La Tornada (rentrée) 2026 a la Llibreria 22

 

Més de 22 novetats que han arribat a la Llibreria 22 i que us les mostra i suggereix. 

 

LLIBRERIA 22 , suggeriments d'estiu * 2026

Una passejada pels diferents locals de la 22, Llibreria 22, Còmics 22, Llibreria&quiosc22... Recomancions de lectures. Edició Guillem Terribas.

 

La Llopa de Calella s’uneix al projecte de llibreries independents d’Abacus i La 22

La Llopa de Calella s’uneix al projecte de llibreries independents d’Abacus i La 22
L’icònic establiment, amb 50 anys d’història, mantindrà la identitat i l’arrelament a la ciutat.
La Llopa de Calella, la llibreria referent de la ciutat i de tot l’Alt Maresme, ha tancat un acord per unir-se al projecte de llibreries independents promogut per Abacus i en què ja treballen la Llibreria 22 de Girona i Quart Creixent de Palma. Els dos propietaris, Xavier Gamell i Lluís Vila, han donat a conèixer el pas a través d’una carta adreçada als clients i amics, coincidint amb l’anunci fet per Abacus en el seu lloc web. L’acord, tal com recull l’escrit, respon a la necessitat de garantir la continuïtat del projecte arran de la seva jubilació i en vista de la falta de relleu generacional. “Aquesta iniciativa forma part d’un projecte més ampli, amb l’objectiu de preservar i enfortir espais culturals arrelats al territori i compromesos amb la promoció de la lectura”, assenyala Xavier Gamell en la carta. Segons Abacus, “és un nou pas en la construcció d’una xarxa de cooperació entre llibreries independents que permeti compartir recursos, experiències i eines de gestió per afrontar els reptes del sector, reforçant-ne la viabilitat i la projecció pública sense renunciar a la identitat pròpia de cada projecte”. Anna Nicolau, directora del projecte de La 22 i Abacus, ha destacat: “La incorporació de La Llopa confirma que existeix una manera diferent d’entendre el futur de les llibreries, basada en la cooperació i l’arrelament territorial.” Nicolau ha expressat la voluntat de “construir una xarxa capaç de generar oportunitats compartides i reforçar el paper de les llibreries independents com a espais essencials de la vida cultural del país.” La presentació pública d’aquesta aliança es farà el dia 9 de juliol a la seu de La Llopa, en un acte obert al públic que començarà a dos quarts de set de la tarda amb una conversa entre el llibreter Guillem Terribas i l’escriptor Martí Gironell al voltant del llibre de Terribas Demà serà un altre dia ...vint anys després (Ara Llibres). L’acte també inclourà un breu parlament dels responsables del projecte per explicar l’abast de la iniciativa i les perspectives de futur de la xarxa de llibreries independents.
Teresa Márquez, publicat en el PuntAvui 03.07.2026

Imatge de la llibreria La Llopa, un referent cultural a Calella que s’uneix al projecte de llibreries independents fomentat per Abacus i la Llibreria 22 de Girona ARXIU.

Sobre ‘Dylan i el cinema’. Les màscares de Dylan en la música, la vida i també el cinema

Àngel Quintana presenta el llibre ‘Dylan i el cinema’ (Enderrock Llibres), sobre un aspecte poc estudiat del músic, acompanyat per Carme Pardo i Mazoni. 

Àngel Quintana observa des de la cantonada amb ulleres fosques l’actuació de Mazoni X.C.

“En aquest llibre he pogut parlar de dues de les meves grans passions: el cinema i Bob Dylan”, va dir dimecres Àngel Quintana (Torroella de Montgrí, 1960), historiador i crític de cinema molt vinculat a aquest diari, en la presentació del seu últim llibre, Dylan i el cinema (Filmar la llegenda), publicat per Enderrock Llibres, que va tenir lloc a la Llibreria 22 de Girona. Davant d’una sala plena, Quintana –amb ulleres fosques dylanianes– va estar molt ben acompanyat a la tarima per Carme Pardo, professora d’història de la música a la Universitat de Girona, on l’autor és ara el degà de la Facultat de Lletres, i el músic bisbalenc Jaume Pla, Mazoni, reconegut militant dylanià, que va explorar els seus records de joventut sobre el cantautor de Duluth, Minnesota, i al final de l’acte va regalar, amb l’únic acompanyament de la seva guitarra acústica, una fantàstica versió de Love minus zero / No limit, clàssic que Dylan va incloure en el seu fonamental Bringing it all back home (1965) i, per petició popular, la seva adaptació al català, lliure i ben reeixida, de Maggie’s farm, curiosament del mateix disc, coneguda en la seva relectura com La granja de la Paula. No és casualitat, per tant, que Pla hagués dit prèviament que, dins les diferents veus del sempre mutant Dylan al llarg dels anys, la seva preferida és la del període 1964-1966.

