‘The end'. Adéu a Esteve Gubau i Ramon Regàs

El món del cinema a Girona ha començat malament l'any. El passat dia 15, moria a l'edat de 87 anys Esteve Gubau, un històric del món de l'exhibició de Girona i província. Amb el seu germà Lluís, traspassat ja fa anys, van portar a molts pobles de la província la màgia del cinema. Des d'Anglès i Salt fins a Arbúcies, l'Escala... i molts altres indrets. Amb la família Gratacós de Banyoles, es van fer càrrec dels Cinemes Modern i, també, van arrencar els Cinemes ABC Plaça, fet que va representar aire fresc en el panorama cinematogràfic de Girona. Van viure i ens van fer viure una època inoblidable del cinema. L'Esteve era un manetes i dominava molt més la tècnica que les relacions públiques –ja se'n cuidava el seu germà Lluís–. L'Esteve, durant molts anys va protagonitzar aquella famosa escena de la recordada Cinema Paradiso de portar els rotllos de les pel·lícules, els caps de setmana i els festius, de poble en poble. Anava amb un Renault 4 L, amb dues rodes de recanvi per si tenia més d'una punxada. Els darrers anys, ja no “controlava” cap cinema, però quan parlava de cinema se li il·luminaven els ulls.

Ahir vam acomiadar-nos d'un altre personatge històric del cinema gironí, en Ramon Regàs, traspassat abans-d'ahir al matí a l'edat de 69 anys. Fill d'una nissaga d'empresaris gironins, de les destil·leries Regàs i del Cinema Albèniz. De fet, en Ramon va créixer i es va educar enmig de les butaques i de les màquines del majestuós i elegant Cinema Albèniz. Home inquiet, de vegades exagerat, entranyable; en Ramon va animar també les nits de Girona obrint al Pont Major la discoteca Rufus, on ara hi ha la biblioteca Just Casero, i també va regentar el bingo de la Costa Roja i del antic Cinema Gran-Via. En Ramon Regàs va viure l'època esplendorosa de la “plaça dels Cinemes”, amb l'Albèniz, el Gran-Via i el Coliseu. Va viure i protagonitzar les diverses reformes tecnològiques, dels 70 mm, del so Dolby... fins a crear les multisales Albèniz. Moltes anècdotes es podrien explicar de la vida cinematogràfica viscuda amb en Ramon. Només una, que ell solia recordar. El famós i desgraciat 23-F vam muntar el que en podríem dir la primera presentació d'una pel·lícula, amb l'assistència del director (Sebastià d'Arbó) i l'actriu protagonista (Berta Cabré). El nom de la pel·lícula, molt adient per al dia, Viaje al más allá. Aquell dia vaig estar per primera vegada a la cabina del Cinema Albèniz. A dins hi havia un petit televisor, on vam anar a veure què deia la televisió sobre el que ens deia la ràdio, i la televisió no deia res, feien un programa de música. A la presentació, només ens hi van acompanyar, en aquella sinistra nit, unes cinc persones, suposo que interessades en el més enllà.

El cinema està en un procés de canvi total. Aviat ja no es faran pel·lícules amb cel·luloide, la gent té altres hàbits de mirar el cinema. Les sales de cinema, la majoria, estan en mans d'empreses anònimes. Les famílies, les nissagues d'exhibidors cinematogràfics, s'estan extingint. Queden a Girona, per sort encara, la família Agustí, que té molts complexos repartits pel territori i per la Península, i també a França, sota la marca comercial d'Ocine. També ens queda la família Gratacós... I ens queda el record d'aquelles sales, d'aquelles pel·lícules i de gent com l'Esteve Gubau i en Ramon Regàs, que ens van fer viure el nostre particular cinema paradís.

Guillem Terribas

(*) President del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.
Publicat en el Punt-Avui 22.01.14

‘La vida de Adèle' és escollit el millor film pel Col·lectiu de Crítics Gironins

Antes del anochecer' i ‘Amour' van ser les altres pel·lícules preferides projectades a

Fotograma de la pel·lícula "La vida d'Adèle"

Girona l'any passa
El film guanyador es projectarà de nou

Com és ja tradició, el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona s'ha reunit per escollir a través d'un sistema de votacions personals quines han estat segons el seu parer les millors pel·lícules projectades a la ciutat l'any passat. No hi ha hagut sorpreses i novament un film premiat a Canes, La vida de Adèle, ha estat escollit com el millor. La pel·lícula d'Abdellatif Kechiche, un dels grans èxits de la cartellera sobretot en el circuit de versió original, va ser unànimement votat pels membres del col·lectiu que enguany han participat en les votacions.

A continuació, Antes del anochecer, de Richard Linklater, i Amour, de Michael Haneke –també Palma d'Or a Canes l'any anterior– han estat escollides, respectivament, com a segona i tercera millors pel·lícules del 2013. Camille Claudel, Spring breakers i Blue Jasmine han sobresortit també entre les deu pel·lícules preferides pel Col·lectiu de Crítics. Pel que fa a absències, ressalten els pocs vots que ha obtingut un dels films més premiats i amb èxit de crítica i públic, La gran belleza.

També, seguint la tradició, La vida de Adèle es projectarà pròximament en alguna sessió especial al cinema Truffaut.

En aquesta edició han atorgat el seu vot: Àngel Quintana, Íngrid Guardiola, Imma Merino, Guillem Terribas, Paco Vilallonga, Marta Sureda, Salvador Montalt i Jordi Camps.

