Animadversió cultural / EUDALD CAMPS

El Truffaut no és un cas aïllat. És la fi d’un model. Ha guanyat la cultura del soroll, la de les llums estridents, la immersiva  

Anem al gra. L’assumpte Truffaut (el cinema gestionat pel Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona que ara passarà a mans privades) només s’explica quan la incompetència i la mala fe actuen plegades (volem dir que van agafadetes de la mà). El regidor de Cultura Quim Ayats que, en cas de tenir-les, sap dissimular molt bé les seves virtuts, no es va pronunciar durant «el procés de selecció» perquè es tractava, deia, d’un concurs públic obert que podia guanyar qualsevol. Ell sap, o no, que els concursos «emanen» d’unes bases que, fins no fa gaire, es redactaven per garantir la qualitat del servei i l’interès comú.
Què hauria passat si en algun paràgraf del fatídic text, de les bases escrites per l’esperit sant, s’hagués demanat que l’adjudicatari havia d’actuar sense ànim de lucre? Algú ha sentit a parlar dels concursos públics fets a mida? Només els pot guanyar un determinat candidat que, a més, sol tenir una indissimulada filiació política. Després hi ha la versió que ens ocupa: un concurs públic pensat perquè algú no el pugui guanyar.

Un alcalde de la CUP i un regidor d’ERC entregant a una empresa privada de Cambrils (Tarragona) la fruita madura després de més de vint-i-cinc anys de treball associatiu abnegat i d’economia col·laborativa. El seu gest seria digne del mateix Aznar, el diable privatitzador més gran que mai ha existit. I ja sabem com acabarà la història: els polítics mai són responsables de res, ells només són figurants de luxe que cobren per anar a les inauguracions i per signar textos escrits per algú altre (jo mateix me n’he fet un tip). Els tècnics de cultura tornaran a ser l’ase dels cops. I l’empresa privada, fidel a la seva filosofia extractiva, fotrà el camp quan les mamelles de la vaca deixin de rajar (segurament d’aquí a dos o tres anys). O encara pitjor: no marxaran però desfiguraran per sempre el rostre -i l’anima- del Truffaut, convertint-lo en una sala de cinema convencional que, per descomptat, farà aquella insuportable pudor de crispetes.

Amb tot, la perversió encara pot sofisticar-se. Quan tens ganes -o la necessitat vital- de deixar una relació de parella hi ha, filant gruixut, dues opcions: la que implica assumir el desamor, el cansament, i proposar sense subterfugis una ruptura «amable» i, en segon lloc, la seva antítesi, la dels manipuladors i la dels covards, que porten al límit l’altre, que li fan la vida difícil amb l’objectiu d’obligar-los a fer el pas que ells, per pura estètica social i política, no tenen intenció de fer. El desenllaç de la història és la seva coartada: «no soc jo qui l’ha deixat, és ell qui m’ha deixat a mi». El maltracte institucional previ només és una anècdota. Tot apunta a que així serà com l’Ajuntament de Girona es desempallegarà de la Volta, un altre cas de treball associatiu abnegat i d’economia col·laborativa. I els que manen, cal no oblidar-ho, són d’«esquerres» (sovint només els diferenciareu de les «dretes» per la bandera palestina).

La Volta deixerà de gestionar el projecte cultural
 de Sant Narcís a finals d'any / Aniol Resclosa

 

L’origen del problema 
Tot va començar ja fa una colla d’anys quan Girona es declarava, amb orgull i sense embuts, «ciutat de festivals». La marca -perquè això només va de «marques»- la feia oficial l’estiu de 2014 l’aleshores alcalde Puigdemont amb motiu d’una efemèride de mapping (FIMG) que ens havia de posicionar en el panorama internacional de la disciplina. Algú ho recorda? Mentrestant, la resta d’iniciatives culturals diguem-ne més discretes però regulars, passaven a un segon pla: la Casa de Cultura perdia a la seva directora per malaltia i iniciava una llarga travessia pel desert; el Centre Cultural La Mercè, tres quarts del mateix; les galeries d’art més o menys progressistes seguien tancant portes; i els museus seguien mantenint viva l’espurna cultural assumint, a contracor, un paper heroic que sempre és esgotador (a ningú li ve de gust haver de convertir-se en heroi). El Truffaut no és un cas aïllat. És la fi d’un model. Ha guanyat la cultura del soroll, la de les llums estridents, la immersiva, la que no exigeix esforç ni compromisos de llarga durada. Ras i curt: un festival és una explosió momentània entre dos silencis perllongats. La cultura és un xiuxiueig discret però sostingut en el temps. O, com diria Joan Maria Minguet: la cultura és desobediència. 

