
Així com des de fa dos anys i mig sóc el pare d'en Quim, ell en fa uns quants més que és l'avi de la Martina i n'exerceix amb orgull. No em costa gens d'imaginar-me'l explicant-li contes. Històries noves que basteix a partir dels arguments de milers de llibres i pel·lícules que ha vist i llegit com a llibreter, lector, cinèfil i crític espectador de cinema i teatre. Aquest dissabte l'avi de la Martina, Guillem Terribas, es jubila de la 22. Hi continuarà sent potser no darrere del taulell però sí entre línies. O sigui que serà una jubilació amb molta activitat, com fins ara. No ha tingut mai un no per a ningú i si s'ha hagut d'abstenir de fer o participar en algun acte no és pas perquè volgués sinó perquè no podia. No és pas un superhome! Té limitacions, com tothom. Ara, en Guillem té un no sé què que el fa mereixedor d'aquesta categoria, la de dinamitzador o agent cultural abans fins i tot que s'inventessin. Perquè com molt bé va escriure Josep M. Fonalleras ara fa uns dies, aquestes són paraules que es van haver d'inventar per qualificar la feina d'en Guillem. Fer-te un forat entre presentacions per fer un cafè en alguns dels seusMartí Gironell, publicat en el Punt Avui (Catalunya) 28.01.15