Prèviament, l’acte va començar amb el doble pròleg del llibreter Jordi Gispert, de la 22, i l’editor Jordi Novell, d’ Enderrock Llibres , editorial que en un any i mig ja ha publicat vuit llibres, per fomentar “la memòria històrica relacionada amb la música i oferir una mirada catalana d’alguns temes internacionals”, com va dir Novell, abans de remarcar que “hi ha molts llibres sobre Dylan, però no gaires sobre la seva relació amb el cinema”. 
Dylan i el cinema és una versió traduïda, ampliada i actualitzada de Dylan et le cinéma (Nouvelles Éditions Place, 2021), un assaig escrit en francès en què Quintana analitzava l’interès de Dylan pel cinema des de diferents angles: primer com a espectador i amant des de jove del cinema clàssic de Hollywood, però també del cinema europeu de Fellini i Truffaut i pel·lícules com ara Les enfants du paradis, de Marcel Carné, amb referències directes o indirectes en algunes de les seves cançons, en les quals, com va dir Quintana, de vegades reprodueix frases de diàlegs d’alguns films. Però cal recordar que Dylan també ha fet cinema com a actor (Pat Garrett & Billy the Kid, 1973) i director (Renaldo and Clara, 1978), que les seves cançons apareixen en moltes bandes sonores, i que s’han fet unes quantes pel·lícules sobre ell, tant documentals (per descomptat, No direction home, 2005, de Martin Scorsese) com de ficció: I’m not there (2007), de Todd Haynes, en què Dylan és encarnat per sis actors diferents, entre els quals, una dona i un negre –reforçant la idea que la figura polièdrica de Dylan conté multituds, com diu la seva cançó I contain multitudes (2020) i com va recordar Pardo–, i la més recent A complete unknown (2024), de James Mangold, que òbviament és part de la novetat d’aquest llibre respecte a l’editat abans a França i també ha servit per il·lustrar-ne la portada. 

Carme Pardo va destacar la “prosa àgil [de Quintana], que et captiva i t’enganxa”, des que, en el prefaci, l’autor recorda el concert de Dylan al Liceu, el 23 de juny del 2023, on “ell era allà, en la foscor; el que importava era trobar la sonoritat perfecta de la seva música”. “A partir d’aquí, l’Àngel explica com Dylan es va posant diferents màscares a través del cinema i de les cançons”, va dir Pardo, que va definir Dylan com “l’home de les mil màscares i també de les mil veus”, sempre amb noves inquietuds i canvis de guió vitals i creatius que no sempre s’entenen si no es coneix bé el personatge i el seu permanent “joc de miralls i de capes”, com va dir Quintana.
Mazoni va mirar enrere: “Jo vaig descobrir Dylan quan tenia 14 anys, en una botiga de discos de la Bisbal. En aquell moment em va sonar molt estrany, perquè no tenia res a veure amb el que jo escoltava a la ràdio, però em va encuriosir. Sobretot per aquella veu tan humana i imperfecta, però que explica tantes coses, i que em va marcar profundament fins al punt que Dylan m’ha acompanyat tota la vida, tant per la seva música com per la seva personalitat. I la seva veu també em va ajudar a confiar en la meva pròpia veu, perquè jo no estava gaire satisfet amb el meu timbre”. I hi va afegir: “Per a un adolescent rebel com jo, era fàcil enamorar-se d’una persona així. Quan va electrificar la seva música, el van escridassar a Newport i li van dir “Judes!” a Manchester, però ell va decidir tirar endavant, fent la seva.” 
Publicat en el Punt Avui per XAVIER CASTILLON el 01.05.2026

La presentació a la 22 . Foto: GTR 

 

Llibreria 22: Llibres i actes. Primer trimestre del 2026

 Imatges de llibres que suggereix i recomana la Llibreria 22 de Girona, el primer trimestre de 2026. Realització Guillem Terribas Roca.

