Demà serà un altre dia.

dimarts, 8 de gener del 2019

Estrenes 2017 a Girona: Cine d’alta costura


 Els crítics trien ‘El hilo invisible’, de Paul Thomas Anderson, com a millor film estrenat a Girona el 2018
Una escena de la pel·lícula guanyadora EL HILO INVISIBLE.

El Col·lec­tiu de Crítics de Cinema de Girona ha selec­ci­o­nat El hilo invi­si­ble, del rea­lit­za­dor nord-ame­ricà Paul Tho­mas Ander­son, com el millor film estre­nat a Girona el 2018. La pel·lícula, pro­ta­go­nit­zada per Daniel Day-Lewis i Vicky Kriep, ha acon­se­guit 62 dels 70 punts pos­si­bles, la qual cosa demos­tra el gran con­sens que ha obtin­gut aquest drama romàntic, que narra la tem­pes­tu­osa relació amo­rosa entre un famós sas­tre lon­di­nenc i una jove que es con­ver­teix en la seva musa i amant.

En segona posició ha que­dat Laz­zaro felice, de la cine­asta ita­li­ana Alice Rohrwac­her, amb 45 punts. La pel·lícula, en què apa­reix en un paper secun­dari l’actor català Sergi López, encara està en car­te­llera fins dijous al Cinema Truf­faut, la sala que ges­ti­ona el col·lec­tiu.
Tot seguit, per ordre de pun­tu­ació, se situen Cold War, de Pawel Paw­likowski (35 punts); Lucky, de John Car­roll Lynch (26 punts); The Flo­rida Pro­ject, de Sean Baker (22 punts); Caras y luga­res, d’Agnès Varda (18 punts); Entre dos aguas, del gironí Isaki Lacu­esta (17 punts) i, tan­cant la llista en un tri­ple empat a 13 punts, les pel·lícules Sin amor (Love­less), d’Andrei Zvya­gint­sev; Mis­sion Impos­si­ble: Fallout, de Chris­top­her McQuar­rie, i 120 pul­sa­ci­o­nes por minuto, de Robin Cam­pi­llo.
Vint-i-vui­tena edició
Afegeix la llegenda
En aquesta ocasió, han votat set dels deu mem­bres del Col·lec­tiu de Crítics de Cinema de Girona : Anna Bayó, Jordi Camps Lin­nell, Íngrid Guar­di­ola, Imma Merino, Àngel Quin­tana, Fran­cesc Vila­llonga i el seu pre­si­dent, Gui­llem Ter­ri­bas.
Aquesta és la 28a edició de les vota­ci­ons anu­als dels crítics de cinema giro­nins, que es van cons­ti­tuir com a col·lec­tiu l’any 1990. En la seva pri­mera votació, els crítics van selec­ci­o­nar Los tima­do­res, de Step­hen Fre­ars, com la millor pel·lícula estre­nada a Girona l’any 1991.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 08.01.2019


LA MEVA VOTACIÓ

Lucky, de John Car­roll Lynch
Laz­zaro feliced'Alice Rohrwac­her
Tres anuncios en las afuerade Martin McDonagh 
El hilo invi­si­blede Paul Tho­mas Ander­son
The Party, de Sally Potter
Cold War, de Pawel Paw­likowski
Entre dos aguas, d' Isaki Lacu­esta 
La ultima bandera de Richard Linklater
La muerte de Stalin d' Armando Lannuncci
1945 de Ferenc Török   

51 Premi Josep Pla: Un Pla inquietant


 Marc Artigau guanya el 51è premi Josep Pla de prosa catalana amb una novel·la sobre els records que, com en el cas del Nadal, té una trama amb fons d’intriga.
Marc Artigau recollint el premi de mans de l'editora Glòria Gasch. Foto:Oriol Duran 


