DEMÀ SERÀ UN ALTRE DIA / Guillem Terribas Roca.
* Aquest bloc pretén ser un lloc per opinar sobre llibres, cinema, teatre, pintura,…
Està obert a tot tipus de pensament civilitzat.
Guillem Terribas ha estat durant molts anys, una de les figures culturals més destacades de la nostra zona. Va ser un dels socis fundadors i la cara visible de la Llibreria 22 de Girona, un negoci que va néixer l’any 78 una mica per casualitat. A les acaballes de la Transició, aquell espai volia ser un lloc d’utopies... de presentacions de llibres, de tertúlies culturals, de xerrades, de premis literaris... un centre DE cultura, d’entreteniment i d’humanisme camuflat només, de llibreria.
Però on era l’origen d’un esperit així? Potser ens podríem imaginar un jovenet Guillem Terribas inquiet i devorador de llibres... però... NO. El seu somni de joventut en realitat, era el de ser actor de cinema, la seva veritable passió. Durant anys, va fer d’actor amateur a la companyia “El Talleret de Salt”, embrió de Bitó Produccions que avui és l’ànima del Festival Temporada Alta. Però amb el cinema i el teatre no n’hi havia prou i passant també molt a prop de la pintura, al final el seu món (professional), va ser el de la literatura. I és que ell mateix s’autodefineix com un “xafarder cultural” una persona curiosa i inquieta que tal com el va definir l’escriptor Vicent Pagès i Jordà, “és d’aquells que diu i fa”.
La relació de Terribas amb Palafrugell ve de lluny. Ja als anys 70 va tenir un amor suís al Canadell, com aquell que forces anys abans hi havia tingut Josep Pla... però en realitat, no hi desembarca de manera més freqüent fins fa una dècada quan comença a passar els estius al Port Pelegrí. En aquest cas, també ens podríem imaginar un Guillem Terribas relaxat i tranquil mirant el mar i escoltant les gavines, però... tampoc. Ni quan hi venia de vacances ni ara, que ja està jubilat, pot parar quiet, i des de fa un temps que munta converses literàries a hotels de Calella, juntament amb l’Associació de Veïns i Amics.
L’agenda d’en Guillem és plena de noms actuals de les lletres catalanes que ell ha estirat cap aquí per fer presentacions... : Maria Mercè Roca, Narcís Comadira, Rafel Nadal, Xavier Bosch, Eva Piquer... de forma altruista i generosa, en Guillem s’ha convertit un activista cultural més de casa nostra. Un esperit lliure que respira i desperta cultura arreu on passa; que vol promou i fomentar l’hàbit per la lectura en una vila, un poble, que viu inevitablement vinculat al món de les lletres gràcies a Josep Pla; que, a més, compta amb una de les biblioteques més dinàmiques i actives de la comarca però que, de forma inexplicable, des d’aquest 2022, ja no té cap llibreria.
De mena xafarder i curiós avui en Guillem segur que ens farà reflexionar sobre el perquè passen coses com aquestes a casa nostra. I és que quan tenim les noticies tant ben enllaçades i recopilades una darrera l’altra en un almanac com és el Crònica, el que cal després és posar-hi interrogants i preguntar-nos el “perquè de tot plegat”. Ens hi ajudes Guillem?
Carmina Hereu 18.12.2022
L’acte se celebrarà al Teatre Municipal de Palafrugell per recordar l’acció dels palafrugellencs i palafrugellenques.
Aquest diumenge, 18 de desembre a les 19 hores se celebrarà la presentació de l’anuari Crònica d’un any 2022 i el lliurament dels Premis Peix Fregit al Teatre Municipal de Palafrugell. La presentació de l’anuari anirà a càrrec del llibreter i activista cultural Guillem Terribas.
El premi Peix Fregit serà per a Josep M. Soler i Prats, mestre jubilat, dinamitzador social i cultural, i president de la Fundació Josep Pallach. I en el cas del Peix Fregit a títol pòstum es recordarà a Miquel Ros Saballs (1942-2016), qui fou dibuixant i caricaturista. Les seves obres es poden veure a l’Arxiu Municipal. Ho destaca Paco Dalmau.
Pel que fa als Palafrugellencs de l’any, els guardons seran per Anna Aguiló Miquel, exdirectora de la Fundació Josep Pla i membre del patronat de l’entitat; Jordi Safont Moreno, membre de l’entitat solidària Amb les Teves Mans; Anna Ferrer Segura, mestre i cantant, autora de l’àlbum Crit a la Vida; Pere Àlvaro Ruiz, dissenyador gràfic i guanyador de diversos premis Laus; Josep Massa Roura, referent de l’esport palafrugellenc de l’últim mig segle; Àlex Amorós Roca, membre de l’equip del Radikal Swim i organitzador de l’Oncoswim; Pere de Prada Jaén, membre de l’Associació d’Amics de la Vela Llatina de Calella; Quim Casellas Grassot, xef i autor del llibre La mar de bé; Santi Deulofeu Martos, mestre i president del Grup de Pesca Esportiva de Palafrugell; Alba Casadellà i Josep Maria Farfan, directors del Festival Swim Out Costa Brava; i Mar Casariego Córdoba, capitana de l’organització conservacionista Sea Shepherd Global.