* la meva votació ha estat:

1. La vida de Adèle 
2. Before midnight
3. Amour
4. Una familia en Tokio (Yoji Yamada)
5. Blue Jasmine
6. Camille Claudel
7. Història de la meva mort
8. La lapidation de Saint Etiènne
9. La por (Jordi Cadena)
10. Zero dark thrirty

Els Bastards també han votat

D'altra banda, el col·lectiu d'Els Bastards, especialitzat en cinema i sèries de televisió i que publica diàriament al blog vinculat a aquest diari, ja fa dies que ha escollit quines són les seves pel·lícules preferides estrenades a Catalunya al llarg del 2013. En el seu cas, el resultat no podia ser més ajustat i com a guanyadores hi ha hagut un empat a tres: Django unchained (Django desencadenado), Stoker iBefore midnight (Antes del anochecer). En el segon lloc, trobem el documental Searching for Sugarman i, en aquest cas sí, La gran belleza.
Publicat en el Punt-Avui 13.01.14

 

Mi primer Nadal (por Isabel Llauger Ribas)

Carmen Amoraga i Albert Vilar

No había ido nunca y me hacía verdadera ilusión. A una filóloga (ya mayorcita) y mitómana como yo ir como cronista a la primera fiesta literaria que marca el inicio del año cultural en Barcelona fue un verdadero privilegio.
Me gustó casi todo: el reformado Hotel Palace que siempre está a la altura y envolvió a los protagonistas y asistentes al acto en esa estética tan inglesa, de moquetas y terciopelos llena de tradición y majestuosidad que (debo confesarles) a mí me encanta; las azafatas educadas y diligentes; la cena de cantidades contenidas pero sabrosas. Me gustó hasta la presentación del acto a cargo de la periodista Lidia Heredia: clara, educada y dinámica en la conducción. En fin, que los efectos ambientales estuvieron acertados y dieron pie a un tranquilo y generoso paseo por la velada.
Nada más llegar, un corrillo frontal de flashes a la entrada del hall del hotel que fotografían y filman a todo quisqui dan la bienvenida a los asistentes al acto.
Sonrientes y elegantes escritores y periodistas (muchos con las dos funciones) van llegando y desfilan satisfechos mientras ofrecen la mejor de sus sonrisas.
Me pareció que estaban muchos aunque no todos. La cúpula de Planeta con su presidente José Manuel Lara y Carlos Revés por delante. Una representación generosísima de medios: Carles Capdevila (director del periódico Ara) y su mujer, la periodista y escritora Eva Piquer, el director de Catalunya Radio Fèlix Riera, Vicens Villatoro, la “relatora” Cristina Fernández Cubas, la escritora de origen marroquí Najat El Hachmi simpática y cariñosa con todos. También Juan José Armas Marcelo, Pedro Zarraluki (Nadal 2005), la presidenta de la academia del Cinema Català Isona Passola, Muriel Casals presidenta de Òmnium Cultural. Los actores Josep Maria Pou y Rosa Novell que, sonriente y deslumbrante con un vestido rojo carmín y acompañada por su inseparable compañero y miembro del Jurado Eduardo Mendoza, saludó efusivamente al amigo Guillem Terribas librero ilustre que acude fielmente a la cita anual desde hace veinte años (los últimos siete acompañado por el reputado abogado penalista, escritor y esposo de la abajo firmante, Carles Monguilod) .
Autores como Joan Barril, Carme Riera, Rafel Nadal (premio Pla 2012, Alex Susanna, Pepe Ribas con su enternecedor desencanto existencial, el director de cine Ventura Pons, Emili Rosales director editorial de Destino y maestro de ceremonias, la joven escritora mallorquina Llucia Ramis, la veterana Isabel Clara Simó, Genís Sinca (Pla 2013) , Lluís Morral de la Librería Laie…
En los pasillos Lorenzo Silva y Andrés Trapiello, miembros del jurado, departían amigablemente y con complicidad antes de entrar a cenar.
Todo muy ordenado. Una celebración tranquila, sin aspavientos donde sorprendió (por lo menos a mi) que ni el presidente de la Generalitat ni el alcalde de Barcelona (ni se les vio) tuvieran un minuto de micrófono para saludar y agradecer a los galardonados su talento.
Y al final de la cena, la valenciana Carmen Amoraga (finalista en 2007) recibía de manos de la entrañable Ana Maria Matute ( Nadal 1959 por Primera Memoria) el premio estrella de la noche por su obra La vida era eso. Una novela intimista donde el relato de la ausencia de un ser querido pretende mostrar que “aprender a perder es también aprender a vivir.” Amoraga estuvo acertada en sus agradecimientos y demostró (algo que no siempre sucede) que además de tener buena pluma es una buena oradora. Su discurso generoso de agradecimientos fue emotivo y entrañable pero no ñoño. El Josep Pla fue para el escritor Albert Villaró, que con su novela Els ambaixadors juega a hacernos “una gran broma“ (muy oportuna dirán algunos) como si desde 1934 Catalunya fuese independiente. Los felices y sonrientes galardonados acabaron la noche bajando, contentos y satisfechos, al bar a tertuliar con unos y otros copa en mano .
Estoy segura que al Palace y a los Nadal les quedan muchos años como transeúntes por las letras. Ya lo dijo Lorenzo Silva cuando recogió su Nadal en el 2000 : “al fin y al cabo ¿qué es la literatura sino la palabra que se resiste a morir?”
Isabel Llauger Ribas, publicat a la Revista Leer, Gener 2014