Está de vuelta

Una passejada er Girona amb la 22 inclosa.

GUILLEM TERRIBAS Premi 3 de Març · Salt Març 2008

Premi 3 de Març, distinció que fa l'Ajuntament de Salt a personatges de Salt que s'hagin distingit. El premi es dona cada any el 3 de març pe commemorar la Independència de Salt de la ciutat de Girona. Guillem terribas va rebre el premi 3 de Març l'any 2008.

Els crims del feixisme, projectats

El cinema Truffaut i Òmnium enceten un nou cicle de la Filmoteca dedicat a denunciar la repressió franquista.

Àngel Quintana, Esteve Riembau, Josep M. Muñoz i Joaquim Nadal en el Cinema Truffaut, durant la presentació del llibre
LAYA FILMS i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil.

“Durant molts anys, quan apareixia una nova pel·lícula ambientada en la Guerra Civil o en la immediata postguerra, alguns sectors afirmaven que el tema començava a cansar. Avui, més que mai, torna a ser necessari que el cinema es comprometi amb la societat, que elabori polítiques de memòria i que des de les institucions públiques fem allò que calgui per no oblidar.” Ho defensa Àngel Quintana, crític de cinema i catedràtic d’història de l’art de la Universitat de Girona, a propòsit del nou cicle de la Filmoteca de Catalunya, titulat Els crims del franquisme, que des d’avui i fins al 6 de març s’ha programat al cinema Truffaut, amb la participació d’Òmnium Cultural.
“Més que mai, des d’un cinema públic i amb vocació ciutadana com el cinema Truffaut de Girona, cal treure a la llum un cop més la repressió franquista i establir una denúncia”, hi afegeix Quintana. Programat pel Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, del qual ell és membre, el cicle arrenca avui mateix amb la presentació del llibre editat per L’Avenç Laya Films i el cinema a Catalunya

durant la Guerra Civil, d’Esteve Riambau. L’acte, que tindrà lloc a les 20.30 hores, es complementarà amb una taula rodona en què participaran, a banda de l’autor del llibre, Esteve Riambau (director de la Filmoteca de Catalunya), l’historiador Joaquim Nadal, Josep Maria Muñoz (director de la revista L’Avenç) i el mateix Àngel Quintana. També es projectaran quatre curts de Laya Films: Espanya al dia. Edició especial, Catalunya màrtir, Ollaire de Breda i Transfusions de sang. 

Cartell de la presentació

La programació es reprendrà el dimecres 23 de gener amb tot un clàssic immaculat i punyent, El verdugo, de Luis García Berlanga. A continuació, el dia 6 de febrer, es projectarà la sempre reivindicable Terra i llibertat, de Ken Loach (1995)i el 13 de febrer hi ha prevista la projecció d’un altre clàssic modern, Pa negre, d’Agustí Villaronga (2010).
En un cicle com aquest, tampoc hi podia faltar El laberinto del fauno, la magistral metàfora fantàstica de Guillermo del Toro (2006), protagonitzada entre altre per l’actor català Sergi López. La referencial Salvador Puig Antich, dirigida per manuel Huerga i amb un brillant Daniel Brühl en el paper principal, es podrà veure el 27 de febrer.
Finalment, per concloure el cicle, el dia 27 de febrer s’ha programat Els internats de la por, un documental inèdit aquí, amb el qual Montse Armengou presenta el testimoni de persones que van passar la infància tancades en institucions franquistes i religioses abjectes i brutals, pel sol fet de ser fills de “rojos”, ser pobres i ser fills de mares separades o solteres. A totes les sessions es preveu que algun director, actor, productor o expert en la temàtica pròpia del film presenti la pel·lícula.
“Per no oblidar i per no caure en vells paranys, cal que la llum del cinema ressusciti i actualitzi permanentment la nostra memòria”, rebla Àngel Quintana.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt Avui 17.01.2019
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1536415-els-crims-del-feixisme-projectats.html

Full informatiu del cicle de la Filmoteca de Girona / Cinema Truffaut "ELS CRIMS DEL FRANQUISME".
http://www.cinematruffaut.com/cicle-filmoteca-els-crims-del-franquisme/

LLIBRES PARLATS. Exposició: 30 anys de presentacions a la Llibreria 22

Exposició anomenada LLIBRES PARLATS. Idea i comissionat de Cristina Massanes.Recopilació a través de filmacions realitzades per Guillem Terribas a la Llibreria 22 de Girona, l'exposició mostra el pas dels anys. Els personatges, la seva evolució i la manera de veure el mon del llibre. Escriptors presentant i presentats. Editors que parlen  dels seus autors. Reflexions sobre escriure i el mon del llibre. Més 200 hores de filmacions recopilades en 6 apartats. Son els anys que van del 1980 al 2010, de presentacions a la Llibreria 22 de Girona. Un document excepcional que formava part de l'Exposició LLIBRES PARLATS: 30 anys de presentacions a la 22 i que el seu recorregut per diversos indrets de Catalunya va començar a la Casa de Cultura de Girona el 4 de setembre de 2010 i fou inaugurada pel Conseller de Cultura Ferran Mascarell, l'Alcalde de Girona Carles Puigdemont i la directora de la Casa de Cultura, la malaguanyada Natàlia Molero.

