Els analistes tenen feina per esbrinar i explicar què passarà amb l’alcaldia de Girona. Amb la convocatòria d’eleccions espanyoles, la cosa dels pactes s’ha fet encara més complexa, perquè algunes enteses en consells comarcals o diputacions es miraran amb lupa. Pedro Sánchez ha cregut que la millor manera d’estalviar-se el desgast de la derrota, en vista de la pujada inqüestionable del PP i Vox, és tornar a jugar la carta d’“O amb mi o a les mans de la ultradreta”. Allò de la baraka que diuen que té.
A Girona, Sílvia Paneque o Lluc Salellas. El PSC ha
estat el partit més votat i, fins ara, a Girona, sempre ha governat el més
votat. En Lluc reivindica que ell és el canvi. Li caldrà un pacte (amb ERC?)
i que alguna altra formació li permeti ser escollit (Junts?). Hi ha més combinacions,
que no sumen, o la de la suma dels dos partits amb més vots, que ara mateix no
veig per cap cantó, ni tan sols partint-se el mandat. Curiosament, Junts
hi té molt a dir.
El que molts es pregunten, però, és on ha anat a
parar el que es defineix com a nadalisme. A Joaquim Nadal el van votar i va
guanyar i va governar Girona durant sis mandats: 1979, 1983, 1987, 1991, 1995
i 1999. I si no hagués plegat, ves a saber... Va deixar l’alcaldia de Girona
en mans d’Anna Pagans a principis del 2002. Va ser totpoderós conseller
amb Maragall i Montilla. I després va fer una retirada del primer pla de
la política, però sempre omnipresent en qualsevol qüestió. Mai va deixar
de publicar llibres i de tenir lligam amb la universitat, on es va jubilar
fa poc més de vuit mesos.
Per a molts va ser una sorpresa que acceptés ser conseller
del govern d’Aragonès. Per a mi, no. Però això té peatges, i donar suport a
Quim Ayats, cap de llista d’ERC a les municipals, en va ser un. No ha anat bé
i ERC ha perdut un regidor, perquè aquestes eleccions també, i sobretot,
cal llegir-les en clau nacional.
On són els nadalistes?, es pregunta molta gent. Gent que votava Nadal s’ha quedat a casa o ha votat fins i tot Junts o Ribas. Ha votat al PSC. I són a Guanyem. En l’acte de final de campanya del PSC al Municipal hi havia la guàrdia pretoriana del Nadal alcalde: Pep Quintanas, Manel Nadal, Francesc Lloveras, Miquel Fañanàs, Francesc Francisco, Joan Pallàs... Els altres són a Guanyem. Allà on hi ha fills de regidors nadalistes com Lluc Salellas i Laia Pèlach. I el dissenyador i home important de la campanya de Guanyem és Martí Nadal, nebot d’en Quim. A Guanyem li han donat suport nadalistes de pedra picada: Guillem Terribas, Mon Marquès, Anna Pagans, Amàlia Barbero, Pere Albertí, Pep Gómez, Josep Maria Fonalleras, Victòria Saget, Quim Curbet, Anna Nadal...
Per tant, a la pregunta d’on és el nadalisme, la resposta
és clara: arreu. Lluís Bosch Martí va publicar al Diari de Girona un
article, “28-M. Guanya Quim Nadal”. Doncs, mira, en certa manera, el nadalisme
sí que ha guanyat: el PSC i Guanyem. L’ombra d’en Quim és allargada i el
mateix Bosch Martí el qualificava de Tayllerand o Fouché. M’imagino en
Quim, entusiasmat, mirant-s’ho des d’una talaia amb el somriure a la cara.
“Nadal soc jo”, deu dir, “i el nadalisme no té sentit sense mi”.
Jordi Grau Publicat a "Mirades" el Punt/Avui Juny 2023