Estic con­tent pel premi però rabiós de viure en un país on hi ha pre­sos polítics i exi­li­ats”
Marc Arti­gau és dra­ma­turg, poeta i nar­ra­dor i ha escrit dues novel·les negres amb Jordi Basté
Un any més, la nit del dia de Reis –que no és el mateix que la nit de Reis– va tenir una clo­enda literària ben sonada: el lliu­ra­ment dels pre­mis Josep Pla de prosa en català i el Nadal de novel·la en cas­tellà. Cap dels dos pre­mis mai ha estat decla­rat desert, aquest any tam­poc, i el gua­nya­dor del Josep Pla va ser Marc Arti­gau, amb la novel·la La vigília, pre­sen­tada com L’habi­tació de l’estiu amb el pseudònim de Joan Ramírez i Ramírez.
En el cas del premi Josep Pla, dotat amb 6.000 euros i que aviat publi­carà l’edi­to­rial Des­tino, es va tren­car la xifra rodona de 50 anys asso­lida l’any pas­sat, afe­gint-n’hi un més. Tot és avançar i no defa­llir, afor­tu­na­da­ment.
Abans de començar el dis­curs d’agraïment, Arti­gau es va treure les ulle­res per fer des­a­parèixer el públic i en comp­tes d’un dis­curs va optar per nar­rar un supo­sat conte.
En La vigília, en Rai­mon escriu con­tes per a la ràdio i viu amb en Blai, un germà que va que­dar tras­to­cat després de patir un acci­dent quan era petit. Un dia, en Rai­mon rep un mis­teriós encàrrec: una dona rica de Sarrià vol que escri­gui la seva bio­gra­fia, però que la rees­cri­gui millo­rant la seva història. Un encàrrec gens inno­cent que durà en Rai­mon a inves­ti­gar més del pre­vist la vida de qui li ha fet la pro­posta i els motius.
“Ara estic molt con­tent pel premi però molt rabiós de viure en un país on hi ha pre­sos polítics i polítics exi­li­ats i estic con­vençut que d’aquí uns anys sen­ti­rem ver­go­nya per aquesta època, perquè la rea­li­tat no la podem rees­criure”, va decla­rar Arti­gau.
Cen­trant-se en l’obra, va dir que “és un novel·la sobre el valor dels nos­tres records, sobre la capa­ci­tat de rein­ven­tar els records i la vida que hem deci­dit dur a terme per sobre­viure al nos­tre pas­sat”.
Va tan­car el seu conte amb uns ver­sos de Vinyoli, una cita de Pla sobre la importància de tro­bar l’adjec­tiu precís i aques­tes parau­les: “Per­sis­ti­rem un cop i un altre fins a acon­se­guir el cer­cle per­fecte”.
Nas­cut a Bar­ce­lona el 1980, Marc Arti­gau, lli­cen­ciat en direcció escènica i dra­matúrgia per l’Ins­ti­tut del Tea­tre de Bar­ce­lona, és poeta, dra­ma­turg i novel·lista. Ha publi­cat cinc lli­bres de poe­mes, vuit de tea­tre i cinc de nar­ra­tiva. Entre aquests dar­rers, dos són juve­nils, un són con­tes rela­ci­o­nats amb el pro­grama espor­tiu El club de la mit­ja­nit i dos els ha sig­nat com a coau­tor amb Jordi Basté (Un home cau i Els coloms de la Boque­ria). Perquè Arti­gau és col·labo­ra­dor de Basté a El món a RAC 1; en con­cret hi fa la secció de lli­bres De què va?, amb el lli­bre­ter Gui­llem Ter­ri­bas.
Carles Terribas, Guillem Terribas i Marc Artigau,
celebrant el premi a l'Hotel Palace la Nit de Reis. 
El jurat del premi Josep Pla d’aquest any va estar for­mat per Rosa Cabré, Antoni Pla­de­vall, Genís Sinca, Àlex Susanna i Glòria Gasch. El total d’ori­gi­nals pre­sen­tats va ser de 32 obres. Per tant, es van man­te­nir les xifres de les dar­re­res con­vo­catòries, una mica modes­tes, tenint en compte, més que la dotació econòmica, el pedigrí del premi. Els dar­rers vint anys, però, s’han guar­do­nat en mol­tes oca­si­ons autors pro­ce­dents del món del peri­o­disme. Aquest any, no ben bé, però just a la fron­tera.
Com marca la tra­dició d’aquests guar­dons, van ser lliu­rats al llarg d’un sopar als salons de l’hotel Palace (l’antic hotel Ritz) a la Gran Via bar­ce­lo­nina. Hi van ser pre­sents l’alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, i la con­se­llera de Cul­tura, Laura Borràs, entre mol­tes altres per­so­na­li­tats del món polític, econòmic i cul­tu­ral català. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, al final no va poder assis­tir.
A més de Cris­tina Cere­za­les, filla de Car­men Lafo­ret, que va pujar a l’esce­nari per fer un breu dis­curs, no hi van fal­tar autors de tot pelatge –en alguns casos, guar­do­nats altres anys amb el Pla o el Nadal–, com ara Miquel de Palol, Martí Giro­nell (actual premi Llull), Carme Riera, Gemma Lie­nas (actual premi Sant Joan), Lluís Foix, Dolo­res Redondo, Jordi Cabré (actual premi Sant Jordi), Ali­cia Kopf, Enric Cal­pena, Jenn Díaz, l’artista Paula Bonet, la crítica d’art Vic­to­ria Com­balía, l’his­to­ri­a­dor Borja de Riquer, l’actriu i direc­tora Leti­cia Dolera, el filòsof Xavier Rubert de Ventós i, entre altres con­vi­dats, el músic Gerard Quin­tana, que aviat debu­tarà en novel·la amb Entre el cel i la terra.
Lluís Llort, publicat a El Punt-Avui 07.01.2019


La Razon : https://www.larazon.es/cultura/marc-artigau-gana-el-josep-pla-con-la-vigilia-PI21295659