Aquest bloc pretén ser un lloc per opinar sobre llibres, cinema, teatre, pintura,… Està obert a tot tipus de pensament civilitzat.
Espero el 22 de desembre amb impaciència. No pas per la loteria de Nadal. Més aviat perquè aquest dia ha estat instituït per la gent del Cinema Truffaut com la Diada del Que bonic és viure! It's a Wonderful life!, ¡Qué bello es vivir! o Que bonic és viure! és una pel·lícula que fa plorar. Com més la veus, més t'emociona. En comptes de quedar-ne immunitzat, patatxap, vinga plorar i singlotar.Té aquell esperit nadalenc que dura de Nadal a Sant Esteve. Això sí!La pel·lícula que projectarà el cinema Truffaut cada 22 de desembre a les deu de la nit va ser dirigida per Frank Capra el 1946. La protagonitzen James Stewart, Donna Reed, Lionel Barrymore i Thomas Mitchell. Del director, us convido a llegir Frank Capra, de Ramon Girona. Jimmy Stewart fa d'un home que tothom aprecia, però desafortunat. De la Donna Reed i del seu paper al film preferiria que n'escrivís l'apassionada Imma Merino. Lionel Barrymore interpreta el banquer Henry Potter, que es fa odiar, que roba, arruïna, fastigueja i sempre sura. I de Thomas Mitchell: tots som víctimes de senyors Potter. Escolteu: el film és apte per a qualsevol crisi!Procuro veure-la cada any, a la tele, amb la família o amb amics. El 22 de desembre del 2008 la vaig disfrutar per primer cop en pantalla de cinema, al Truffaut: una millora colossal. Vet aquí, els inefables Guillem Terribas, Àngel Quintana, Jordi Camps L i l'Imma, van idear la diada: Que bonic és viure!SALVADOR GARCÍA-ARBÓSEl Punt 03/01/09