SABRINA
Estats Units, 1954
Direcció: Billy Wilder
Intèrprets: Humphrey Bogart, Audrey
Hepburn, William Holden,
Walter Hampden.
Durada: 112 min
Gènere: Comèdia romàntica
Idioma: Anglès
Data de
projecció: 21/06/2018
El somni d'una joveneta
En les diverses històries que corren per Hollywood sobre
el rodatge d’aquesta pel·lícula, es diu que en Humphrey
Bogart (el paper del qual fou ofert inicialment a en Cary
Grant, però aquest va declinar la proposta) s’ho va passar
molt malament perquè es sentia marginat pel bon rotllo
que hi havia entre en William Holden, l’Audrey Hepburn i el
director Billy Wilder. William Holden i Wilder, un any abans,
ja van treballar plegats a Stalag 17 (Traidor en el infierno,
1953) i encara era recent la seva bona relació durant aquell
rodatge, mentre que l’Audrey era una noia que a Wilder
li agradava molt com era, per la seva simpatia, bellesa,
delicadesa i que quan convenia, també es “desmadrava”.
Recordem que tres anys després, Wilder va tornar a
rodar amb ella una romàntica pel·lícula, Ariane (1957),
protagonitzada per Gary Cooper, un actor molt més gran que
ella i que al final, també, acaben junts. Conta la història que,
al vespre, quan acabaven de rodar, Holden, Audrey i Wilder
es trobaven i comentaven la jornada mentre prenien unes
copes i en Bogart quedava al marge, sol en el seu camerino.
Es veu que a mig rodatge, la cosa es va arreglar una mica.
Per cert, durant el rodatge, l’Audrey i en Holden van tenir un
relat amorós i apassionat que va fer furor en aquella època.
També es diu, que per qüestions pressupostaries, una part
del rodatge es va fer a la casa del productor -fet del que se’n
va penedir el tercer dia davant de l'enrenou que li van muntar.
Explico tot això per aclarir que la pel·lícula es va fer amb
pocs diners, en blanc i negre i com una comèdia més, i
que mai, sobretot el director, es va pensar que passaria
a la història com una de les comèdies romàntiques de
tots els temps. I la relació entre els actors, dona molt per
entendre una mica també el que després podem veure
a la pel·lícula. Per una banda, l’alegria i el optimisme del
personatge de William Holden i també la bona disposició
del personatge creat per l’Audrey de Sabrina: ingènua,
encantadora, divertida, elegant i seductora. En canvi,
el personatge de Bogart és avorrit, va a la seva, és
egoista i de idees fitxes. A mesura que va passant la
pel·lícula/història el personatge es va fent més humà.
El relat, basat en un guió de Samuel A. Taylor, Ernest
Lehman i el propi Wilder, ens explica la bonica història
d’una joveneta, filla del xofer de la acomodada família
anomenada Larrabee, que viu en una fabulosa casa de
Long Island. La família està integrada per un matrimoni
d’un avançada edat i dos fills: un que és el que porta els
negocis, anomenat Linus (Bogart) i l’altre que es una bala
perduda que es diu David (Holden). La noia, que és la
Sabrina (Audrey) està bojament enamorada d’en David,
tot i que aquest ni sap de la seva existència. Sabrina,
les nits que els Larrabee fan esplèndides festes, observa
des d’un arbre com els distingits invitats s’ho passen
allò de més bé. I, també, com el seu “príncep” David
sedueix a totes les encantadores noies i se les emporta
a ballar en un apartat de la casa, al costat de la piscina.
El pare de la Sabrina, davant de la passió que té aquesta
envers en David, decideix enviar-la a estudiar hostaleria a
Paris. Al cap d’uns anys, quan Sabrina torna de Paris feta tota
una senyoreta de bon veure, la història dona un tomb i la cosa
es complica. Llavors es la Sabrina qui domina la situació.
La pel·lícula es esplèndida, plena de gras detalls, i Wilder
fa el que vol amb la història i amb els actors. Tots estan
sensacionals, en Holden es creïble amb el seu paper de
seductor, despreocupat, però que, al final, ha de solucionar
el conflicte. En Bogart, fa el que pot i se’n surt, sobretot quan
ha de fer de germà assenyat, conservador i pràctic. I ella,
l’Audrey, és la pel·lícula: és la Sabrina, és la comèdia, és
la delicadesa, la seducció, la ingenuïtat i el romanticisme
en persona. La pel·lícula té la sort de tenir uns secundaris
que reforcen la història i fan que en cap moment decaigui.
Tant el pare de la Sabrina, el xofer, Thomas Fairchild (
magnifica interpretació de John Williams) discret però
que veu a venir tot el que passarà; també el cap de la
família, Oliver Larrabee (interpretat per Walter Hampden),
que la seva única preocupació es que els negocis vagin
funcionant i en augment i que pugui anar fumant-se
puros, encara que sigui d’ amagat de la seva dona.
Cada visió d’aquesta pel·lícula es una nova
aventura, un trobar-hi coses noves, detalls, diàlegs,
situacions.
Tot plegat fa que ara la puguem tornar
a veure en tota la seva immensitat, en una còpia
nova i amb pantalla gran a dins un cinema, com cal.
Cal esmentar que l’any 1996 se’n va fer una nova versió
d’aquesta pel·lícula, que entre nosaltres es va titular
Sabrina y sus amores, dirigida per Sidney Pollack,
amb molt més pressupost i amb els papers principals
protagonitzats per Harrison Ford (Bogart), Julia Ormond
(Audrey) i Greg Kinnear (Holden), que no està malament,
però li falta el toc Audrey i, sobretot, del mestre Billy Wilder.
Guillem Terribas
Col·lectiu de crítics de cinema de Girona
Full de sala 21/06/2018
http://www.cinematruffaut.com/wp-content/uploads/2018/06/sabrinagran.pdf