Demà serà un altre dia.

dissabte, 28 de juliol del 2018

22 Premi Trajectòria 2018 GUILLEM TERRIBAS

 La 36a Setmana del Llibre en Català, que tindrà lloc del 7 al 16 de setembre a l’avinguda de la Catedral de Barcelona, amplia un 25,2% el nombre d’expositors.
Una imatge de l'edició del 2017. Foto: Albert Salamé



La 36a edició de la Setmana del Llibre en Català tindrà lloc del 6 al 17 de setembre a l’avinguda de la Catedral de Barcelona, com és habitual els darrers anys. És curiós que per parlar de llibres; per tant, bàsicament de lletres, el millor sigui fer servir números. Ha arribat als 204 expositors repartits en 62 mòduls, cosa que suposa un augment del 25,2% en relació amb l’any passat. Es presentaran al voltant de 250 novetats editorials –i hi haurà unes 200 firmes d’autors–, desenes de milers de títols de fons i 500 capçaleres de revistes que, “en un país com el nostre, en són moltes”, com va destacar ahir en una nodrida roda de premsa Joan Sala, director de La Setmana.
La presidenta d’Editors.cat –potser encara convé recordar que és el nou nom de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana–, Montse Ayats, va confessar: “Us rebem amb la ressaca de la Creu de Sant Jordi que ens van donar ahir [dilluns per al lector] en reconeixement de la feina feta en favor de l’edició en català; perquè la feina es fa fent-la, no dient que l’hauríem de fer”, va declarar amb un embarbussament que va vorejar l’estil rajoynià –amb perdó– però que manté tot el pes de la raó.
“És un any de poques novetats, perquè en les darreres tres edicions hem fet força canvis i ara toca consolidar-los”, va assegurar Sala, abans d’anar desgranant el programa d’aquest any, on cal tornar al llenguatge de les xifres.
El gran aparador de la indústria editorial en català que és La Setmana ocuparà un espai de 1.750 metres quadrats on, a més de la venda de llibres als diferents estands –repartits entre 183 segells editorials, onze llibreries, dues distribuïdores i set institucions–, hi tindran lloc unes 265 activitats, 45 de les quals adreçades al públic familiar, perquè cal fomentar la lectura entre els lectors del futur.
No hi ha gaires novetats, però algunes, sí. Per exemple, se celebrarà per primer cop La Nit de la Setmana, en què, divendres 14, estarà oberta fins a les 12 de la nit i hi haurà una intervenció lumínica de l’artista Tom Carr. I també és nova l’aplicació de la normativa –ja existent, però no era de compliment obligat– que només permet que cada títol es vengui en un sol estand, d’aquesta manera s’ha pogut racionalitzar l’espai i incloure molts més llibres.


Guillem Terribas, Premi trajectoria. Foto: Arxiu
I encara una novetat més, el gremi del guardonat amb el premi Trajectòria, Guillem Terribas, que és llibreter. Aquest premi, que es concedeix des del 1997, ha premiat setze autors –més prosistes que poetes–, tres periodistes, dos editors i una traductora, però cap llibreter, tot i que a Lluís Millà (premi del 1998) se’l podria considerar... Tant és. El que importa és que el polifacètic (llibreter, escriptor, cinèfil, pintor, dibuixant...) Guillem Terribas, sempre simpàtic, xerraire i ben predisposat (ja va participar en la primera edició), ha estat el triat, i rebrà l’original de l’obra que ha fet expressament per a aquesta edició l’artista Frederic Amat.

La 36a Setmana del Llibre en Català, que Joaquim Bejarano, director de l’àrea del llibre de la Generalitat, no va dubtar a qualificar de “l’esdeveniment més important a Catalunya, després de Sant Jordi”, inclourà moltes més activitats, com ara les converses i entrevistes dalt de l’escenari de tot d’autors, entre els quals destaquen dos d’internacionals, Ayobami Adebayo i Sarah Andersen.
Seguint amb el tema internacional, per segon any hi participa l’Institut Ramon Llull (IRL), que hi portarà 18 editors de 16 països diferents “per mostrar l’embranzida, el múscul i el braó de l’edició en català”, va afirmar Manel Forcano, director de l’IRL. Amb el seu habitual do de la paraula, Forcano va destacar l’esperit mediterrani de la institució que representa tenint present el drama diari que es viu a les aigües del nostre mar tot recordant que la nostra cultura parteix “d’Enees, fundador de Roma, que va arribar en barca fugint de la guerra de Troia”.
I seguint amb el to reivindicatiu, en una programació tan atapeïda, no hi faltarà l’espai de La Setmana Compromesa, que aquest any se cedeix a l’Associació Catalana dels Drets Civils que llegirà el Manifest per a la llibertat d’expressió.
Encara falten 45 dies, però no patiu, que a l’estiu, passen volant.


LLUÍS LLORT publicat en el PuntAvui 25.07.2018



Més información en altres mitjans:

24/07/2018 Digital Catorze redacció https://goo.gl/n4n3bf
24/07/2018 Digital CatZona ARA https://goo.gl/TZSwAo
24/07/2018 Digital Comunicació 21 redacció https://goo.gl/ZULLhG
24/07/2018 Digital Cultura.Newsbelow La Vanguardia https://goo.gl/zpmKAj
24/07/2018 Digital Diari de Girona DdG / ACN https://goo.gl/DSELCA
24/07/2018 Digital Directe.cat ACN https://goo.gl/dgpYMQ
24/07/2018 Digital El Periódico Anna Abella https://goo.gl/72E3fZ
24/07/2018 Digital Europa Press redacció https://goo.gl/6GRZhX

24/07/2018 Digital ABC Agència EFE https://goo.gl/tk59vF
24/07/2018 Digital Al Dia Europa Press https://goo.gl/FtCcUx
24/07/2018 Digital ARA Laura Serra https://goo.gl/WvTa7S
24/07/2018 Digital Bonart redacció https://goo.gl/ALsMP1

25/07/2018 Digital L'Illa dels Llibres Jordi Milian https://goo.gl/MED55J
25/07/2018 Ràdio RAC1 Informatius Joan Maria Morros https://goo.gl/yySxkE
25/07/2018 Digital La Vanguardia Justo Barranco https://goo.gl/pa9KqP25/07/2018 Digital El Punt Avui Lluís Llort https://goo.gl/SsUD7z
25/07/2018 Digital El País Carles Geli https://goo.gl/xP3kyM25/07/2018 Digital Diari de Girona ACN https://goo.gl/q4t2JT

La Vanguardia
 https://www.lavanguardia.com/cultura/20180908/451691563689/setmana-llibre-en-catala-2018.html

Guillem Terribas, Joan Sala i Montse Ayats.
Entrevista a Catalunya Ràdio 01.08.2018 El Mati. amb Roger Escapa.
https://bit.ly/2KhheE1

LA ÚLTIMA BANDERA / Last flag flying · Full de Sala.

