Un Cinema Truffaut de rècord dobla els espectadors en només dos anys

El cinema municipal de Girona, l’únic al centre de la ciutat, tanca el 2024 fregant els 44.000 espectadors i amb «Casa en flames» com la pel·lícula més vista.

Imatge de la Sala 2 del truffaut.

Prop de mig centenar de persones, xifra gens menyspreable en dia feiner, es dividien avui a primera hora de la tarda (16h) en les dues sales del Truffaut. A la 1 s’hi projectava Cónclave, un dels èxits de Nadal, s’afanyin si no l’han vista perquè avui és l’últim dia; a la sala 2 hi feien Parthenope, un altre dels títols del moment en el circuit d’allò que abans se’n deia «art i assaig». Des d’una estona abans, la taquilla és un formigueig d’espectadors adquirint la seva localitat. «Aquestes festes ha sigut una bogeria, hem treballat moltíssim», assegura Carles Ribas, el coordinador d’un equipament municipal que gestiona el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.

El Truffaut està d’enhorabona. L’únic cinema que queda al centre de Girona, després del tancament dels Albèniz, Plaça i Centre, que continuen morts de fàstic i acumulant pols des de fa dos anys, no para de guanyar espectadors. Avui s'ha sabut que respecte el 2023, la millora de 2024 ha sigut d’un 13%. En total van passar pel Truffaut 43.901 espectadors, cosa que representa doblar en només dos anys les xifres d’assistència (el 2022 havien sigut 20.028). L’any passat, per tant, va ser el millor en assistència de públic de tota la història del cinema de titularitat municipal i s’ha aconseguit tot i que ha funcionat a mig gas durant tres mesos i mig a causa de les obres que es feien a la sala 2 per millorar la visibilitat del públic. Des del cinema atribueixen les bones dades d’assistència al cicle de pel·lícules d’Alfred Hitchcock de la Filmoteca de Catalunya i la bona rebuda a taquilla de les pel·lícules en català com ara Casa en flames i El 47. Hi ha més factors, com disposar d’un públic fidel que acudeix al cinema sense dependre de la pel·lícula, segur de trobar-hi quelcom interessant.

Imatge de la Sala 1 del Truffaut.

Guillem Terribas és el president del Col·lectiu de Crítics de Girona. «Estem molt contents», assegura, convençut que «l’hem encertat a l’hora de fer la programació perquè la gent ha anat venint, i cada vegada més». Segons Terribas «el fet de disposar de dues sales ens permet fer més combinacions de pel·lícules i fer partícep a la gent amb propostes com el festival Acocollona’t o El documental del mes, i d’altres activitats i presentacions com ara durant Temporada Alta». Al desembre, per exemple, van fer la preestrena de Tardes de Soledad, l’últim treball d’Albert Serra. L’objectiu és fer de Girona una ciutat diferencial amb l’aportació d’aquest cinema a l’oferta cultural de la ciutat, i més ara, que durant el 2025, celebrarà el seu 25è aniversari. El 17 de novembre del 2000 es va inaugurar el Cinema Truffaut tal i com el coneixem avui, a la sala B de l’antic Modern, el seu emplaçament actual, i ja de titularitat municipal. Només ha estat interromput en aquest emplaçament per un parèntesi de dos anys (del 2019 al 2021), quan la programació es va traslladar temporalment a una sala dels Albèniz Plaça durant les obres de remodelació del Modern. La iniciativa venia, però, de temps enrere, la Setmana de la Crítica que havia nascut als cinemes Catalunya, de la família Agustí, i que el 1992 va acabar donant pas a una programació estable ja a la sala B del Modern, aleshores de propietat privada.

Pel que fa a les pel·lícules més vistes de l’any a la sala municipal, la llista l’encapçala Casa en flames, de Dani de la Orden, que es va quedar molt a prop de superar Estiu 1993 de Carla Simón com la pel·lícula històrica més vista. El podi es completa amb Perfect days de Wim Wenders, un dels fenòmens del cinema independent del 2024, i El 47 de Marcel Barrena. La resta de títols més vistos, fins a completar el rànquing dels deu primers, està format per Pobres criaturas de Yorgos Lanthimos, Fallen leaves, d’Aki Kaurismaki, Anatomía de una caída, de Justine Triet, Siempre nos quedará mañana, de Paola Cortellesi, Marco, de Jon Garaño i Aitor Arregi, Volveréis, de Jonás Trueba i Puan, de María Alchet i Benjamín Naishtat.

