dissabte, 25 d’abril de 2020

Sant Jordi 2020 Confinat. LLIBRERIA 22





Cinquena entrega d'imatges i reportatges sobre com es viu des de la Llibreria 22 de Girona, el coronavirus. En aquesta entrega trobareu recomanacions, suggeriments de llibres, imatges de com ha estat el Sant Jordi sense sortir al carrer i amb les Llibreries tancades. Tot muntat i realitzat per Guillem Terribas, l'endemà de Sant Jordi, 24 d'abril de 2020

dimarts, 21 d’abril de 2020

Sant Jordi 2020. PROPOSTES

Aquest serà un Sant Jordi diferent, sense antecedents, per tant la celebració es reivindicativa, perquè l'any que ve hi tornarem!. No espereu poder tenir el dia de sant Jordi els llibres que compraríeu si no hi hagués confinament. Feu els vostres regals i els aneu a buscar quan les llibreries siguin obertes. No feu sortir tot de missatges repartint llibres, que encara estem confinats i encara ens podem contaminar. L' any que ve hi tornarem i el 23 de juliol d'aquest any, farem una gran Festa del llibre i la rosa. No us oblidem, no ens oblideu.

I penseu que aquest confinament, ha demostrat que "allò" anomenat cultura que la Generalitat hi destina un 0.7 del seu pressupost i el Ministre de Cultura del Govern d' Espanya, en diu de segona necessitat, ha fet que aquest confinament sigui més suportable i civilitzat gràcies a la música, teatre i cinema que teniem en les nostres videoteques/discoteques i els llibres que, també, tenim a les biblioteques de casa,  i a tots aquells artistes que ens acompanyat amigablement i desinteressadament a través de les diverses xarxes. Sense tota aquesta gent i els llibres, moltes vegades ignorats pels nostres governants, aquest coronavirus hagués molt més mal.


Tot i així, aquest Sant Jordi atípic del 2020, hi ha llibres recents per recomanar, per suggerir i podeu regalar i anar-los a buscar quan hagi passat tot el confinament del coronavirus a la
llibreria, i si es la 22 millor.

Com altres vegades he dit, es difícil fer una tria i que a més serveixi per a tothom. Aquesta es una tria que he fet, segurament una altra persona o llibreter/a farien un altra llista, es l’ avantatge de tenir tanta oferta i tanta varietat.
Intentaré suggerir llibres per un públic en general, un públic que de vegades es indecís i altres vegades es un públic nou, per tant, els títols aniran molt dirigits a aquestes persones. Els lectors exigents, els que esteu a l’ aguait del que hi ha i el que hi haurà, en aquest moments ja sabeu el que voleu i el que fareu.


Aquelles novel·les que segur que n’he sentit a parlar i ara no recordeu el nom:


FILLS DE LA TERRA DURA de Daniel Palomeras, fragments de la vida de Mn. Cinto Verdaguer, magníficament novel·lats per l’autor.
CA LA WENLING de Gemma Ruiz, segona novel·la després de l’èxit d’Arguelages, la Gemma, ens explica una història universal, ens parla de la Xina, de Grècia, del Vietnam de França i de les nostres contrades.
CAP DE NOSALTRES TORNARÀ de Charlotte Delbo amb traducció de Valèria Gaillard. Amb aquesta obra es completa la trilogia d’Auscwitz. Recordem els altres títols, editats també pel Club editor, La mesura dels nostres dies i un coneixement inútil JAUJA d’Use Lahoz, historia d’un actriu de teatre dels anys 40. L’autor hi lliga èpoques, llocs i emocions.
IGNOT de Manuel Baixauli, El protagonista es un pintor que rep l’encàrrec d’il·lustrar textos d’un autor que no n’ha sentit mai a parlar... descobrirem junts aquest personatge fascinant, un geni desconegut.
EL MAL PARE de Pep Prieto la història de tres germans que a la mort del pare, descobreixen que no era la persona que aparentava. Una lectura amb intriga constant. 
1793 de Niklas Natt Och Dag, autor nascut a Estocolm l’any 1979, aquesta es la primera entrega d’una envejosa i i absorbent trilogia històrica. Un apassionant thriller històric ambientada el 1793 durant el regnat de Gustavo III, on els vents de la revolució francesa arriben fins a Suècia. Hi ha versió castellana a Salamandra i catalana a Proa.

EL CRIT de Blanca Busquets. Sis personatges que tenen històries diferents en el fatídic 17 de d’agost de 2017 a Barcelona.
LA NOIA DE LA RESISTÈNCIA de Xulio Ricardo Trigo. Una tendra i emotiva història que enllaça dues èpoques; els anys quaranta i els anys noranta.
EN FALS de Sílvia Guart. Periodista que ha treballat en diversos mitjans. Va estar un any a la ciutat de Berlin, quan encara estava partida pel mur, d’aquesta experiència en surt aquesta novel·la.
LA MADRE DE FRANKENSTEIN d’Almudena Grandes, possiblement la novel·la més intensa i emotiva del cicle “Episodos de una Guerra interminable”, ambientada a la postguerra espanyola i la vida de Aurora Rodriguez internada en un manicomi de Ciempozuelos, que va matar la seva filla Hildegart, una noia prodigi que havia creat ella. Imprescindible.

BESO FEROZ, de Roberto Soriano, torna amb una novel·la editada per Anagrama, on continua explorant dins les entranyes de la camorra.
LAS VENCEDORAS de Laetitia Colombani, aquesta escriptora italiana que es va donar a conèixer mundialment amb La Trena, ara la mateixa editorial Salamandra, ha editat aquesta novel·la que va sobre la solidaritat de les dones, dels seus drets i un reconeixement a les guanyadores anònimes de la història. 
Alguns llibres premiats 
MEMORIA DE L’AIGUA, premi Prudenci Bertrana, de Montse Barderi, la història de tres generacions de dones que comença a finals del segle XIX a Bellperatge.

TOTA UNA VIDA PER RECORDAR de Núria Pradas, Premi Ramon Llull 2020, una entranyable història ambientada l’any 1932, on la protagonista deixa Nova York per anar a Los Angeles a treballar en els estudis de Walt Disney.
TERRA ALTA de Javier Cercas, Premi Planeta, una història d’intriga, amb assassinats, especulació i enveja. Ambientada a la Terra Alta, el protagonista es un Mosso d’ Esquadra.
COM JO I LA MUNTANYA BALLA, d’ Irene Solà, amb aquesta novel·la, recomanada per tots els que l’han llegit, va obtenir el premi Anagrama, l’any passat. Aquest l’any l’ha guanyat la periodista Anna Ballbona (que ja va quedar finalista en la primera edició) amb "No soc aquí" i que s’ha retardat la seva sortida pel coronavirus. 
LES AMISTATS TRAÏDES de David Nel·lo, premi Sant Jordi 2019. Sobre l’ofici d’escriure, les ganes de tenir èxit i els límits de l’ambició. També sobre l’amistat i l’amor.
NOCHE Y OCEANO de Raquel Taravilla, Premi Biblioteca Breve 2020 que convoca la editorial Seix Barral. Cinema i fantasia hi trobareu en la lectura d’aquesta novel·la que va sobre la protagonista que llegeix en un diari que han robat el crani del mític director de cinema F.W.Murnau.
ELS COSSOS ELÈCTRICS de Carles Torres, premi Just M. Casero 2019, explica la història de tres personatges, en tres dies, que es troben a Eivissa. Relacions d’amistat i també l’especulació que pateix la Illa.
LA VIDA AÈRIA de Ferran Sáez Mateu, Premi Carles Rahola 2019. Extraordinari llibre, molt adient per llegir en aquestes temps de confinament, és un assaig en forma de dietari, sense concretar dates.
NUESTRA PARTE DE NOCHE de Mariana Enriquez, Premi Herralde de Novel·la, l’autora, jove periodista Argentina, ens parla del desig de sobreviure, l’horror, lo íntim i lo polític, ambientada en els anys de Junta militar.
PLUJA D’ESTELS de Laia Aguilar, Premi Josep Pla 2020, llegirem la història d’un grup d’amics, una casa davant del mar i una pluja d’estels, apart d’un passat per resoldre.  
Llibres d’esbarjo i d’entreteniment cultural 
RECORDANDO A KURT COBAIN editat per Alianza editorial i n’és autor Danny Cobhed, només hi ha text, tota la vida i miracles d’aquest malaguanyat cantant.
LES MUSICIENS GITANS DE LA RUMBA de Guy Bertrand. El mateix llibre porta la traducció en català, està molt ben editat i documentat.

EL CINE QUE ENS VA OBRIR ELS ULLS, de Gemma Nierga i Jaume Figueras, deliciós llibre per estimar encara més el cinema. Un teva/ meva entre el cinema de la Nierga i l’experiència del gran Jaume Figueras. També es pot trobar en castellà.
POR ORDEN DE LOS PEAKY BLINDERS, de Steve Konight. El llibre oficial de la sèrie que es pot veure a Netflix i que ja va per la cinquena temporada.
Parlant de series, a Filmin fan una divertida i intel·ligent sèrie que es diu ELS DURRELLS i es recomanable la lectura del llibre de Gerald Durrell “La meva família i altres animals”.
Pels impacients i que volen històries curtes, contes... 
ÉS QUE ABANS NO ÉREM AIXÍ d’ Empar Moliner, que cada dia està més fina escrivint històries curtes, son onze contes d’una actualitat rabiosa.

DINS EL COR DE CHOPIN de Mònica Batet, en aquest cas son 18 les històries que ens transporten a un altre lloc, en un altre temps. UNA BODA A LIÓ de Stefan Zweig. Una sola història curta, però no per això intensa, ambientada durant el terror Jacobí, editada per Quaderns Crema.
EL RIO BAJA SUCIO de David Trueba que ens explica històries curtes sobre dos amics, un riu contaminat i unes vacances. Els dedica a la seva filla Violeta, que sempre li demanava contes. Llibres que parlen de la situació política i social N’hi han molts, però n’he triat tres de ben diferents 
UN DELS NOSTRES. De Toni Cruanyes. Porta un subtítol que diu “Identitats en conflicte a Catalunya”. Entre altres coses, Cruanyes ens explica els secrets del Tele/Noticies durant el conflicte polític... CARREGADES DE RAONS de Dolors Bassa/ Montse Bassa. Escrita a quatre mans, com viuen les dues germanes, la família la situació empresonament de la Dolors. Un llibre sincer, íntim i reivindicatiu.

LA NACIÓ EN PORTADA d’Antoni Bassas, el llibre te un subtítol EL DEBAT DE CATALUNYA A LA PREMSA, un extraordinari treball investigació i reflexió d' aquest reconegut periodista.
Poesia 
 JOSEP SEBASTIÀ PONS POESIA CATALANA COMPLETA editada per El·la geminada amb una introducció, edició i notes a cura d’Eusebi Ayensa i un epíleg de Pep Vila. Molt ben editat
EL NUS I LA FLOR d’Enric Cassassas, darrer recull de poesia del flamant premi d’Honor de les Lletres Catalanes
ESPAI PROFUND de Lluís Calvo. Premi Carles Riba 2019.
Llibres de temàtica diversa i interessants 
MEMORIA VINTAGE / DE L’HOME A LA LLUNA A PULP FICTION, de Vicenç Pagès. Divertit i curiós diccionari amb 400 entrades que ens recorden que el temps no perdona.
UN MON ENS ESPERA, d’Ignasi Aragall. Una reflexió sobre pares i fills d’aquí ve el subtítol “Carta als fills”.
JOSEP PLA: SIS AMICS I UNA AMANT de Xavier Febrés, per Sant Jordi sempre hem de recordar a Josep Pla, que aquest dia farà 39 anys de la seva mort. El periodista Xavier Febrés ens introdueix a l’Univers íntim d’aquest singular personatge i escriptor. 
SET VIDES D’UN GAT RUS de Joan-Daniel Bezsonoff. Edició especial que aplega la trilogia de memòries de Joventut d’aquest escriptor de Perpinyà. Extraordinàries, divertides i necessàries per conèixer la gent catalana del nord que estan “confinats” a França. LA CUINA DE LA MARE de Joan Roca. Receptes senzilles i tradicionals per cuinar a casa.
BOCACCIO ON PASSAVA TOT  de Toni Vall, un bon recorregut oer la història d'aquest mític local Barceloní. 
Llibres d’aquells anomenats d’ Autoajuda
NUESTROS HIJOS EN LA RED de Silvia Barrera que ens explica 50 coses que hem de saber per prevenir-nos dels (alguns) mals de la digitalització.
LA LLIBERTAT INTERIOR de Gaspar Hernández que torna amb aquest llibre per fer-nos descobrir “qui som, per després poder ser lliures”.
A SOLAS de Sílvia Congost, en aquest cas l’autora ens explica el plaer d’estar en tu mateix.
Per a mainada i llibres juvenils 
TOTS ELS COLORS DE L’AMOR, d’Alba Castellví i il·lustracions de Cuchu. A partir de 3 a 6 anys.