Presentació del llibre LA CARÍCIA DELS DETALLS, de Vicenç Pagès Jordà, a la Llibreria 22 de Girona

 Imatges, fragmentades, de la presentació del llibre de Vicenç Pagès Jordà LA CARÍCIA DELS DETALLS el darrer dia del mes de Febrer de 2026 a la Llibreria 22 de Girona. El van Presentar Núria Iceta, de la Revista l'Avenç i el professor Miquel Berga. Les imatges i la realització es de Guillem Terribas Roca. 28.02.206

LLIBRERIA 22: Lectures de sempre *

Recomanacions de títols que sempre ve

de gust llegir o rellegir. Una tria. Gener 2026

/ Guillem Terribas

NADAL 2025 *AUTORS SIGNANT A LA 22

Diumenge 20 de desembre 2025, una cinquantena d'autor es va apropar a la Llibreria 22 per celebrar el Nadal i signar exemplars dels seus llibres... Hi ha tota la llista en el video... per citar alguns, Mar Bosch, Josep M. Fonalleras, Quim Curbet, Jordi Grau, Quim Nadal, Helena Carreras, Miquel Fañanas, Anna Carreras, Martí Gironell, Laia Vilaseca, Núria Esponellà, Damià Barbera, Josep Pastells, Gemma Busquets, Rafel Casas, Mar Camps, Pep Prieto, Lluís Lucero, Carla Gracia, Pere Parramon, ... Realització Guillem Terribas Roca

MAXI IGLESIAS a la Llibreria 22

L'actor i ara també escriptor Maxi Iglesias, el 20 de desembre 2025 va passar per la Llibreria 22 de Girona, per signar exemplars dels seu llibre HORIZONTE ARTIFICIAL. Realització Guillem Terribas Roca

Refugi Climàtic a la Llibreria 22

Cançó en temps real: de la tempesta a Torre Pacheco

El cantautor Smoking Bambino presenta a la Llibreria 22 de Girona, dins el nou cicle Refugi Climàtic, cançons compostes fa una o dues setmanes, inspirades per l’actualitat i per la vida.

Foto: Xavi Castillon

Esteve Saguer Costa (Girona, 1974), l’home conegut com a Smoking Bambino, és un gran amant dels llibres: se’l veu sovint voltant per les parades de llibres de vell que s’instal·len els diumenges al centre de Girona. Però també s’alimenta de novetats literàries: “Aquest és un dels llocs que més he trepitjat últimament, al marge dels bars”, va dir dimecres al vespre per introduir el seu concert a la Llibreria 22, de Girona, segona actuació del nou cicle Refugi Climàtic –el van obrir la setmana anterior Ivette Nadal i Lluís Costa, cantant clàssics dels galàctics Pau Riba i Sisa–, impulsat pel responsable de l’activa llibreria gironina, Jordi Gispert, melòman declarat i músic esporàdic. 

Smoking Bambino és un talent poeticomusical de primer ordre, un artista que sens dubte mereixeria tenir molta més repercussió, però ell, per començar, no té ni mànager. Durant molts anys, es va dedicar a compondre i cantar en anglès, tant amb el grup The Dirty Club com després en solitari. Fins i tot va fer algunes incursions a Nova York, per actuar-hi en clubs del circuit underground. Però han estat els seus dos primers discos en català, Llampigots i bufarandes (2023) i Cans d’amor (2024), els que han descobert les seves millors virtuts com a autor i intèrpret en carn viva, com diria Raphael, tot i que Smoking Bambino, la seva veu greu i la seva música agredolça recorden més altres grans com ara Nick Cave i Tom Waits.