Aquest 2025, el Cinema Truffaut farà 25 anys i el Col·lectiu de Crítics ja treballa per celebrar-ho com cal amb el punt àlgid en una sèrie d’actes al voltant del 17 de novembre que és quan es va inaugurar el cinema. Però la celebració es vol fer durar tot l’any i ja hi ha confirmat que el cicle de tardor de la Filmoteca es dedicarà precisament a François Truffaut, el cineasta francès que dóna nom a l’equipament.
Aquestes festes de Nadal films com Cónclave o Emilia Pérez han funcionat molt bé i avui es projectaran per darrer dia. A partir de demà es renova la cartellera amb l’arribada de títols com Oh Canada. el nou film de Paul Schrader, amb Richard Gere i Uma Thurman de protagonistes, i seguiran en cartell les exitoses Parthenope i La llum que imaginem. La iraniana La semilla de la higuera sagrada, de Mohammed Rassoulof, una de les favorites a l’Oscar a millor pel·lícula internacional, o Maria Callas, de Pablo Larraín, el biopic de la diva de l’òpera que li podria donar a Angelina Jolie el seu segon Oscar, són alguns dels títols que arribaran properament. També Vermiglio, de Maura Delpero, i Aún estoy aquí. Un altre dels plats forts serà el cicle de la Filmoteca de Catalunya (13 pel·lícules) que es dedicarà al mestre japonès Akira Kurosawa. El cicle començarà el dilluns 20 de gener amb Rashomon i s’estendrà fins Setmana Santa. Està previst que la inauguració compti amb la presència del nou director de la Filmoteca, Pablo La Parra.

Portada del diari de Girona

El Truffaut va veure reduït el número d’espectadors pel Covid els anys 2020 i 2021, però el 2022 va remuntar amb més de 20.000 persones. El novembre d’aquell any es va inaugurar la sala 2, que es va reformar l’any passat per millorar-ne la visió. El 2023 pel Truffaut hi van passar 38.802 cinèfils, mentre que el 2024 la xifra es va disparar: 43.901.

Jordi Roura, en el Diari de Girona 10.01.2025. Fotografies d'Eniol Resclosa. 

Noticia en el Punt Avui (10.01.2025) 

 

Adeu a Àngela Mollera, gran referent de l’activisme social a Salt

Va ser una de les impulsores de l’escola d’adults i secretària

de la comissió Salt-Quilalí.

La coneguda activista i mestra de Salt Àngela Mollera i Casellas, una de les impulsores de l’escola d’adults del municipi, va morir ahir als 67 anys. Tot i que va treballar sovint des de l’ombra, el llegat que ha deixat a la vila ha arribat fins avui dia, sobretot en l’àmbit social, on va mostrar la seva faceta més combativa.
A banda de ser una de les dones que més força va fer als anys setanta per fer realitat l’escola d’adults va tenir un paper molt rellevant en la Comissió d’Agermanament Salt-Quilalí, en què hi van participar activament personatges ben coneguts del municipi, com l’enyorat Sebas Parra.
Durant una vintena d’anys va formar part de la comissió i en va ser secretària. Va viatjar sovint al municipi de Nicaragua per coordinar alguns dels projectes de la comissió, com la casa materna que es va aixecar per atendre a les dones que havien de tenir fills en les zones més despoblades.
A l’escola d’adults va ser mestre fins als anys vuitanta. També va col·laborar en les colònies parroquials i va ser una de les impulsores del primer camp de treball que es va fer a les comarques gironines, el 1982, a Crespià, on va fer ella mateixa de cuinera, una de les seves grans aficions. Va ser, al mateix temps, una de les membres més actives de l’associació de veïns.
“Era una persona generosa i treballadora i que tenia cura de tot”, recorda Pietat Pérez, una de les seves amigues i companyes en moltes de les lluites socials viscudes a Salt des dels anys setanta. “Eren temps molt diferents. Vam arribar a fer una vaga de fam de tres dies en la lluita per l’escola d’adults”, recorda Pérez.
Va ser mestre a Tossa de Mar i Vilobí d’Onyar, on va ser directora del 1993 al 1996, abans de treballar a l’escola Mas Masó i posteriorment a la Farga, també a Salt, fins a la seva jubilació, un centre on va continuar mostrant el seu lligam irrompible amb el municipi.
També va liderar al costat de Fina Ramió la comissió d’Ensenyament del Fòrum per a lla Integració i Convivència, va ser membre del consell de redacció de La Farga i amiga del projecte Valentes i Acompanyades.
Va tenir un pas fugaç per la política. El 1980 va ser suplent en les llistes al Parlament de Catalunya de Nacionalistes d’Esquerra i, com a independent, va ser regidora del PSC del 2003 al 2007 quan governava la ciutat Jaume Torramadé (CiU).
En aquests últims anys, un cop jubilada, va ser una assídua col·laboradora de Cáritas. La cerimònia de comiat tindrà lloc demà a les 12 del migdia al tanatori de l’oratori de Salt.
Lluís Simon, publicat en el Punt Avui 11.01.2025

Guillem Terribas, Vicenç Huedo i l'Àngela.

* L'Àngela era una dona segura i decidida. Deia i llavors feia. Aparentment era dura, però era molt entranyable. Ens vam trobar diverses vegadaes fent "coses" a l'Associació de Veïns de Salt, a la revista la Farga, a l'Escola d'adults de Salt... i en altres aventures socials. La Darrera vegada, fa uns mesos, més tranquil·lament a la sortida del teatre de Salt. Adeu Àngela.

G.T.R.