La última bandera
Last flag flying
Estats Units, 2017
Direcció: Richard Linklater
Intèrprets: Steve Carell, Bryan Cranston, Laurence Fishburne, J. Quinton Johnson
Gènere: comèdia dramàtica
Durada: 125 minuts
Idioma: anglès
27.07.2018


Tres amics

Comencem les ja tradicionals reposicions d’estiu, amb la darrera aportació del interessant director nord-americà Richard Linklater (Texas, 1960). Un cineasta que ens ha sorprès gratament en films molt humans, originals i amb una recerca constant de la realitat, de les relacions humanes d’una manera extraordinària, com ho ha demostrat en pel·lícules com Boyhood (2014) o la trilogia (de moment) d’ Abans de l’alba (1995), Abans de la posta (2004) i Abans del capvespre (2014).

  • En aquesta ocasió, Linklater agafa una història del escriptor Darryl Ponicsan que, amb el mateix títol, es va editar l’any 2004 als Estats Units i aquest 2018 l’editorial Almuzara l’ha editada en castellà. De fet, aquesta història ve a ser una mena de continuació o d’ampliació d’un altra novel·la de Ponicsan titulada El ultimo deber, publicada l’any 1970 i en castellà aquest any 2018, per la mateixa editorial Almuzara. D’aquesta novel·la també se’n va fer una versió cinematogràfica de títol homònim l’any 1973, molt ben acollida pel públic i la crítica, dirigida per Hal Ashby i interpretada per Jack Nicholson.
    Linklater pren un relat de base senzilla com és el retrobament de tres amics que fa anys que no es veuen i que van estar junts en els “marines” a la Guerra del Vietnam. El motiu: acompanyar a un d’ells a l’enterrament del seu fill que ha mort, essent també “marine”, durant la guerra d’Iraq. I Linklater també sap trobar uns actors perfectes per explicar-nos aquesta història. Uns actors que es creuen el que han d’explicar i expressar i que, per tant, fan que l’espectador participi intensament en les penes, les alegries i els records que viurem durant les dues hores de metratge. Tots tres estan perfectes amb els seus respectius rols.
    La pel·lícula està explicada com una “road movie“, on els tres personatges van d’un lloc a l’altre, en cotxe, en furgoneta i en tren. És en aquetes anades i vingudes que anirem coneixent la història d’aquests homes que la vida els ha castigat. En Doc ( Steve Carrell) el més jove de tots, ha quedat viudo i el seu únic fill ha mort a l’Iraq. En Sal (Bryan Granston), un escèptic que en l’actualitat esdevé propietari d’un ruïnós bar i que no espera res de la vida: alcohòlic, provocador, però, al capdavall, el més honest i el que es fa més preguntes. Finalment, en Muller (Laurence Fisburne), el més “bèstia” de tots durant l’estada en el Vietnam i ara convertit en un venerable i conservador predicador.
    Una història d’amistat, plena d’ironia i de moments ridículs i divertits i també de molta mala bava. Memorable l’escena en el tren, on els tres recorden, en presència del soldat que els acompanya i que era amic del fill mort, totes les bestieses i farres que s’havien muntat durant el temps que van estar junts en el Vietnam.
    Linklater, en clau de comèdia agredolça, ha sabut transmetre tota la força de la història, lliure i amarga, i també ha sabut explicar molt bé el pas del temps i les relacions d’amistat en unes situacions extraordinàries i fora de context, amb l’afegit d’una contundent crítica envers els militars i la religió.
    Guillem Terribas
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
    http://www.cinematruffaut.com/la-ultima-bandera/

divendres, 27 de juliol del 2018

Maleïda mort

Joaquim Nadal
Ho sabem, però sempre ens sorprèn. Sabem que naixem i morim. Sabem que la mort és de les poques certeses de la vida. Però quan ens toca de prop, de forma inesperada, en els nostres entorns ciutadans o familiars, sempre ens trasbalsa.
És el que ha passat en els darrers quinze dies. I passa cada dia, perquè cada dia moren persones. Ens ha colpit la mort de l' Assumpció Nicolazzi, tan arrelada a la vida gironina. El seu centre de gravetat era el carrer Nou i entre Girona i Calella, entre l'hotel Peninsular, el Savoy, el Rosaleda, l'Ajuntament i el Mercadal s'ha anat descabdellant tota una vida que ens semblava que no s'havia d'acabar mai. En el seu funeral vam evocar mentalment el dia del funeral del seu marit, en Juli Lara; junts van deixar una petjada acollidora projectada a l'hostaleria i la gastronomia en una època que Girona estava mancada de referents. Des de la tradició dels
Assumpció Nicolazzi
Nicolazzi, l'Assumpció i en Juli, projectats a la ciutat, han fet un servei extraordinari a la comunitat gironina que mai no ponderarem prou. L'educació, l'elegància, la discreció i la simpatia van acompanyar la vida de l'Assumpció i més enllà dels clients dels seus establiments ho podem confirmar els que hi vam conviure un mandat a l'Ajuntament; pensant en la ciutat les discrepàncies polítiques se superaven sempre i ho saben també els feligresos del Mercadal que l'han vist involucrada fins a darrera hora a les tasques parroquials. Fidel als seus orígens, quan va fer el seu primer aprenentatge de cara al públic, no va faltar al funeral en 
Guillem Terribas, llibreter reconegut i premiat de forma imparable; si ho tinc ben entès a casa dels Lara-Nicolazzi en Guillem va tenir la seva primera feina.
Juli Lara
Al cap de molt pocs dies ens va adolorir a molts la mort de la Carme Galí, companya d'en Tomàs Sobrequés. Simpàtica, alegre, feinera, senzilla, eficient, la Carme portava alegria a totes les fires i mercats d'art on parava i sempre els dissabtes a la plaça Miquel Santaló. La Carme era una artista sense pretensions però amb un dibuix fàcil i una intuïció creativa indiscutibles. Ella, abans que ningú, va començar a modelar amb metalls les siluetes icòniques de Girona, la Catedral, Sant Feliu, les cases del riu, i també de d'altres indrets de Catalunya. Va fer joies, arracades i penjolls, va estampar samarretes, va popularitzar artísticament la Girona més exportable. La Carme tenia molts amics i amigues, i ella i en Tomàs, eren una presència visible i tangible a la ciutat. La frondositat de les ribes de l'Onyar, al costat del tanatori de Girona, va aportar pau i serenor als centenars de persones que s'hi van acostar. El buit immens, el forat queda reservat per la intimitat dels familiars més directes començant per la seva neta Berta que era, ara, una de les seves raons de vida.
Quim Garriga
La relació entre l'Assumpció Nicolazzi i en Quim Garriga venia de moltes dècades enrere. En molt pocs dies en Quim va emmalaltir i al Mercadal mateix la Gemma Rigau, la seva esposa, ens explicava que la vigorositat simpàtica que encara havíem vist al claustre magnífic de Sant Domènec el 14 de juny, s'havia afeblit molt. El sotrac de la seva mort ha trasbalsat el món de l'art, dels historiadors de l'art, dels museus, dels conservadors, el món acadèmic en general. Companys i deixebles ploraven la mort sobtada del referent en l'art del Renaixement i també del Barroc. Al funeral en Joan Bosch Ballbona, fent el cor fort, ens va evocar el fil subtil de l'amistat i el treball compartit en el descobriment constant dels replecs del fet artístic, en la joia de la recerca i la divulgació, en l'enriquiment del coneixement i en la transferència del coneixement, en la passió per Itàlia.
En Narcís Comadira va evocar l'amistat forjada al seminari, l'admiració compartida pel rector Damià Estela, que va fer d'aquella casa, una universitat anticipada, per en Modest Prats i
Narcís Comadira
per mossèn 
Josep Teixidor, mestre de cerimònies, devot de la Verge i «cònsol honorari d'Itàlia a Girona» en paraules de Comadira. Comadira va evocar les dues cites indefugibles de cada any, aglutinats sempre per en Modest, el dinar de Nadal a casa en Pep Nadal (més de quaranta) i el sopar del «Niu» al Motel per celebrar sant Modest. D'aquí el fil poètic d'en Comadira se'n va anar cap a Itàlia i cap a la passió compartida pels viatges incansables a la recerca de les emocions directes, en el lloc, de l'art més delicat i fi, de l'arquitectura més culta, dels paisatges més ajustats a l'art que van generar. Roma, molt Roma, i Florència, i Miquel Àngel i Piero della Francesca i un univers inacabable amb què en Quim Garriga es va arribar a familiaritzar i va ajudar a compartir. A cada cim sublim de la vida d'en Quim, i de l'evocació de Comadira, aquest martellejava des de la presumció d'una eternitat desmentida la idea de la «Maleïda mort», que ha estroncat una vida bella, feta per ponderar la bellesa i la felicitat. El dibuix de la neta, de l'avi que viu a Barcelona, ens recordava el dolor i la tristesa íntims i serens de la Gemma, en Damià i tots els seus.
Salvador Carrera
Molts no havíem encara eixugat les llàgrimes del funeral d'en Quim Garriga quan un nou sotrac ens ha trasbalsat. Ha mort en Salvador Carrera, president de la Diputació, diputat, senador, president del consell social de la UdG i tantes coses més. Amic, cavaller de la vida i de la política. Com l'Assumpció, en Salvador feia les coses fàcils i entenia la política com un servei a la ciutadania, a la col·lectivitat. La política com a pont, diàleg, element d'unió i de construcció positiva, lluny de la confrontació estèril. En Salvador tornarà a la seva estimada vall de Ribes i els aires del Pirineu amorosiran el dolor dels amics que abracen la Irene Rigau i li diuen tota l'amistat que destil·lava en Salvador per tot arreu on passava. Maleïda mort!
QUIM NADAL, Opinió en el Diari de Girona 27.07.2017
 https://bit.ly/2Ai1p0q

dijous, 26 de juliol del 2018

TEXT INTEGRE DEL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE SALT 2018

Bon vespre a tothom.

Estic content i orgullós de poder estar aquí, en el balco de l’ajuntament de Salt, lloc emblemàtic de proclames i anuncis, la majoria de les vegades,  de bones notícies.
Estic orgullós de ser de Salt i de poder proclamar l’inici de la Festa Major d’aquest any 2018, una festa major que em porta molts records d’històries d’amor, de trobades, de dinars, d’envelats (recordem que Salt era el poble que tenia més muntadors d’envelats i que a l’estiu es repartien totes les Festes Majors dels pobles de Catalunya), orquestres, conjunts, cantants  i de nits llargues i caloroses.
Estic orgullós de poder dir que vaig néixer a Salt i que a Salt em vaig formar com a persona. Vaig néixer el carrer llarg, abans dit Hernán Cortés, a Can Nic, al mig de Can Ferragut i de Can Manuel, no gaire lluny de cal carreter, de can sori, del cal paroler, de can Tacnons, de Can Toni, de la rectoria amb Mossen Sebastià Puig, de cals mestres,( la meva primera escola),  de l’estanc de Salt, de cal Biciclista i de Can Torres;  de la baixada, de les hortes i del rec. Era el carrer per on passaven totes les noies que anaven a l’escola de les Dominiques i també el carro dels morts, amb tota la comitiva al darrera,  per anar fins a l’església. Allà hi vaig tenir el primers amics i allà vaig començar a conèixer de que anava la vida. Allà vaig començar a aprendre a ser saltenc i persona.

