, on Màrius Serra va iniciar-se com a lector, o la Bassa de Móra d’Ebre, que de taller tipogràfic familiar va convertir-se, gràcies a Sergio Bassa, en una llibreria que compta al mapa literari del país.
Distingits amb els premis del Memorial Pere Rodeja d’aquest any, tant Sergio Bassa com Màrius Serra van defensar la feina diària dels llibreters, també els d’establiments modestos i perifèrics, com el vell local que va evocar emocionat Bassa, on va començar venent bíblies, llibres de butxaca i volums de l’enciclopèdia Sopena, fins que ha acabat organitzant presentacions amb concerts que segueix fins i tot la seva mare, amb noranta anys fets. “En aquestes terres fem bons marges”, deia el seu paisà Artur Bladé i Desumvila, i Bassa s’hi va remetre per reivindicar el treball de pic i pala del seu ofici.
Màrius Serra, que va buscar sentits fraternals per al verb rodejar (per Rodeja), ja que també significa “ser els companys d’algú”, i comerç, en al·lusió al negoci del llibre, que també és “bescanviar idees”, va rememorar un entorn familiar sense llibres, consagrats com estaven els seus pares a la venda de sabates (el diàleg tipus era: “Com va el negoci? Per terra.”), i en què la llibreria Xoc va representar un oasi. Tot i que el local era un cop de puny, Concha Torrent se les va enginyar per col·locar-hi una petita barra amb tres tamborets on organitzava les presentacions. En la del seu segon llibre, L’home del sac, de 1990, va recordar Serra amb agraïment, hi va comparèixer Avel·lí Artís, Tísner, que va proposar-li que el substituís en els mots encreuats de La Vanguardia. “Allò va ser una DUI, perquè em va permetre tenir un sou i independitzar-me”, va dir Serra per reclamar que “totes les llibreries es dotin d’una barra de bar”. L’acte va ser presentat pel periodista Salvador Garcia-Arbós amb un retrat de Pere Rodeja i de l’arquetip de llibreter de memòria prodigiosa que representava, i va ser clausurat per Carles Ribas, que renova com a regidor de Cultura, àrea a la qual sumarà també les de Joventut, Educació i Esports.
EVA VÁZQUEZ, Publicat en el Punt Avui 30.06.2019

dissabte, 15 de juny de 2019

LA VIUDA / GRETA en el cinema Truffaut

GRETA
Irlanda, 2018
Direcció: Neil Jordan
Intèrprets
Isabelle Huppert, Chloë Grace Moretz, 
Maika Monroe,Stephen Rea, Colm Feore, Zawe Ashton

Gènere: thriller dramàtic
Durada: 98 minuts
Idioma: anglès
No és bo estar sola
Ens trobem davant d’una pel·lícula de suspens d’aquelles com les d’abans. D’una manera d’explicar i de visionar com feia temps que l’espectador no vivia. Quan l’estàs veient et venen a la memòria alguns films (sobretot la seva realització) d’Alfred Hitchcock i fins i tot la mítica pel·lícula El col·leccionista (The Collector, 1965) de William Wyler, interpretada per uns joves Terence Stamp i Samantha Eggar.
Al llarg de la seva extensa i curiosa filmografia, Neil Jordan, director irlandès de 69 anys, ens ha sorprès gratament amb pel·lícules tan diferents i interessants com Mona Lisa (1986); No som àngels (We’re No Angels, 1989), amb Robert De Niro, Sean Penn, Demi Moore i guió de David Mamet; Joc de llàgrimes (The Crying Game, 1992), amb què, de les sis nominacions que va tenir als premis Oscar, Neil Jordan va guanyar el del millor guió; la famosa Entrevista amb el vampir (Interview with the Vampire: The Vampire Chronicles, 1994) interpretada per Tom Cruise i basada en una novel·la d’Anne Rice, que en va fer el guió, i Michael Collins (1996), interpretada per Liam Neeson i Julia Roberts, per dir-ne algunes.
A La viuda (Greta, 2018) Neil Jordan sap engrescar l’espectador amb una història d’intriga, amb situacions que et fan remoure’t de la butaca. Al mateix temps, també ens explica una història de soledat; el que de vegades pot arribar a fer i com es pot arribar a comportar una persona que està i se sent sola.
La història que ens explica Neil Jordan, responsable també del guió juntament amb Ray Wright, és senzilla. Després de la mort de la seva mare, una noia de «poble», molt dolça i ingènua, se’n va a Nova York, on estudia i treballa de cambrera i viu en un pis amb la noia que n’és la propietària. Un vespre, tornant de la feina, troba una bossa de mà que algú s’ha deixat sobre un seient del metro. En mira la documentació i d’aquesta manera sap on viu la persona a qui pertany la bossa i un bon dia va a casa seva per tornar-li. Així, la noia començarà una bona relació d’«amistat» amb una dona d’uns 70 anys, anomenada Greta, que parla un anglès afrancesat però que en realitat és de Bulgària. Entre elles dues hi haurà una relació que es complicarà. I que ens complicarà la resta de la pel·lícula amb situacions sorprenents.
Sobre aquesta senzilla base, Neil Jordan construeix una trama que fa que l’espectador estigui atent contínuament al que passa, passarà o pot passar.
Per descomptat que la pel·lícula guanya molt amb la interpretació que fa Isabelle Huppert de l’enigmàtica, misteriosa i introvertida, i al mateix temps, de vegades, divertida, Greta. Senzillament, aquest film sense ella no seria el que és i l’espectador no aguantaria o no se’n creuria la trama. Hi ha també la petita intervenció d’un actor que és molt habitual en les pel·lícules de Neil Jordan, em refereixo a l’actor nascut a Belfast Stephen Rea. També compleix amb el seu paper de jove ingènua que se les tindrà amb la viuda, o sigui, amb la Greta, Chloë Grace Moretz, actriu americana de 22 anys que va començar la seva carrera cinematogràfica l’any 2005 i que, entre altres films, l’any 2014, sota les ordres d’Olivier Assayas, va participar a Viatge a Sils Maria (Sils Maria).
Per tant, us trobareu amb una pel·lícula recomanable per als amants del cinema de suspens. També per a espectadors amb ganes de patir i gaudir d’una història que t’atrapa i que et fa passar 98 minuts enganxat a la butaca.
Que no sigui res.
Guillem Terribas
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona