Demà serà un altre dia.

dilluns, 9 de març del 2015

La bañera de Elton John y los pelos de Elvis Presley

Jordi Tardà alcanzó el sueño que todos tenemos: vivir de sus pasiones

Era irrepetible y alcanzó el sueño de todos: vivir de sus pasiones. Sin saber pronunciar bien la erre hizo carrera en la radio. Sin ser músico estuvo en el escenario con los Stones. Sin ser el crítico más reputado, ha estado al lado de lo mejor de la escena musical. Rock and roll, Tintín y lo que hiciera falta.
Vendedor imbatible, era capaz de crear y hacer crecer la feria del disco y convertirla en un referente con una estructura mínima, gracias al trabajo ingente de su equipo y de su cómplice de siempre,Romy Masferrer, para quien hoy van dirigidos todos mis besos.
Con Jordi Tardà compartimos conciertos, horas de viaje, habitaciones de hotel, música, mesa y estimación. Él podía hacer suya aquella canción de los Stones donde aseguran que el tiempo está de su lado, (Time is on my side). Había sabido dar largas, varias veces, a esa enfermedad que normalmente manda y que suele marcar los tiempos, pero Jordi sabía negociar.
Hoy nos deja una de las colecciones de memorabilia del rock and roll más importantes y el recuerdo de muchos oyentes que se conectaban al Tarda Tardà para sentir aquello de «bona tarda, família». Y es que todos se sentían formar parte. Él era el único que podía pinchar un disco entero antes de que la compañía lo autorizara o programar un concierto pirata y salir indemne. Los tenía locos a todos. Nos tenía a todos alucinados. Con él hemos vistola bañera de Elton John, pelos de Elvis Presley o la lata de refresco de la que bebía a tragos Keith Richards antes de salir al escenario.

La música y la leyenda

Le interesaba tanto la música como la leyenda; las canciones como las frikadas. La música desde la pasión del fan. Desde la pasión del que sabe del poder curativo de las canciones. Gracias Jordi por tantos ratos que hemos compartido. ¡Pon buena música allí donde estés! ¡Let's rock the house!
MANEL FUENTES, publicat en El Periódico 02.03.15.

Breument.
La nostra relació Tarda-Romy-Guillem ve de temps. El nom de Jordi Tardà, em ve molt lligat amb el de Gay Mercader, tot i que vaig conèixer abans a en Mercader. Els Rollings, la música i la malaltia d'en Tardà els va unir molt amb en Gay.
En Tardà va aparèixer per la Llibreria quan estava en fase d'organitzar la segona fira del disc a Girona. Li vaig comentar que una parada de llibres sobre Rock no hi faria nosa. I aquí va començar una relació que va trencar-se el passat 1 de març de 2015. Li vaig caure bé i a mi em van caure bé els dos, la Romy i en Tardà. Tardà era el nom que utilitzàvem. El Jordi el deixàvem per Sant Jordi, que sempre em venia a veure a la parada de la rambla. Vam muntar, com a "teloneros" de la Fira del disc a Girona, la Fira del Rock&Còmic i més tard el Rock&cinema. Jo li suggeria i ell ho portava a terme i em feia a mi com a responsable, però tota la marxa la portava ell. Era imaginació pura. Confabulava contínuament i d'aquestes fabulacions sempre en treia profit.
Li vaig presentar llibres a la 22 i pel·lícules de Tin-Tin en el Cinema Truffaut. Ell va presentar llibres a la 22 i pel·lícules rokeres  en el Truffaut. 

Recordo una vegada inaugurant una exposició de Tin Tin a la Casa de Cultura de Girona, que la Romy em va dir " en Jordi treu el peu d'una galleda i posa l'altre a una altra galleda". No para, no parava, l'ha aturat aquella malaltia que arrossegava d'anys i l'ha pogut, en un moment de relaxament.
Jordi que vagi bé. Descansa una mica i torna. Romy, quan em necessitis xiula, ja ho saps. 
GUILLEM TERRIBAS