Espanya, 2024
Direcció: Benito Zambrano
Guió: Flora González
Villanueva
Intèrprets: Moussa Sylla,
Edith Martínez Val, Nansi
Nsue, Mariola Fuentes
Durada: 92 min
Gènere: drama
Idioma: castellà / francès.
Data d'estrena: 12/04/2024
QUANTA, QUANTA MISERA
No és la primera vegada que un director espanyol ens
mostra la misèria i el mal viure dels emigrants que
volen entrar a Europa via Espanya. Sigui a través del
Mediterrani amb pasteres o a través del Marroc i Ceuta
amb les tanques de separació on tants emigrants hi
han deixat la vida. Un drama que commou a molta
gent, però que no s'acaba d'arreglar. Un problema que
tothom es vol treure de sobre. Una situació en què les
màfies de traficants s'aprofiten de les desgràcies de
tota aquesta gent que vol marxar de la misèria i que
la majoria quan arriben a lloc cauen a les mans del
capitalisme agressiu i opressiu. Benito Zambrano, director sevillà nascut el 20 de març
de 1965, es va donar a conèixer amb l'esplèndida
pel·lícula Solas (1999) que va obtenir cinc Goyas.
També és el responsable de l'agradable pel·lícula Pan
de limón con semillas de amapola (2021), basada en
el llibre de Cristina Campos.
Amb El Salto, ha sabut explicar correctament la història
creada per la guionista Flora González Villanueva. Una
història que ja s'ha vist en diversos films i documentals.
Una història de misèries, desgràcies, de corrupció i
de malentesos. També el problema de viure sense
papers, que és en el qual Zambrano hi incideix més.
La situació de viure i treballar sense papers. En aquest
cas, el protagonista Ibrahim (interpretat per Moussa
Sylla) treballa en una empresa de construcció, que
l'explota i li paga una misèria i a més sense contracte
ni assegurat. Viu amb una noia (interpretada per
Nansi Nsue) que a la seva manera estan casats,
però no hi ha papers que ho justifiquin. Ella treballa
en una bugaderia amb el seu cosí i altra gent del seu
país d'Àfrica. Viuen Madrid i, un dia anant al treball,
la policia de paisà atura a Ibrahim i com que no té
papers el detenen i el porten a comissaria a l'espera
de si el deporten. Aquí hi ha una moguda per part de
l'advocat d'ofici l'advocada de l'Associació per veure
que poden fer. És aquí on la dona de l'Ibraim, que
està embarassada, diu: "No som delinqüents, no som terroristes.
Fem les feines que la gent del país que
no vol fer i a més mal pagada. Per què ens tracten
d'aquesta manera?" Una pregunta a la qual ningú li
dona una resposta.
La història i la misèria humana continua amb el fet
d'haver de tornar a començar. Al ser deportat Ibrahim,
ha de tornar a viure tot el procés. Viure o malviure
en situacions inhumanes, suportar el maltractament
i l'especulació de les màfies que trafiquen amb la
desgràcia de tota aquesta gent. La seva fita és tornar
a Madrid amb la seva família,
Son d'agrair les col·laboracions de les actrius
Vicenta N'Dongo i de Vicky Peña, que interpreten
molt correctament el paper d'advocada i de monja
espanyola en el Marroc.
No surts content de veure aquesta història, per
més que te l'hagin explicat o que ja l'hagis vist.
Però sí que val la pena que ens recordin i nosaltres
tinguem present, que vivim en una civilització que
no és generosa amb la gent que no té les mateixes
oportunitats que nosaltres.
Guillem Terribas Roca
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
Tràiler:
