diumenge, 29 de novembre de 2020

JOSEP PLA INEDIT 1982 * Llibreria 22. Josep Valls / Modest Prats

Imatges de la presentació del llibre de Josep Valls JOSÉ PLA INÈDIT, primera edició. La presentació hi van intervenir Mn. Modest Prats i Josep Valls. Es va fer el 24 d'abril de 1982, a la Llibreria 22 de Girona, un any i un dia de la mort de Josep Pla. la Filmació va ser feta amb el Sistema de Vídeo Beta, per Quim Curbet. Guillem Terribas, la va passar a CD i posteriorment, el juliol de 2020 n'ha fet un muntatge en un arxiu avi. Aquesta es la versió que ara podeu veure per YouTube. Es la primera i única presentació filmada integra que s'ha fet.

dilluns, 23 de novembre de 2020

El Truffaut en celebra vint que en són trenta

El cinema de l’Ajuntament de Girona no ha pogut celebrar l’efemèride però ja entreveu el millor regal possible amb la inauguració de les dues sales al nou Modern a la primavera. El 17 de novembre el Truffaut en va fer vint. Vint que són trenta en realitat, perquè l’esperit i l’embrió d’aquest cinema nascut de l’empenta i el suport de la ciutadania gironina amant de les iniciatives culturals es va forjar deu anys abans, a principi dels noranta.
Inauguració del Cinema Estudi Truffaut (Sala B del Cinema Modern) l'any 1992. De dreta a
 esquerra: Enric Gratacós, Joan Pluma, Àngel Quintana i Guillem Terribas.


Qui millor per recordar-ho que Guillem Terribas, dotat d’una memòria prodigiosa talment com si fos un notari de la història local i que, a més, va ser un dels incitadors d’aquella iniciativa que va reeixir amb la fundació del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona i, una dècada després, amb el Truffaut, gestionat per aquesta entitat des dels seus inicis. Terribas explica que tot va començar amb la celebració, l’any 1990, de la primera Setmana de la Crítica als Cinemes Catalunya, promoguda pel propietari de la cadena, que també gestionava aleshores l’Ultònia i actualment –encara que ja retirat– els Ocine, Narcís Agustí. Encara recorda que es va inaugurar amb la projecció de Sunset boulevard i va tenir un padrí d’honor, el crític Jaume Figueras. L’èxit d’aquells actes va fer que es repetís l’experiència i que un any després Josep Maria Pallàs, un altre històric de la programació, convencés els propietaris del Modern (Gratacós-Gubau) que fitxessin aquell col·lectiu que va fer possible la remor d’un moviment d’espectadors que reclamaven un espai on gaudir del cinema d’autor i alternatiu en versió original.
Així va sorgir el Cinema-Estudi Truffaut, a la sala B d’aquell cine tan antic anomenat Modern. Primer amb algunes sessions, però vist que la taquilla hi augmentava un 30%, ja animats a programar-ho tot.
Inauguració del renovat Cinema Truffaut, 17 de novembre de 2000. De dreta a esquerra: Anna 
Pagans, Guillem Terribas, Joaquim Nadal i Joan Pluma.


Eren uns temps en què per celebrar actes i convidar personalitats a presentar les pel·lícules rebien ajuts d’unes 75.000 pessetes anuals (d’entitats bancàries, bàsicament), que aquell llibreter i promotor cultural ficat en mil i una batalles ho havia de gestionar d’una forma en diríem alegal. Per això aquella colla de crítics (i no crítics) que ho feien per amor a l’art, literal, van veure’s amb l’obligació de constituir-se com a associació cultural sense ànim de lucre per presentar-se a concurs de la seva gestió. I, ves per on, una iniciativa sorgida del carrer, impulsada pels mateixos exhibidors de la ciutat rebria l’empenta definitiva quan l’Ajuntament de Girona, amb un alcalde que tenia un somni, Joaquim Nadal, va convertir el Truffaut en una realitat: un cinema públic gestionat per una entitat cívica, que esdevindria un model més enllà de la ciutat i amb ressò internacional, convidat a ser membre de la xarxa Europa Cinemas. Hi són presents en la convenció bianual i properament en presentaran el projecte quan s’executin les obres de reforma del nou Modern.
 Celebració del Desè aniversari (2010) amb l'assistència d'Esteve Riembau, director de la Filmoteca de la Generalitat, l'actriu i directora Silvia Munt i la directora Rosa Vergés. 

Tornant al 17 de novembre de l’any 2000. El destí era una altra vegada l’antic Modern, restaurat el cos superior i amb entrada ja no per baix des del darrere del Teatre Municipal sinó per dalt, al carrer Nou del Teatre. L’opció d’anar al Coliseu Imperial, amb dues sales, no va fructificar, però almenys les butaques d’aquell majestuós equipament vingut a menys de “la plaça dels cines” les van heretar. Nadal, en el desè aniversari, va recordar que el seu somni encara no s’havia complert, perquè ell encara l’imaginava com “un centre cívic i cultural”. Uns quants mandats i un grapat de regidors de Cultura després han fet que els astres s’alineessin –en forma d’ajuts europeus– i sota el govern de Marta Madrenas i ara amb Quim Ayats de regidor, el nou Modern serà una realitat.
16 de novembre de 2016 Pre-Estrena del film d'Albert Serra, en el Cinema Truffaut, 
LA MORT DE LOUIS XIV (Foto: Manel Lladó).
 


