El de l’any passat ja va ser un èxit i el fotògraf Víctor Colomer repeteix la fórmula amb dotze imatges que porten estrelles de Hollywood a compartir localitzacions cinematogràfiques gironines.
A banda d’eslògans com Girona m’ enamora o Girona m’ emociona, sovint sentim a dir que Girona és una ciutat de cine. Ho és literalment quan ens referim al fet que a la capital gironina hi ha un Museu del Cinema de referència o que s’hi han rodat pel·lícules i sèries de ressò mundial com Pandora i l’holandès errant, El perfum o Joc de trons.
Per segon any consecutiu, el fotògraf i dissenyador gràfic Víctor Colomer sap apreciar les localitzacions cinematogràfiques que ofereix la ciutat per reconvertir fotogrames de pel·lícules clàssiques i icones del Setè Art en protagonistes de les il·lustracions d’aquell calendari que tot cinèfil voldria. I que l’any passat ja va ser un èxit. D’aquesta manera, Girona és Hollywood 2018 projecta que Harold Lloyd és a punt de caure del Bolet (gener), Marlon Brandon pren una copa a El Cafè a tocar de Ciutadans (febrer), Chaplin i el nen s’asseuen a davant d’Arya Stark a les escales del Barri Vell (març), la faraònica Elisabeth Taylor de Cleopatra presideix l’oficina de turisme (abril), Frankenstein i la seva xicota festegen a la Devesa (maig), Hitchcock pedala pel carril bici (juny), Stan Laurel i Oliver Hardy s’aturen amb el cotxe a Correus (juliol), la bella Audrey Hepburn esmorza amb diamants a la Farinera Teixidor (agost), Anita Ekberg es remulla als Banys Àrabs (setembre), Fred Astaire balla a la plaça dels Apòstols (octubre), Woody Allen contempla el pont de Pedra (novembre) i els Misfits de Marilyn Monroe es fan una selfie al Museu del Cinema (desembre). Tot, presidit per un monumental King Kong a la portada.
Mentalitat cinèfila
L’autor del calendari, que en fa d’altres en ciutats com Barcelona, Sabadell i Madrid, explica que tot i que Girona no és ni de bon tros la ciutat que fotografia més gran, aquesta li ofereix escenaris increïbles i d’allò més vairats, gràcies a tenir un riu, muntanyes de fons, un barri vell i monumental... Li encanta combinar els ambients locals amb icones universals, produint el que ell anomena “glocalisme”. Pel que fa la tècnica, diu que generalment pren un fotograma famós d’una pel·lícula i després cerca aquell espai apropiat per transformar-lo en una imatge pròpia. “Cada foto està feta pensant en el fotograma, tan l’enquadrament com fins i tot les llums i les ombres. Per fer la foto del pont de Pedra rememorant Manhattan, vaig haver de baixar fins a baix a la llera del riu i embrutar-me força, o per fer la de Harold Lloyd, esperar hores a la terrassa d’un despatx d’advocats del Bolet per aconseguir l’efecte buscat. Tinc una mentalitat cinèfila”, remarca Colomer, “i si no hi arribo, també compto amb l’ajut inestimable Guillem Terribas”, afegeix sobre aquest il·lustre cinèfil que cada any apareix en un racó d’una de les imatges. Diu que té corda per a estona i que hi ha espais com la plaça de la Independència que se li resisteixen, però que persistirà.
El calendari es troba a les principals llibreries de Girona a un preu de 12 euros.
Jordi Camps Linnell, publicat en el PuntAvui 09.12.2017