La 22 ha viscut tantes històries que seria impossible explicar-les totes. Roberto Bolaño hi va presentar un dels seus llibres, quan encara no era el mite que seria després. A YouTube sobreviuen els vídeos d’aquella tarda, amb Javier Cercas al seu costat. De vegades és en Guillem Terribas qui en rescata alguna anècdota; d’altres, és el cinema qui el recorda a ell. A Soldados de Salamina hi apareix en un breu cameo: un gest del director David Trueba, que va voler rodar una escena a l’interior de la llibreria.
Hi vaig començar a anar poc després d’arribar a la ciutat, el 2001. Un jove Jordi Gispert, acabat d’incorporar, em recomanava llibres amb entusiasme. El mateix feia en Guillem Terribas, l’alma mater de la llibreria. Gispert en prendria més tard el relleu, però dir que Terribas s’ha allunyat seria incorrecte: sempre hi és, conversant amb autors, lectors o revisant títols.
La 22 té un fons impressionant, i quan s’hi va incorporar la Llibreria Geli, aquell fons va créixer de manera exponencial. Gispert admet que li dol no poder mostrar tot el que conté l’estoc. Amb el temps, la llibreria també s’ha expandit en projectes: el Premi Casero, els clubs de lectura, l’Espai 22...
 |
| Matias i la seva filla. |
Terribas continua penjant fotos de persones (escriptors, lectors, o qualsevol que hi passi) al banc que hi ha just al davant. El banc on algú havia editat Forrest Gump per compartir-lo a les xarxes. Des d’aleshores, molts dels qui passen pel carrer Hortes es fan una foto amb la llibreria al fons, com es fa amb qualsevol icona urbana. La llibreria s’ha convertit en un marc reconeixible de la ciutat de Girona. Demà, com cada any, explica Jordi Gispert, s’obrirà una ampolla de cava. Un gest senzill que parla de continuïtat. La seva importància rau en el quotidià: el llibreter que recomana un títol, el lector que s’atura davant d’un prestatge. I el miler de presentacions que s’han fet al llarg de la seva història.
Quan li pregunten pel secret de l’èxit, Terribas respon que va ser gràcies a les presentacions i al vincle entre lectors i escriptors. En part és cert. Però potser el veritable secret n’és un altre: que Terribas, Gispert -i tota la 22- han viscut la llibreria com una aventura, i han aconseguit una cosa més difícil que vendre llibres: contagiar aquesta aventura a tots els qui en travessen la porta.
Matías Crowder Publicat en el Diari de Girona 19.10.2025