EDUDALD CAMPS, publicat en el Diari de Girona 19.07.2026 

El Col·lectiu de Crítics deixa de prestar el servei del Cinema Truffaut

La decisió s’ha produït per la manca de garanties jurídiques de la pròrroga i arriba després de l’expiració del contracte i en plena revisió del model de gestió impulsada pel govern municipal
Avui el cinema no obrirà les portes 

El Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona ha comunicat aquest dimarts, 14 de juliol, que deixa de prestar el servei de programació, dinamització i gestió del Cinema Truffaut. L’entitat ha informat de la decisió a través d’una nota de premsa en què atribueix la finalització del servei a la “manca de garanties jurídiques” de l’ordre de continuïtat dictada per l’alcalde el 17 d’abril, després que el contracte de serveis expirés el 19 d’abril. A la nota, el Col·lectiu explica que durant aquests gairebé tres mesos ha continuat prestant el servei “amb la màxima responsabilitat”, prioritzant l’interès de la ciutadania i el caràcter essencial d’aquest servei públic.
La decisió del Col·lectiu agafa amb el peu canviat al consistori, perquè avui el cinema no obrirà les portes. Tanmateix, això no comporta, per si mateixa, el tancament del Cinema Truffaut. L’equipament és un servei públic municipal propietat de l’Ajuntament de Girona, que és l’administració responsable de determinar com se’n garanteix la continuïtat i quin model de gestió adopta a partir d’ara.
El contracte de gestió del cinema va finalitzar el 18 d’abril de 2026. Davant la impossibilitat d’adjudicar el nou contracte abans del venciment de l’anterior –el concurs, concebut des de l’àrea de Cultura de l’ajuntament, es va celebrar ja fora dels terminis–, l’alcalde va dictar una ordre de continuïtat perquè el servei es mantingués de manera provisional mentre es resolia la nova licitació.
 Canvi de model ?

Paral·lelament, el govern municipal ha iniciat una reflexió sobre el futur del Truffaut. En un decret signat el 9 de juliol, l’Alcaldia ordena impulsar amb caràcter urgent una revisió del projecte d’establiment i del model de gestió del Cinema Truffaut. El document assenyala que la darrera licitació ha posat en qüestió si el model actual garanteix de manera suficient la finalitat pública del servei i planteja estudiar alternatives abans de decidir la futura fórmula de gestió.
El mateix decret recull que una memòria de l’Alcaldia considera necessari revisar el projecte per reforçar els elements que defineixen el model del Cinema Truffaut i analitzar posteriorment quin sistema de gestió ofereix més garanties en termes d’eficiència, sostenibilitat i qualitat.
La decisió comunicada aquest dimarts arriba gairebé tres mesos després que expirés el contracte de gestió i obre ara un nou escenari sobre la continuïtat del servei, que dependrà de les decisions que adopti l’Ajuntament de Girona com a titular de l’equipament. 

Dolors Bellés, publicat en el Punt Avui 14.07.2026 

 

https://www.diaridegirona.cat/cultura/2026/07/14/collectiu-critics-tanca-cinema-truffaut-132447147.html 

 Diari de Girona, Jordi Roura 

"El centre de Girona es queda sense cap sala per primer cop en dècades" (Foto Berta Artigas )

LLIBRERIA 22 , suggeriments d'estiu * 2026

Una passejada pels diferents locals de la 22, Llibreria 22, Còmics 22, Llibreria&quiosc22... Recomancions de lectures. Edició Guillem Terribas.

