Demà serà un altre dia.

dissabte, 24 de desembre del 2016

Els crítics escullen ‘Carol' com a millor pel·lícula del 2016

El col·lectiu gironí que gestiona el cinema Truffaut situa ‘La mort de Lluís XIV' en segona posició.

Carol, la pel·lícula de Todd Haynes protagonitzada en els papers principals per Cate Blanchett i Rooney Mara, ha resultat escollida pel Col·lectiu de Crítics de Girona com a la millor pel·lícula estrenada a Girona el 2016. Es dóna la circumstància que és l'únic títol que ha obtingut vots (amb un total de 54 punts) dels set membres del col·lectiu que aquest any han votat: Anna Bayó, Jordi Camps, Íngrid Guardiola, Imma Merino, Àngel Quintana, Guillem Terribas i Paco Vilallonga.
El dies 12 i 13 de gener, el Truffaut organitza conjuntament amb la Universitat de Girona les jornades Pensar una pel·lícula: Carol, amb un programa de nou conferències, coordinat per la professora i crítica Imma Merino i que girarà al voltant del film i les temàtiques.
En segon lloc ha resultat escollida La mort de Lluís XIV, d'Albert Serra (amb 39 vots), amb el seu punyent retrat d'un patètic Rei Sol els últims dies de vida prostrat al llit. Per la seva banda, El hijo de Saul, de László Nemes, guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, ha quedat en tercera posició amb 37 vots. A continuació, amb tan sols un vot menys, va resultar escollida Elle, de Paul Verhoeven, amb Isabell Huppert exercint un nou tour de force interpretatiu en el paper d'una dona que no denuncia la violació que ha patit a casa seva.
Per la seva banda, Patterson, pel·lícula de Jim Jarmusch (24 vots), i L'avenir (20 vots), de Mia Hansen-Løve, van completar les primeres posicions de la llista.
El Punt-Avui 24.12.2016

ETERNITÉ, full de sala Cinema Truffaut

França, 2016
Director: Tran Anh Hung
Intèrprets: Mélanie Laurent, Audrey Tautou,

Bérénice Bejo, Jérémie Renier,
Pierre Deladonchamps, Félix Bossuet,
 Quentin Demon, Travis Kerschen,
Dorian Salkin,Romàn Malempré,
 Maxime Rennaux.

Gènere: Drama romàntic.
Durada: 115 min.
Idioma: Francès.



Carícies, petons i abraçades.

Ens trobem davant d'una pel·lícula totalment francesa, tant per la seva construcció, producció, interpretació i ambientació que està  dirigida pel director vietnamita de 54 anys Tran Anh Hug, el mateix director que ens va sorprendre l'any 1993 amb El olor de la papaya verde (Mùi du du xanh - L'odeur de la papaye verte)


Eternité,  ens parla d'amor, de la vida i de la mort. Amb moltes abraçades i delicades carícies acompanyades per dolços petons. Tot amb una rigorosa i esplèndida fotografia en color i una continuada musica de diversos temes alguns més famosos que altres de piano. Uns esplèndids paisatges, jardins, cases senyorials, generoses i burgeses. Amb una vida conjugal envejable. Molt feliços i que s'estimen molt. Que l'home toca la guitarra i la dona pareix fills i filles. Tots els personatges son sensuals, agradables, nets i polits.
També vivim la mort, la desaparició dels  ésser estimats. Plorem la mort i somriem la vida, amb els personatges de la història que esta narrada  per una delicada veu femenina i  amb molt pocs diàlegs.
Tota la pel·lícula es tendre, tot es lent, les mirades, els somriures, els plors... tot es lent, suau, no hi ha presa. Aquest fet la fa molt relaxant.
La història que ens explica el director comença a finals del segle XIX i acaba a finals del segle XX, viscuda pel personatge de Valentine, interpretat dolçament per l'actriu Andrey Tauton, que es casa els 20 anys i té molts de fills i després filles, que es moren o es fan monges. Un fill es casa amb Mathilde, interpretada per la interessant actriu  Mélanie Laurent, que també te més fills i filles i també creixen, s'estimen i desapareixen.
Podríem resumir aquesta història d'amor, com la de tres generacions de dones, 100 anys d'humanitat. Històries que van i venen, de records que tornen i sempre son les dones que condueixen aquest amor, aquesta tendresa,  aquets 100 anys de carícies, d'abraçades i de petons.
Es un film que si t'hi poses amb ganes de deixar-te endur pel que veuràs i t'explicaran, t'ho passaràs deliciosament bé, sinó tens aquesta sort, t'ho pots passar fatalment malament. Indiferents segur que no us hi deixarà.

Guillem Terribas Roca Full de Sala del Cinema Truffaut 23.12.2016