VIDES SECRETES/ LA VIDA ES SALVATGE de Gemma Capdevila, un espectacular àlbum il·lustrat sobre la bellesa de la natura.
LA ROSA I LA ROSSANA d’ Eléonore Truilles, per e primers lectors una col·lecció que han sortit tres títols i estan editats per Baula.

Retrobar en una nova edició d’Estrella Polar, la coneguda obra de Joaquim Carbó “la Casa sota la sorra i altres aventures de Pere Vidal”, aventures de tots els temps i totes les edats.
ULLALS de Salvador Macip i Sebastià Roig, a partir d’aquesta frase “els seus ullals, es l’última cosa que veuràs abans de morir” pots començar a entrar a lectura d’aquesta història terrorífica, per a joves que els hi vagi la marxa.
I sempre hi ha aquella gent que no sap que regalar perquè no sap que llegeix l’afortunat
Un esplèndid i ben presentat llibre que es diu BARÇA, MÉS QUE UN CLUB. 120 ANYS 1899·2019
SOMNIS I REPTES A LA MUNTANYA de Kilian Jornet, el mateix llibre porta la versió anglesa. 
ESPORT AMB SENY d’Emma Roca, amb un pròleg del Dr. Eduard Estivill.
YOGA UN ESTILO DE VIDA de Vanesa Lorenzo, el llibre porta un subtítol que ho diu tot 5 PASOS PARA EL COMPLETO BIENESTAR. Molt adient per aquests dies del confinament. 

* Una versió reduïda d'aquests suggeriments van estar proposats en el programa de RAC1 de Jordi Basté "El Món a Rac!" el dimarts 21 d'abril de 2020 a les 11 del matí.
https://www.rac1.cat/programes/el-mon/20200421/48663482051/cultura-societat-sant-jordi-llibres-diada-recomanacions.html?fbclid=IwAR0Lg33iGvnIe4EJBkjlcrmY6_MpQoyKeF1ctKWUk7E23G5dCCpg1sXFCII

dijous, 9 d’abril de 2020

La LLIBRERIA 22 en temps del Coronavirus (III)





Tercera entrega de Tornarem a obrir, a passejar-nos per la Llibreria 22 de Girona. Tornarem a recomanar llibres i tornarem a fer presentacions. També tornarem a tenir novetats i farem Sant Jordi. Tot això en aquesta tercera entrega la 22 en temps del COVID-19 . Realitzar per Guillem Terribas el 10.04.2020

dilluns, 6 d’abril de 2020

BENET Y TWAIN / Josep M. Fonalleras

Josep M. Benet i Jornet  Foto. Marti Fradera
Conocí a Benet i Jornet en 1989. Presentábamos una 
revista que conmemoraba los diez años de la Llibreria 22 y en la que una veintena de escritores hablábamos de un libro que nos había marcado. Se llamaba 'El número' y ahora es una pieza de coleccionista. Yo era un enano entre gigantes. Tiene algunas aportaciones memorables, pequeños tratados de poética, como la elección que hizo Jaime Gil de Biedma, por ejemplo. Benet i Jornet describe, en su aportación, 'Las aventuras de Huckleberry Finn', "lleno de resonancias". Huck y Jim se dejan llevar por la corriente del Misisipi. Han vivido muchas peripecias, muchos sustos, pero ahora disfrutan del buen tiempo, sin sacudidas: "Y no nos pasó nada esa noche, ni la siguiente, ni las otras"
Presentació de la revista EL NÚMERO (10 anys de la Llibreria 22)
 en el  Centre Cultural de la Mercè el gener de  1989. D'esquerra
 a dreta  Jaime Gil de Biedma, Fèlix de Azua, Javier Fernández
de Castro, Josep. M. Benet i Jornet, Núria  Pompeia, Francesc
 Parcerisas,  Montserrat Roig, Dolors Oller. Foto: El Punt Diari.

