Demà serà un altre dia.

dilluns, 8 de maig del 2023

Narcís Agustí, president d’Ocine i empresari històric del sector


N
arcís Agustí i Agustí, nascut a Olot, president d’Ocine i fundador de la cadena dels Oscar, va morir ahir a la matinada a Girona, als 87 anys. Des del 2016 era membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català. Va ser un empresari i emprenedor clau en la història del cinema a les comarques gironines i Catalunya. Va fundar alguns dels cinemes emblemàtics de la ciutat de Girona, com l’Ultònia i els Catalunya; va participar en la creació dels Truffaut, i finalment va donar una empenta definitiva al sector amb la multisala dels Ocine, ara un petit imperi que controla sales a tot l’Estat i a França a través dels fills, tot i que ell sempre hi havia fet de supervisor. El seu bon amic Guillem Terribas, segons explica, sovint li feia la broma més cinèfila de totes: “Ets com el Padrino.” “Era una persona extraordinària”, admet Terribas, amb qui va col·laborar en moltíssims projectes, entre els quals destaca la gènesi de les actuals sales del Truffaut, ara situades en un altre antic cinema de Girona, el Modern.
El negoci del cinema li venia de família. El seu pare, Joan Agustí i Pujol, va inaugurar el cinema Núria a Olot el 7 de setembre del 1943 amb unes 300 butaques. Va tancar el 25 de novembre del 2001 amb tres dies seguits de sessions gratuïtes. Narcís va agafar definitivament les regnes del negoci el 1965, amb la mort del seu pare.
El 1945 la família va obrir el cinema Ultònia, amb 1.400 butaques, una inversió que va servir per consolidar el grup actual. La pel·lícula que va inaugurar la sala va ser La policía montada del Canadá, de Madeleine Carroll, actriu que va viure a Sant Antoni de Calonge. “Van venir totes les autoritats, fins i tot el bisbe, que va beneir la sala”, recordava Agustí en una entrevista en aquest diari el 2018. Ell mateix explicava una anècdota amb el bisbe: “Quan es va voler estrenar Gilda, va cridar el meu pare perquè no la fes, però no va tenir èxit.” També admetia que el tancament de l’Ultònia va ser la decisió més trista que havia pres mai. A Olot la família també va inaugurar el Cine Gridó (1964). El gran èxit de la sala va ser El vicari d’Olot (1981), de Ventura Pons. La sala va tancar el 25 de novembre del 2001 amb dos clàssics moderns, Gladiator i La vida es bella.
El 3 de juny del 1978 es van inaugurar al carrer d’Emili Grahit els cinemes Catalunya, en la zona de l’antiga fàbrica Pagans. En la primera sessió s’hi van estrenar la primera part de La guerra de les galàxies, a la sala 1, i un clàssic com El cuirassat Potiomkin, a la 2. El 1982 s’hi va incorporar una tercera sala. Una de les sessions que més van arrelar entre el jovent va ser la de les Nits de Terror, dedicades exclusivament al cinema d’aquest gènere.
Agustí també va donar un nou impuls al Cine Oriente. Va obrir les portes amb un altre clàssic immortal: Repulsión, de Polanski, i va estrenar films classificats en aquells anys en la categoria d’“art i assaig.” L’última pel·lícula que s’hi va veure va ser, de manera molt significativa, The last picture show, l’obra de culte de Peter Bogdanovich.
Amb el temps el cinema Ultònia va tancar per ampliar l’hotel del mateix nom i també va obrir una gran botiga. En aquell moment ho van apostar tot en l’obertura del gran complex a tocar de Sant Ponç amb el nom d’Oscar. A Girona era una idea revolucionària, amb butaques distribuïdes en forma de graderia i un ampli aparcament. L’Oscar es va inaugurar el 6 de desembre del 2000. Va ser el primer que va adoptar el cinema 3D digital, el 2009, i es va rebatejar com a Ocine.
Amb l’ajuda dels fills de Narcís –Joan, Jordi i Esteve–, es va anar ampliant el negoci. L’empresa, amb un capital cent per cent català, opera també a Barcelona, Tarragona, Astúries, les Illes, Cantàbria, Castelló, Granada, Almeria, Guipúscoa, Madrid, Navarra, València, Valladolid i Las Palmas i a les ciutats franceses de Besiers i Anglet. El grup, en constant creixement tot i la crisi del sector, ja té més de 170 pantalles i unes 30.000 butaques. De fet és l’empresa familiar més gran del sector a l’Estat, competint contra grans multinacionals. Hi ha cinemes Ocine, a banda de Girona ciutat, a Blanes, Platja d’Aro, Barcelona ciutat, Granollers, Arenys de Mar, Sant Celoni, el Vendrell, Vila-seca i Roquetes.
Entre els premis que va rebre Agustí hi ha el Sant Jordi de Radio Nacional per la millor tasca a la indústria del cinema, i el de la crítica catalana a la millor sala d’exhibició de Catalunya, guardó que va suposar el punt de partida de l’actual Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. El premiat va oferir, encantat amb el guardó, una setmana lliure perquè els crítics de cinema hi programessin les seves pel·lícules preferides.
Lluís Simon, publicat en el Punt Avui 08.05.2023
Edmon Roch, Guillem Terribas i Narcís Agustí


Guillem Terribas rep el premi Sant Roc 2023

El llibreter i activista cultural el va recollir divendres Can Gruart, en el mateix acte en què també es va fer entrega del premi del 2020 a El Celler de Can Roca, ajornat per la pandèmia.
  