L’escoltisme, la Pastera, a Can Panxut, el Cinema Nuria, els diumenges a missa, les deveses, el Te, com en diem els de Salt, van ser la meva geografia i on vaig aprendre i posar les arrels del que seria més endavant i per vida, el que ara sóc. El que ara pugui estar aquí en el balco de l’Ajuntament de Salt per anunciar i proclamar l’inici d’aquestes festes que a partir d’avui es viuran a diferents indrets del poble.
Aquest poble que s’ha anat transformat i que s’ha anat fent gran. Com a anècdota deixeu-me explicar que quan a l’any 1972 vaig anar a la mili, tranquils no explicaré aventis d’aquella oblidable experiència, doncs quan vaig marxar de casa, vivia el carrer Hernán Cortes i durant aquesta absència obligada,  els meus pares s’havien traslladat a viure amb el meu germà Xarli, en uns pisos nous d’Eugesa en el carrer Torres i Bages. Us puc assegurar que m’hi van haver de portar, uns amics que em van venir a buscar a l’Aeroport,  perquè el panorama de Salt havia canviat tant que no sabia exactament on era el carrer on vivia la meva família. 


Salt es un poble en plena transformació. Salt sempre ha estat un poble d’acollida, obert, solidari i generós. I no sempre ha estat fàcil. A principis del segle passat, Salt va passar de ser un poble agrícola a un poble agrícola-industrial, amb les dues fàbriques tèxtils, la Gassol i la Coma-Cros. Aquest fet va comportar que molta gent de l'entorn es traslladés a viure a Salt. Pels vols dels anys seixanta, Salt es va transformar d’una manera “agressiva” amb l’arribada de molta gent d’arreu d’Espanya, deixant pràcticament de ser un poble agrícola, a un poble industrial, de serveis i dormitori.  I, tots plegats, amb dificultats, ens vam sortir. L’altre, podríem dir acolliment, i més recent, va ser a finals dels noranta, amb l’arribada de gent de tot el mon. D’Àfrica, i d’Amèrica del Sud, sobretot. Aquest fenomen ha comportat que el poble de Salt  sigui el que hi ha més ètnies i diversitat de llengües d’Europa. I no ha estat ni es  fàcil la convivència, però estem demostrant que , amb totes les dificultats i tots els problemes del mon, som un poble que no amaguen a les afores, com fan la majoria de les ciutats i pobles,  tota aquesta nova gent, sinó que els integrem a dins el poble. Convivim junts. Hem aprés, estem aprenent que aquets fet, que inicialment es un problema, si li donem la volta, es una riquesa . Aprofitem-nos i compartim la riquesa d’aquesta diversitat  cultural, de llengües, de noves experiències, la diferent manera de pensar i de menjar. Aprofitem tota aquesta experiència, no ens quedem solament amb els problemes. Deixeu-me dir una altra anècdota: un dia una dona de Salt em va dir que ella no li calia anar de viatge, només passejant pels carrers de Salt ja podia donar la volta al mon.
Però Salt també ha estat i es un poble tossut. Que no es vol deixar trepitjar ni  ser ocupar per la força. El 12 de març de 1974 el govern franquista va donar la ordre de que l’Ajuntament de Girona podia annexionar el poble de Salt. El 30 de desembre del mateix any, l’alcalde de Salt, el farmacèutic Narcís Davesa, va lliurar les claus del poble a l’alcalde de Girona, Ignasi Ribot. Des de les hores, a través de l’activa Associació de Veïns, entitats culturals, agrupacions, entitats esportives, casals i tota la persona que vivia i se sentia saltenc, no van parar de manifestar-se, demanar, reunir-se i exigir la independència de Salt...   fins el 3 de març de 1983 i a través de la Generalitat de Catalunya,  vam tornar a ser un poble. I aquí es va demostrar que amb paciència, amb la raó i molt tossudament, vam aconseguir recuperar la llibertat i el poder governar-nos nosaltres mateixos. Vam tornar a ser un poble. Salt havia aconseguit  la desitjada independència.
Foto: Marc Martí.

És de Salt qui vol ser de Salt. Qui vol treballar-hi i viure-hi, qui vol fer-hi arrels i qui vulgui participar a en aquesta gran aventura de la vida a Salt. No hi ha d’haver “els saltencs de tota la vida” i els altres. Ningú té el dret a fer  aquesta denominació, de donar el títol de saltenc a uns i els altres no. Es de Salt qui vulgui ser de Salt, amb totes les conseqüències, a les bones i les dolentes.

De totes maneres no he pujat a dalt d’aquets balcó a donar lliçons a ningú, ni a dir que som els millor ( que ho som) sinó que no hem de baixar la guàrdia. Salt no es un poble perfecte, només faltaria. La perfecció no existeix i si existís, seria avorrida.
La gràcia consisteix amb modificar, rectificar, crear, escoltar, participar i treballar per millorar allò millorable. No n’hi ha prou en criticar, s’ha d’actuar. Es feina de tots fer que el poble de Salt s’hi pugui viure millor. De vegades veiem una palla a l’ull del veí, però no sabem veure una biga en el nostre.

He pujat en aquest balco, perquè us vull fer partícipes de la meva satisfacció de ser saltenc, de tenir unes deveses com les que tenim, de tenir un teatre i un Festival de Teatre que es l'enveja del país i la sala de ball i concerts La Mirona. Tenim unes hortes que donen fruits i que es poden trobar a tots els mercats de la província. Unes associacions actives i amb renovació constant. Uns castellers, Els Marrecs de Salt,  que ja poden anar amb el cap vent alt a qualsevol competició o exhibició arreu del país. Els Amics dels Gegants de Salt i també unes corals. Tenim dues biblioteques envejables i saludables. Tenim el centre cultural La factoria Coma Cros i Les Bernardes. Atenció amb les Bernardes que cada dia està oferint millors propostes. Tenim esglésies, mesquites i altres centres religiosos. Tenim un riu, el Te, on jo hi molta gent hi vam aprendre a nadar. Tenim zones esportives i espais pel lleure, Casals de Jubilats i Salt Sardanista. La revista La Farga, gran moments viscuts a la redacció i els anys que en vaig ser director.  Tenim equips de bàsquet, de futbol i Hoquei sobre patins. Escoles, instituts. Tenim zones industrials,  centres comercials i carrers comercials. Tenim botigues de proximitat...Tenim ganes de viure. Tenim ganes de ser Satencs.