Curiosament, en el seu recital a la 22, davant d’una trentena de persones que omplien l’espai i mantenien un silenci respectuós, Smoking Bambino va decidir centrar el repertori en cançons noves, algunes tan recents que acabaven de sortir del forn fa pocs dies i necessitava una xuleta amb la lletra que encara no havia memoritzat del tot. De fet, va dir que estava gravant un nou disc “a casa” –com es pot veure, viu una etapa especialment fèrtil, gairebé amb un disc per any– i ara que ha tornat a viure a Girona hi ha descobert una ciutat plena d’obres a l’estiu, que li va recordar una anècdota de Danny DeVito, durant una visita promocional a Madrid, llavors també plena de rases i forats: “Un periodista intrèpid li va preguntar què li havia semblat Madrid. I ell li va dir: espero que trobin aviat el tresor.”

Gran aficionat al blues, com ho ha demostrat en projectes com ara Howlin’ Dogs –“Però el blues menys ampul·lós, el del Delta, només amb guitarra i veu”–, ha donat forma de blues a Repics de campanes, un cançó amb menys d’una setmana de vida, perquè la va compondre dissabte: l’anunci de la gran tempesta de la dana li va servir de primera inspiració. “Però al vespre vaig veure per la televisió els incidents de Torre Pacheco contra els immigrants i tot es va anar transformant.” 

Després va cantar amb el so metàl·lic del banjo una cançó, Se’ns va anar de les mans, sobre una curiosa història que va trobar en un viatge a Turquia: “Un home s’havia perdut i es va organitzar una partida per buscar-lo, de la qual formava part ell mateix, perquè estava tan borratxo que ja no sabia ni a qui estaven buscant. Aquesta cançó parla d’això: de l’amistat entre borratxos.” També amb el banjo, va interpretar tot seguit Ningú sap on anirem quan haguem mort, una cançó que li va suggerir la “crisi existencialista” del seu fill quan tenia 8 anys i li feia constantment preguntes sobre la mort i el que vindria després. “S’acosta el final... del concert, eh! Després podeu continuar amb les vostres vides”, va aclarir el cantant després de les seves reflexions sobre el final de l’existència.

Autodeclarat amant del risc i de fer aquest tipus de proves sense xarxa, va estrenar també una cançó creada fa “set o vuit dies” i titulada Un dia meravellós. “És una cançó molt bonica, si em permeteu dir-ho, suposo que influenciada per Chet Baker. M’agradaria cantar-la amb el seu to suau, però ja heu vist que seria una tasca molt complicada”, va dir amb un punt d’ironia. La també preciosa Trista havanera va tancar el concert. “És un veritable plaer tocar entre llibres”, va dir per acomiadar-se. El dimecres 23 de juliol ho podrà comprovar Tom Hagan, que hi tancarà aquest primer Refugi Climàtic (19 h).

Xavier Castillon, publicat en el Punt Avui 18.07.2025

Suggeriments ESTIU 2025 * Llibreria 22

Suggeriments, novetats, quaderns d'estiu, còmics 22, filosofia... Agost 2025. Guillem Terribas Roca

ESTIU 2025 *Grup 22

Suggeriments i recomanacions d'estiu 2025 a la Llibreria 22, Còmics 22, Llibreria&quiosc22

Presentació del llibre HISTÒRIES DE SEMINARI (Girona 1955-1962) de Josep...

Imatges de la presentació (pràcticament integra) de la presentació del llibre de Josep Valls HISTÒRIES DE SEMINARI, amb la participació de l'editor Àngel Magrià, Jordi Grau, Guillem Terribas i l'autor Josep Valls. Imatges de Pere Rodeja i Guillem Terribas. Realització i muntatge de Guillem Terribas.

HISTÒRIES DE LA LLIBRERIA 22: "Gener / Abril 2025

Imatges, presentacions, passejades per la Llibreria, recomanacions i informacions de llibres i lectures per Sant Jordi 2025 i... per tot l'any. realització Guillem Terribas.

El pic de la presentacionitis

Aquesta setmana La 22 organitza deu presentacions de llibres. Només divendres, en seran quatre, a diferents hores i en diferents llocs de Girona. I evidentment, no és que els responsables de la llibreria s’hagin trastocat omplint l’agenda com aquell que és boig, aquests dies la cosa va així arreu del país.

