Demà serà un altre dia.

dijous, 27 d’abril del 2017

SANT JORDI 2017 A LA 22


iMATGES realitzades i muntades per Sandra Ojosnegros, sobre el Sant Jordi 2017 a la 22. El dia 22 autors signant a la Llibreria 22, entre ells Miquel Fañanas, Sílvia Soler, Xavier Bosch, Rafel Nadal, Pilar Rahola, Màrius Serra, Joan Lluís-Lluís, Gabi Martinez, Lluís Gavalda, Elisenda Roca, David Cirici, Xavier Theros, Gemma Ruiz, Xavier Sala, Ramon Solsona, Natza Farré,, Marc Pastor, Carla Zaplana, Mònica Usart, Jofre Martell, Oscar Andreu, Teresa Muñoz... També hi han imatges de la parada de la 22 a la rambla el dia 23, Sant Jordi.

divendres, 21 d’abril del 2017

Una imitació que alegra la vida

IMITACIÓN A LA VIDA
Imitation of Life Estats Units, 1959 )
Direcció:Douglas Sirk.
Intèrprets: Lana Turner, John Gavin,
Susan Kohner, Sandra Dee.
 Durada: 124 min.
Gènere: Drama.
 Idioma: Anglès.
Data d'estrena: 20/04/2017.
Còpia en 35mm.

A «Alegra’m la vida», el llibre amb el qual Guillem Terribas festeja el cinema evocant moments estel·lars de la seva vida cinèfila i explicant l’experiència de veure unes quantes pel·lícules amb la seva neta Martina, pot llegir-se: «Creadors, guionistes, muntadors, fotògrafs, compositors i actors europeus són en bona part responsables de l’entusiasme que molts sentim pel cinema americà. Directors com Douglas Sirk, Billy Wilder, Charles Chaplin, Alfred Hitchcock, Fritz Lang, Jacques Tourneur.... en són una bona mostra». En aquest seu llibre, fet a imatge i semblança seva i, per tant, apassionat, sincer i definitivament alegre tot evitant la nostàlgia mentre convida cada lector a recordar la iniciació en el cinema i a renovar-li l’amor, Terribas no fa referència concreta a cap pel·lícula de Sirk, alemany nascut a Hamburg l’any 1897 que s’anomenava realment Claus Detlef Sierck i va abandonar el seu país durant el nazisme; però el director de tants de melodrames sublims, com ara «Magnificient Obsession» i «All That Heaven Allows», enceta la seva llista de cineastes europeus que li han fet estimar el cinema de Hollywood. No vol dir que sigui el primer de les seves preferències, però devia ser el primer que li va venir al cap. I això no deu ser per res. A més, ens consta que li resulta impossible veure el final d’«Imitation of life» sense plorar. No és l’únic perquè, de fet, gairebé és impossible no emocionar-se en «assistir» al funeral cantat per Mahalia Jackson i en la qual una jove plora la mare de la qual ha renegat perquè, tenint la pell força clara, vol aparentar que no és negra. El cas és que, per festejar l’amor al cinema i celebrar «Alegra’m la vida», el cinema Truffaut projecta com a «clàssic del mes» l'última pel·lícula dirigida per Douglas Sirk, culminació d’un art melodramàtic amb el qual va explorar la complexitat humana (amb la tendència dels individus a la insatisfacció i la infelicitat) i va esbossar una crítica del racisme, el classisme i la hipocresia de la societat nord-americana dels anys 50.
Realitzada l’any 1958 per a l’Universal, la pel·lícula està protagonitzada per Lana Turner, que hi encarna l’actriu Lora Meredith, però el personatge possiblement més interessant és aquesta jove que, per evitar la discriminació que pateixen els negres, aparenta ser blanca. Interpretada per Sarah Jane Johnson, Susan Kohner és filla d’una dona (Juanita Moore) que, després de conèixer-se a la platja de Coney Island junt amb les seves filles respectives, es converteix en la criada de Lora, que aleshores és una vídua jove amb aspiracions com actriu. Aquesta última triomfarà al teatre, però sempre tindrà una certa insatisfacció mentre la seva filla (Susan Dee) considera que no li fa prou atenció i no s’acaba de comprometre en la seva relació amorosa amb un fotògraf (John Gavin). De fet, sobretot en el cas de Lora i Susan, els personatges desitgen una altra vida i d’alguna manera fan una imitació: Imiten una altra identitat, imiten la vida, viuen més una ficció que una realitat. No és per res que tant una com l’altra es dediquin al món de l’espectacle, sigui el teatre o, en el cas de Susan, les varietats: representacions, il·lusions, imitacions. Douglas Sirk també era conscient que el cinema és una imitació a la vida, però va convertir-lo en un mirall que, més enllà dels arguments i de l’època dels seus films, continua reflectint-nos en les nostres desigs, insatisfaccions, imitacions a la vida. Mestre absolut de la posada en escena, el cineasta va utilitzar els miralls amb una intenció profunda que, a propòsit d’«Imitation of life», va apuntar en una llarga entrevista de John Halliday: «Hi ha una expressió meravellosa en anglès: through a glass darkly (veure de manera confusa a través d’un mirall). Tot, fins i tot la vida, està inevitablement allunyat de tu. No pots arribar al real, ni tocar-lo. Només veus reflexos. Si tractes d’agafar-te a la
felicitat, els teus desigs només troben el cristall. No hi ha esperança».
Imma Merino, Guillem Terribas i Àngel Quintana
Douglas Sirk tenia, certament, una visió pessimista que fa que, subvertint les convencions de Hollywood, els «finals feliços» dels seus films sempre suggereixen una certa infelicitat, una mancança. Tot i el final catàrtic d’«Imitation of life», podem sospitar que els personatges tornarien a caure en els propis paranys. Tanmateix, quan el cinema és extraordinari, sempre «alegra la vida». O no, Guillem?
Imma Merino / Full de Sala Cinema Truffaut 20.04.2017