 

 En el programa TÉ DE TOT de TVGi del dia 02.07.2026, Guillem Terribas fa una passejada per alguns titols que us podríen interessar per llegir aquest estiu del 2026... i també a qualsevol època de l'any.

 

Llibreria 22 REFUGI CLIMÀTIC, actuació de HATXE

 Primera actuació dins els actes de cada dijous del mes de Juliol a la Llibreria 22 sota el nom de REFUGI CLIMÀTIC 2026. Primera actuació de la cantant HATXE, dimecres 08.07.2026. Edició de Guillem Terribas

La Llopa ja té assegurat l’endemà

Abacus i La22 presenten en un acte públic l’adhesió de l’establiment de Calella al projecte de llibreries independents que garanteix el seu futur i, sobretot, la seva singularitat.

La gent de la Llopa i de la 22

En Xavier Gamell, que juntament amb en Lluís Vila van engegar la llibreria La Llopa de Calella ara fa cinquanta anys, no amagava ahir l’emoció que representa garantir el futur del que ha estat el negoci de la seva vida. “Em permetrà poder dormir tranquil a les nits. En els últims anys hi he pensat sovint, en com quedaria La Llopa el dia que jo no hi fos. Era una responsabilitat molt gran, perquè La Llopa és un patrimoni local que s’ha de cuidar”, explicava ahir en la presentació oficial del projecte en què l’establiment s’incorpora a les llibreries independents promogut per Abacus i La22 de Girona. Uns nous propietaris per als quals Gamell no estalviava elogis. “Són una gent que té una empenta impressionant, que poden millorar-ho tot molt més i que poden fer que la llibreria duri cinquanta anys més”, assegurava. El local bufarà les espelmes d’aniversari el proper 13 de desembre, “dia de Santa Llúcia gloriosa!”, i ja s’ha anunciat que setmanes abans hi haurà diferents actes de celebració.

L'Anna Nicolau i Jordi Gispert de la 22

Com no podia ser de cap altra manera, la presentació oficial del projecte, a càrrec dels responsables de La22 que van lloar la iniciativa, ha servit de pròleg a una altra presentació ben relligada temàticament. La del llibre de Guillem Terribas Demà serà un altre dia, vint anys després a càrrec de l’escriptor Martí Gironell. Terribas, llibreter i ànima de La22, activista cultural, apassionat del cinema i bon narrador d’anècdotes, ha fet una revisió del volum original Demà serà un altre dia. Aventures d’un llibreter que es va publicar l’any 2007 i recollia la seva biografia vinculada a la Llibreria 22 de Girona. Ara hi afegeix contingut nou, perquè ha acumulat un grapat d’experiències que li demanaven ser recopilades. Gironell li ho va posar fàcil, perquè més que presentador és amic, i la confiança és un grau quan es tracta de dibuixar un personatge de qui va dir textualment “no sap estar-se quiet”. Ni quiet ni callat, perquè Guillem Terribas va voler fer un repàs ràpid del contingut del text, primer dirigit per Gironell i ben aviat per iniciativa pròpia. L’anecdotari és impossible d’incloure’l en aquest espai, però cal deixar constància de la gran capacitat que el llibreter –“M’han agradat molt els llibres, però el cinema és el que ha donat sentit a la meva vida”– té de transmetre el seu entusiasme al públic. De fet, va voler aclarir que tot el llibre “ha estat pensat i escrit cinematogràficament”. 