Imatges de la Llibreria 22. Foto: Aleix Freixas /ACN

La presentacionitis que patim tot l’any -i que fa que en alguns actes l’assistència es redueixi a la mare de l’autor, un cunyat de l’editora i un senyor que hi va a passar la tarda- arriba al pic. Com una febrada, amb l’arrencada de la primavera tothom corre a presentar, com si això fos garantia de res.

Sobre el paper, Sant Jordi és la millor festa del món. Unim amor i literatura, ens aboquem als carrers a fruir dels llibres i ens els regalem com a metàfora de l’estima que ens professem, expliquem ben cofois als neòfits. Que bona part del país només s’acosta a la llibreria un dia a l’any, que fins i tot regalen roses al supermercat, que la majoria d’escriptors no toquen pilota i que, en acabat, difonem un rànquing d’autors més venuts que, en realitat, no és gens representatiu... això ens ho estalviem.

El paper ho aguanta tot. La realitat, ja no. Hem arribat al punt que és més important treure el llibre per Sant Jordi que els mèrits del llibre en si, com si el 24 d’abril caduquessin.

Els llibreters, que es juguen bona part de la facturació de l’any en unes poques setmanes i que pateixen l’allau de novetats com ningú, fa anys que prediquen en el desert. «Sant Jordi és cada dia, els llibres es poden comprar tot l’any», mussiten a qui els vulgui escoltar, mentre mouen cadires i fan lloc, entre caixes i prestatges, a la presentació de torn.

ALBA CARMONA , publicat en el Diari de Girona 02.04.2025

Presentació del llibre TEMPS DE PRIMAVERA de Pilar Pellicer

Presentació a la Llibreria 22 de Girona del Llibre de Pilar Pellicer (L'Escala 1936 Girona 2025) TEMPS DE PRIMAVERA, Memòries d'una mestra. La presentació va anar a càrrec de Salomó Marquès. Guillem Terribas n'ha fet un nou muntatge el 9 de març de 2025

Presentació de l'editorial GATA MAULA a la Llibreria 22

El dissabte dia 1 de març de 2025 a les 12.30 es va presentar oficialment la nova editorial Gironina, amb projecció internacional i en català, GATA MAULA dirigida per la CRISTINA SAGRERA i el llibreter AARON SÁNCHEZ. L'editorial va ser presentada per la Llibretera i amiga dels editors/a Sílvia Martí. Realització i muntage Guillem Terribas Roca

Els canvis a la Llibreria 22

Va ser el 19 de gener, diumenge, quan Guillem Terribas, el llibreter emèrit que és pare, mare, esperit i tot el que vulguin dir de la Llibreria 22 de Girona, inaugurada el 20 d’octubre del 1978, es va adonar que el temps havia passat. Potser va recordar el dia de l’obertura del negoci, fa quaranta-cinc anys, després de gestions menys complicades que les que tindria ara amb la llicència per obrir la llibreria i amb 26 accionistes que hi van invertir els seus diners, un d’ells el mateix Guillem, que encara ho és del negoci. Aquest diumenge 19 de gener el qui en va ser ànima, gestor i president del consell d’administració, va veure llum a l’aparador de la llibreria i va anar a fer el xafarder, com acostuma a fer, i va fer el gest d’entrar. I el van aturar. “No es pot passar, que estem fent uns canvis.” D’acord, eren els operaris que estaven fent la reforma per la qual la llibreria va tancar aquell diumenge i l’endemà dilluns, i ell ho sabia però no ho recordava. Però no va fer ni tan sols el gest d’explicar que ell era part de la Llibreria 22, que encara hi presenta llibres i que, tot i jubilat, sempre està a l’aguait. “Va ser la primera vegada que em vaig adonar que allò ja no era casa meva.” Li he sentit dir sense cap acritud, amb total normalitat, més en el sentit que va ser ell qui, en no ser reconegut, es va adonar que el temps ha passat. I ho publico avui que fa exactament deu anys que en Guillem ja no és la cara visible de la Llibreria 22, perquè es va jubilar el 31 de gener del 2015. Ho va anunciar al Facebook en Salvador Garcia-Arbós i el dia de la presentació del premi Casero (un dels grans encerts de la casa) la gent lluïa uns cartells amb el missatge: “No sóc pas en Guillem... però de gran m’agradaria ser-ho.” Deu anys amb en Jordi Gisbert a la gerència que han passat volant, tot i que han estat moltes les coses que han passat en aquests anys, entre altres la pandèmia, que va obligar a tancar. I també la incorporació de la Llibreria Geli al negoci.