dijous, 20 d’abril del 2017

Promoció Sant Jordi 2017 / LLIBRERIA 22


Imatges d'autors i llibres, que seran noticía i que passaran per la Llibreria 22 de Girona, durant la campanya de Sant Jordi 2017. Tres dies d'abril: Divendres 21, dissabte 22 i diumenge 23.

dimarts, 18 d’abril del 2017

El llibreter Guillem Terribas i l'artista Lluís Roura, premiats amb la Creu de Sant Jordi

La Fundació Ramon Noguera, els Amics de la Cultura de Sant Martí de Llémena i l'Il·lustre Col·legi d´Advocats de Figueres també han estat guardonats.

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 29 personalitats i 23 entitats que s´han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
El llibreter Guillem Terribas i l'artista Lluís Roura, premiats amb la Creu de Sant Jordi
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
Les 29 personalitats que rebran la distinció en l´edició d´enguany són:
Fina Birulés i Bertran
Filòsofa i docent. Per la seva intensa tasca de traducció, estudi i divulgació de la producció filosòfica femenina, i particularment de l´obra de Hannah Arendt. Autora de nombrosos assaigs, ha analitzat també qüestions de subjectivitat política i ha fet remarcables aportacions a la teoria feminista.
Ramon Boixadós i Malé
Enginyer industrial i directiu d´empreses. Per la seva destacada trajectòria en l´àmbit empresarial, en el qual ha ocupat càrrecs de primera fila, i per la contribució al projecte olímpic de Barcelona havent exercit la coordinació de les obres necessàries per al desenvolupament dels jocs. També ha tingut una notable activitat en matèria cultural, a través de la presidència de la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Francesc Burrull i Ill
Músic. Per la seva contribució a la música catalana, concretada en la tasca efectuada com a compositor, intèrpret i arranjador. Ha creat diversos conjunts i ha format part de distints grups. Ha mantingut una estreta col·laboració amb moltes de les figures més importants de la cançó catalana, havent excel·lit igualment com a músic de jazz.
Eusebi Casanelles Rahola
Museòleg. Per la seva concepció innovadora del projecte museogràfic, traduïda en la creació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que va dirigir entre el 1982 i el 2013, i en la constitució de la xarxa de museus associats, distribuïts arreu del país. El seu impuls i el seu mestratge han estat decisius per a la incorporació dels béns industrials al patrimoni cultural.
Montserrat Catalan i Benavent
Secretària del president Tarradellas i directora de l´Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Per la seva tasca de preservació de la memòria del president Tarradellas, del qual en va ser col·laboradora directa. Aquesta tasca ha tingut la seva expressió més clara en la gestió del llegat documental de l´arxiu presidencial, dipositat al monestir de Poblet, del qual en va ser directora des del 1988 fins la seva recent jubilació.
Rosa Clarà i Pallarès
Modista i empresària del sector de la moda. Per la seva destacada participació en el món de la moda femenina a partir de la seva empresa, fundada el 1995, que ha adquirit presència internacional i un sòlid prestigi per les seves creacions. Ha contribuït a la projecció exterior de Barcelona i de Catalunya a través de la participació en salons i certàmens i de la comercialització dels seus dissenys arreu del món.
Miquel Crusafont i Sabater
Numismàtic i historiador. Per la seva obra d´estudi i difusió de les monedes i la seva circulació en els territoris de l´antiga Corona catalanoaragonesa, traduïda en més d´una vintena de llibres i en centenars d´articles sobre la matèria. Com a especialista ha aconseguit ocupar un lloc de privilegi en el panorama internacional dels estudiosos de la numismàtica.
Josep Cuní i Llaudet
