Hi ha llibreters que recomanen llibres i llibreters que, a més, acaben construint un lloc i gairebé una manera de mirar, dins la vida cultural d’un país. Guillem Terribas pertany clarament a aquesta segona categoria. Fundador i ànima de la Llibreria 22 de Girona durant gairebé quatre dècades, Terribas ha estat una figura indispensable per entendre una determinada idea de llibreria: arrelada a la ciutat, oberta als lectors, generosa amb els autors i capaç de convertir cada presentació, cada conversa i cada descobriment en un petit acte de comunitat.
Demà serà un altre dia: vint anys després recupera i amplia el volum que Terribas va publicar el 2007 (Ara Llibres), poc abans de jubilar-se. No es tracta, però, d’una simple reedició commemorativa. El llibre incorpora una nova mirada sobre els darrers vint anys, amb la distància suficient per rellegir una vida travessada per la llibreria, el cinema, els amics, la família i una manera molt particular d’entendre la cultura: sempre compartida, sempre feta amb altres.
El títol ja anticipa un dels fils que recorre tot el llibre. «Demà serà un altre dia» era el pensament que acompanyava Terribas en tancar la persiana de la Llibreria 22, després de repassar els prestatges, mirar els aparadors i apagar els llums. Aquesta frase aparentment senzilla conté, en realitat, una filosofia de vida: la confiança que l’endemà portarà nous lectors, nous llibres, noves trobades i noves possibilitats. És l’optimisme tenaç d’algú que no ha entès mai la llibreria com un comerç aïllat, sinó com un espai viu, en moviment, connectat amb la ciutat.
El volum combina memòria personal i memòria col·lectiva. Terribas hi evoca una infantesa viscuda al carrer Hernán Cortés, l’actual carrer Llarg, de Salt, en un entorn encara marcat pels pagesos, les vaques, la terra i els vincles veïnals. Aquest inici, escrit amb una franquesa desarmant, situa el lector davant d’una autobiografia que no busca l’efecte literari ni la solemnitat, sinó la proximitat. Hi apareixen també moments difícils, com la malaltia o les incerteses econòmiques que van afectar la llibreria durant els anys de crisi. Però el to no s’enfonsa mai en la nostàlgia: Terribas explica la vida amb naturalitat, amb una mena de saviesa quotidiana i amb una capacitat molt genuïna per trobar llum fins i tot en les etapes més complexes.
La Llibreria 22 ocupa, inevitablement, el centre del relat. Fundada el 1978, va esdevenir molt més que una llibreria de referència a Girona. Va ser un espai d’acollida, de conversa i de prescripció; un lloc on els llibres convivien amb el cinema, les tertúlies, les presentacions, les amistats i les iniciatives culturals més diverses. Terribas recorda els anys de major activitat, els sarauets, els projectes compartits amb associacions artístiques, literàries i cinematogràfiques, i el suport de les persones que van donar consistència i personalitat a un projecte que no hauria pogut sostenir-se mai des de la solitud.
Aquesta és, potser, una de les grans virtuts del llibre: la capacitat d’evitar el relat individualista. Guillem Terribas no es presenta com un protagonista solitari, sinó com algú que ha tingut la sort i el talent de trobar molta gent pel camí. Autors, editors, llibreters, clients, crítics de cinema, amics, família i col·laboradors apareixen en aquestes pàgines com a peces imprescindibles d’una xarxa afectiva i cultural molt extensa. El llibre és, en aquest sentit, un mapa de complicitats: una història de Girona, però també una història del món del llibre català de les darreres dècades.
L’altra gran passió de Terribas, el cinema, hi té també un pes destacat. La seva vinculació amb el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona i amb el Cinema Truffaut explica una part important de la seva trajectòria pública. L’autor parla del cinema amb la mateixa naturalitat amb què parla de llibres: com una experiència compartida, una forma de conversa i una eina per mirar millor el món. No és casual que, després de jubilar-se, publiqués Alegra’m la vida (Columna, 2017),1 un volum dedicat a les seves dèries cinematogràfiques i a les pel·lícules que considera imprescindibles per veure amb la mainada.
Els capítols nous aporten, a més, una dimensió especialment emotiva. Terribas hi explica com la jubilació no va significar una retirada, sinó un «pas al costat»: va deixar el dia a dia de la Llibreria 22, però no la seva manera d’estar vinculat a la cultura. Continua presentant llibres i pel·lícules, col·laborant amb projectes, participant en actes i mantenint actiu aquest impuls que l’ha convertit en un dels grans dinamitzadors culturals del país. També hi apareix la seva relació amb la família, especialment amb la neta Martina, inspiradora dels seus llibres infantils, i amb la Carla, que ja comença a ocupar un lloc en aquesta nova etapa vital.
Demà serà un altre dia: vint anys després no és un llibre sobre la nostàlgia d’un temps que ja no tornarà. És, més aviat, el testimoni d’una vida que continua. Una vida que mira enrere amb gratitud, que reconeix els moments difícils sense dramatitzar-los i que manté intacta la curiositat per allò que encara ha de venir. Per als qui coneixem en Guillem Terribas, el llibre té el valor d’una conversa llarga amb algú proper. Per als qui no l’han tractat, és una bona porta d’entrada a una figura clau de la cultura gironina i catalana.
I, per al món de les llibreries, és també un recordatori valuós: una llibreria no és només un espai de venda de llibres. Pot ser un lloc on es fabriquen vincles, on els lectors descobreixen veus noves, on els autors troben casa i on una ciutat aprèn a reconèixer-se. Guillem Terribas ho ha fet durant tota la seva vida. I, com diu el títol, demà serà un altre dia.
Carme Fenoll
Bibliotecària. Directora de Polítiques Socials i Comunitat de la UPC