En el magnífico homenaje que le rindió su hija Carlota, 'Papitu, el somriure sota el bigoti', un libro de recuerdos que es un delicado retrato literario, habla de los monstruos invencibles y de la necesidad de tomarse los retos de la vida como una aventura: "Y, sobre todo, que los obstáculos nos hacen apreciar la calma y la seguridad, que, si no, daríamos por descontadas". Me quedo con este Benet i Jornet y con Mark Twain: "Más bien reíamos por lo bajini".

Josep M. Fonalleras, publicat en el Periódico 06.04.2020, Digital en paper es publica el 07.04.2020

* Frases meves penjades en el facebook avui:
Josep M. Benet i Jornet, ha baixat el teló de la seva vida. Sempre ens quedaran les seves obres, el record de la seva amistat, el seu somriure, la seva exigència i la seva solidaritat. Gràcies Pepitu. Una Abraçada Carlota Benet Cros.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Benet_i_Jornet


S'ha acabat, el teló ha baixat, s'ha acabat la seva vida. Ens queda la seva obra, els seus records, el seu somriure. Gràcies PEPITO.

 El teu pare Carlota, era molt estimat per molta, molta gent. Va ser un gran home bo. Solidari, generós, obert, simpàtic, rondinaire, nerviós, i amb un somriure envejable. Avui ha baixat el teló de la seva vida. Ens quedarà sempre el seu record. Una forta abraçada.




Montserrat Sabater, in memoriam

Homenatge del sector a qui va ser una pionera de la comunicació editorial
Montserrat Sabater

 Aquesta setmana dediquem el podcast del suplement literari a la Montserrat Sabater, la primera cap de premsa que va tenir Edicions 62 i probablement tot el sector editorial català. Hem convocat diferents veus perquè ens donin el seu testimoni. Disculpeu les diferències de registre sonor, són les pegues del confinament.
Ens ha deixat Montserrat Sabater a l’edat de vuitanta anys. Els que vam tenir la sort de coincidir amb ella a Edicions 62, la recordem com una persona d’una gran sociabilitat, que treballava amb tenacitat i geni, i era apassionada i afable amb els joves que a principis d’aquest segle començàvem a treballar de redactors, editors o responsables de premsa a l’editorial. Envoltada de gent molt més jove que ella, va poder transmetre el seu savoir faire, i alhora aprendre el que li aportaven les noves generacions. “La Montserrat Sabater va ser una figura important de les bambolines del món editorial en l’últim terç del segle passat”, ens diu la periodista Rosa Maria Piñol, que ens va informar durant molts anys de la literatura catalana des de les pàgines de La Vanguardia, ens parla dels dos grans referents editorials que van marcar la seva vida professional. “La Montserrat va fer d’eficaç corretja de tramissió entre el món editorial i la premsa amb iniciativa i un tracte sempre amable i cordial”. Rafael Vallbona confirma aquesta mateixa impressió: “Ens ens va ensenyar la manera com els editors i els autors havíem de tractar amb la premsa, i viceversa. Però això era quan escriure i editar eren un art”.
Montserrat Sabater amb Mabel  Doredo 

