«Vaig viure els primers amors ballant a l'envelat de la festa de Salt»
Nascut en una casa a la vila de Salt, Terribas serà l'encarregat d'inaugurar oficialment la Festa Major, demà a les nou del vespre des del balcó de l'Ajuntament.
La vida de l'activista cultural Guillem Terribas gira entorn a la Llibreria 22 de Girona, la seva ciutat d'acollida. Els seus orígens però, es remunten a la vila de Salt, on va créixer i es va formar.
Què suposa per a vostè ser el pregoner de la Festa Major de Salt?Per mi és un orgull, un honor i totes aquestes coses maques que es poden dir. És en aquest poble on es va crear i formar el personatge Guillem Terribas. Fa catorze anys, el 2004, em van demanar ser el pregoner de la ciutat que m'ha adoptat, Girona. Per mi va ser molt important ser el pregoner de les Festes de Sant Narcís, i ara ser el de Salt encara més, perquè és el poble on em vaig criar.Quina vinculació té actualment amb el poble saltenc?Tinc les arrels a la vila, el meu germà viu a Salt i el vaig a veure molt sovint. A més a més, tinc un nínxol al cementiri de Salt que va en nom meu, allà m'enterraran. És a dir, acabaré vivint a Salt eternement.I quina vinculació té amb la Festa Major de Salt?Hi he anat tota la vida. Vaig néixer a una casa de Salt, i per mi la festa era una data molt important. Vaig tenir els primers contactes amb senyoretes ballant a l'envelat de la festa i també hi vaig viure els primers amors. I al llarg dels anys he anat tenint una certa vinculació amb la festa.Parlem de la seva trajectòria professional entre llibres i prestatgeries. El 2015 va jubilar-se com a gerent de la 22, però continua anant-hi gairebé cada dia.És una jubilació activa. Quan una persona es jubila no es mor, sinó que deixa de treballar intensament les vuit o deu hores al dia i perd certes responsabilitats. La llibreria ha significat la meva vida i jo soc el que soc gràcies a la 22. Ara hi vaig a fer presentacions i xerrades, a més, soc el President del Consell d'Administració de la Societat propietària de la Llibreria.La Llibreria 22 va ser la primera a apropar els escriptors amb els seus lectors.Sí, aquestes trobades no eren gens habituals a l'any 1978 quan va néixer la llibreria i vam començar a fer presentacions de llibres. En aquells moments no existia ni el Centre Cultural La Mercè, ni la Universitat i la Casa de Cultura feia el que podia. Era una ciutat molt mancada d'activitats. A finals dels anys 70 es van començar a fer coses i Girona es va tornar més activa. La 22 va potenciar tota aquesta normalització.És la llibreria una institució cultural més de la ciutat?Sí, les llibreries, no només la 22, són centres de divulgació cultural no només perquè venen llibres sinó perquè porten a terme diferents activitats culturals com són les presentacions, els debats o les tertúlies.Cap a on s'haurien d'encaminar les llibreries per sobreviure en aquest món digital?
Què suposa per a vostè ser el pregoner de la Festa Major de Salt?Per mi és un orgull, un honor i totes aquestes coses maques que es poden dir. És en aquest poble on es va crear i formar el personatge Guillem Terribas. Fa catorze anys, el 2004, em van demanar ser el pregoner de la ciutat que m'ha adoptat, Girona. Per mi va ser molt important ser el pregoner de les Festes de Sant Narcís, i ara ser el de Salt encara més, perquè és el poble on em vaig criar.Quina vinculació té actualment amb el poble saltenc?Tinc les arrels a la vila, el meu germà viu a Salt i el vaig a veure molt sovint. A més a més, tinc un nínxol al cementiri de Salt que va en nom meu, allà m'enterraran. És a dir, acabaré vivint a Salt eternement.I quina vinculació té amb la Festa Major de Salt?Hi he anat tota la vida. Vaig néixer a una casa de Salt, i per mi la festa era una data molt important. Vaig tenir els primers contactes amb senyoretes ballant a l'envelat de la festa i també hi vaig viure els primers amors. I al llarg dels anys he anat tenint una certa vinculació amb la festa.Parlem de la seva trajectòria professional entre llibres i prestatgeries. El 2015 va jubilar-se com a gerent de la 22, però continua anant-hi gairebé cada dia.És una jubilació activa. Quan una persona es jubila no es mor, sinó que deixa de treballar intensament les vuit o deu hores al dia i perd certes responsabilitats. La llibreria ha significat la meva vida i jo soc el que soc gràcies a la 22. Ara hi vaig a fer presentacions i xerrades, a més, soc el President del Consell d'Administració de la Societat propietària de la Llibreria.La Llibreria 22 va ser la primera a apropar els escriptors amb els seus lectors.Sí, aquestes trobades no eren gens habituals a l'any 1978 quan va néixer la llibreria i vam començar a fer presentacions de llibres. En aquells moments no existia ni el Centre Cultural La Mercè, ni la Universitat i la Casa de Cultura feia el que podia. Era una ciutat molt mancada d'activitats. A finals dels anys 70 es van començar a fer coses i Girona es va tornar més activa. La 22 va potenciar tota aquesta normalització.És la llibreria una institució cultural més de la ciutat?Sí, les llibreries, no només la 22, són centres de divulgació cultural no només perquè venen llibres sinó perquè porten a terme diferents activitats culturals com són les presentacions, els debats o les tertúlies.Cap a on s'haurien d'encaminar les llibreries per sobreviure en aquest món digital?