Hi va haver temps per recordar que la seva relació amb Abacus va néixer després de superar les grans desavinences amb la cooperativa “i quan van entrar en raó”; per defensar la jubilació que segons paraules seves “és el cel, perquè no tens obligació de fer res”; que fer d’avi “compensa haver tingut fills” i, finalment, per fer un repàs ràpid de les seves trobades amb Woody Allen o el papa Joan Pau II, entre moltes altres. Una copa de cava per brindar pel nou futur de la llibreria va tancar l’acte. Gamell s’ho mirava des de les files del darrere. “Continuaré lligat a la llibreria, però vull alliberar-me’n una mica”, va dir. No se’l creu ningú. 
Teresa Márquez, publicat en el PuntAvui 10.07.206

 

  

L’Acadèmia del Cinema Català distingeix el Col·lectiu de Crítics de Girona en plena batalla pel Truffaut

El jurat destaca la seva tasca de defensa durant 25 anys d’un model de cinema alternatiu al Cinema Truffaut.

Àngel Quintana, Imma Merino, Guillem Terribas, Daniel Pérez i Paco Vilallonga

El Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona ha estat guardonat amb una menció especial al premi Pepón Coromina, la distinció que l’Acadèmia del Cinema Català atorga cada any a aquelles produccions o iniciatives que han destacat per la seva innovació, creativitat i risc. El premi es va lliurar ahir a la nit durant la tradicional Festa d’Estiu de l’Acadèmia, que es va celebrar al castell de Montjuïc de Barcelona i a la qual va assistir una àmplia representació del sector audiovisual i cultural català. El premi Pepón Coromina es va crear en honor del carismàtic productor del cinema català dels anys 80, figura clau en la cinematografia més arriscada i innovadora del país.
El jurat, format pels directors Carlos Marques-Marcet, Anna Cornudella i Carla Linares, la productora Carla Sospedra i el director de la Filmoteca de Catalunya, Pablo La Parra, va destacar durant la lectura del veredicte el paper del Col·lectiu de Crítics en la defensa d’un model d’exhibició alternatiu sorgit d’una iniciativa popular i va fer una crida a les institucions perquè protegeixin aquests espais. “Ens hi juguem massa com a societat per no assumir aquesta responsabilitat”, va dir el portaveu del jurat, el director Carlos Marques-Marcet. El jurat també va valorar el lideratge del Col·lectiu per haver fet del Cinema Truffaut un espai admirat i de referència apostant per una programació que dona suport als creadors i que hi facilita l’accés al públic, des de fora dels grans centres de decisió cultural. 

El president del Col·lectiu de Crítics, Paco Vilallonga, va agrair el guardó acompanyat de diversos membres de l’entitat com Àngel Quintana, Imma Merino, Guillem Terribas i Daniel Pérez-Pàmies. En les seves paraules d’agraïment, Vilallonga va voler reconèixer el suport massiu d’institucions, associacions, entitats i persones a títol individual que en els darrers mesos s’han mobilitzat en defensa del Cinema Truffaut. El president del Col·lectiu va reivindicar els pilars en què s’ha fonamentat el projecte, i va destacar que ha estat una iniciativa sorgida des de l’associacionisme i la societat civil, de forma desinteressada i sense ànim de lucre, per contribuir a la vida social i cultural de Girona, i va remarcar la seva condició de “finestra oberta als creadors del país i amb un compromís ineludible per la producció en català”. Vilallonga va tancar el seu agraïment reivindicant la cultura pública: “Defensem que es preservin espais i institucions que es moguin per una lògica cultural i no només per la lògica econòmica o del negoci”, va concloure.

DOLORS BELLÉS publicat en el Punt Avui 03.2026

La Llopa de Calella s’uneix al projecte de llibreries independents d’Abacus i La 22

