Demà serà un altre dia.

diumenge, 7 de maig del 2023

Mor l'empresari cinematogràfic Narcís Agustí, fundador de la cadena Ocine

Tenia 88 anys i havia obert abans a Girona l'Ultònia i els cinemes Catalunya.

Narcís Agustí a la cabina de projecció dels Cienmes Oscar. Foto: Aniol Resclosa.

L'històric empresari cinematrogràfic Narcís Agustí ha mort aquesta matinada als 88 anys. Era el president de la cadena Ocine, que ell mateix havia fundat, i abans havia gestionat a Girona el Teatre Ultònia i els cinemes Catalunya. Al costat dels seus fills, Joan, Jordi i Esteve, Agustí, que seguia de ben a prop el negoci, havia aconseguit convertir la cadena gironina en la més important de l'Estat de capital espanyol, i fins i tot té sales a França. Natural d'Olot, on el seu pare ja hi gestionava el cinema Núria, va ser l'impulsor del primer multisales de Girona, els Catalunya, al carrer Emili Grahit, inaugurats el 3 de juny de 1978 amb dues pantalles i, uns anys després, incorporant-ne una tercera. Allà s'hi va estrenar a la ciutat "La guerra de las galaxias", per exemple, amb motiu de l'obertura de l'equipament. L'any 2000 va tancar l'Ultònia, que va donar pas a l'ampliació de l'hotel amb el mateix nom, i poc després obria sota el nom d'Oscar l'actual complex d'Ocine amb 11 sales al pont de la Barca. Amb el tancament dels Albèniz el juny de l'any passat és l'únic cinema comercial de Girona al costat del Truffaut. Precisament des del Twitter de la sala municipal s'ha fet una piulada de condol en memòria de l'empresari, que va participar en l'embrió del projecte fa més de 30 anys cedint al Col·lectiu de Crítics de Girona el Catalunya 3 per fer-hi la Setmana de la Crítica.

Tuiter del  @CinemaTruffaut Tot l'equip humà del Cinema Truffaut volem expressar el nostre sincer condol pel traspàs de Narcís Agustí, fundador dels Cinemes Ultònia, Catalunya i de la cadena @ocine_es . Una excel.lent persona i un gran amant del cinema amb qui sempre ens va unir una excel.lent relació. #DEP.

Ocine és avui una empresa familiar d'exhibició, portada actualment per la tercera generació, que se situa entre les quatre primeres companyies que més facturen a Espanya, des de Girona. L'empresa d'exhibició cinematogràfica es va crear fa 80 anys quan Joan Agustí Pujol va inaugurar, el 7 de setembre del 1943, el Cine Núria a Olot, en un local arrendat que havia estat anteriorment una sala de ball. Estava equipat amb 300 butaques i uns projectors moderns per a l'època, aconseguint atraure l'atenció del públic. Avui la marca gestiona prop de 200 pantalles entre Espanya i França, amb un pati de 30.000 butaques, en ciutats com Girona, Blanes, Platja d'Aro, Arenys, Badalona, Tarragona, Granollers, Madrid, Valladolid, València, Tudela, Sant Celoni i Irún, entre d'altres. El comiat de Narcís Agustí es farà aquest dimarts al Tanatori d'Olot de 10h a 13h i de 16h a 20h; l'endemà es farà la cerimònia a l'esglèsia de Sant Esteve a partir de les 11 del matí.
JORDI ROURE , Diari de Girona 07.05.2023

  
75 anys d'Ocine. 09.10.2018. Jordi Agustí, Berta Segura, Narcís Agustí, Claudia Danis i Joan Agustí. Abaix Eduardo Escuredo, Edmon Roch, Guillem Terribas, Fernando de la Rosa i Esteva Agustí.


GUILLEM TERRIBAS: L’incansable llibreter emèrit

T
ambé en tenim un, d’emèrit, però en aquest cas és llibreter. Va dient que porta més de set anys jubilat, però això no s’ho creu ningú. Ni l’infart que va tenir el va aturar, perquè encara no havia sortit de l’hospital que ja era a Calella presentant un llibre de Rafel Nadal. N’ha presentat i en presenta molts, de llibres, i si no és actor principal, enregistra les presentacions que es fan a la Llibreria 22, la casa que va parir i que encara el fa patir. Gratis on gratis, hi trobes en Guillem Terribas. Presideix el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, que gestiona el Truffaut. Setmanalment se’l pot escoltar a Girona FM amb Garcia & Terribas associats, acompanyat per en Pere Garcia, un altre personatge gironí. Si el busques amb els Amics del Museu d’Art, també el trobes. Vaja, que és per tot arreu i de tot en té opinió, moltes vegades contrària a la que té la majoria, perquè això també és marca de la casa, el portar la contrària. Però no es pot negar la seva contribució a la vida cultural de la ciutat, i potser per això, i per ser com és i que se’l troba sempre que se’l necessita, és un col·leccionador de premis i distincions.
El President de l'Associació entregant el Premi Sant Roc. 
Divendres l’Associació Cultural de Vilablareix li va entregar el Premi Sant Roc per la seva tasca de dinamitzador cultural. Sé que li ha fet especial il·lusió perquè, abans que ell, aquesta distinció l’han rebuda l’empresari Joaquim Vidal, els germans Roca Fontané, l’escultor Domènec Fita, ja traspassat, i l’any passat, Joan Domènech Moner, que ha estat alcalde de Lloret, delegat de Cultura i president de la Fundació Prudenci Bertrana, entre moltes altres coses.
En Terribas, però, és un paio simpàtic, un saltenc que presumeix de Salt com ho fa de Girona, on viu des de fa dècades. Potser per això el molt punyeter és l’única persona que té l’honor d’haver estat pregoner de les Fires de Girona (2014) i de la festa major de Salt (2018). També va ser pregoner de Vilobí d’Onyar. A més, ha fet el pregó del carnaval del Mercat del Lleó (2012), del barri del Mercadal (2014), ha rebut el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre (2018) i el Falcó Carlemany (2020). Però és que molt abans ja li havien atorgat el premi Tres de Març del seu poble, Salt (2008). Nascut el 1951 al carrer Llarg quan encara es deia Hernán Cortés, en Guillem és també l’única persona viva de Salt que ha rebut la Creu de Sant Jordi (2017) (l’altra era Salvador Sunyer). Potser per això alguns diuen d’ell que Salt té la seva Creu.
Foto Arxiu El Punt Avui

