 |
| La projecció solidària de 'Que bonic que és viure', que cada Nadal se celebra al Cinema Truffaut. |
El Cinema Truffaut de Girona viu un moment dolç. Per les seves dues sales de projeccions, a l'últim pis de l'antic edifici d'El Modern, durant l'any 2024 hi han passat prop de 44.000 espectadors. És la xifra més alta de la seva història i representa un 13% més que l'any anterior, que també havia estat de rècord. En un moment en què les grans sales de cinema passen dificultats, el Truffaut es manté en plena forma: és l'únic que queda al centre de la ciutat i, amb una programació de pel·lícules d'autor, sempre en versió original, ha aconseguit atraure un públic cinèfil cada vegada més nombrós, divers i fidel. Inaugurat el 1992, el Truffaut és un equipament públic, igual que el Teatre Municipal i l'Auditori, però en aquest cas el gestionen, de manera altruista, un col·lectiu de crítics que s'encarreguen de fer la tria de la cartellera amb molta cura i bon criteri.
"Es nota que cada vegada tenim més gent, i els espectadors més veterans, que venen des que vam començar, també ho perceben i ens recorden que a les sessions de les quatre de la tarda érem quatre gats i ara som 50", comenta Carles Ribas, director de l’equip tècnic del Truffaut. Aquestes bones audiències no són flor d'un dia, sinó, tal com explica Francesc Vilallonga, membre del col·lectiu de crítics, el resultat de més de 30 anys picant pedra: "El públic l'has de construir molt progressivament i la manera és tenir una línia clara, no moure't, no desconcertar, tenir una marca reconeixible que t'identifiqui", comenta. I en el cas del Truffaut, aquest signe d'identitat s'explica amb una selecció molt pensada de pel·lícules independents, complementada amb una bona programació familiar, cicles de films clàssics i, responent a la vocació de servei públic, també projeccions especials relacionades amb diferents entitats o associacions de la ciutat.
Els membres del col·lectiu, a més de rondar pels festivals més importants i conèixer de primera mà quines són les pel·lícules més interessants, també tenen bons contactes que permeten organitzar presentacions i col·loquis amb professionals del sector. A més d'autors catalans habituals, com Isaki Lacuesta, Albert Serra i Carla Simón, durant tots aquests anys pel Truffaut també hi han passat artistes internacionals de molt renom com Isabelle Huppert, Theo Angelopoulos, Patrice Chéreau, Jorge Semprún i Edgar Morin, entre molts d'altres.
Pel seu vessant públic, amb una concessió a un grup d'experts voluntaris, el Truffaut representa un cas únic i absolutament pioner a Catalunya. Molts altres equipaments els han demanat consell i han intentat copiar el model, amb diferències subjectes a cada cas, com el CineCiutat de Palma, a Mallorca, i el CineBaix de Sant Feliu de Llobregat. A la capital catalana hi ha el cas paradigmàtic de la Filmoteca de Catalunya, que és una empresa pública, i de fet el Truffaut, des del 2002, n'és una subseu descentralitzada. Gràcies a aquest acord amb la Filmoteca, per exemple, cada dilluns al cinema gironí s'hi organitzen cicles de cineastes clàssics, amb molt bona rebuda, com els de Stanley Kubrick, Alfred Hitchcock o, actualment, Akira Kurosawa. A més, la intenció de les dues institucions és estrènyer el vincle i, per exemple, afavorir que els directors de més renom que visitin la Filmoteca també vinguin a Girona.
Una collita excel·lent de cinema d'autor i en català
Més enllà de les virtuts del projecte, les bones xifres del Truffaut també s'expliquen, evidentment, per la qualitat de les estrenes de cinema d'autor i, específicament de cinema en català, que ha encadenat uns anys amb molt bona collita. De fet, 7 de les 10 pel·lícules més vistes de la història del Truffaut s'han estrenat els últims tres anys: "Repetir les estrenes que hem vist aquest 2024 és molt complicat, amb pel·lícules que han funcionat moltíssim, com Casa en flames, El 47 o títols d'autor com Perfect days, de Wim Wenders; Pobres criatures, de Lánthimos, i Sempre ens quedarà demà, de Paola Cortellesi", explica Vilallonga.I cal afegir-hi la crisi dels blockbusters de Hollywood, que els últims anys no han aconseguit enganxar l'audiència amb produccions exitoses, provocant que, els multisales, que viuen dels èxits del cinema de masses, perdin espectadors. Com els Albéniz, que van tancar l'estiu del 2022 i segurament han restat competència al Truffaut, si bé és cert que no oferien exactament la mateixa proposta. "Potser hem absorbit part de públic, però en tot cas l'hem atret sense canviar el nostre model, és el nou públic que s'ha adaptat a la nostra oferta", argumenta Vilallonga.
Girona beneeix la pel·lícula de toros d'Albert Serra: "M'ha fet caure prejudicis i he vist que els toreros són molt valents"
Albert Serra i Àngel Quintana en la presentació de 'Tardes de soledad' al Cinema Truffaut de Girona
El mateix 2022 el Truffaut, justament per donar resposta al creixement progressiu de públic, va inaugurar una segona sala, més petita, per a una cinquantena d'espectadors, que permet compaginar més títols i horaris de manera simultània amb la principal, on caben més de 150 persones. Aquesta setmana, a partir de divendres, a les dues sales s'hi podrà veure Encara estic aquí,del director brasiler Walter Salles, una de les sorpreses de l'any, amb dues nominacions als Oscar. I el 7 de març arribarà Tardes de soledad, el documental sobre toros d'Albet Serra, que apunta a ser un dels més vistos de l'any.
Les 10 pel·lícules més vistes de la història del Cinema Truffaut de Girona.
1. Estiu 1993 (2017), de Carla Simón.
2. Casa en flames (2024), de Dani de la Orden.
3. Perfect days (2023), de Wim Wenders.
4. El mestre que va prometre el mar (2023), de Patricia Font.
5. El 47 (2024), de Marcel Barrena.
6. Anatomia d’una caiguda (2023), de Justine Triet.
7. Bicicleta, cullera, poma (2010), de Carles Bosch.
8. Alcarràs (2022), de Carla Simón.
9. Italià per a principiants (2000), de Lone Scherfig.
10. Kandahar (2001), de Mohsen Makhmalbaf.
Aniol Costa-Pau, publicat en el diari ARA 20.02.2025
Infirmació en "Els Matins" de TV·3 20.02.2025