Els canvis de què parlo al titular d’aquestes Mirades es refereixen al parquet i a la il·luminació de la Llibreria 22. Potser la gent no se n’ha adonat, però el canvi del terra i del sostre fa goig i és ben visible. Ara fa uns anys van entrar nous accionistes al negoci, gent d’una altra generació. La Llibreria 22, ara també amb l’afegit Geli, continua fent més presentacions de llibres que mai a l’espai 22, i manté el Quiosc a Emili Grahit i Còmics 22 al mateix carrer Hortes, el lloc on el número del carrer i no el nombre d’accionistes va donar nom a la llibreria.

Però s’albiren canvis importants. M’agrada treure el cap tres o quatre vegades a la setmana per la llibreria, compri o no compri llibres, que ho faig. I sempre pares l’orella i el fet que els darrers dies voltant pels despatxos hi hagi l’Anna Nicolau fa pensar que sí, que alguna cosa d’aquell rumor que la Llibreria 22 volia fer alguna cosa fora de la ciutat amb alguna cooperativa nacional tenia més pes que el del simple rumor. L’Anna ara treballa a l’Abacus i, durant molts anys, va ser ànima de la llibreria Les Voltes. Si hi ha novetats ja les sabrem, però és evident que a la 22 hi ha canvis. Un parquet magnífic i uns llums que ho mostren tot.
Jordi Grau, a "Mirades" publicat en el Punt Diari 01.02.2025.
 https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/2503052-els-canvis-a-la-llibreria-22.html

21 autors a la Llibreria 22 el 22 de desembre 2024

21 autors signen els seus llibres a la 22 el diumenge dia 22 de desembre de 2024 dins la Campanya de Nadal. Realització: Guillem Terribas.

Esteve Miralles reuneix la seva poesia a ‘L’Estrany’

Com fas de la presentació d’un llibre de poesia una celebració de la literatura i no un intercanvi versallesc d’elogis? Esteve Miralles (Masquefa, 1964), que no venia a Girona a fer-se estimar parlant de L’Estrany (LaBreu), sinó a invitar els altres a estimar alguns dels poemes que hi ha reunit, ni que fos un de sol, va portar a la seva presentació a la Llibreria 22 tres escriptors que professen per cada paraula escrita el mateix respecte que hi posa ell, Cristina Garcia Molina, Josep M. Fonalleras i Narcís Comadira, per tal de defensar (el verb potser és massa bel·licós) el seu llibre com si diguéssim des de dins, a través de la lectura i el comentari del parell de poemes que cada un havia escollit. 

Esteve Miralles a l'any 2022 a la Llibreria 22. 
Foto: Quim Puig. 

Miralles, ben mirat, va parlar poc: escoltava, somreia, assentia i abaixava el cap, perquè una mica de broma, una mica com en una trobada d’íntims (i això que la sala era pleníssima i que arribava de fora la veu d’una cantant des del carrer que, a mitja lectura d’un poema festiu, va entonar quasi profèticament l’himne eufòric d’aniversari “Per molts anys”), en aquest acte es va parlar de la pietat, dels monstres, del camp de batalla que és cada poema, de la necessitat d’eixamplar l’ànima amb certa frivolitat de “lírica lleugera”, de cinema, de teatre, de Pasolini, de Carner, de la diferència entre dicció i ficció establerta per Gérard Genette, dels llegats i, amb ells, del record de Josep M. Benet i Jornet, i fins i tot de l’anunci de l’Estrella Damm i si era pertinent o no que Pere Arquillué escatimés la seva nuesa en sortir de la sauna alpina.

