
Amb l'inici de l'Odissea, el text homèric com a referent del viatge que metaforitza l'aventura humana, van començar els relats. Dues dones ens van relatar el viatge que va dur-les fins a Catalunya. Després vam pujar al pis superior, on ens va rebre el cant dels membres del cor Àkan. Érem a la sala central, des de la qual es reparteixen les habitacions, anomenades en relació amb episodis del viatge de Ulisses: Calipso, els ciclops, Eol, les sirenes, el país del Lotus i, a un nivell inferior, Circe. Aleshores vam comprendre la funció del número enganxat: el centenar i escaig de visitants (en cadascuna de les tres funcions) se'ns repartia en grups de menys de vint, que anàvem entrant successivament a les sis estances. Amb el repartiment dels números s'havien separat les parelles, els amics i fins els coneguts que van asseure's plegats a les taules. Un detall que semblava aleatori et feia sentir més sol i així més atent i vulnerable al que se'ns narrava o se'ns mostrava a cadascuna de les cambres.
![]() |
Imma Merino durant la representació. Foto: G.T.R. |
Abans de sortir de cadascuna de les cambres podies sentir la necessitat d'agrair o de saludar a qui, en aquella intimitat favorable al reconeixement d'una humanitat compartida, t'havia donat alguna cosa que feia que cada cop retornessis més emocionat i més enriquit a la sala “comuna”, on la coral Àkan cantava una altra cançó, un vídeo feia arribar més experiències de vida o fins hi havia un interludi “còmic” amb els infames spots del PxCat. I és així que amb aquest text voldria donar les gràcies als que van dur-nos en aquest viatge amb el qual vam poder sentir l'abraçada de la humanitat. Gràcies per explicar-nos les diverses experiències i per haver-les posat en escena. Memorable.
Migranland
Festival Temporada Alta. Director: Àlex Rigola
Factoria Coma Cros (Salt), 30 de novembre
Imma Merino, publicat en El Punt-Avui 03.12.13.
*Vaig veura la obra amb la Imma. Vam anar-hi junts i a la
entrada ens van separar. Vam viure la experiència
per separat. A l’autocar de tornada a
Salt, ens vam retrobar . Estàvem tocats
i admirats al mateix temps.