Josep Aribau, Guillem Terribas, Joan Roca, Maite Tixis. Foto: ACV

L’Asso­ci­ació Cul­tu­ral de Vila­bla­reix va lliu­rar diven­dres el premi Sant Roc 2023 al lli­bre­ter i acti­vista cul­tu­ral Gui­llem Ter­ri­bas, en un acte cele­brat al cen­tre cul­tu­ral Can Gru­art, ple de gom a gom. Durant l’acte, hi van inter­ve­nir els escrip­tors Martí Giro­nell i Mar Bosch, que van par­lar de les seves mol­tes vivències com­par­ti­des amb Ter­ri­bas. L’acte també va ser­vir per lliu­rar final­ment a El Celler de Can Roca el premi Sant Roc del 2020, que lla­vors no se li va poder entre­gar per la pandèmia i que diven­dres va reco­llir Joan Roca en nom de tot l’equip del res­tau­rant i dels seus ger­mans. L’acte va estar pre­si­dit per l’alcal­dessa de Vila­bla­reix, Maite Tixis, i pel pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Cul­tu­ral de Vila­bla­reix, Josep Ari­bau. El premi Sant Roc també s’ha lliu­rat a altres per­so­na­li­tats des­ta­ca­des del món cul­tu­ral com ara Domènec Fita i Joan Domènech i Moner.

Xavier Castillon, publicat al Punt 06.05.2023

Angel Quintana: NARCÍS AGUSTÍ, tot un Senyor.

Tenia poc més de vint anys i em vaig posar l’etiqueta de crític de cinema perquè volia rendibilitzar una afició. Va ser en aquell temps quan vaig conèixer a Narcís Agustí i em va deixar entrar gratuïtament a les seves sales. Crec que el vaig trobar per primer cop el dia que vam presentar El vicari d’Olot amb en Guillem Terribes al cinema Ultònia. Era tot un senyor que imposava pel seu carisma però que generava confiança per la seva amabilitat. Tenia un punt sorneguer i aquell dia va riure molt quan la Núria Feliu em va escridassar com si fos un nen petit perquè no sabia què fer del micròfon a les mans. Més tard vam presentar Barcelona sud de Jordi Cadena. Narcís Agustí sabia que el negoci no estava en les pel·lícules catalanes, però tenia molt clar que havia d’ajudar al país i permetre que els seus locals fossin una porta oberta a la promoció d’un determinat cinema. Amb els anys ens vam anar creuant. Mai em va retreure perquè havia escrit malament d'una determinada pel.lícula que omplia les seves sales. Conixia a la perfecció quines eren les regles del joc, era un senyor. Recordo que estava satisfet quan s’acostaven els Oscar i podía projectar la majoria de pel.lícules americanes nominades i veure com els noms de Paul Newman i Tom Cruise lluïen a la façana dels cinemes Catalunya. No li interessava el cinema d’autor més radical però va ajudar a que un grup de joves organitzéssim la setmana de la crítica, que ens va permetre projectar obres de Michelangelo Antonioni a altres de Wim Wenders.
Foto de Família Reconeixement de la Acadèmia del Cinema Català 
Jaume Figueras, Elisenda Nadal, Leopoldo Pomés, Assumpció Balaguer i Narcís Agustí.


L´èxit de l’experiència va ser el punt de partida del que un temps després seria l’aventura del cinema Truffaut en els locals de la competència. Potser el dia que vaig veure més feliç a Narcís Agustí va ser quan va organitzar una marató de El padrino. S’estrenava la tercera part i va aprofitar per fer-ne les altres dues a la mateixa nit, totes en versió original. Aquella trilogia exemplificava perfectament tot el model de cinema que més li agradava. A mesura que va fer-se gran i els seus fills van agafar el negoci, el cinema va canviar. Els vells cinemes Cataluanya van donar pas a als Oscar i aquests als Ocine. L’empresa va expandir-se i les pel.lícules van passar a ser altra cosa. Una de les darreres vegades que em vaig trobar Narcís Agustí va ser als Ocine, a les pantalles projectaven una nova pel.lícula Marvel que omplia les sales, jo anava a veure una altra cosa. Em va mirar amb mitja ritalla a la boca i amb la ironia que el caracteritzava va deixar entendre que els temps havien canviat molt i que aquelles pel.lícules tenien poc a veure amb aquell model de cinema que sempre havia estimat i cuidat. També me'l vaig creuar a l'enterrament del seu consogre que era el veí del pis de davant del meu replà, potser el millor veí que he tingut mai. Va saludar-me amb la seva tradicional elegància i va mostrar la seva tristessa perquè sabia que enterravem una gran persona. Tenia el cor trencat i alguna cosa en la seva mirada reflectia tot el seu humanisme. Descansi en pau.
Àngel Quintana, publicat en el seu Facebook 08.05.2023