Vinga gent, que tenim una festa per endavant, tenim uns dies per conèixer-nos millor. De vegades sabem més del que passa en els personatges de les sèries de televisió, que no pas dels veïns que tenim al davant de la nostra escala o al costat de casa. Aprofitem per conèixer la  gent del nostre entorn i compartim la nostra festa, la nostra cultura i la nostra manera de viure i de veure el nostre poble de Salt.
Apa, que tinguem una bona festa Major i no oblidem mai d’on som.
Visca Salt, Visca Catalunya!
Salt 24 de juliol de 2018.

Imatges amb el pregó integre : https://youtu.be/4srw22wS4xw

Pregó Festa Major de Salt 2018 · Guillem Terribas

“És de Salt qui vol ser de Salt”

Guillem Terribas fa una crida a “conèixer millor el veí” aprofitant l’inici de la festa major d’una vila amb “llarga tradició d’acollida”

 Destaca les potencialitats de Salt, des de l’activitat cultural fins al patrimoni natural
L'Alcalde de Salt Jordi Viñas i  el pregoner Guillem Terribas

És de Salt qui vol ser de Salt.” Amb aquesta declaració identitària però alhora inclusiva d’un “gironí d’adopció” i “saltenc d’origen” com és Guillem Terribas, el pregoner convidava, des del balcó de l’ajuntament de Salt, a participar activament en “aquesta gran aventura de la vida a Salt”. I ho feia amb un gentilici, el de “saltenc”, molt ampli, gens excloent: “Qui vol treballar-hi i viure-hi, qui vol fer-hi arrels.” “Ningú té el dret a fer aquesta denominació, de donar el títol de saltenc als uns i als altres no.”
Fundador de La Llibreria 22, Creu de Sant Jordi, cinèfil, “home orquestra de la cultura”, tal com el va presentar l’alcalde Jordi Viñas, o l’avi de la Martina.... Guillem Terribas és moltes coses però el seu origen és a Salt: “Estic orgullós de poder dir que vaig néixer a Salt i que m’hi vaig formar com a persona.” Terribas va enfilar el relat amb records d’infantesa del carrer on va néixer, “el carrer llarg, abans dit Hernán Cortés”. El paisatge dels primers records basteix la memòria: “Era el carrer per on passaven totes les noies que anaven a l’escola de les Dominiques i també el carro dels morts, amb tota la comitiva al darrere”, va dir Terribas fent referència a l’inici i el final de la vida. “Allà vaig aprendre a ser saltenc i persona.”
Guillem Terribas i el seu germà Xarli, durant
la lectura del Pregó. 
El pregoner va relatar els canvis del paisatge urbà d’un Salt “que s’ha anat fent gran”. I va recordar la història d’un poble “d’acollida, obert, solidari generós”, un fenomen, el de la immigració, que no sempre ha estat fàcil i en què Terribas veu una oportunitat per compartir la riquesa que aporta la diversitat, un pensament que els assistents van aplaudir. També ho van fer amb l’anècdota d’una coneguda que li havia dit que no calia viatjar per conèixer món, només havia de passejar per Salt, o quan va fer referència al germà Xarli, uniformat, compartint balcó amb el protagonista.
La tossuderia, un altre tarannà saltenc per a Terribas, va permetre la independència de la vila el 1983. “Raó i paciència van dur la llibertat”, en una picada d’ullet al present. I una crida final per aprofitar la festa per disfrutar de la diversitat, “coneixent millor el veí”. No hi va faltar la reivindicació amb crits de llibertat, el groc i les gralles. Abans Viñas havia recordat que ni “les tempestes aconsegueixen parar la festa major”.
Gemma Busquets publicat en el Punt Avui 25.07.2018

«Tenim ganes de viure, tenim ganes de ser saltencs»

El pregó de la Festa Major d'enguany fa un repàs històric entre els carrers de Salt del segle passat fins arribar a l'actualitat d'un poble que acull una gran riquesa i diversitat cultural i que proclama la convivència.

Des del balcó de l'ajuntament després d'una tarda passada per aigua arreu de la província, ahir va tenir lloc l'arrencada dels sis dies de Festa Major de Salt amb el pregó de Guillem Terribas. Amb arrels profundament saltenques i apassionat de la cultura catalana, Terribas va elaborar un acurat discurs molt proper i, a la vegada, farcit d'anècdotes històriques i personals que animaren a rememorar vells temps i a conèixer la història de la localitat. Les paraules del pregoner no es van aturar en el passat, sinó que van viatjar fins a l'actualitat, subratllant la riquesa cultural del municipi. Dues frases de Terribas resumeixen la voluntat de convivència entre tots els ciutadans, vinguin d'on vinguin: «Tenim ganes de viure, tenim ganes de ser saltencs».
Foto: Marc Marti.
Per escalfar motors i habituar els saltencs i saltenques als ànims festius a punt d'esclatar, l'Ajuntament va programar algunes activitats a partir de divendres passat. El tret de sortida oficial, però, el va protagonitzar Terribas amb el pregó de les festes: «Una Festa Major que em porta molts records d'històries d'amor, de trobades, de dinars, d'envelats, d'orquestres i de nits llargues i caloroses». Reprenent el concepte de «record», Terribas va descriure el carrer on va néixer, el carrer Llarg, abans dit Hernán Cortés, «on vaig tenir els primers amics i vaig conèixer de què anava la vida».

Adoptant una perspectiva de memòria històrica, Terribas va viatjar a inicis del segle XX, moment en què Salt va passar de ser un poble agrícola a agrícola-industrial amb la potència de dues fàbriques tèxtils. Cap als anys 60, Salt va fer un pas més i es va convertir en un poble industrial, de serveis i amb funció de dormitori, reunint gent d'arreu del país atreta pel boom de les oportunitats laborals de Catalunya. Vint anys després, la localitat va acollir nous ciutadans d'arreu del món, i va arribar a ser «el poble que reuneix més ètnies i varietat de llengües d'Europa».

