Demà serà un altre dia.

dilluns, 18 de desembre del 2023

JORDI GRAU: Quim Curbet, el cronista de Trístia

Presentació a la 22: Quim Curbet, Joan Boadas i Josep M. Muñoz.

A
quest migdia, a les dotze, a l’Espai 22 de la Llibreria 22, Quim Curbet i Hereu presenta el seu darrer llibre, Cròniques de Trístia, que ha publicat L’Avenç. Ho farà acompanyat del cronista oficial de la ciutat de Girona, Joan Boadas, i de l’editor Josep Maria Muñoz. Aquestes cròniques són contes inspirats en les històries que un jove Quim Curbet escoltava a casa seva o a cals parents: unes històries podríem dir que mai explicades del tot perquè encara feia basarda fer-ho o amagades perquè els nens encara eren massa petits per sentir-les. En aquelles històries o mitges històries, Quim Curbet s’hi inspira per fer-ne aquestes cròniques, que situa a Trístia, una ciutat molt semblant a Girona, en una època molt reculada, com es diu a la contraportada. “Una ciutat que havia perdut una guerra i havia vist com afusellaven un dels seus fills més il·lustres”, s’hi escriu.
És a partir d’aquestes engrunes d’informació que l’autor, com fan els paleontòlegs quan troben una vèrtebra i un ullal en les excavacions i aconsegueixen reconstruir un dinosaure, acaba escrivint unes històries que, si no són del tot reals, s’assemblen molt al que va passar en aquella ciutat. L’autor explica que Trístia ve de ‘ciutat trista’, però també és el nom que Ovidi donava al lloc on va passar l’exili en terra de bàrbars.
En Quim va anar escrivint aquestes històries durant el 2019, quan la seva mare, Maria Hereu, va emmalaltir i ell la va cuidar. Va empalmar amb l’any de la pandèmia i van anar sorgint aquestes històries, algunes de les quals les va penjar a les xarxes i d’altres les va enviar als amics després de fer-ne imprimir cinquanta exemplars. Va passar el temps i una trobada amb Quim Español el va animar a publicar-les. Va ser el detonant d’aquest llibre que es presenta avui, editat per L’Avenç després de la intermediació de Guillem Terribas.
Són històries interessants i picants, que ens expliquen com eren aquells anys de postguerra, de mancances de tot tipus i de molta por. En forma de conte o de crònica, deixen constància d’uns fets que poden semblar ficticis, però que van ser ben reals, històries de postguerra que l’autor va escoltar en alguna sobretaula, que li van restar a la memòria i que ha recreat, situades en una ciutat fictícia però que va ser grisa i negra. O petita i delicada, si ho volen més amable.*****Quim Curbet és, de fet, un altre cronista de la ciutat. Fotògraf professional, va cedir a l’Arxiu Municipal 30.000 negatius de quan va començar ajudant Salvador Martí i de quan es va posar per a ell a Salt, a l’estudi que havien engegat Josep Maria Oliveres i Jordi Font. Després va treballar a la impremta familiar, on s’imprimien Presència, Recull, Ressò, Som i els Quaderns de Comerç que editava Josep Maria Ginés. I on també imprimien llibres. Després va ser editor. Curbet Comunicació Gràfica, CCG Edicions i Curbet Edicions van publicar molts i molt necessaris llibres a la nostra Girona. Catorze dels quals, seus, com reculls dels seus articles al Diari de Girona i sèries com ara les Barretades. El món per barret ha estat la darrera sèrie, escrita a partir del 14 de novembre de l’any passat fins fa un mes. Quim Curbet, cronista de Trístia i Girona.
Jordi Grau, publicat en el Punt-Avui 16.12.2023
Vídeo de la presentació:


GEMMA BUSQUETS: El tap de xampany

Gemma Busquets
C
arver escrivia amb una foto de Txékhov i en un dels seus darrers contes, Encàrrec, transita narrativament de l’agonia de l’escriptor rus en un balneari al tap de xampany que el cambrer recull guardant-se’l a la mà. Del més transcendent al detall menor, insignificant i que condensa l’encàrrec més gran: viure. Dijous, a la Mercè, Miquel Berga va entrelligar amb mestratge Carver, Hemingway, Txékhov i Vicenç Pagès Jordà. En finalitzar la conferència, s’escoltaven al claustre els festius taps de xampany llevats i vaig recordar l’escena del ball de Doctor Jivago quan Tònia s’ha fixat en Lara i fa notar a Jivago que hi ha una noia molt especial a la sala. El metge, però sobretot el poeta, respon que hi està ballant. La galanteria fa somriure Tònia i tots els
sentimentals. Quan els bolxevics l’arresten, Strélnikov reconeix que havia llegit la seva poesia però que ara la troba sentimental. Carver va escriure un poema a Jivago i el seu bigoti fi. Vaig fer dringar la copa amb la de Guillem Terribas al brindis de “sempre ens quedarà la datxa nevada de Varikino”. El llibreter, galant i sentimental, va invocar dos escriptors que pocs dies abans de morir, també massa d’hora, li van expressar una debilitat compartida: la del sentimentalisme per la història del metge poeta, de l’amor que no serà i de la revolució que triomfarà. Vaig recollir el tap de xampany i me’l vaig guardar clos a la mà pensant en Miquel Pairolí i Juan Luis Panero.
Gemma Busquets, 17.12.2023 publicat en el Punt Avui