La Montserrat va començar a treballar al sector editorial a començaments de la dècada dels 60 de la mà de Carlos Barral. L’any 1984, de la mà de Josep M. Castellet, es va incorporar a l’equip d’Edicions 62 per fer-se càrrec del departament de relacions públiques i comunicació fins a la seva jubilació l’any 2003. Les fotos cedides per Josep Massot per a aquest article il·lustren molt bé l’exposició de Montserrat Sabater des de ben jove a un entorn intel·lectual, que va ser una font d’aprenentatge.
En un esplèndid obituari publicat a El País, Carles Geli fa justícia a una figura com la de Sabater, que no hauria de tenir una mort anònima. “Si la història de la literatura i de l’edició es pot escriure amb majúscules és perquè hi ha gent cabdal al darrere. Noms que s’escriuen en minúscula i que injustament sempre apareixen en una nota a peu de pàgina o en una inacabable llista d’agraïments. Aquelles pàgines que no llegeix ningú si és que no sap que hi pot sortir. Aquest va ser el cas de Montserrat Sabater. Carlos Barral o Josep M. Castellet no haurien estat els mateixos si ella no hagués estat a la rebotiga dels seus projectes. Barral era un geni amb una pituïtària editorial irrepetible, però també era era molt donat al caos, la improvisació o la inspiració bohèmia. Fins i tot un home poc donat als elogis com ell, va deixar escrit que Sabater feia les seves tasques administratives i gerencials, “con mucha eficacia por cierto”, en una de les tres breus vegades que va parlar d’ella en tots els seus volums de memòries.
Un altre capítol important de la vida de Montserrat Sabater va ser la seva participació en l’organització del Premi de Literatura Formentor, que es va celebrar a Mallorca durant els anys seixanta, ens recorda el periodista Josep Massot, que situa la figura de Sabater en aquell esdeveniment internacional, una escletxa d’aire fresc en els anys de plom del franquisme. “Juntament amb Gabriel Ferrater, Joan Petit i sobretot Jaime Salinas, Montse Sabater va ser clau en l’èxit del premi Formentor, que va reunir a les millors editorials europees i americanes, com Einaudi, Gallimard, Rowholt, o la inconoclasta Grove Press i també molts autors internacionals de l’època, molts d’ells futurs premis Nobel. La Montse guardava amb discreció tots els secrets del món literari en aquells moments de censura i repressió policial. Amb ella desapareix un testimoni dels temps heroics, de quan les editorials literàries eren més actors culturals que peces de la cadena industrial”, remata Massot.
“Era un plaer parlar amb Montserrat Sabater, perquè t’explicava, sempre off the record, allò que callaven (o s’inventaven) Carlos Barral, Josep Maria Castellet i Jaime Salinas a les seves memòries”, continua Massot. “Des dels innombrables embolics de llit de la tribu Seix-Barral fins a com va ajudar a Juan Goytisolo a desfer-se dels papers compromesos quan la policia franquista es va presentar en 1962 a l’hotel Formentor o, més tard, a casa de Castellet. Se sabia les aventures, confessions i anècdotes d’Henry Miller, de l’excèntric editor Barney Rosset (Grove Press, un dels models de la primera Anagrama), de Calvino, Vittorini, Einaudi, Caillois, Paz, Gabriel Ferrater, Joan Petit, Gil de Biedma, James Baldwin, Monique Lange, Dominique Aury, Gallimard, Queneau, Florence Malraux… les anades i vingudes de Barral a Madrid per a lluitar contra la censura, les insídies de Cela, el xantatge econòmic del règim a Barral, el cisma a Seix-Barral, les batusses amb Carmen Balcells, l’evolució d’Edicions 62, quan els deutes l’asfixiaven…”, diu Massot.
Foto de Hemingway dormint la mona a casa seva
 | Foto cedida per Josep Massot