Tot això en un llibre de poesia? Sí, tot això al voltant de L’Estrany, que en realitat en són tres, de llibres: dos de ja publicats en l’últim decenni en edicions poc convencionals, Com si tinguessis temps (Biblioteca del Núvol, 2014) i Ulls al bosc (2019, L’Anacrònica), més un d’inèdit, Ara li és igual ser qui és, escrit en els últims cinc anys i que inclou, en “Epíleg”, la teoria poètica de Miralles, que és també una posició ètica, com ja va saber veure Antoni Puigverd en disculpar la seva absència a la presentació de Girona amb un correu a Miralles en el qual exaltava la “radicalitat moral” i “l’honestedat intel·lectual” dels seus poemes. Fonalleras, que va escollir aquesta mena de decàleg final sobre la poesia, la pietat i la paradoxa per obrir la seva intervenció, va esbossar el retrat de l’autor mateix mentre provava en realitat de definir la pietat: “Deu ser la voluntat d’intervenir en detriment del jo i a favor de l’altre”, i el poema, aquest poema epilogal que fa explícita una posició davant de la literatura, que és també una manera de ser al món, diu coses com ara que sempre s’escriu després de (d’algú altre, d’haver viscut, d’haver volgut escriure); que fer servir una determinada llengua produeix “assumpcions, esgarrifances, esgarrinxades”; que ser imprecís i temptatiu ben mirat és ser exacte; que “la pietat és una militància civil”; que “la poesia és un vincle”, la possibilitat d’una mena de vincle, i que el jo, en el poema, no existeix, però “paradoxalment la meva pietat sí”, és a dir, el jo moral, o com va referir-s’hi el mateix autor, “aquesta actitud prelingüística”. 

Cristina Garcia Molina, que va descobrir Miralles amb el dietari Retrobar l’ànima (Empúries, 2013), tenia interès a introduir la ferida i el monstre a la festa, sobretot des de la perspectiva que ja cantava Caetano Veloso: vist de prop, tothom és una mica estrany, raonament que Esteve Miralles va recollir assegurant que “tothom es pensa que la seva família és normal fins que porta gent a casa”. El concepte el desplega sobretot en la seva poesia, en la qual aquest Estrany o Estranya, en majúscula, que encarna l’altre, el que viu fora de tu però més perfecte o més abjecte, és la dona còpia D’entre els morts, de Hitchcock, que surt al poema “La por” (on Comadira veu molts ressons de l’Orgia de Pasolini, de la mateixa manera que considera que “el teatre és la sortida natural dels poetes”), o en el retrat de la Nena Blanca de “1994”, una “prosa despoetitzada” que fa de l’argument de Forrest Gump tota una altra cosa: una descripció de la “bèstia destructora de la innocència”, on el càndid és l’heroi racista, masclista, colonialista i sense intel·ligència que sobreviu a l’amiga fràgil, la de vida equivocada, la que mor, per descomptat. 

  

Imatge de la presentació  del llibre de pomes a l'Espai22/Llibreria22 el 063 d'abril de 2024:
Esteve Miralles, Cristina Garcia Molina, Josep M. Fonalleras, Narcís Comadira i Jordi Gispert.  

Enfront de la gravetat diríem que política d’aquests poemes, Narcís Comadira va elogiar també l’encantadora frivolitat de les villanelle incloses en el llibre, inspirades formalment en les cançonetes italianes a base de tercets encadenats que Miralles, que les va descriure com floracions d’un pensament obsessiu, adapta al seu gust per desplegar una vena paròdica i satírica que ja li venia de lluny, quan amb vint anys, va recordar Comadira, ja en publicava a la revista de la universitat, Ratlles 4, editada amb els amics Joan Simó i David Vilaseca, emmascarat sota noms de trobadors juganers. 

Al final, Esteve Miralles, que és d’una integritat tan rocosa que continua dedicant els llibres a l’amic Vicenç Pagès Jordà, només va llegir-ne un, dels seus poemes, la Villanella testamentària que dedica a Benet i Jornet, que parla dels llegats, de la tradició, del compromís, de la llengua i de construir un futur feliç amb aquests deutes, havent baixat a l’infern i havent-ne tornat.

EVA VÁZQUEZ, publicat en el Punt-Avui 13.04.2024