Demà serà un altre dia.

dimecres, 26 d’abril del 2023

EDICIÓ LIMITADA: M. de Tura soler


M. del Tura Soler (Santa Pau- La Garrotxa- 1963, conversa amb Guillem Terribas. Llicenciada en Ciències de la informació per la UAB. Redactora d'El Punt Avui, especialitzada en crònica de successos a Catalunya i cap d'investigació. Col·laborada dl diari El País (1980). Ha publicat diversos llibres i ha guanyat premis con el Carlos Rahola de periodisme els anys 2013 i el 2019 i el Premi Josep M. Planes 2020. Realització Joan Roura. Gravat a la Llibreria 22 de Girona el 16.09.2022

EDICIÓ LIMITADA: PACO BASO

Paco Baso (Girona 1953). Periodista locutor en diverses emissores de Girona. Empresari i promotor comercial del mon audiovisual . Col·laborador en les primeres emissions de TVGI (1986 - 1990). Editor de la Revista "Girona Gastronòmica". Enregistrat el 9/11/2022 a la Llibreria 22 de Girona.

dimarts, 25 d’abril del 2023

SUPERILLA 0 ARXIPÈLAG LITEARI? / Sant Jordi 2023

 

Rambla de Girona dia 23 d'abril de 2023.
Foto; Margarida Falgas.
Es fa estrany passejar la diada de Sant Jordi i no trobar-se mainada perseguint-te per vendre’t una rosa. Que les escoles i botigues del barri estiguin tancades i no hi hagi parades, no hi ajuda gens, i encara menys avui dia, que tampoc és que els balcons s’engalanin amb senyeres com es feia abans. Per trobar ambient t’has de desplaçar al centre. Bé, també és un dir: si de cas als extramurs de la ciutat, a la Devesa, talment com si fóssim a l’octubre en plena celebració de les Fires de Sant Narcís.

Allà t’adones del poder que tenen la rosa i el llibre, imbatibles contra qualsevol inclemència i batallant, any rere any, contra els elements adversos, sigui una pandèmia mundial o pluges torrencials com la de l’any passat. Sant Jordi ha tornat amb força, per molt diumenge que sigui. També està demostrat que es faci on es faci sempre serà un èxit. La jornada d’ahir, celebrada a l’esplanada de la Copa, l’espai reivindicat pel Gremi de Llibreters, en va ser una demostració. A Girona, que sempre som –o volem ser– una mica diferents, no tenim una superilla literària com a la capital catalana, sinó que preferim tenir un arxipèlag d’illes interconnectades per passos zebra amb una policia local destinada a fer fluir el trànsit rodat i de peu a les hores punta. Que és tot el dia.

Tertúlia a Girona FM.

Si a la Rambla encara hi havia més d’un despitat preguntant-se “On són les parades?”, la nova ubicació postcovid no tenia pèrdua: un núvol de pols que s’enlairava era un senyal inconfusible. Més difícil era trobar els autors de llibres signant exemplars, desplaçats al bell mig d’aquesta illa com si els haguessin refugiat del tsunami de gent. El món al revés.

“A ningú no li agrada aquesta ubicació, però mira quanta gent hi ha!”, es comentava. La divisió d’opinions era a peu de carrer. Que sí, “que tot està més esponjat”, que “si la Rambla era un cul-de-sac”, que “tot ara és més fluid”... Que no, “no m’agrada gens”, que “això no és Sant Jordi”, que “s’ha perdut l’essència”... Tot això discutien una parella al bar situat al damunt del promontori de la Copa, per cert, a tocar d’un escenari on es recitava poesia i es feien concerts (aquests, Fina! i Tramma, amb més públic que no pas els primers). 


La Copa. 


És cert que mai plou a gust de tothom (de fet, ja ni plou), però certament no és el mateix un Sant Jordi a la Copa que a la Rambla. Qui no es talla i es mostra molt crític amb aquest emplaçament és una veu autoritzada, la del degà dels llibreters Guillem Terribas. “Això és fora muralla. Som l’única ciutat catalana on Sant Jordi no se celebra al centre de la ciutat, al seu cor, ocupant carrers, com ha de ser!”, manifestava. “Això sí, es factura més. Però acabarem que una empresa serà qui ho organitzi tot. Estem perdent una essència gestada després de seixanta o setanta anys.” Terribas, com molta altra gent amb qui vam parlar, és partidari de fer un circuit que enllaci diferents carrers com es fa per Tots Sants, esponjant la Rambla. L’escriptora Mar Bosch, que l’acompanyava en la passejada en aquell moment, també se sumava a la queixa i afegia: “Com a autora, serem on vulguin, però com a lectora, ciutadana i gironina, m’agrada passejar pels carres de la ciutat. Fira no, festa sí!”, clamava.

Carrer Hortes / Llibreria 22

A les illes annexes es trobaven les entitats. Unes en una rotonda que està a punt d’arrabassar-li el títol de l’illa més petita del món a Bishop Rock del llac Ontario; altres de més afortunades, situades a l’avinguda de Ramon Folch. Als polítics ni ens vam atrevir a preguntar-los res, arraconats a tocar dels jutjats, no sabem si per intimidar alguns partits que, malauradament, els freqüenten sovint. 


Foto de Grup, esmorzar Literari. Foto: lluís Romero.


Jordi Camps i Linnell,
publicat en el Punt/Avui 24.04.2023

SANT JORDI / Jordi Grau

 Sempre s’ha dit que Sant Jordi és el dia laborable més festiu del món mundial, i ens agrada que sigui així. Costa d’entendre a gent que no coneix el país i que es pregunta per què no és festiu. I no diem el desconeixement que tenen, des del meu punt de vista, aquells que han arribat a proposar que Sant Jordi sigui la Diada Nacional, no perquè els agradi Sant Jordi sinó perquè no poden suportar l’Onze de Setembre. No toquin Sant Jordi, que ja ens està bé com està, almenys a una gran majoria. Ara bé, de tant en tant passa com aquest any, que Sant Jordi és festiu. Uns diuen que no és ben bé el mateix, i a d’altres els agrada perquè consideren que s’allarga durant tot el cap de setmana. Si parles amb llibreters et

trobes respostes ben diverses, especialment si són de Barcelona, que temen que la gent fugi de la ciutat, sense veure que en realitat hi ha molts forans que hi van, a la ciutat. Aquesta és la posició del llibreter emèrit Guillem Terribas, que sempre s’agafa les coses per la banda positiva. Ell pensa que aquest serà un gran Sant Jordi, encara que plogui, perquè ell diu que en quaranta anys ha plogut a molts Sant Jordi i no ha passat res. En tot cas veurem què passa demà. En temps de sequera, s’anuncia pluja i molts recorden les imatges de Barcelona de l’any passat. Per si de cas a Girona desmuntaran a correcuita la fira sobre residus que tan bé ha anat aquesta setmana, per tenir el Palau de Fires preparat per un si de cas. Si calgués, els hi llibres trobaran sopluig. Si no, a la Copa. Un altre gran debat. El Gremi de Llibreters i el de Floristeries han proposat que a Girona les parades siguin a la Copa, com fa dos anys, i com hagués passat l’any passat si la pluja no ho hagués impedit. I s’ha obert un debat. Conec molta gent que prefereix que les parades tornin a la Rambla i a la plaça Catalunya. És a dir, al centre de la ciutat. A l’equip de govern ja li va bé que hagin estat llibreters i floristes els que ho hagin demanat. Però aquest serà un debat que es mantindrà. Particularment –ai, la nostàlgia– m’agraden més les parades a la Rambla, però també he de reconèixer que compro molts llibres durant l’any i pocs durant Sant Jordi. Veurem si demà plou o no, però ens cal un gran Sant Jordi. Comprin llibres. Llegeixin llibres. Què tinguem tots un bona diada i que quan plogui ho faci en la mesura justa per omplir embassaments i no provocar destrosses.

Jordi Grau, publicat en el Punt Avui 22.04.2023


dissabte, 8 d’abril del 2023

EL TEMPS DE LA MÈMORIA. Tresors del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Girona

En Motiu del 175 del Museu de Sant Pere de Galligants (1845 · 2020) es va editar un llibre. Aquesta va ser la meva col·laboració dins l'apartat SANT PERE DE GALLIGANTS: UNA MIRADA GIRONINA. 

SANT PERE DE GALLIGANTS I JO

Portada del llibre. 
L
a primera visió i record que tinc del Monestir Benedictí de Sant Pere de Galligants, es des de el passeig Arqueològic, a principi dels anys seixanta. Feia primer curs de batxillerat a la Institut vell, on ara hi ha el Museu d’Història de la Ciutat. Era l’únic Institut que hi havia a Girona i al seu entorn, tenia poc espai i estàvem bastant atapeïts. Per aquest motiu a la hora del pati, aquella mitja hora de descans, el primer i el segon curs, ens deixaven sortir de l’edifici i jugaven primer a les escales de la catedral i amb el temps vam anar conquerint territori fins arribar a la zona del Passeig Arqueòleg, que estava en obres en aquella època. La cosa va acabar quan un dels alumnes va caure per aquells indrets abandonats de la mà de Deu i de la patacada que es va fer, va passar uns dies a l’Hospital. Amb aquelles corredisses de tant en tant em fitxava amb aquell edifici a l’altre costat del riu Galligants, que sobresortia d’entre mig de les bardisses, la teulada i el campanar. Era un antic i majestuós edifici que es feia mirar i que tenia, segons deien, molta Història.
Uns deu anys més tard, vaig entrat per primera vegada en aquell monumental edifici, sempre l’havia vist per fora, amb un majestuós espai que no vaig poder veure amb tota la seva solemnitat, degut a que estava engalanat amb tota mena de flors, plantes, focus, que ocupaven els diferents volums del romànic edifici. Molts anys va ser la seu l’Exposició de Flors, que més tard es va dir Temps de Flors. Vaig a visitar, diversos anys, aquell espectacular jardí envoltat de pedres històriques i amb un claustre imponent. Recordo el famós estant patrocinat per la Coca-Cola, sota la mirada del Delegat de la multinacional empresa, el Senyor David Marca, que ocupava la part de l’altar, amb un gran sortidor d’aigua en forma de cascada enmig de tota mena de flors i, també hi havia una mena d’estany de “pa riure”. Espectacular!. La visita a Sant Pere Galligants i el seu Claustre durant temps de Flors, es, encara, una visita obligada.
Amb la mort per accident de Miquel Oliva, Doctor en Arqueologia i director en el aquell moment del Museu Arqueològic de Sant Pere Galligants, vaig saber que en aquell edifici romànic que sempre me’l mirava amb respecte, apart de fer-hi les diverses mostres florals anuals a temps de flors, era un reconegut Museu d’Arqueologia on hi havia peces de valor i que el Sr. Oliva havia fet un gran treball de recuperació, d’ordenació i que la seva sobtada mort va ser molt plorada i dolguda tant per part de familiars, amics i coneguts, sinó també pel mon de l’Arqueologia de Catalunya i d’Espanya.
Va ser, però, a través de la Llibreria 22 i de la mà del professor Josep M. Nolla i la seva dona Conxa Puertas, que vaig tenir més contacte i coneixement amb el Museu, sobretot amb la gent relacionada amb el Museu i amb el Mon de l’Arqueologia, com la L’Aurora Martin, Narcís Soler, J.M. Llorens, Xavier Sintes (que durant uns anys va treballar a la 22), Xavier Nieto, Ramon Buxó, Enriqueta Pons, Josep Casas, Eudald Carbonell, David Vivó, Xavier Alberch,... i altres que de segur em deixo. Gent que passaven per la 22 ja sigui per comprar, consultar, passar l’estona, trobar-se; per fer presentacions i assistir-ne,... Organitzar actes conjuntament, presentar cine-fòrums. Una relació continuada i que a mi personalment m’han enriquit i moltes vegades m’han ajudat a tirar endavant projectes tant de la llibreria com personals. 
D’aquesta relació amb la gent i el mon de l’Arqueologia de Girona i del Museu, voldria destacar a Joan Saqués. Durant l’època que va ser Delegat del Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona, vaig tenir molta relació amb en Joan Saqués, organitzant La Setmana del Llibre en Català a diverses capitals de Comarques del territori i, sobretot, durant els anys en que es va portar a terme “l’escriptor del mes”, que consistia en portar per diverses ciutats de Catalunya a un escriptor durant un més a promocionar i conèixer la seva obra. Saqués, aquesta proposta se la va agafar com una promoció molt personal i en complicitat amb la meva persona, que en aquella època era el President del Gremi de Llibreters de Girona, acompanyàvem a l’escriptor durant tot el dia que havia de passar a Girona. El recollíem el matí i el portàvem a alguna escola, biblioteca, universitat... També a visitar les diferents llibreries de Girona. Anàvem a dinar a El Pol Nord, això era sagrat. En Saqués, després de dinar i abans d’anar a els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat on s’hi feia una mena de roda de premsa amb els mitjans de comunicació amb l’escriptor del mes, sempre feia una aturada de pocs minuts a El Centre de Pedret, l’edifici de recursos humans i tècnics del Museu. També recordo d’en Joan Saqués, que sempre duia les sabates brutes de pols d’alguna visita que havia fet en una església on s’hi feien reparacions o reformes. Altres vegades, quan venia de visitar unes excavacions, no només duia les sabates plenes de pols, sinó també la roba. En Saqués, era un enamorat de les “pedres” amb història.
Una de les facetes més interessants del Museu, es que està obert a la ciutadania. El Museu ha estat un espai generós i elegant, per fer-hi trobades, sopars culturals, celebracions, exposicions, concerts, esdeveniments tant culturals i socials. El seu majestuós espai ha magnificat moltes trobades i actes. I aquest fet es d’agrair. Es ser generós amb l’entorn i la seva vida social. Es participar de la vida i la historia quotidiana de la ciutat. 
És una llàstima que per culpa de Covis-19 no s’hagi pogut celebrar com cal, com es mereix l’ esdeveniment dels 175 anys de vida del Museu. Encara sort que 29 d’Octubre, amb un reduït públic, es va poder fer un acte de celebració i reconeixement de tots aquets anys i al mateix temps es va poder inaugurar l’exposició que es pot veure en el Claustre, on es ressegueix els moments més important de tots aquests anys a través de set àmbits molt ben diferenciats, amb un suport de més d’un centenar de fotos i dibuixos que il·lustren la proposta d’un viatge llarg d’aquets anys i uns contextos canviants que permeten entendre, comprendre com s’han anat teixint la història i tota l’evolució del Museu.
De vegades anem lluny, a ciutats, pobles i països per veure museus, per visitar espais que han fet i son història, cosa que està molt bé - aquesta curiositat i aquesta recerca de coneixement són lloables - però moltes vegades oblidem que a casa nostra i no gaire lluny del nostre entorn, tenim espais extraordinaris i que no tenen res a envejar a aquells que hem vist en terres llunyanes. Per tot això i més, llarga vida a el Museu d’Arqueologia de Sant Pere de Galligants i a la seva gent. 
Guillem Terribas Roca. Llibreter. 

UN VIATGE EN TREN de J. N. Santaeulàlia

Imatges de la presentació a la Llibreria 22 (05.04.2023) de Girona del llibre editat per editorial Les gavarres UN VIATGE EN TRE (de Shanghai a Sant Petersburg). Intervenen l'autor i l'editor Àngel Madrià. L'actor Miquel Torrent, recita fragments del llibre. Imatges i realització de Guillem Terribas Roca.

dimecres, 5 d’abril del 2023

Presentació del llibre MASSA TARD, de Lluís Balsells

Quim Curbet fa una presentació original a la Llibreria 22 del llibre de Lluís Balsells MASSA TARD, el 04 d'abril de 2023. Imatges i realització de Guillem Terribas