A la foto, a la llibreria el dia que es va jubilar, el 2015, amb un cartell que ho diu tot: “No sóc pas en Guillem... però de gran m’agradaria ser-ho.” Cinèfil apassionat, ningú pot negar que en Guillem forma part del teixit cultural que ha fet Girona com és. Ha publicat Demà serà un altre dia (2007) i Alegra’m la vida (2017), dos títols amb referències cinematogràfiques, i L’avi de la Martina (2017) i La Martina va al cau (2019), i sembla que n’hi ha algun altre en marxa, d’aquests infantils. El llibreter emèrit no para, i per molts anys i molts premis més, que continuï així.
Jordi Grau, publicat en el Punt Avui 07.05.2023

Mor als 87 anys Narcís Agustí, president d’Ocine i històric empresari del sector

Va obrir els Ultònia i els Catalunya abans de fer la gran aposta per les multisala a Sant Ponç.
Pere Garcia, Guillem Terribas, Narcís Agutí a la gravació del programa de
Garcia&Terribas Associats  a la desapareguda emissora Fem Girona. Foto: Julià Bernabé. 

Narcís Agustí i Agustí (Olot), president d’OCine, ha mort aquesta matinada a Girona als 87 anys. Ha estat un empresari i emprenedor clau en la història del cinema a les comarques gironines i Catalunya. Va fundar alguns dels cinemes emblemàtics de la ciutat de Girona, com l’Ultònia i els Catalunya, va participar en la creació dels Truffaut i finalment va donar una empenta definitiva en el sector amb la multisala dels Ocine, ara un petit imperi que controla sales a tot l’estat i a França a través dels fills, tot i que ell sempre havia fet de supervisor.
El negoci del cinema li venia de família. El seu pare, Joan Agustí i Pujol, va inaugurar el cinema Núria a Olot el 7 de setembre del 1943 amb unes 300 butaques. El 1945 la família va obrir el cinema Ultònia, amb 1.400 butaques, una inversió que va servir per consolidar el grup actual. La pel·lícula que va inaugurar la sala va ser ‘La policía montada del Canadà’. “Van venir totes les autoritats, fins i tot el bisbe, que va beneir la sala”, recordava Agustí en una entrevista en aquest diari el 2018. Ell mateix explicava una anècdota amb el bisbe: “Quan es va voler estrenar ‘Gilda’ va cridar al meu pare perquè no la fes, però no va tenir èxit.” També admetia que el tancament de l’Ultònia va ser la decisió més trista que havia pres mai.
Guillem Terribas amb Narcís Agutí a la 22. Any 2018

El 3 de juny del 1978 es va inaugurar al carrer Emili Grahit els cinemes Catalunya, en la zona de l’antiga fàbrica Pagans. En la primera sessió s’hi va estrenar la primera part de ‘La guerra de les galàxies’ en la sala 1 i un clàssic com ‘El cuirassat Potemkin’ en la 2. Amb el temps el cinema Ultònia va tancar per ampliar l’hotel del mateix nom i també va obrir una gran botiga. En aquell moment ho van apostar tot a l’obertura del gran complex a tocar de Sant Ponç amb el nom d’Oscar. A Girona era una idea revolucionària amb butaques situades en forma de graderia i un ampli aparcament. L’Oscar es va inaugurar el 6 de desembre del 2000. Va ser el primer en adoptar el cinema 3D digital el 2009 i es va rebatejar com a Ocine.
De la mà dels fills de Narcís –Joan, Jordi i Esteve– van anar ampliant el negoci. L’empresa, amb un capital cent per cent català, opera també a Barcelona, Tarragona, Almeria, Guipúscoa, Madrid, Navarra, València, Valladolid i en les ciutats franceses de Besiers i l’Anglet. El grup, en constant creixement tot i la crisi del sector, ja té més de cinemes, amb més de 170 pantalles i unes 30.000 butaques.
Lluís Simón, publicat en el Punt Avui 07.05.2023
Narcís Agustí. Foto. Ocine.

Ens ha deixat físicament NARCÍS AGUSTÍ, empresari, amic, cinèfil i propietari dels emblemàtics cinemes Ultonia, Orient (va programar durant molts anys el Cinema Modern) els Catalunya, Els Oscars i finalment OCINE. Tot un Senyor, que s'ha anat sense fer soroll. Moltes gràcies i sempre, sempre en el record.
Durant 40 anys hem mantingut una molt bona relació, tant empresarial, com a cinèfil. Hem viscut aventures junts, amb la Setmana de Crítica, els cinemes de Granollers, Tarragona, Beziers... Tancament de l'Orient i del Ultònia i la inauguració dels Ocine. La Llibreria 22 del carrer Emili Grahit. 
He après molt d'ell. Era dels que encara tancava els tractes amb una forta encaixada. Tot un Senyor, el Senyor Narcís Agustí.
G.T.R.