‘The end'. Adéu a Esteve Gubau i Ramon Regàs

El món del cinema a Girona ha començat malament l'any. El passat dia 15, moria a l'edat de 87 anys Esteve Gubau, un històric del món de l'exhibició de Girona i província. Amb el seu germà Lluís, traspassat ja fa anys, van portar a molts pobles de la província la màgia del cinema. Des d'Anglès i Salt fins a Arbúcies, l'Escala... i molts altres indrets. Amb la família Gratacós de Banyoles, es van fer càrrec dels Cinemes Modern i, també, van arrencar els Cinemes ABC Plaça, fet que va representar aire fresc en el panorama cinematogràfic de Girona. Van viure i ens van fer viure una època inoblidable del cinema. L'Esteve era un manetes i dominava molt més la tècnica que les relacions públiques –ja se'n cuidava el seu germà Lluís–. L'Esteve, durant molts anys va protagonitzar aquella famosa escena de la recordada Cinema Paradiso de portar els rotllos de les pel·lícules, els caps de setmana i els festius, de poble en poble. Anava amb un Renault 4 L, amb dues rodes de recanvi per si tenia més d'una punxada. Els darrers anys, ja no “controlava” cap cinema, però quan parlava de cinema se li il·luminaven els ulls.

Ahir vam acomiadar-nos d'un altre personatge històric del cinema gironí, en Ramon Regàs, traspassat abans-d'ahir al matí a l'edat de 69 anys. Fill d'una nissaga d'empresaris gironins, de les destil·leries Regàs i del Cinema Albèniz. De fet, en Ramon va créixer i es va educar enmig de les butaques i de les màquines del majestuós i elegant Cinema Albèniz. Home inquiet, de vegades exagerat, entranyable; en Ramon va animar també les nits de Girona obrint al Pont Major la discoteca Rufus, on ara hi ha la biblioteca Just Casero, i també va regentar el bingo de la Costa Roja i del antic Cinema Gran-Via. En Ramon Regàs va viure l'època esplendorosa de la “plaça dels Cinemes”, amb l'Albèniz, el Gran-Via i el Coliseu. Va viure i protagonitzar les diverses reformes tecnològiques, dels 70 mm, del so Dolby... fins a crear les multisales Albèniz. Moltes anècdotes es podrien explicar de la vida cinematogràfica viscuda amb en Ramon. Només una, que ell solia recordar. El famós i desgraciat 23-F vam muntar el que en podríem dir la primera presentació d'una pel·lícula, amb l'assistència del director (Sebastià d'Arbó) i l'actriu protagonista (Berta Cabré). El nom de la pel·lícula, molt adient per al dia, Viaje al más allá. Aquell dia vaig estar per primera vegada a la cabina del Cinema Albèniz. A dins hi havia un petit televisor, on vam anar a veure què deia la televisió sobre el que ens deia la ràdio, i la televisió no deia res, feien un programa de música. A la presentació, només ens hi van acompanyar, en aquella sinistra nit, unes cinc persones, suposo que interessades en el més enllà.

El cinema està en un procés de canvi total. Aviat ja no es faran pel·lícules amb cel·luloide, la gent té altres hàbits de mirar el cinema. Les sales de cinema, la majoria, estan en mans d'empreses anònimes. Les famílies, les nissagues d'exhibidors cinematogràfics, s'estan extingint. Queden a Girona, per sort encara, la família Agustí, que té molts complexos repartits pel territori i per la Península, i també a França, sota la marca comercial d'Ocine. També ens queda la família Gratacós... I ens queda el record d'aquelles sales, d'aquelles pel·lícules i de gent com l'Esteve Gubau i en Ramon Regàs, que ens van fer viure el nostre particular cinema paradís.

Guillem Terribas

(*) President del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.
Publicat en el Punt-Avui 22.01.14