Estrenes 2017 a Girona: Cine d’alta costura

 Els crítics trien ‘El hilo invisible’, de Paul Thomas Anderson, com a millor film estrenat a Girona el 2018

Una escena de la pel·lícula guanyadora EL HILO INVISIBLE.

El Col·lec­tiu de Crítics de Cinema de Girona ha selec­ci­o­nat El hilo invi­si­ble, del rea­lit­za­dor nord-ame­ricà Paul Tho­mas Ander­son, com el millor film estre­nat a Girona el 2018. La pel·lícula, pro­ta­go­nit­zada per Daniel Day-Lewis i Vicky Kriep, ha acon­se­guit 62 dels 70 punts pos­si­bles, la qual cosa demos­tra el gran con­sens que ha obtin­gut aquest drama romàntic, que narra la tem­pes­tu­osa relació amo­rosa entre un famós sas­tre lon­di­nenc i una jove que es con­ver­teix en la seva musa i amant.

En segona posició ha que­dat Laz­zaro felice, de la cine­asta ita­li­ana Alice Rohrwac­her, amb 45 punts. La pel·lícula, en què apa­reix en un paper secun­dari l’actor català Sergi López, encara està en car­te­llera fins dijous al Cinema Truf­faut, la sala que ges­ti­ona el col·lec­tiu.

Tot seguit, per ordre de pun­tu­ació, se situen Cold War, de Pawel Paw­likowski (35 punts); Lucky, de John Car­roll Lynch (26 punts); The Flo­rida Pro­ject, de Sean Baker (22 punts); Caras y luga­res, d’Agnès Varda (18 punts); Entre dos aguas, del gironí Isaki Lacu­esta (17 punts) i, tan­cant la llista en un tri­ple empat a 13 punts, les pel·lícules Sin amor (Love­less), d’Andrei Zvya­gint­sev; Mis­sion Impos­si­ble: Fallout, de Chris­top­her McQuar­rie, i 120 pul­sa­ci­o­nes por minuto, de Robin Cam­pi­llo.

Vint-i-vui­tena edició

Afegeix la llegenda

En aquesta ocasió, han votat set dels deu mem­bres del Col·lec­tiu de Crítics de Cinema de Girona : Anna Bayó, Jordi Camps Lin­nell, Íngrid Guar­di­ola, Imma Merino, Àngel Quin­tana, Fran­cesc Vila­llonga i el seu pre­si­dent, Gui­llem Ter­ri­bas.

Aquesta és la 28a edició de les vota­ci­ons anu­als dels crítics de cinema giro­nins, que es van cons­ti­tuir com a col·lec­tiu l’any 1990. En la seva pri­mera votació, els crítics van selec­ci­o­nar Los tima­do­res, de Step­hen Fre­ars, com la millor pel·lícula estre­nada a Girona l’any 1991.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 08.01.2019

LA MEVA VOTACIÓ

Lucky, de John Car­roll Lynch
Laz­zaro felice, d'Alice Rohrwac­her
Tres anuncios en las afuera, de Martin McDonagh 
El hilo invi­si­ble, de Paul Tho­mas Ander­son
The Party, de Sally Potter
Cold War, de Pawel Paw­likowski
Entre dos aguas, d' Isaki Lacu­esta 
La ultima bandera de Richard Linklater
La muerte de Stalin d' Armando Lannuncci
1945 de Ferenc Török   

51 Premi Josep Pla: Un Pla inquietant

 Marc Artigau guanya el 51è premi Josep Pla de prosa catalana amb una novel·la sobre els records que, com en el cas del Nadal, té una trama amb fons d’intriga.