La Llopa de Calella s’uneix al projecte de llibreries independents d’Abacus i La 22
L’icònic establiment, amb 50 anys d’història, mantindrà la identitat i l’arrelament a la ciutat.
La Llopa de Calella, la llibreria referent de la ciutat i de tot l’Alt Maresme, ha tancat un acord per unir-se al projecte de llibreries independents promogut per Abacus i en què ja treballen la Llibreria 22 de Girona i Quart Creixent de Palma. Els dos propietaris, Xavier Gamell i Lluís Vila, han donat a conèixer el pas a través d’una carta adreçada als clients i amics, coincidint amb l’anunci fet per Abacus en el seu lloc web. L’acord, tal com recull l’escrit, respon a la necessitat de garantir la continuïtat del projecte arran de la seva jubilació i en vista de la falta de relleu generacional. “Aquesta iniciativa forma part d’un projecte més ampli, amb l’objectiu de preservar i enfortir espais culturals arrelats al territori i compromesos amb la promoció de la lectura”, assenyala Xavier Gamell en la carta. Segons Abacus, “és un nou pas en la construcció d’una xarxa de cooperació entre llibreries independents que permeti compartir recursos, experiències i eines de gestió per afrontar els reptes del sector, reforçant-ne la viabilitat i la projecció pública sense renunciar a la identitat pròpia de cada projecte”. Anna Nicolau, directora del projecte de La 22 i Abacus, ha destacat: “La incorporació de La Llopa confirma que existeix una manera diferent d’entendre el futur de les llibreries, basada en la cooperació i l’arrelament territorial.” Nicolau ha expressat la voluntat de “construir una xarxa capaç de generar oportunitats compartides i reforçar el paper de les llibreries independents com a espais essencials de la vida cultural del país.” La presentació pública d’aquesta aliança es farà el dia 9 de juliol a la seu de La Llopa, en un acte obert al públic que començarà a dos quarts de set de la tarda amb una conversa entre el llibreter Guillem Terribas i l’escriptor Martí Gironell al voltant del llibre de Terribas Demà serà un altre dia ...vint anys després (Ara Llibres). L’acte també inclourà un breu parlament dels responsables del projecte per explicar l’abast de la iniciativa i les perspectives de futur de la xarxa de llibreries independents.
Teresa Márquez, publicat en el PuntAvui 03.07.2026

Imatge de la llibreria La Llopa, un referent cultural a Calella que s’uneix al projecte de llibreries independents fomentat per Abacus i la Llibreria 22 de Girona ARXIU.

ANNA DONATO, sempre ens quedarà el seu somriure

Foto GTR

Tinc la sensació que sempre he format part del món de l’Anna Donato. De la seva vida, la seva imaginació, la creació, la música, el teatre... i el cinema. Potser perquè va perdre un germà que es deia Guillem i que va morir molt jove. La meva persona, el meu nom i la meva joventut quan vaig aparèixer a la seva vida, li recordaven aquell germà estimat perdut prematurament. Per això, cada any, sens falta, cada 25 de juny, per Sant Guillem, em feia arribar un detall. Mai va fallar, ni quan estava al Sàhara fent la mili. Aquest fet ens ha unit per sempre en moltes històries i aventures que vam viure junts, sobretot en trobades familiars, amb amics, en festes i viatges, i el teatre amb el Grup Proscenium, al passeig arqueològic, al Teatre Municipal en diversos teatres del territori... amb els Pastorets.

L’Anna era somiadora, alegre, tendra, era una mare, una àvia, una amiga, i sabia escoltar i riure i viure.

El cinema per l’Anna, igual que jo, li donava sentit a la vida. “M’agrada més que el teatre”, em va dir fa molts anys. Era una consumidora de la revista Fotogramas, una fan de Harrison Ford i, també, del cinema Truffaut. Hi anava sempre que podia i de vegades, evocant belles èpoques, veia dues sessions seguides, sempre a la mateixa butaca. Cuidava el Truffaut, hi feia anar el seu jardiner perquè arreglés i regués les plantes que hi havia a l’antiga entrada pel passadís on hi havia els cartells de cinema enganxats a la paret. I també li va encarregar al pintor Pau Morales que fes un moral a l’antiga entrada. Se l’estimava, el Truffaut, i era tema de conversa cada vegada que ens trobàvem. En els darrers temps, el seu delicat cos i la poca mobilitat li van impedir anar-hi. La darrera pel·lícula que va veure va ser Conclave.

Fa una setmana la vaig anar a veure a casa seva, estava esplèndida allà asseguda en una butaca on podia controlar la situació. Envoltada de records, d’alguns quadres i llibres. Sobre una tauleta hi havia el darrers números de Fotogramas i un llibre sobre Harrison Ford, que li vaig regalar la darrera vegada que vaig anar a veure-la.
Aquella tarda vam parlar de tot i de molt. La primera imatge que em va donar quan la vaig veure asseguda a la butaca va ser la de Rafaela Aparicio en la pel·lícula Mama cumple cien años (Antonio Saura, 1979) i, també, la Ursula, la protagonista de Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez; vam estar parlant molt de les diverses lectures que els dos havíem fet d’aquesta extraordinària novel·la, com també de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, que va ser veïna seva a Romanyà... i també de Jaume Cabre. De la vida i de la mort, dels que hi eren i els que ja no hi eren, com la seva mare, l’extraordinària Anna Breva, el seus germans Salvador i Guillem. L’Anna sempre va tenir moltes ganes de viure, però no li feia res haver de marxar. “Cada dia quan vaig a dormir, reso un pare nostre per si l’endemà no em desperto”, em va dir.

L’Anna se n’ha anat, físicament, cinc anys i dos dies després que ho fes el seu company de vida, en Joan Ribas. Serà enterrada el dia de Sant Joan i a partir d’ara aquesta data ens recordarà una de les històries d’amor més boniques que alguns privilegiats hem pogut viure.

Anna Carina, Angèlica, Clara i Joan Ernest, la vostra mare també ha format part de la meva vida. Abraçades.

Guillem Terribas Roca, publicat en el Punt Avui el 24.06.2026

Foto: Joan Ernest Ribas

Irene Tortós, 35 anys de Llibretera.

 Durant la festa de lliurament del Premi Llibreter (17.06.2026) a la Sala paral·lel 62 de Barceloa, a la Irene Tortós de la Llibreria Altell de Banyoles se li va fer un reconeixament pels seus 35 anys dedicats a la honorable feina de Llibretera. La Llibretera Carme Ferrer, va llegir aquest escrit i una mica de collita propia en el lliurament del Premi. 

 IRENE TORTOS, una Llibretera tot terreny

 L’onze de novembre de 2023 a Banyoles va haver-hi festa grossa. Una Llibreria feia 50 anys que era oberta, que havia venut llibres cada dia de cada dia a Banyoles.
Manel Tortos i la Nativitat Brugués van ser els responsables ( i també els herois), els creadors d’aquest espai que durant uns anys es va dir Llibreria Escolar i quan la nostra protagonista d’avui, la Irene Tortós Sala, en va agafar el relleu l’any 1991 ( tenia 22  anys i molta experiència al darrera del taulell al costat dels seus pares) van canviat l’espai i un nou nom Llibreria L’Altell.
I aquí va començar la gran aventura de la Irene. Fer que aquella Llibreria familiar i dedicada molt al llibre escolar, es transformés amb una llibreria dinàmica, un espai de llibertat on el llibre fos l’excusa per passejar-s’hi i civilitzar-s’hi. Un espai on els clients en fossin els protagonistes i trobessin aquell llibre que no buscaven. La Irene, ha muntat saraus que ja formen part de la història cultural Banyoles com la ja famosa i tradicional LA NIT DELS NARRADORS. Presentacions i clubs de lectura. Ha format part del de l’equip del Gremi de Llibreters, del Premi Llibreter i el que sigui per poder fer digne la professió de llibretera i parlar de llibres. 

Tota aquesta moguda es molta feina, moltes hores, molts de nervis, ... 
La Irene no ha tingut un camí ple de flors en aquest recorregut, enmig de tots aquets anys ha tingut problemes familiars, ha hagut de pujar i educar a dos filles, que li donen sentit a la vida... Ha hagut de fer molts sacrificis. Però com a bona Llibretera, que ho ha donat tot, sap que la Llibreria li ha donat molt. “Conec Banyoles per la gent que passa per la Llibreria...” deia la Irene el 15 d’octubre 2006 durant el Pregó de la Festa Major de Banyoles. Per tant, llarga vida a l Irene, perquè així la Llibreria Altell podrà fer molts més anys, i la Irene podrà conèixer més gent. 
Guillem Terribas Roca.