Periodista. En reconeixement dels seus mèrits com a comunicador. Professional de prestigi, compta amb una extensa trajectòria en els mitjans audiovisuals, desenvolupada principalment en llengua catalana, que ha estat reconeguda amb nombroses distincions. Va tenir un paper remarcable en el procés de creació i consolidació de la radiotelevisió pública de Catalunya.
Romà Cuyàs Sol
Dirigent esportiu i promotor cultural. Pel seu paper rellevant en els àmbits de la cultura i l´esport, havent-se distingit com a editor i com a dirigent federatiu. Exercí com a comissari del Projecte Olímpic Barcelona 92 i com a membre del Comitè Executiu del COOB 92, i també va desplegar una intensa activitat al front de l´aleshores denominada Direcció General de Promoció Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Rosa Fabregat i Armengol
Farmacèutica i escriptora. Pel conjunt de la seva trajectòria intel·lectual. És autora d´una obra literària singular, desplegada en diversos gèneres i caracteritzada per la contemplació de la naturalesa i per la sensibilitat social, reivindicant el paper de la dona i defensant els més desafavorits. Com a narradora ha explorat distintes tècniques expressives i com a poetessa ha destacat per la perfecció formal del llenguatge.
Montserrat Freixer i Puntí
Activista contra el càncer. Per l´extensa tasca desenvolupada en la lluita contra aquesta malaltia. Presidenta d´Osona Contra el Càncer, una entitat que aplega més de 2.500 associats i que mobilitza prop d´un miler de voluntaris i voluntàries a través de les 45 delegacions locals que té a la comarca.
Teresa Gimpera i Flaquer
Model i actriu. Per la seva carrera professional, iniciada als anys seixanta com a model publicitària i continuada com actriu cinematogràfica, havent participat en més de vuitanta pel·lícules a les ordres dels més acreditats directors catalans, espanyols i europeus. La seva és una figura central en la cinematografia catalana.
Víctor Grífols i Roura
Empresari. Per la seva singladura al front d´una empresa familiar que al llarg dels darrers anys ha viscut un accelerat procés d'internacionalització i creixement, fins a arribar a ser un referent en el camp dels productes plasmàtics, en tant que ha esdevingut una de les principals productores mundials del sector dels hemoderivats.
Anna Hospital Ribas
Metgessa. Per les seves importants realitzacions en la medicina forense, i particularment en el camp de l'odontologia forense, en el qual és una referència. Ha estat enviada en missió especial en casos de grans catàstrofes per ajudar a identificar víctimes, tasca que ha dut a terme combinant el rigor tècnic amb la qualitat humana.
Joan Martí Castell
Filòleg. Per la seva tasca acadèmica en els terrenys de la dialectologia, la història social de la llengua, la sociolingüística i la lexicografia. Primer rector de la Universitat Rovira i Virgili, ha ocupat distints càrrecs de responsabilitat en institucions científiques, incloent la Secció Filològica de l´Institut d´Estudis Catalans i l´Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives, dels quals en fou president.
Gemma Mengual Civil
Esportista. Per la seva dilatada trajectòria en la natació sincronitzada, esport que ha aconseguit popularitzar entre el gran públic. Extensament llorejada, al seu palmarès s´hi poden destacar 17 medalles d´or, 18 de plata i 12 de bronze, entre campionats del món, europeus i Jocs Olímpics. Ha participat en quatre olimpíades.
Jaume Miranda i Canals
Cartògraf. Per la seva contribució a la ciència geogràfica i a la millora del coneixement del territori i del medi. Responsable de la posada en marxa de l´Institut Cartogràfic de Catalunya, avui Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Des de la direcció d´aquesta institució, la convertí en referència a nivell internacional, tot continuant la tasca iniciada en aquesta matèria per la Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat republicana.