Marc Artigau recollint el premi de mans de l'editora Glòria Gasch. Foto:Oriol Duran 

“Estic con­tent pel premi però rabiós de viure en un país on hi ha pre­sos polítics i exi­li­ats”

Marc Arti­gau és dra­ma­turg, poeta i nar­ra­dor i ha escrit dues novel·les negres amb Jordi Basté

Un any més, la nit del dia de Reis –que no és el mateix que la nit de Reis– va tenir una clo­enda literària ben sonada: el lliu­ra­ment dels pre­mis Josep Pla de prosa en català i el Nadal de novel·la en cas­tellà. Cap dels dos pre­mis mai ha estat decla­rat desert, aquest any tam­poc, i el gua­nya­dor del Josep Pla va ser Marc Arti­gau, amb la novel·la La vigília, pre­sen­tada com L’habi­tació de l’estiu amb el pseudònim de Joan Ramírez i Ramírez.

En el cas del premi Josep Pla, dotat amb 6.000 euros i que aviat publi­carà l’edi­to­rial Des­tino, es va tren­car la xifra rodona de 50 anys asso­lida l’any pas­sat, afe­gint-n’hi un més. Tot és avançar i no defa­llir, afor­tu­na­da­ment.

Abans de començar el dis­curs d’agraïment, Arti­gau es va treure les ulle­res per fer des­a­parèixer el públic i en comp­tes d’un dis­curs va optar per nar­rar un supo­sat conte.

En La vigília, en Rai­mon escriu con­tes per a la ràdio i viu amb en Blai, un germà que va que­dar tras­to­cat després de patir un acci­dent quan era petit. Un dia, en Rai­mon rep un mis­teriós encàrrec: una dona rica de Sarrià vol que escri­gui la seva bio­gra­fia, però que la rees­cri­gui millo­rant la seva història. Un encàrrec gens inno­cent que durà en Rai­mon a inves­ti­gar més del pre­vist la vida de qui li ha fet la pro­posta i els motius.

“Ara estic molt con­tent pel premi però molt rabiós de viure en un país on hi ha pre­sos polítics i polítics exi­li­ats i estic con­vençut que d’aquí uns anys sen­ti­rem ver­go­nya per aquesta època, perquè la rea­li­tat no la podem rees­criure”, va decla­rar Arti­gau.

Cen­trant-se en l’obra, va dir que “és un novel·la sobre el valor dels nos­tres records, sobre la capa­ci­tat de rein­ven­tar els records i la vida que hem deci­dit dur a terme per sobre­viure al nos­tre pas­sat”.

Va tan­car el seu conte amb uns ver­sos de Vinyoli, una cita de Pla sobre la importància de tro­bar l’adjec­tiu precís i aques­tes parau­les: “Per­sis­ti­rem un cop i un altre fins a acon­se­guir el cer­cle per­fecte”.

Nas­cut a Bar­ce­lona el 1980, Marc Arti­gau, lli­cen­ciat en direcció escènica i dra­matúrgia per l’Ins­ti­tut del Tea­tre de Bar­ce­lona, és poeta, dra­ma­turg i novel·lista. Ha publi­cat cinc lli­bres de poe­mes, vuit de tea­tre i cinc de nar­ra­tiva. Entre aquests dar­rers, dos són juve­nils, un són con­tes rela­ci­o­nats amb el pro­grama espor­tiu El club de la mit­ja­nit i dos els ha sig­nat com a coau­tor amb Jordi Basté (Un home cau i Els coloms de la Boque­ria). Perquè Arti­gau és col·labo­ra­dor de Basté a El món a RAC 1; en con­cret hi fa la secció de lli­bres De què va?, amb el lli­bre­ter Gui­llem Ter­ri­bas.

Carles Terribas, Guillem Terribas i Marc Artigau,
celebrant el premi a l'Hotel Palace la Nit de Reis. 

El jurat del premi Josep Pla d’aquest any va estar for­mat per Rosa Cabré, Antoni Pla­de­vall, Genís Sinca, Àlex Susanna i Glòria Gasch. El total d’ori­gi­nals pre­sen­tats va ser de 32 obres. Per tant, es van man­te­nir les xifres de les dar­re­res con­vo­catòries, una mica modes­tes, tenint en compte, més que la dotació econòmica, el pedigrí del premi. Els dar­rers vint anys, però, s’han guar­do­nat en mol­tes oca­si­ons autors pro­ce­dents del món del peri­o­disme. Aquest any, no ben bé, però just a la fron­tera.

Com marca la tra­dició d’aquests guar­dons, van ser lliu­rats al llarg d’un sopar als salons de l’hotel Palace (l’antic hotel Ritz) a la Gran Via bar­ce­lo­nina. Hi van ser pre­sents l’alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, i la con­se­llera de Cul­tura, Laura Borràs, entre mol­tes altres per­so­na­li­tats del món polític, econòmic i cul­tu­ral català. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, al final no va poder assis­tir.

