
Un cop les principals cadenes d'exhibició –controlades per grans grups de comunicació o directament per les majors americanes– ja havien assolit uns índexs molt elevats de transició al digital, els esforços de les diverses administracions s'han centrat en les sales independents. Des de la perspectiva europea, i en aquest sentit la xarxa Europa Cinemes és un actor clau, no impulsar la digitalització d'aquestes sales hauria suposat perdre el principal territori d'exhibició del cinema europeu i, en conseqüència, reduir encara més el pes específic d'unes sales que aposten per la diversitat, els valors artístics i culturals, i no tant per la dimensió estrictament comercial de l'exhibició cinematogràfica. Aquests ajuts directes a la digitalització han oscil·lat entre l'excepcional 60% de suport del CNC francès fins al 20-30% de la majoria de països. Si a això hi sumem un 25% aproximat de suport de la UE a través del programa Media, veurem que l'esforç directe que han hagut de fer les sales independents europees ha estat perfectament assumible, tot i les dificultats actuals.
A la conferència de París s'ha constatat que en aquests moments la principal
preocupació, no només a nivell europeu sinó fins i tot mundial, és la situació
d'Itàlia i Espanya. Amb pràcticament 7.000 pantalles i un potencial
d'espectadors de 100 milions, aquests dos mercats estratègics superen per poc el
50% de digitalització, però, tot i els ajuts europeus, no s'ha creat cap
consorci ni pla estratègic que condueixi a una reconversió ordenada del sector.
En el cas d'Espanya, les sales d'exhibició no es poden acollir a cap subvenció
pública directa –hi ha només línies de finançament toves–, i amb una conjuntura
global de retalls pressupostaris, l'augment de l'IVA al 21% ha acabat d'agreujar
una situació que ja era complexa. La gran preocupació de les institucions
europees és que una reconversió desordenada del sector com la que s'està
produint pot conduir al tancament d'un 20% de les sales, però el que és més
greu, afectarà essencialment els petits exhibidors i les sales independents,
contribuint encara més a un desequilibri territorial en el mapa de l'exhibició i
a una menor diversificació de l'oferta cinematogràfica per als espectadors.
Paco VillalongaDirector del Grau de Cinema i TV a la Facultat de Comunicació Blanquerna- Universitat Ramon Llull -
Publicat en el Punt-Avui edició Nacional el 29.11.12.

Van ser uns dies ben aprofitats per copsar l'estat de la situació del món del cinema a Europa. També de fer relacions amb la gent d'Europa Cinemes i altres membres d'Europa Cinema.
També, en el meu cas, el dissabte dia 24 a la tarde, vaig aprofitar per anar a veure l'exposició dedicada a Salvador Dalí, en el Centre Pompidour, que s'havia inaugurat el dia 21 de novembre. La exposició és extraordinària, sobre tot la part de documentació cinematogràfica: entrevistes, performances, inauguracions i pel·lícules en les que hi va participar Dalí.