Joaquim Molins i Amat
Polític. Pels seus serveis al país, acreditats mitjançant la participació en la vida política catalana durant vint-i-cinc anys, així com també a través de la seva contribució en l´àmbit econòmic, com a empresari. També ha destacat per les seves inquietuds culturals, havent exercit la presidència del Patronat del Gran Teatre del Liceu.
Jaume Padrós Selma
Metge. Per la seva trajectòria, que combina la medicina i la preocupació per les qüestions socials. President actual del Col·legi de Metges de Barcelona, va ser cofundador del primer banc d´aliments de l´Estat espanyol i impulsor del Programa de Renda Mínima d´Inserció (PIRMI). Ha promogut programes sobre la salut dels professionals sanitaris des de la Fundació Galatea i la European Association for Physician Health (EAPH).
Josep Maria Pou i Serra
Actor i director. Per una llarga carrera artística, desenvolupada al teatre, al cinema i a la televisió. Ha treballat com actor i director, havent protagonitzat un gran nombre de muntatges teatrals. També ha exercit com a director escènic i com a director artístic de diversos teatres, havent intervingut en distintes sèries televisives. La seva trajectòria ha estat distingida amb premis i reconeixements en totes les facetes de la seva activitat.
Borja de Riquer i Permanyer
Historiador. Per la rellevància dels seus estudis sobre el catalanisme polític i el franquisme, concretats en un seguit de treballs de referència per al coneixement i l´anàlisi de la nostra història recent. Ha participat com a expert en la comissió que va assessorar la Generalitat per aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat republicana i d´entitats i particulars catalans que es trobava a l'Arxiu de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca.
Lluís Roura Juanola
Artista plàstic. Pel conjunt de la seva obra en la qual, com a pintor, escultor i il·lustrador de llibres, ha sabut captar la bellesa de la natura i del paisatge de les comarques gironines, i especialment de la de l'Empordà. Des del 1970 exposa els seus treballs dins i fora de Catalunya, i ha obtingut nombrosos reconeixements.
Josep Ildefons Suñol Soler
Empresari i col·leccionista d´art. Pel seu destacat paper filantròpic i la seva remarcable contribució a la millora social a través de les dues fundacions que impulsa: la Fundació Glòria Soler, que dóna suport a projectes en l´àmbit de la salut, de manera molt destacada pel que fa a les cures pal·liatives pediàtriques i la lluita contra la sida i la leucèmia, i la Fundació Suñol, centrada en la promoció i difusió de l´art contemporani.
Guillem Terribas i Roca
Llibreter i promotor cultural. Pel seu incansable activisme cultural, que l´ha dut a participar en un ampli repertori d´iniciatives en aquest àmbit. Va ser fundador de la Llibreria 22, de Girona, que dirigí entre el 1978 i el 2015, convertint-la en un establiment de referència, obert a tota mena de tendències i amb una decidida voluntat de promoció i difusió de la cultura catalana. Així mateix, també ha destacat com a crític cinematogràfic i com a col·laborador en distints mitjans de comunicació.
Miquel Valls Maseda
Empresari. Per la seva important participació en les institucions empresarials del país, que ha contribuït a reforçar i potenciar, posant-les al servei del desenvolupament econòmic i de la projecció exterior de Catalunya. Des de la presidència de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona ha impulsat la millora de la competitivitat de les empreses catalanes i la seva adaptació a l´obertura dels mercats internacionals.Diari de Girona 11/04/2017