A més de Cris­tina Cere­za­les, filla de Car­men Lafo­ret, que va pujar a l’esce­nari per fer un breu dis­curs, no hi van fal­tar autors de tot pelatge –en alguns casos, guar­do­nats altres anys amb el Pla o el Nadal–, com ara Miquel de Palol, Martí Giro­nell (actual premi Llull), Carme Riera, Gemma Lie­nas (actual premi Sant Joan), Lluís Foix, Dolo­res Redondo, Jordi Cabré (actual premi Sant Jordi), Ali­cia Kopf, Enric Cal­pena, Jenn Díaz, l’artista Paula Bonet, la crítica d’art Vic­to­ria Com­balía, l’his­to­ri­a­dor Borja de Riquer, l’actriu i direc­tora Leti­cia Dolera, el filòsof Xavier Rubert de Ventós i, entre altres con­vi­dats, el músic Gerard Quin­tana, que aviat debu­tarà en novel·la amb Entre el cel i la terra.
Lluís Llort, publicat a El Punt-Avui 07.01.2019

La Razon : https://www.larazon.es/cultura/marc-artigau-gana-el-josep-pla-con-la-vigilia-PI21295659  

El Truffaut, assignatura pendent

Cinema Truffaut Girona

M’agrada assabentar-me de què fan els irreductibles d’aquest cinema gestionat i programat per un grup d’amics, cinèfils molt més que romàntics entestats en fer de la seva passió una passió compartida.

Els cinèfils sempre tenim assignatures pendents. Sempre ens quedaran pel·lícules per veure. No ens les acabarem mai. Algunes mancances ens semblen imperdonables, injustificables, terribles. He conegut persones nerviosíssimes perquè no sabien com arribarien a llegir tot el que volien, a escoltar tota la música que desitjaven i a veure totes les pel·lícules que els semblaven imprescindibles. És tanta la feina i tan escàs el temps que s’atabalen de mala manera. I és un descans quan comprens que llegir, escoltar i veure tot el que vols és impossible. Sembla una deducció senzilla i òbvia però costa més del que et penses arribar-hi.

Toni Vall, autor de
l'article. 

Pensava en això l’altre dia mentre veia els últims minuts de Que bonic que és viure. L’emetien, com és tradició no escrita, el dia abans de Nadal. No debades la de Frank Capra està considerada, amb justícia, la millor pel·lícula nadalenca de la història. Bé, això m’ho invento però als cinèfils les exageracions i hipèrboles sempre ens agraden. Doncs bé, una vegada més veia James Stewart interpretant George Bailey, l’home més bo de Bedford Falls, i fent-li l’ullet al Clarence, el seu àngel de la guarda, i pensava que tinc una mancança relacionada amb Que bonic que és viure.

Fotograma de la pel·licula de FranK Capra "Que bonic es viure"

Sí, perquè cada 22 de desembre al vespre des del 2006 Que bonic que és viure es projecta al Cinema Truffaut de Girona. M’agradaria anar-hi un any. Per dos motius. Perquè sempre em fa il·lusió tornar a veure aquesta obra mestra, manifest humanista emocionant i profund, dard afinat contra el capitalisme salvatge i la voracitat del mercat. I sobretot, perquè no he estat mai al Truffaut! I això, a aquestes altures de la pel·lícula, només ho puc considerar una mancança.

M’agrada assabentar-me de què fan els irreductibles d’aquest cinema gestionat i programat per un grup d’amics, cinèfils molt més que romàntics -avui en dia si et diuen romàntic és com si et diguessin nostàlgic, o sigui, un insult- entestats en fer de la seva passió una passió compartida, que és de llarg el millor que es pot fer amb les passions. També m’agrada assabentar-me’n a partir del que de tant en tant m’explica el Guillem Terribas, una de les seves ànimes. Al Guillem li agrada explicar què fan allà ell i els seus amics. Al seu llibreAlegra’m la vida ho va deixar per escrit però sempre li queden coses per explicar. La vida del Truffaut, igual que ho eren la vida i el cinema de l’artista que li dona nom, és dinàmica i evolutiva. No s’estanca. Sempre li passen coses noves.

Guillem Terribas i Salvador García presentant la pel·lícula el passat 22 de desembre 2018

És bonic escoltar les seves aventures en un temps en què vivim l’aniquilació sistemàtica i traïdora de les sales de cinema. És bonic saber que encara no hi has anat mai i que l’assignatura pendent continua. És una assignatura pendent que et fa recança però que no t’angunieja ni et corca. Penses que així, dilatant el temps, fent esperar la millor oportunitat, potser la primera vegada serà encara més bonica.
Toni Vall, publicat a secció "El Gran carnaval" del diari ARA.cat el 06.01.2019
https://www.ara.cat/suplements/diumenge/Truffaut-assignatura-pendent_0_2156784301.html