“Els arxius de l’editorial Barral van desaparèixer quan va passar a les mans de Labor, però ella guardava còpia d’alguns papers personals (recordo alguna carta de Jorge Guillén)”, continua Massot. “Quan es cansava de parlar, esbossava un somriure i deia, ‘ara et mostraré una cosa que et farà gràcia’. S’aixecava de la butaca i despenjava de la paret una foto emmarcada. ‘Saps qui és?’, deia burleta. Era Hemingway dormint la mona a terra després d’una nit d’alcohol a casa seva de l’Havana. Barral havia fet emmarcar la fotografia i la tenia al seu despatxet de la Ronda General Mitre. L’editor va conèixer Hemingway en el penúltim viatge d’Hemingway a Espanya, on tenia l’encàrrec d’escriure una reportatge per a la revista Life, L’estiu sagnant, sobre el duel entre dos toreros, Luis Miguel Dominguín i Antonio Ordóñez, i ell i Enaudi el van acompanyar en un viatge delirant a Madrid i Conca. Hemingway ja estava malalt, i bevia tot el vi i cognac que se li posava davant. L’any següent va tornar a Espanya, l’agost de 1960 i va marxar a l’octubre. Mesos després, al juliol, es llevaria la vida. En aquells mesos estava corregint les proves de A moveable feast, que Gabriel Ferrater traduiria al castellà en 1964 amb el títol París era una fiesta. La foto no l’he vist publicada enlloc i és tot un emblema de la llegenda del sants bevedors que eren aquell grup d’escriptors tímids i sentimentals que van crear l’editorial Barral”, remata Massot.
La Montserrat era una dona que sabia acompanyar. Acompanyava els editors en la seva feina, però també va connectar els autors amb el teixit llibreter. “La Montserrat Sabater és la primera cap de premsa”, diu Guillem Terribas, fundador de la llibreria 22 de Girona. “Als inicis de la llibreria, quan vam començar a fer presentacions, la Montserrat va ser la primera que s’hi va abocar, portant-nos els autors d’Edicions 62. Tenia una agenda i una psicologia perfecta. Una persona que ha estat molt lligada a la meva vida de llibreter i que em va facilitar la relació amb els escriptors i els editors. Va crear una escola, va ser una mestra per a la Neus Chordà, entre altres persones”.
Neus Chordà, que avui és un referent de la comunicació editorial, reconeix el mestratge de Sabater. “Si alguna cosa va intentar ensenyar-me la Montserrat Sabater és el respecte per la feina dels autors. Cada llibre és sempre el més important; i el respecte per la feina dels editors, llibreters, traductors… També em va ensenyar que les caps de premsa hem de fer sempre la nostra feina des de l’ombra, que ens ha de conèixer tothom però que hem de ser discretes, anònimes. I el més important: em va ensenyar que per ser una bona professional, abans de res s’havia de ser bona persona”. Ja jubilada, Montserrat Sabater va col·laborar amb en Josep M. Castellet posant ordre, classificant i arxivant tots el seu fons personal: documents, fotografies, llibres, quadres que s’acumulaven al seu pis del carrre Bailèn. “Remenant aquells papers, la Montserrat va descobrir en una llibreta el Dietari de 1973, que el Castellet havia extraviat”, ens diu Pilar Beltran, editora d’Edicions 62. “Gràcies a aquesta troballa, vam poder mecanografiar el manuscrit i publicar-lo anys després”.
Quedeu-vos doncs amb aquesta idea, que no és exagerada. Si Carmen Balcells va ser la primera agent literària del nostre país, es podria dir que la Montserrat Sabater va ser la primera cap de premsa editorial. Una pionera. Ara, la seva desaparició fa més certa aquella frase absurda del seu amic Salvador Dalí, que diu: ‘S’està morint molta gent que no s’havia mort mai’. Estic segur que si ens pogués sentir, la Montserrat hi estaria d’acord amb un somriure als llavis.
Els seus fills, Isabel, Anna i Jordi comunicaran, tan aviat puguin, la data del seu comiat i demanen que la feina (la gran passió!) de la seva mare no quedi en l’oblit.
Bernat Puigtobella, publicat a EL NÚVOL 06.04.2020
El Núvol. Hi ha una gravació amb les veus d'alguns personatges citats a l'article.
https://www.nuvol.com/llibres/assaig/podcast-montserrat-sabater-in-memoriam-92896


diumenge, 5 d’abril de 2020

EL MON RAC1 Jordi Basté IRENE SOLÀ

Martes 31 de març de 2020

Irene Solà


En época de crisis existencial, la lectura evade malos pensamientos. Me enganché, en el inicio de la pandemia, al gozo de Canto jo i la muntanya balla de Irene Solà, uno de los libros de ficción de la temporada conjuntamente, entre otros, con el de Xavier Bosch Paraules que tu entendràs . Este martes, con Guillem Terribas y Marc Artigau, compartimos radio con Irene Solà, a quien pretendíamos saludar cara a cara en los estudios de RAC1 hace pocas semanas. Y en días como hoy me entristece recordar que este Sant Jordi no podrá ser como nos lo imaginábamos pero de la misma manera que Stay Homas nos ha mostrado la revolución musical en tiempo de pandemia, la literatura debe reinventar este Sant Jordi 2020 para que sea también una gran fiesta. Som-hi. Quedan tres semanas. 
Jordi Basté La Vanguardia 05.04.2020

dijous, 2 d’abril de 2020

La LLIBRERIA 22 en temps del Coronavirus



Realitzat el primer d'abril de 2020, durant la segona quinzena del confinament del virus del Coronavirus que va paralitzar la ciutat de Girona i el món sencer. Tornarem, es un cant a l'esperança de que tornarem a obrir, tornarem a vendre llibres, tornarem a fer presentacions. La Llibreria 22 tornarà a estar viva i al servei de la gent, com fa ja 42 anys.
Guillem Terribas fa unes recomanacions i, també a realitzat el vídeo.