 Modern i multifuncional
Estarà dotat amb dues sales i com a modern centre cultural de la imatge i la creació, serà multifuncional. “Estem preparats per a un nou món, com és tendència als cines que funcionen a Europa”, assegura Terribas, que ja ha vist les obres. Unes obres que completaran el 50% del conjunt. I si bé aquest aniversari ha quedat diluït per la situació de pandèmia i de mínims generalitzada, el millor regal serà l’any vinent, quan al març-abril es preveu que el reformat Modern aculli novament el Truffaut –ara situat temporalment als Albéniz Plaça–, per tornar allà on va créixer. Aquest serà sens dubte el millor regal d’un vintè aniversari que en són i seran molts més. Abans, però, que demà es reprenguin les projeccions després d’una segona fase de tancament degut a les mesures de salut amb sessions al migdia com a novetat.
JORDI CAMPS LINNELL, publicat en el PuntAvui 22.11.2020


dissabte, 21 de novembre de 2020

ERNEST LLUCH, en el record: 20 anys després. Presentacions a la Llibrer...


L'Ernest lluch era un personatge que a la que podia passava per la Llibreria 22. Hi va fer diverses presentacions. Hi ha constància en aquestes dues gravacions. La Primera el 2 de gener de 1992 a la Llibreria Universitària 22, del llibre de Joan Noguer NACIONALISME I TERRITORI. La segona, el 18 de gener de 1995, pertany a la Llibreria 22 i la presentació del llibre de Josep Guardiola Girbal SOLUCIÓ DEFINITIVA A L' ATUR . Imatges i Realització de Guillem Terribas. Girona 21 de novembre de 2020, vint anys després del ser assassinat per ETA. ERNEST LLUCH, sempre en el record.

dilluns, 9 de novembre de 2020

EL PASSAT DE GIRONA * Joan Ribas

Pel que hem conegut, va ser en el temps del primer confinament per la pandèmia, quan els arxivers municipals de Girona, Joan Boadas i Raset i Anna Gironella i Delgà, decidiren recollir en un llibre l’Autobiografia de Girona. Es posaven una feinada al davant. I no únicament seleccionant els documents, fotografies i gravats que podien ser d’utilitat per a la seva comesa, sinó a més per documentar estudis adients a cada imatge, que servissin per orientar al lector. Posats a la feina, no quedà cap més remei que sacrificar bona part del doll d’imatges que existeixen. Dos mil·lennis de la vida d’una ciutat despleguen una quantitat impressionant de rastres gràfics. Boada ens diu que per fer un compendi exhaustiu hauria estat necessària una enciclopèdia!

Però el resultat de la seva investigació ha donat un resultat enlluernador: un enorme volum que recull sistemàticament la vida de la ciutat, en els seus detalls. Aquest treball no ha estalviat paginació ni format per donar referència del nostre passat quotidià d’una manera gràfica i ben pautada. El lector hi trobarà referències de les èpoques transcorregudes, des del temps del romans, fins al passat més recent. És un llibre per mirar i comprendre l’evolució ciutadana. També permet comprendre l’evolució del govern de la ciutat en el temps. S’hi publiquen fotografies a gran format, com ara l’estol de noies que aprenien a cosir amb màquines Singer en un local del carrer d’Abeuradors de l’any 1926, la màquina de cosir va ser tan revolucionària com els aparells d’informàtica ho son ara.
En el curs dels últims anys, Girona ha publicat molts estudis que temàticament exploraven aspectes de la ciutat, els seus esdeveniments, glòries i desgràcies per part dels historiadors. S’hi pot seguir cada tema amb profunditat, però el volum de Boada i Gironella és com un compendi de tantes aportacions. El llibre segueix la tradició de l’Ajuntament d’oferir als ciutadans per Fires un estudi que explori qüestions de la ciutat. Enguany podem dir que s’ha lluït amb un estudi gràfic que documenta la vida dels nostres avantpassats, dia a dia. A l’hora d’escollir la il·lustració per a questa crònica, se m’ofereixen mil possibilitats amb imatges del llibre. Hem optat per una de recent on figuren companys entranyables, alguns que formen part del passat més recent, i d’altres que avui hi són ben presents. Tots són Girona!
JOAN RIBAS , publicat a El Punt Avui 01.11.2020

Imatge que il·lustra l'article de Joan Ribas , La gent que col·laborava a Els Matins de RàdioCadena l'any 1981.  Entre altres, Maria Terradas, Narcís Jordi Aragó, Dr. Sánches Babot, Jaumo Fabregas, Jordi Soler, Mateu Ciurana, Quim Lladó, Guillem Terribas,...

diumenge, 8 de novembre de 2020

EXPOSICIÓ "Natura viscuda " de Mohammed Er-Rabehy / Espai 22


Imatges de la inauguració, el 4 de novembre de 2020, del pintor Mohammed Er-Rabery a l'Espai 22 de la Llibreria 22 de Girona. Exposició organitzada Per Els Amics del Museu d'Art de Girona. La exposició es podrà visitar durant tot el mes de desembre 2020. Imatges: Amics del Museu d'Art de Girona. Muntatge. Guillem Terribas.

diumenge, 1 de novembre de 2020

IMATGES DE 40 ANYS DEL PREMI DE NOVEL·LA CURTA JUST M. CASERO


Recull d'imatges de les edicions del Premi de Novel·la Curta JUST M. CASERO que convoca i organitza la Llibreria 22 de Girona. Son imatges de 39 edicions. L'edició número 40, que es d'aquest any 2020, no s'ha pogut celebrar pel tancament de Teatres i Cinemes per la pandèmia. Aquí va, doncs, aquest recull que ja té la seva història.