Espanya, 2023
Direcció: Antonio Chavarrías
Guió: Antonio Chavarrías
Intèrprets: Daniela Brown, Blanca Romero, Carlos Cuevas, Ernest Villegas Durada: 120 min
Gènere: drama
Idioma: castellà
Data d'estrena: 22/03/2024
Tossudament fidel a un projecte.
Després d'uns anys dedicant-se només a la producció,
Chavarrías, escriu, dirigeix i produeix La Abadesa, que s'ha
pogut exhibir en el darrer festival de Màlaga i que ara ja es
pot veure en totes les sales de cinema. Per escriure aquesta
història, el director i guionista s'ha inspirat en una dona del
segle IX, Emma, filla de Guifré el Pilós (extraordinària i creïble
interpretació de la jove actriu catalana Daniela Brown) una
jove de disset anys que és anomenada abadessa pel seu
pare, amb un encàrrec de repoblar el
territori de l'Abadia i cristianitzar aquests territoris fronterers
en continu conflicte amb els moriscos.
La jove abadessa es trobarà amb unes monges que ja s'han muntat la seva vida en el monestir, amb un capellà (molt ben interpretat per Oriol Genis) que ja li va bé com està l'abadia. Haurà de superar i conviure amb la misèria i la pobresa de la gent que viu miserablement en aquell territori.
Plena de dubtes i insegura per la seva inexperiència, només tindrà una obsessió portar a terme el que li ha encomanat el seu pare. I aquí és quan tindrà problemes amb alguna de les monges i amb el seu propi germà, comte de Borrell (convincent Carlos Cuevas) que comanda els soldats que a la seva manera controlen i posen ordre en el territori.
Sobre aquesta base, Chavarrías ens fa entrar en la vida d'aquestes monges, la majoria de les quals estan en el convent per obligacions i interessos familiars i, també, per conveniències de la mateixa estructura de la manera de viure i de pensar de l'època. Una altra de les vessants que ens mostra el director és el poder de l'home sobre la dona i la poca credibilitat del poder d'aquestes. I aquí, és quan la jove abadessa lluita contra tots aquests entrebancs i també per demostrar que tot i ser dona i jove, té una missió a complir i ho farà a la seva manera.
És una història d'una actualitat tremenda, tot i que està ambientada el segle IX. La desconfiança envers la dona per part del poder de l'home, que aquesta pugui arribar a portar terme una missió i a la seva manera i que, a més a més, li surti bé. Hi ha una frase per part del seu germà, que comanda les tropes, que diu: "és difícil lluitar contra un exèrcit que no existeix", molt significativa dins el context del moment en què vivien i es viu en l'actualitat.
Chavarrias aconsegueix crear un clima extraordinari, en uns paisatges nevats i freds, que fan arribar a l'espectador les sensacions que senten els personatges: la fredor de les pedres del convent (rodat a Osca i a la Seu de Lleida), de la foscor i la llum de les espelmes o la claror de dia que entra pels murs i per les finestres (magnifica la fotografia de Julián Elizalde). El temps també és important: el director no té pressa per explicar la història, com tampoc hi havia pressa en aquella època, en aquell convent. Els silencis i els diàlegs són creïbles, així com algunes situacions que viuen els i les protagonistes d'aquesta història de denúncia d'un món injust dominat per un pensament masclista.
La jove abadessa es trobarà amb unes monges que ja s'han muntat la seva vida en el monestir, amb un capellà (molt ben interpretat per Oriol Genis) que ja li va bé com està l'abadia. Haurà de superar i conviure amb la misèria i la pobresa de la gent que viu miserablement en aquell territori.
Plena de dubtes i insegura per la seva inexperiència, només tindrà una obsessió portar a terme el que li ha encomanat el seu pare. I aquí és quan tindrà problemes amb alguna de les monges i amb el seu propi germà, comte de Borrell (convincent Carlos Cuevas) que comanda els soldats que a la seva manera controlen i posen ordre en el territori.
Sobre aquesta base, Chavarrías ens fa entrar en la vida d'aquestes monges, la majoria de les quals estan en el convent per obligacions i interessos familiars i, també, per conveniències de la mateixa estructura de la manera de viure i de pensar de l'època. Una altra de les vessants que ens mostra el director és el poder de l'home sobre la dona i la poca credibilitat del poder d'aquestes. I aquí, és quan la jove abadessa lluita contra tots aquests entrebancs i també per demostrar que tot i ser dona i jove, té una missió a complir i ho farà a la seva manera.
És una història d'una actualitat tremenda, tot i que està ambientada el segle IX. La desconfiança envers la dona per part del poder de l'home, que aquesta pugui arribar a portar terme una missió i a la seva manera i que, a més a més, li surti bé. Hi ha una frase per part del seu germà, que comanda les tropes, que diu: "és difícil lluitar contra un exèrcit que no existeix", molt significativa dins el context del moment en què vivien i es viu en l'actualitat.
Chavarrias aconsegueix crear un clima extraordinari, en uns paisatges nevats i freds, que fan arribar a l'espectador les sensacions que senten els personatges: la fredor de les pedres del convent (rodat a Osca i a la Seu de Lleida), de la foscor i la llum de les espelmes o la claror de dia que entra pels murs i per les finestres (magnifica la fotografia de Julián Elizalde). El temps també és important: el director no té pressa per explicar la història, com tampoc hi havia pressa en aquella època, en aquell convent. Els silencis i els diàlegs són creïbles, així com algunes situacions que viuen els i les protagonistes d'aquesta història de denúncia d'un món injust dominat per un pensament masclista.
La Abadesa és una pel·lícula intel·ligent per espectadors
exigents. Antonio Chavarrías explica una història ambientada
en temps convulsos, dramàtics i sense concessions. I ho
fa molt bé.
* Curiosament, el director/guionista i productor Antonio Chavarrias, es català com la majoria dels actors principals. La pel·lícula, que està situada en un moment important de la història de Catalunya, es va rodar entre Osca i Lleida en castellà. Tot i que hi ha participació de la Generalitat de Catalunya, la versió original es en Castellà. Hi ha una versió doblada al català. En el Truffaut, s'ha optat, com es fa sempre, per la versió original.
Guillem Terribas Roca, col·lectiu de crítics de Cinema de Girona.