Tot seguit, Terribas va destacar el desig de respecte i germanor entre cultures: «Aprofitem-nos i compartim la riquesa d'aquesta diversitat cultural, de llengües, de noves experiències i la diferent manera de pensar i menjar». El següent punt del discurs va consistir a explicar resumidament el procés de recuperació de la llibertat de la vila que es va veure obligatòriament annexionada a Girona amb el vistiplau del govern de Franco l'any 1974. Els ciutadans es van envalentir a reclamar incansablement la llibertat, que finalment va arribar el 1983 a través de la Generalitat. Pel que fa a la pertinença a la població, Terribas va oferir un punt de mira molt ampli i integrador, anunciant que «és de Salt qui vol ser de Salt, qui vol treballar-hi i viure-hi, qui vol fer-hi arrels i participar en aquesta gran aventura de la vida al poble».
La darrera part del pregó va anar dirigida a ressaltar el patrimoni local, com ara les deveses, la colla castellera Els Marrecs de Salt, la pluralitat de centres religiosos, les escoles i instituts i els comerços, entre d'altres. «Aprofitem per conèixer la gent del nostre entorn i compartim la nostra festa», van ser les seves darreres paraules. Poc abans, l'alcalde, Jordi Viñas, va descriure Terribas com a llibreter, promotor i activista cultural, crític cinematogràfic i escriptor. «Un home orquestra de la cultura, un saltenc orgullós», va concloure.
Laura Cugat. Diari de Girona 25.07.2018Entrevista a Televisió de Girona https://bit.ly/2JXxVEu

dilluns, 23 de juliol del 2018

Guillem Terribas, pregoner Festa Major de Salt 2018

«Vaig viure els primers amors ballant a l'envelat de la festa de Salt»

Nascut en una casa a la vila de Salt, Terribas serà l'encarregat d'inaugurar oficialment la Festa Major, demà a les nou del vespre des del balcó de l'Ajuntament.

La vida de l'activista cultural Guillem Terribas gira entorn a la Llibreria 22 de Girona, la seva ciutat d'acollida. Els seus orígens però, es remunten a la vila de Salt, on va créixer i es va formar.
Què suposa per a vostè ser el pregoner de la Festa Major de Salt?Per mi és un orgull, un honor i totes aquestes coses maques que es poden dir. És en aquest poble on es va crear i formar el personatge Guillem Terribas. Fa catorze anys, el 2004, em van demanar ser el pregoner de la ciutat que m'ha adoptat, Girona. Per mi va ser molt important ser el pregoner de les Festes de Sant Narcís, i ara ser el de Salt encara més, perquè és el poble on em vaig criar.Quina vinculació té actualment amb el poble saltenc?Tinc les arrels a la vila, el meu germà viu a Salt i el vaig a veure molt sovint. A més a més, tinc un nínxol al cementiri de Salt que va en nom meu, allà m'enterraran. És a dir, acabaré vivint a Salt eternement.I quina vinculació té amb la Festa Major de Salt?Hi he anat tota la vida. Vaig néixer a una casa de Salt, i per mi la festa era una data molt important. Vaig tenir els primers contactes amb senyoretes ballant a l'envelat de la festa i també hi vaig viure els primers amors. I al llarg dels anys he anat tenint una certa vinculació amb la festa.Parlem de la seva trajectòria professional entre llibres i prestatgeries. El 2015 va jubilar-se com a gerent de la 22, però continua anant-hi gairebé cada dia.És una jubilació activa. Quan una persona es jubila no es mor, sinó que deixa de treballar intensament les vuit o deu hores al dia i perd certes responsabilitats. La llibreria ha significat la meva vida i jo soc el que soc gràcies a la 22. Ara hi vaig a fer presentacions i xerrades, a més, soc el President del Consell d'Administració de la Societat propietària de la Llibreria.La Llibreria 22 va ser la primera a apropar els escriptors amb els seus lectors.Sí, aquestes trobades no eren gens habituals a l'any 1978 quan va néixer la llibreria i vam començar a fer presentacions de llibres. En aquells moments no existia ni el Centre Cultural La Mercè, ni la Universitat i la Casa de Cultura feia el que podia. Era una ciutat molt mancada d'activitats. A finals dels anys 70 es van començar a fer coses i Girona es va tornar més activa. La 22 va potenciar tota aquesta normalització.És la llibreria una institució cultural més de la ciutat?Sí, les llibreries, no només la 22, són centres de divulgació cultural no només perquè venen llibres sinó perquè porten a terme diferents activitats culturals com són les presentacions, els debats o les tertúlies.Cap a on s'haurien d'encaminar les llibreries per sobreviure en aquest món digital?

S'ha de continuar treballant amb la mateixa professionalitat de sempre. Les llibreries han de ser prescriptores, tenir un important estoc, conèixer el material, saber què vol la gent i oferir debats i tertúlies. Quan compres un llibre digital, perds proximitat perquè no l'has pogut fullejar abans. En canvi, quan vas a comprar un llibre físicament només d'entrar a la llibreria ja flaires l'olor de llibres, pots passejar pels passadisos i remenar els llibres.A banda de la 22 també presideix el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona del Truffaut. De petit volia ser escriptor o actor?Actor, deia que volia ser actor però mai he estudiat per ser-ho, era una utopia. Al llarg de la meva trajectòria he pogut combinar les meves dues aficions. Els llibres m'han donat per viure i per fer-me conèixer i el cinema ha estat l'essència de la meva vida.Amb aquesta vida tan atapeïda, ha tingut temps de parar i descansar?Sí, he tingut dos fills. Soc avi d'una nena molt maca que es diu Martina. He escrit dos llibres per a adults i un per a mainada que es diu L'avi de la Martina. Tinc temps per anar al cinema i el teatre o per anar a passejar i fer entrevistes. Tinc temps per xafardejar en el Facebook i per mirar el mar. Tot és organitzar-se. He fet el que he volgut en cada moment, he tingut temps per a la família. En definitiva, que he tingut temps.
RAQUEL GIRONÈS, Diari de Girona 23.07.2018
https://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/07/23/viure-primers-amors-ballant-lenvelat/926320.html#