S'ha de continuar treballant amb la mateixa professionalitat de sempre. Les llibreries han de ser prescriptores, tenir un important estoc, conèixer el material, saber què vol la gent i oferir debats i tertúlies. Quan compres un llibre digital, perds proximitat perquè no l'has pogut fullejar abans. En canvi, quan vas a comprar un llibre físicament només d'entrar a la llibreria ja flaires l'olor de llibres, pots passejar pels passadisos i remenar els llibres.A banda de la 22 també presideix el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona del Truffaut. De petit volia ser escriptor o actor?Actor, deia que volia ser actor però mai he estudiat per ser-ho, era una utopia. Al llarg de la meva trajectòria he pogut combinar les meves dues aficions. Els llibres m'han donat per viure i per fer-me conèixer i el cinema ha estat l'essència de la meva vida.Amb aquesta vida tan atapeïda, ha tingut temps de parar i descansar?Sí, he tingut dos fills. Soc avi d'una nena molt maca que es diu Martina. He escrit dos llibres per a adults i un per a mainada que es diu L'avi de la Martina. Tinc temps per anar al cinema i el teatre o per anar a passejar i fer entrevistes. Tinc temps per xafardejar en el Facebook i per mirar el mar. Tot és organitzar-se. He fet el que he volgut en cada moment, he tingut temps per a la família. En definitiva, que he tingut temps.
RAQUEL GIRONÈS, Diari de Girona 23.07.2018
https://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/07/23/viure-primers-amors-ballant-lenvelat/926320.html#
ENTREVISTA A TELEVISIÓ DE GIRONA https://bit.ly/2JXxVEu
Terribas inaugura avui la festa major de Salt
L’activista farà referència als seus orígens en el pregó d’aquest vespre
L’activista cultural Guillem Terribas inaugura aquest vespre la festa major de Salt amb un pregó en què farà referència als seus orígens saltencs, a la llarga història d’acollida de la vila i també a un tarannà “tossut” que l’ha feta, entre d’altres, “independitzar-se de Girona”. Terribas, “gironí d’adopció”, va recordar ahir que ja havia estat pregoner, el 2004, de les fires de Sant Narcís i, en aquest sentit, fer ara el pregó de la festa major de Salt és molt més que un honor i un orgull. “Em toca molt de prop”, va explicar ahir, “ja que a Salt és on hi ha la base, els fonaments, del personatge que és Guillem Terribas”; “és d’on vinc”, va concloure.
El pregó, que es podrà escoltar a partir de les 21 h al balcó de l’ajuntament de Salt, també farà referència a la llarga història com a poble d’acollida de la vila. “La immigració no és nova”, recordava ahir Terribas, tot remuntant-se a les fàbriques Coma Cros i Gassol, al voltant de les quals va néixer el veïnat de Salt, i van aglutinar treballadors d’arreu de les comarques gironines. La immigració vinguda d’Espanya als anys seixanta va canviar la fesomia de Salt amb els blocs de pisos i la tercera, d’ètnies diferents, és per Terribas una oportunitat “per sumar cultura”.
Correfoc txiqui
Després del pregó, hi haurà un espectacle pirotècnic seguit pel correfoc txiqui dels Diables d’en Pere Botero amb les colles de diables convidades Gàrgoles de Foc i Diables de l’Albera. Avui també és la primera nit de concerts a l’Era de Cal Cigarro, a partir de les onze de la nit amb Lildami. També destaca l’actuació de The Big Sam’s Funky Nation. Quant a les activitats de la festa patronal de dimecres, Sant Jaume, després de l’ofici solemne, s’oferirà el tradicional concert de festa major a càrrec de la Coral Tribana Salt i direcció de Quim Bonal. A Cal Cigarro hi haurà concert de tarda a càrrec de l’Orquestra Maravella.
El divendres 27 de juliol, a les set del vespre, hi haurà la Saltucadaamb La Banda de Diables d’en Pere Botero, La Banda del Rec i colles convidades. Els concerts a Cal Cigarro aniran a càrrec de La Tosca Brava i Gatillazo. Dissabte a la nit, hi haurà Lágrimas de Sangre i La Soul Machine.
Gemma Busquets, publicat en el Punt Avui 24.07.2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada