Demà serà un altre dia.

divendres, 13 de gener del 2023

El Truffaut supera els 20.000 espectadors, més públic que abans de la pandèmia

L’obertura d’una segona sala de projeccions i la coincidència de films d’autor que han trobat la complicitat de l’audiència, com «Alcarràs», «Suro» o «As bestas» empenyen el cinema a les millors dades d’assistència de la darrera dècada.
Sala B del Cinema Truffaut Foto: David Aparició.

El cinema Truffaut de Girona ha tancat l’any amb més de 20.000 espectadors, una xifra que supera els números previs a la pandèmia i que suposa la dada d’assistència més alta de la darrera dècada. L’obertura de la segona sala a la tardor i la coincidència de films d’autor que han trobat la complicitat del públic, com Alcarràs, de Carla Simón, Suro, de Mikel Gurrea o As bestas, de Rodrigo Sorogoyen han empès el Truffaut a registrar una assistència de 20.028 persones, una de les millors dades dels seus 22 anys d’existència.
Les dades del tancament del 2022 representen un creixement del 48% respecte al 2021 (13.517) i un 21% respecte a les dades del 2019 (16.498), el darrer any en què l'exhibició cinematogràfica no es va veure afectada per la covid. De fet, les dades del 2022 són la millor xifra obtinguda pel cinema municipal gestionat pel Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona des de l'any 2013, quan van ser 21.197.
Entre els factors que expliquen l'augment hi ha la progressiva recuperació dels hàbits del públic un cop superada la crisi sanitària i l'obertura d'una segona sala de projeccions, inaugurada al novembre, que ha permès incrementar el nombre de sessions i la varietat, de l'oferta. A més de possibilitar l'acollida d'actes en paral·lel, la segona sala permet allargar els dies de projecció de les pel·lícules, ja que fins llavors calia renovar més sovint la cartellera per incorporar noves estrenes. De fet, en el període comprès entre l'obertura de la segona sala i el 31 de desembre, el nombre d'espectadors ha suposat una quarta part del total acumulat de l'any.
A tot plegat, és clar, cal sumar-hi el fet que el Truffaut s'ha beneficiat de l'excepcional collita de pel·lícules catalanes i espanyoles d'aquest 2022, un cúmul de títols de cinema d'autor que l'espectador ha acollit amb els braços oberts.
I és que la quota de pantalla de cinema fet a l'estat s'ha situat per damunt del 20% enguany.
En aquest sentit, Alcarràs s'ha convertit en la tercera pel·lícula més vista de la història del Truffaut, només per darrere d'Estiu 1993, de la mateixa Simón, i del documental Bicicleta, cullera, poma, mentre que As bestas i Suro s'han situat en el top 15 del més vist en els 22 anys d'existència del cinema municipal.
També han tingut molt bona acollida les dues pel·lícules de directors gironins estrenades després de l'estiu: Pacifiction, d'Albert Serra, i Un año, una noche, d'Isaki Lacuesta, que també s'han situat entre les més vistes de l'any. Pel que fa a les pel·lícules estrangeres, les dues amb més públic han estat La pitjor persona del món, de Joachim Trier, i Aftersun, de Charlotte Wells.
ALBA CARMONA publicat en el Diari de Girona 13.01.2023

Els gironins beneeixen un Truffaut amb dues sales

El cinema supera els 20.000 espectadors, la xifra més alta assolida des del 2013.
La segona sala, inaugurada el 18 de novembre, n’ha estat un dels pilars fonamentals.

 
La Sala B del Cinema Truffaut. Foto: Quim Puig

Es parla molt de la crisi del sector cinematogràfic, degut a la pèrdua d’espectadors progressiva dels darrers anys, sigui pels canvis d’hàbit o la irrupció exponencial de les plataformes com a principal oferta d’oci. Això i que la pandèmia va fer molt mal, no només en el panorama de l’exhibició. Però no tot són males notícies: l’estrena d’Avatar, a finals d’any, ha retornat en massa els espectadors als cines per disfrutar com cal d’una pel·lícula concebuda per a la gran pantalla. I cinemes especialitzats en el cinema d’autor han vist incrementar el seu públic gràcies a èxits que sobrepassen modes, com és el cas d’Alcarràs o As bestas.
Entre aquests hi ha el cinema Truffaut de Girona, que ha presentat un balanç del 2022 que no pot ser més esperançador: ha registrat una assistència de 20.028 espectadors, una de les millors xifres dels seus vint-i-dos anys de vida. Aquesta dada és especialment rellevant perquè li ha permès recuperar amb escreix els nivells prepandèmics, i fins i tot superar-los. En concret, els espectadors del 2022 suposen un creixement del 21% respecte al 2019, el darrer any en què l’exhibició cinematogràfica no va resultar afectada per les restriccions i tancaments provocats per la covid-19. Aquell any els espectadors van ser 16.498. Si ho comparem amb el 2021, l’increment és del 48%, donat que l’any passat el Truffaut va tenir 13.517 espectadors.
Aquests 20.028 espectadors del 2022 són la millor xifra obtinguda pel cinema de titularitat municipal dels darrers deu anys; des del 2013, quan l’assistència va ser de 21.197 espectadors.

La segona sala, clau
I quines són les claus d’aquest èxit? És clar que l’obertura de la segona sala hi té molt a veure. Inaugurada a finals d’any, concretament el 18 de novembre, amb un retard considerable (un any) per temes tècnics i logístics, ha permès incrementar el nombre de sessions i, sobretot com assenyala el responsable de la programació, Francesc Vilallonga, ampliar i variar l’oferta. “A més d’acollir actes paral·lels, la segona sala possibilita esponjar i oferir continuïtat de títols que amb una sola sala havien de sortir més ràpid de cartellera per incorporar noves estrenes. D’aquí que la sala 1, la gran, és la que en surt més beneficiada.
” De fet, en el període comprès entre l’obertura de la segona sala i el 31 de desembre, els 5.000 espectadors registrats han suposat una quarta part del total acumulat l’any 2022.
Guillem Terribas, el president del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, que gestiona la sala, declara que aquestes xifres demostren la necessitat històrica de disposar de la segona sala, com ja estava escrit en el projecte endegat fa més de dues dècades: “Per fi podem ampliar la programació i oferir als espectadors més ventall d’horaris, ja que fins ara ens vèiem obligats a cremar títols que funcionaven, tot sovint programant tres pel·lícules diferents a l’única sala".
 Pel que fa a algunes queixes puntuals per part del públic d’una sala 2 “petita” i “amb problemes de visibilitat” quan està plena, diu que després de la fase de proves s’analitzarà si s’hi poden fer millores. Prefereix destacar que tècnicament és “perfecta, quant a so i pantalla” i que miren d’evitar que la sala, de 70 butaques, s’ompli a vessar. També queda pendent quina utilitat tindrà l’antiga sala A del Modern, pendent de la reforma en la segona fase d’obres.

Uns tanquen i els que sobreviuen es recuperen.

Cinematogràficament, el 2022 ve marcat pel tancament de l’històric Albéniz, un multicine hereu del cinema més gran que ha tingut mai la ciutat de Girona, a punt de complir el centenari. Una pèrdua profunda que ha alterat el mapa de sales d’exhibició de la que per molts anys ha estat una de les ciutats amb la mitjana de sales i espectadors més alta de tot l’Estat.
Actualment només queden dos cinemes en actiu: l’Ocine, entre els barris de Sant Ponç i Fontajau, i el cinema Truffaut, al Barri Vell. És a dir, un a la perifèria i l’altre al centre. Bé, això sense dir que a la veïna Salt també hi ha l’Odeon.
Cap tancament és bona notícia, però és evident que mentre de mica en mica la gent ha començat a tornar a les sales d’exhibició i es recupera l’hàbit d’anar al cinema, la majoria d’espectadors que tenien tendència a anar als Albéniz han recalat als Ocine. També, sobretot a partir de final d’any, amb l’estrena de films com Suro o As bestas, que no els cal la versió original, n’ha sortit beneficiat el Truffaut, sobretot d’aquell públic que vol un cinema a prop.
James Cameron, de qui haurien de posar una estàtua a l’entrada de cada cinema comercial de mig món, ha tornat a portar en massa els espectadors amb la segona entrega d’Avatar, com ja va fer ara fa catorze anys amb l’original i abans amb Titanic. De fet, l’èxit d’aquesta pel·lícula ha provocat un cert tap a la resta de films de la cartellera i que molta gent hagi optat per buscar alternatives a altres llocs, com és el cas del Truffaut, que durant aquestes últimes setmanes ha estat un bullici de gent a moltes sessions. “Hem tingut la sort que ha coincidit amb bones pel·lícules, i poder donar cabuda a títols que no s’estrenarien a cinemes més comercials. Res que no hem fet al llarg dels vint-i-dos anys”, com remarquen Guillem Terribas i Francesc Vilallonga. “És a dir, oferir títols atractius i bones històries, que és el que vol el públic”, afegeixen.
JORDI CAMPS LINNELL, publicat en el Punt Avui 13.01.2023
 

EMILY, full de Sala del Cinema Truffaut de Girona

EMILY Regne Unit, 2022
Direcció: Frances O'Connor
Guió: Frances O'Connor
Intèrprets: Emma Mackey, Adrian Dunbar, Oliver Jackson-Cohen,  
Durada: 130 min
Gènere: drama
Idioma: anglès 
Data estrena:  13/01/2023

SOTA LA PLUJA 
E
mily Brontë, escriptora anglesa (1818 – 1848) que és coneguda per ser l'autora de la famosa novel·la Cims borrascosos, publicada l'any 1847, sota el pseudònim d'Ellis Bell, per raons de l'època en què no era ben vist i difícil de publicar si eres una dona, com en el cas de l'escriptora catalana Caterina Albert, que va publicar aquí entre nosaltres amb el pseudònim de Víctor Català.
La novel·la inicialment va ser mal acollida per la crítica, però més tard, amb el temps, va ser reconeguda com l'anima romàntica de la literatura anglesa i una de les obres més importants de l'època Victoriana.
Cims borrascosos, a part de ser una novel·la que contínuament s'està reeditant, s'ha portat diverses vegades al cinema: Cumbres borrascosas (1939, William Wyler) amb Merle Oberon i Laurence Oliver; Cumbres borrascosas (1992, Peter Kosminsky) amb Juliette Binoche i Ralph Fiennes; Cumbres borrascosas (2011, Andrea Arnold) amb Kaya Scodelario i James Howson. També se n'ha fet sèries de televisió, els anys 1998, 2003 i 2009.
Ara, Frances O'Connor (Anglaterra 1967) una coneguda actriu per pel·lícules com Mansfield Park (1999, Patricia Rozema), Intel·ligència artificial (2001, Steven Spielberg), The Hunter (2011, Daniel Nettheim), entre altres, amb aquesta pel·lícula s'estrena com a directora i guionista, i ens explica molt bé la història d'aquesta escriptora que va morir prematurament de tuberculosis a l'edat de 30 anys. A partir d'algunes referències biogràfiques, la directora fa un retrat de l'època victoriana i una molt bona recreació de la vida i l'ambient de l'escriptora.
Frances O'Connor s'agafa el seu temps, sense presses, mot detallista, cuidant la imatge, l'entorn, el paisatge, els sorolls, la música, les mirades i els desitjos, per explicar la relació d'Emily amb la seva família. Orfe de mare, amb cinc germans, dues germanes es van morir prematurament. En el film, només hi surten les seves dues germanes, la Charlotte i l'Anne i el seu germà Branwell. Les relacions, estrictes amb el seu pare, predicador anglicà en un petit poble anglès i les seves turbulentes relacions amb el jove predicador ajudant del seu pare, són aspectes que anirem vivim juntament amb la protagonista. Viurem les vivències, els desitjos, la repressió, les ganes d'alliberar-se i provocatives del seu germà Branwell, que admira i cuida, tenint-hi una relació variant i de vegades violenta. La relació d'amor- odi i d'admiració mútua, amb la seva germana Charlotte. Els somnis, la solitud i els poemes que no vol que ningú llegeixi. L'èxit de la seva novel·la Cims borrascosos. I la pluja.
Com he dit, és una pel·lícula que té el seu tempo. Tot passa com ha de passar i els personatges estan molt ben interpretats per la jove i prometedora actriu Emma Mackey, en el paper d'Emily; Oliver Jackson-Cohen, que interpreta a William, el jove predicador; Fionn Whitehead, en el rol de Branwell, el germà d'Emily..., per ressaltar alguns dels personatges que porten el pes del film.
Emily, el film de Frances O'Connor, ens explica una història del segle XIX, però amb sentiment contemporani. Aquesta és la seva grandesa.
Guillem Terribas Roca, Col·lectiu Critics de Cinema de Girona