Més informació:
 http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/04/11/llibreter-guillem-terribas-lartista-lluis/840086.html
http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/04/12/lluis-roura-guillem-terribas-rebran/840170.html
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1118045-el-govern-recordara-chacon-amb-la-creu-de-sant-jordi.html?cca=1
http://femgirona.cat/gironaara/guillem-terribas-creu-de-sant-jordi-2017/
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-concedira-la-creu-de-sant-jordi-a-carme-chacon-a-titol-postum/
http://www.gerio.cat/noticia/273575/guillem-terribas-i-lluis-roura-premiats-amb-la-creu-de-sant-jordi
http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Creus-de-Sant-Jordi-00005

divendres, 7 d’abril del 2017

EL BALCON DE LA MUJERES en el Cinema Truffaut

Ismach Hatani
Israel, 2016
Director: Emil Ben-Shimon
Intèrprets: Avraham Aviv Alush,
Yafit Asulin, Orna Banai, Itzik Cohen,
 Sharon Elimelech, Evelin Hagoel,
Igal Naor, Einat Saruf, Herzl Tobey,
 Haim Zanati.

Gènere: Comèdia dramàtica.
Durada: 96 min.
Idioma: Hebreu.

Les dones es revolten.
El públic català no té gaires possibilitats de veure pel·lícules realitzades a Israel. Ara en tenim  una de caire costumbrista. Una pel·lícula on hi ha una diversitat de personatges, que fan que la història sigui coral, d'una gent del barri i que té problemes amb la seva sinagoga. Es una pel·lícula que té tocs d'humor, de tendresa i una mica de denúncia. Tot molt blanc, sense ferir massa la sensibilitat de l'espectador i de la gent benpensant de Jerusalem i, sobretot, per la part que toca a la religió.
Ens trobem davant d'un film que podria donar resposta allò de "tot el que voldria saber sobre la vida i costums dels jueus i mai s'ha atrevit a preguntar-ho". De ben segur que aquesta pel·lícula "El balcon de la mujeres" dona respostes a tots els dubtes i curiositats. Ens parla de la vida familiar, de la relació entre amigues i veïnes; també de la relació dels homes i la seva vida laboral, la majoria tenen petites botigues. De les celebracions, dels menjars i, sobretot, de la seva religió. La religió es el més important en les seves vides i en les seves relacions. I serà a través del fanatisme que les dones es revelaran i reclamaran els seus drets dins el culte religiós.
La història, el film, comença amb una celebració a la sinagoga amb un bateig i al mig de l'alegria hi ha la tragèdia, doncs es desploma el balcó on tenen el seu espai les dones. Apart de les ferides i gent hospitalitzada, les dones es queden sense balcó. I aquí començaran els embolics, maldecaps, els interessos, el fanatisme i el menyspreu cap a les dones. De totes maneres després de 95 minuts, la història acabarà amb una altra celebració. I aquesta sense cap problema.
El film esta dirigit per Emil Ben-Shimon, i aquest és el seu primer llargmetratge, fins ara havia realitzat sèries de televisió. I sap dominar la història i fer creïble el seus personatges interpretat per actrius i actors molt coneguts en el seu país. Només cal recordar que ha estat número 1 de recaptació a Israel. El guió es d'una dona, de família molt religiosa, Shalomit Nehama, que es molt coneguda pels seus treballs a la televisió israeliana per guions que ha escrit en programes infantils i sèries d'animació. Nehama i el director Emil, podien haver decantat la història cap a la denuncia més agressiva i han preferit anar pel costat amable, fet que possiblement els hi ha estat favorable i d'aquí ve la bona acollida que han tingut en el seu país i a diversos festivals en que ha participat.
L'espectador sortirà de la projecció amb un somriure els llavis i sabent una mica més del dia a dia d'una comunitat jueva que viu en un popular barri de Jerusalem.
Guillem Terribas, full de sala del Cinema Truffaut 07.04.2017  

CERCAS HI TORNA.



D’entrada: El monarca de las sombras, es un llibre de lectura obligatòria.
Cercas torna a explicar-nos una història ambientada en la Guerra Civil Espanyola. Cercas torna a explicar-nos la vida d’un personatge que va lluitar en el bàndol de Franco, convençut que eren els bons. Cercas, aquesta vegada, ho fa esbrinant a les entranyes de la seva família, investigant un oncle-avi falangista de divuit anys que se’n va  a lluitar, d’alferes,  amb les tropes franquistes,  convençut que tenia la raó. Cercas va a els orígens. Va a buscar el seu passat. Investiga el perquè. Pregunta. S’informa. Ens informa. Va a el seu poble, Ibahernando, a la recerca dels orígens, a preguntar a familiars i a gent que va viure i que va conèixer a Manuel Mena, el seu oncle-avi, que els divuit anys se’n va anar a la guerra a lluitar contra el desordre.
Cercas, investiga el  perquè la seva família era de dretes i franquista. Busca una lògica que no existeix, però no ho sabrà ni ho sabrem fins que ha parlat i ha escoltat a la gent d’ Ibahernando.
Tot això i molt més, està explicat en primera persona i també a través d’un narrador. L’escriptura  de Javier Cercas és més que mai, en aquesta història,  seductora i d’una gran riquesa narradora.
El monarca de las sombras, és un viatge al passat, un viatge a els orígens familiars de l’autor, Javier Cercas, protagonista de la novel·la.
I una vegada més, Javier Cercas ens torna a explicar la mateixa pel·lícula: “El hombre que mato a Liberty Valance” (The Man Who Shot Liberty Valance de John Ford) i aquesta vegada John Wayne, es la seva mare, la Blanca Mena, l’autentica protagonista d’aquesta història crepuscular, anomenada El monarca de las sombras. Un llibre que s’ha de llegir i s’ha de pair.


Guillem Terribas. , publicat a la revista "L y más" de Librerias L. librerias independientes.
A la revista s'ha traduït al castellà el text. 

dilluns, 3 d’abril del 2017

9 mesos: Amor asolescent amb conseqüències

9 MESOS ( keeper)
Bèlgica, 2016
Director: Guillaume Senez
Intèrprets: Kacey Mottet Klein,
Galatéa Bellugi, Laetitia Dosch,
Corentin Lobet, Sam Louwyck,
Catherine Salée.

Gènere: Drama romàntic.
Durada: 95 min.
Idioma: Francès.
AMOR ADOLESCENT, AMB CONSEQüÈNCIES.
El jove director Guillaume Senez (Bèlgica, 1978) sap explicar molt bé una història en la qual, essent la seva primera pel·lícula, no és d’estranyar trobar-hi alguns apunts autobiogràfics, desdibuixats en aquests dos joves adolescents de quinze anys (ho repeteixen diverses vegades durant la projecció)  anomenats Maxime i Melanie.
La història és senzilla, tendre i agredolça. Maxime i Melanie van a l’escola. S’estimen, encara que només tenen quinze anys i no saben massa com funciona això de l’amor i, sobretot, el sexe; perquè un bon dia Melanie s’adona que està embarassada i, quan li comunica a en Maxime, tenim el primer enfrontament d’aquest idíl·lic amor adolescent.
Aquest és el punt de partida del film, molt ben interpretat per uns joves actors anomenats Galatéa Bellugi (Melanie) i Kacey Mottet Klein (Maxime), que fan molt creïble la proposta del director. Una història que té els seus moments tensos, sobretot per part dels pares dels dos adolescents −els d’en Maxime estan separats i la Melanie no té pare. Una història que té moments tendres, alguns moments de felicitat i alegria entre els dos joves. Somnis optimistes de futur i triomf: Maxime és porter d’un equip de futbol i té aspiracions d’arribar molt lluny, fer molts diners com a jugador professional i així comprar una casa amb piscina i molts cotxes, a més de moltes altres coses amb els molts i molts diners que guanyarà fent de porter amb un equip de primera divisió.
En definitiva, ens trobem amb una història actual, que passa en els nostres dies i que, a pesar de la molta informació disponible, ens demostra que els nostres adolescents encara no entenen les conseqüències d’un amor adolescent i decideixen ser pares als quinze anys. Si en situacions normals ser pares és un acte d’inconsciència, el d’aquets parella ja ho es de forma definitiva.
La gràcia del jove director amb aquesta primera pel·lícula, és que ha sabut controlar el tempo, el ritme de la història i ha fet una pel·lícula entranyable, però no bleda; una història que explica una realitat sense jutjar ni permetre que hi hagin bons i dolents.
Només hi ha un problema. I aquest problema s’ha de resoldre. I el director ha resolt molt bé la pel·lícula.
Guillem Terribas
Col·lectiu de crítics de cinema de Girona 

dissabte, 1 d’abril del 2017

Manuel Rivas entén l'escriptura com una forma d'emigració

Un altre ple, i no és pas poc mèrit una tarda tan assolellada com la d'ahir: el festival Mot continua afermant-se com un esdeveniment únic per la seva capacitat d'elevar la literatura a la categoria d'espectacle de masses, encara que sigui per escoltar com l'escriptor gallec Manuel Rivas renova el seu anecdotari sobre la infància a la Corunya o sobre la seva experiència en el cinema, que els seus lectors coneixen ja prou bé.
Manuel Rivas i Guillem Terribas. 
La primera sessió del Mot a Girona, ahir a la biblioteca Rahola, va tenir, doncs, la dolçor d'un retrobament: amb el Manuel Rivas íntim, quasi murmurant, que pot tenir tot un auditori en suspens pel titubeig amb què busca la paraula apropiada i que en acabat el deixa meravellat, perquè no només la troba, sinó que és d'una fantasia commovedora. Aquesta seva capacitat aconsegueix que semblin joguines noves imatges sobre la Corunya que fa anys que repeteix, que intensifica el seu convenciment que “l'escriptura és una emigració”, i també una cerca d'harmonia, un intent de recompondre el que està trencat, un afany de crear simetries o una forma de consol i fins i tot de guariment.
Eva Vázquez, El Punt-Avui 31.03.2017

MOT Festival de Literatura 2017


Conversa Contra l'extinció

Hi intervenen: Manuel Rivas Guillem Terribas

L'escriptor gallec Manuel Rivas (A Corunya, 1957) escriu contra l'extinció i contra l'oblit. La recuperació de la memòria és un dels eixos principals d'una obra narrativa que es val de la poesia per al tractament literari del temps, un dels seus principals temes. Des dels relats de ¿Qué me quieres amor? –amb "La lengua de las mariposas" que va servir de base a la pel·lícula de José Luis Cuerda- 

a les novel·les O lapis do carpinteiro (El lápiz del carpintero, 2001), Los libros arden mal (2006) i a El último dia de Terranova (2015), la biografia d'una llibreria, l'obra de Manuel Rivas és un al·legat contra la destrucció d'unes determinades formes de transmissió cultural i, sobretot, d'uns valors humanístics. En parlarà amb Guillem Terribas (Salt, 1951), llibreter i autor de Demà serà un altre dia: aventures d'un llibreter (2007).

Diari de Girona 

El Nuvol (30.03.2017) http://www.nuvol.com/noticies/manuel-rivas-la-boca-de-la-literatura/

Presentació a Girona del llibre L' AVI DE LA MARTINA 24.03.2017



Festa Presentació del llibre L' AVI DE LA MARTINA de Guillem Terribas amb il·lustracions de Sandra de la Prada i editat per Cruïlla dins la col·lecció el Vaixell de Vapor, primeres lectures amb lletra lligada. Una història entrenyable de descriu la relació d'un avi amb la seva neta. La Presentació es va fer el divendres 24 de març de 2017 a la Llibreria&quiosc 22 del carrer Emili Grahit, 59 de Girona a partir de les 5 de la tarda. Al mateix temps es va inaugurar la remodalació que es va fer de l'espai dedicat a la mainada, fent-lo més atractiu, asequible i espaiós. Amb l'actuació d' Àngel Daban.Les Imatges son de la Marta Gibert i el muntatge de Guillem Terribas.