ENTREVISTA A TELEVISIÓ DE GIRONA https://bit.ly/2JXxVEu

Terribas inaugura avui la festa major de Salt

 L’activista farà referència als seus orígens en el pregó d’aquest vespre

L’activista cultural Guillem Terribas inaugura aquest vespre la festa major de Salt amb un pregó en què farà referència als seus orígens saltencs, a la llarga història d’acollida de la vila i també a un tarannà “tossut” que l’ha feta, entre d’altres, “independitzar-se de Girona”. Terribas, “gironí d’adopció”, va recordar ahir que ja havia estat pregoner, el 2004, de les fires de Sant Narcís i, en aquest sentit, fer ara el pregó de la festa major de Salt és molt més que un honor i un orgull. “Em toca molt de prop”, va explicar ahir, “ja que a Salt és on hi ha la base, els fonaments, del personatge que és Guillem Terribas”; “és d’on vinc”, va concloure.
El pregó, que es podrà escoltar a partir de les 21 h al balcó de l’ajuntament de Salt, també farà referència a la llarga història com a poble d’acollida de la vila. “La immigració no és nova”, recordava ahir Terribas, tot remuntant-se a les fàbriques Coma Cros i Gassol, al voltant de les quals va néixer el veïnat de Salt, i van aglutinar treballadors d’arreu de les comarques gironines. La immigració vinguda d’Espanya als anys seixanta va canviar la fesomia de Salt amb els blocs de pisos i la tercera, d’ètnies diferents, és per Terribas una oportunitat “per sumar cultura”.
Correfoc txiqui
Després del pregó, hi haurà un espectacle pirotècnic seguit pel correfoc txiqui dels Diables d’en Pere Botero amb les colles de diables convidades Gàrgoles de Foc i Diables de l’Albera. Avui també és la primera nit de concerts a l’Era de Cal Cigarro, a partir de les onze de la nit amb Lildami. També destaca l’actuació de The Big Sam’s Funky Nation. Quant a les activitats de la festa patronal de dimecres, Sant Jaume, després de l’ofici solemne, s’oferirà el tradicional concert de festa major a càrrec de la Coral Tribana Salt i direcció de Quim Bonal. A Cal Cigarro hi haurà concert de tarda a càrrec de l’Orquestra Maravella.
El divendres 27 de juliol, a les set del vespre, hi haurà la Saltucadaamb La Banda de Diables d’en Pere Botero, La Banda del Rec i colles convidades. Els concerts a Cal Cigarro aniran a càrrec de La Tosca Brava i Gatillazo. Dissabte a la nit, hi haurà Lágrimas de Sangre i La Soul Machine.
Gemma Busquets, publicat en el Punt Avui 24.07.2018

divendres, 20 de juliol del 2018

EL PREGONER

Retal del Punt Avui 19.07.2018
Sempre m’han agradat les festes majors i recordo, amb enyor, les de la meva infància i adolescència, al pati de les escoles del meu poble i, sobretot, les de Salt, on anava a festa, a l’envelat, o als envelats, perquè a vegades n’hi havia un a Salt i l’altre al Veïnat. Eren anys en què les comissions s’hi feien i suplien la manca d’empenta municipal. En aquests envelats hi he vist actuar Raphael (gràcies, Xevi Castillón, per recordar-ho en aquella minisèrie d’aquesta Galeria), La Trinca, Mary Santpere, Los Sirex, Serrat, Al Bano i tantes d’altres primeres figures, sempre amb la companyia de les millors orquestres, encapçalades per La Principal de la Bisbal, perquè tenir La Bisbal prestigiava la festa, tot i que hi havia la Maravella, que hi competia, i la Selvatana, que no quedava enrere. Eren altres temps i potser algú es pot sorprendre que per la costa, però també per les discoteques de l’interior (la meva era La Gatzara, fins que va tocar anar cap a Maddox i a Pachá), hi passaven primeres figures. Des de Julio Iglesias a Demis Roussos. La Nova Cançó quedava per als teatres o per als recitals que organitzaven els caus i la gent mobilitzada de llavors, en plena dictadura, amb els problemes que això els comportava. Encara recordo Sisa i Pau Riba a Salt i les multes que van caure.
Retall del Diari de Girona
Hi ha, però, un acte de la festa major que m’agrada especialment: el pregó. Ser pregoner del teu poble és un orgull i una distinció que no s’oblida. M’agraden els pregoners del poble, hi visquin o no, la gent relacionada amb les entitats, amb el pols diari o que hi té una mirada clara. No m’agraden, per tant, els pregoners contractats, cosa que es va posar de moda fa un temps. Aquest any el meu poble té un pregoner de luxe. El Marcelo Mastroiani dels llibreters catalans, l’inimitable i imprescindible Guillem Terribas. Des de davant de la casa on va créixer al carrer Llarg, antic Hernán Cortés del seu temps, per les xarxes ens va un aperitiu del pregó. Valdrà la pena. Perquè en Terribas podrà parlar d’aquell Salt que el va veure créixer i convertir-se en el personatge que és ara mateix. Ens parlarà d’aquell Salt acollidor dels anys cinquanta i seixanta, i de tot el que s’hi feia, perquè ell ja era a totes les salses; i del Salt lluitador dels setanta, per recuperar la llibertat en forma d’independència. Ell també hi era i ens podrà parlar de la necessària unitat per aconseguir objectius majors. Un gran pregoner, en Terribas.
JORDI GRAU, publicat en el Punt Avui 19.07.2018

divendres, 13 de juliol del 2018

L'activista cultural Guillem Terribas serà el pregoner de la Festa Major de Salt

La programació de la festa se centra entre el 24 i el 30 de juliol i inclou activitats populars i lúdiques, culturals i musicals.

L'activista cultural Guillem Terribas serà el pregoner de la Festa Major de Salt. L'alcalde, Jordi Viñas, va destacar diversos trets de la seva figura que han motivat l'elecció: «Reuneix molts valors especialment culturals i que el seu origen saltenc el fa un pregoner ideal». El pregó es farà el dimarts 24 de juliol, a les nou del vespre, des del balcó de l'edifici consistorial.
La intenció del govern local és que la festa sigui una aposta per una «potent oferta lúdica i de lleure en família que està basada en les activitats proposades per desenes d'entitats de la ciutat, una programació àmplia per a tots els públics i els concerts a l'Era de Cal Cigarro».
Aquest any els caps de cartell dels concert a barraques seran Gatillazo, Big Sam's Funky Nation, Lágrimas de Sangre i Soul Machine. Una proposta «diversa i que abraça diferents estils de música per amenitzar les nits del 24 al 30 de juliol». Aquest any, a més, no hi faltarà el grup saltenc Pelukas. Altres grups que actuaran seran La Tosca Brava, Lildami i Coverplay, entre altres.
Pel que fa al ball, hi haurà les actuacions de l'orquestra Maravella (25 de juliol), l'orquestra Privada (28 de juliol) i l'orquestra Atalaia (29 de juliol). Dins de l'oferta musical també hi haurà diferents concerts de sardanes i havaneres amb els Cantaires de l'Estany (26 de juliol), així com diferents activitats dins del Festival de Guitarra Girona Costa Brava, o el projecte comunitari de dansa Salt en Dansa.Un correfoc «txiqui»Segons el consistori saltenc, les entitats tornen a tenir «un pes rellevant a la programació d'actes», i aportaran a la festa activitats com la batucada Saltucada (27 de juliol), cercavila dels gegants (28 de juliol), el cremat, la feixina (30 de juliol), les exhibicions de ball, el correfoc (28 de juliol) o els castells (29 de juliol), amb els Marrecs de Salt, els Xicots de Vilafranca, Castellers de Barcelona i Xerrics d'Olot a la plaça Lluís Companys. Enguany, com a novetat, hi haurà un correfoc txiqui, per als més petits. Es farà després del pregó.La regidora de Cultura, Eva Rigau, va voler destacar també els sopars de carrer que, segons apunta, són «un plus afegit a la festa en els que es viu la vida de poble que Salt conserva». Tot i que l'inici de la festa serà el 24 de juliol, des del cap de setmana anterior ja començaran algunes activitats com ara els tradicionals sopars populars i de carrer, recitals de poesia i activitats lúdic-esportives, entre altres.Aquest any, des de l'àrea de Cultura i Festes de l'Ajuntament s'ha incorporat un nou tècnic de festes que ha permès una «organització molt més directa dels actes i sobretot una nova via de treball conjunt amb les entitats del municipi que tant aporten a la vila», segons el consistori.
Diari de Girona 13.07.2018 
https://www.diaridegirona.cat/girona/2018/07/13/lactivista-cultural-guillem-terribas-sera/924397.html#
La regidora de Cultura Eva Rigau i l'alcalde de Salt Jordi Viñas, al costat del cartell, obra de l'artista
Delphine Lavedan, directora de l'Escola de Belles Arts de Salt. Foto: G. Pladeveya.


Video:
 https://twitter.com/ViladeSalt/status/1018802765882109953

Guillem Terribas, pregoner de la festa major de Salt

Els caps de cartell dels concerts a barraques seran Gatillazo, Big Sam’s Funky Nation, Lágrimas de Sangre i La Soul Machine

 L’àrea de Cultura ha incorporat una tècnica per a l’organització de la fest

Ben segur que tothom trobarà propostes engrescadores a la festa major de Salt per gaudir-ne en companyia de familiars, amics i veïns.” Són paraules de l’alcalde, Jordi Viñas, que ahir va desgranar les activitats recollides en el programa juntament amb la regidora Eva Rigau. En van destacar “els tradicionals i entranyables sopars de carrer, que donen molta vida”; els concerts a l’Era de Cal Cigarro, les exhibicions castelleres o el correfoc, amb la novetat que n’hi haurà un d’infantil. Viñas va desvelar, a més, que enguany el pregoner serà Guillem Terribas. Va subratllar que la seva figura “engloba molts valors, com ara el seu incansable activisme cultural”: “És saltenc d’origen i gironí d’adopció. Va ser fundador de la Llibreria 22, un establiment que és tot un referent a la ciutat de Girona i va estar-hi al capdavant del 1978 al 2015.” L’alcalde va recordar que la Generalitat va atorgar l’any passat la Creu de Sant Jordi a Terribas, que també va ser guardonat el 2008 a Salt en els premis Tres de Març.
Retall dels diaris del dia. 
La festa major serà del 24 al 30 de juliol. El primer dia, a les 20 h, hi haurà una cercavila amb els Amics dels Gegants de Salt. Una hora després es farà el pregó des del balcó de l’ajuntament i, en acabat, hi haurà un espectacle pirotècnic i el correfoc Txiqui. La nit del 24 de juliol, a l’Era de Cal Cigarro, s’amenitzarà amb concerts de Lildami, Big Sam’s Funky Nation i Coverplay. Entre altres, en aquest mateix espai hi haurà el dia 25 l’Orquestra Maravella; l’endemà, havaneres amb Els Cantaires de l’Estany; el dia 27, Gatillazo, i el 28, Lágrimas de Sangre i La Soul Machine. Aquell mateix dissabte, a dos quarts de cinc de la matinada, tindrà lloc el correfoc a càrrec dels Diables d’en Pere Botero, i amb la participació de diferents colles convidades.
Nou model de gestió
Viñas va fer una menció especial de la “gran implicació i col·laboració de les entitats locals i les associacions de veïns”, ja que impulsen múltiples activitats. A diferència d’altres anys, la gestió de la festa no va a càrrec d’una empresa, sinó que un dels puntals ha estat una nova tècnica de festes que s’ha incorporat a l’Ajuntament (ha tingut el suport de l’àrea de Cultura, en la qual s’ha integrat, i ha disposat d’assessorament tècnic). A banda, en aquesta edició les persones de les entitats que tenen barraques a l’Era de Cal Cigarro han rebut formació sobre la importància de dispensar alcohol d’una forma responsable. També es farà una campanya informativa per conscienciar sobre les actituds cíviques i es difondrà un díptic per gaudir d’una festa lliure d’actituds sexistes.