El film d'Albert Serra ha empatat amb «Drive my car» al capdavant de la tria del Col·lectiu de Crítics de Girona.
Presentació de Pacifiction en el Cinema Truffaut. Setembre 2022. Foto: Marc Martí
Pacifiction d'Albert Serra és segons la crítica gironina la millor pel·lícula estrenada aquest any que deixem enrere. Ovacionada en la seva estrena al festival de Canes, escollida com el millor film del 2022 per la prestigiosa revista Cahiers du Cinéma i mereixedora del premi Louis Delluc a la pel·lícula de l'any que atorga la crítica francesa, convertint Albert Serra en l'únic director de l'Estat que ha rebut un reconeixement així, la darrera producció del banyolí suma encara un nou guardó: el del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.
Un any més, i ja en van 33, els crítics gironins tanquen l'any amb la selecció de les millors pel·lícules estrenades als cinemes de Girona aquesta temporada. Per tercera vegada -les altres dues van ser el 1993 i el 2012- s'ha produït un empat al capdavant de la llista: Pacifiction ha obtingut 55 punts, els mateixos que la guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula internacional, Drive my car, del
japonès Ryusuke Hamaguchi.
Serra és el primer director de l'Estat que aconsegueix el premi, que des que es van crear el 1990, sempre han rebut directors internacionals. Durant aquestes tres dècades, el rècord de guardons el té Clint Eastwood, amb quatre, seguit per David Lynch, els germans Coen i Richard Linklater amb dos
guardons cadascun. L'any passat, la guanyadora va ser Nomadland, de Chloe Zhao, que també es va acabar imposant als Oscars.
L'entrega, el 7 de gener
El lliurament dels premis està previst el 7 de gener a les 8 del vespre al cinema Truffaut de Girona. Albert Serra ja ha confirmat la seva assistència a l'acte, que inclourà una projecció especial de Pacifiction. Pel que fa a l'altra guanyadora, Drive my car, també se'n farà un nou passi al Truffaut la primera quinzena de gener, en una
data encara per determinar.
Per darrere de Pacifiction i Drive my car, completa el podi d'aquest any As bestas, dirigida per Rodrigo Sorogoyen, que ha rebut 33 punts per part dels crítics gironins, deu més que el següent títol del rànquing, La pitjor persona del món, de Joachin Trier (23 punts). Una altra pel·lícula catalana, Alcarràs de Carla Simón, s'ha situat amb 22 punts en cinquena posició.
Completen el top 10: Què veiem quan mirem
al cel? del georgià Alexandre Koberidze, amb 21 punts; Crimes of the future de David Cronenberg, amb 20; Close de Lukas Dhont i Aftersun de Charlotte Wells, totes dues amb 18, i Mantícora de Carlos Vermut amb 17.
Aquest any han votat Àngel Quintana, Guillem Terribas, Ingrid Guardiola, Jordi Camps, Anna Bayó, Daniel Pérez Pàmies, Imma Merino i Paco Vilallonga. Cadascun ha votat les que considera deu millors pel·lícules de l'any en ordre descendent de 10 a 1 punt.
Alba Carmona, Diari de Girona 29.12.2022
Els crítics gironins trien ‘Pacifiction’ com a millor film
Albert Serra assistirà a l’acte de lliurament dels premis, que tindrà lloc al Truffaut el dissabte 7 de gener 2023.
X. CASTILLÓN-GIRONA
El Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona ha triat Pacifiction, del realitzador banyolí Albert Serra, com a millor pel·lícula estrenada als cinemes de Girona durant el 2022, un guardó que el film de Serra comparteix ex-aequo amb Drive my car, del japonès Ryusuke Hamaguchi, que va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula internacional. (segueix... https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2236224-els-critics-gironins-trien-pacifiction-com-a-millor-film.html )
Joan Maragall va escriure que el Nadal és la festa de l’hivern, de la nit, però també del misteri. Per bé que el seu origen és religiós, ja que el cristianisme commemora el naixement de Jesucrist a Betlem, no és menys cert que s’ha convertit en una festivitat global.
I 2022 anys després, el Nadal constitueix un estat d’ànim col·lectiu, en què emergeixen valors humanístics. Tot un president dels Estats Units com Calvin Coolidge va proclamar fa un segle que el Nadal no és un moment ni una estació, sinó un estat de la ment.
A Girona han convertit en tradició que cada 22 de desembre, a les portes de la Nit de Nadal, el cinema Truffaut passi la pel·lícula Que bonic que és viure, de Frank Capra, en versió subtitulada. L’entrada és gratuïta, però s’accepta una donació a Càritas.
El cinema s’omple de gom a gom per tornar a veure l’emotiva història de George ( James Stewart), que ha renunciat als seus somnis per sentit de la responsabilitat i decideix suïcidar-se la nit del 24 de desembre. El salvarà el seu àngel de la guarda, que li mostra quantes persones han sobreviscut gràcies a la seva ajuda i com seria la vida del poble si ell no hagués existit.
El cinema Truffaut de Girona ha convertit en tradició projectar ‘Que bonic que és viure’
Per cert, Capra projectava la pel·lícula a la seva família cada Nadal perquè no oblidessin que el més important de la vida és la generositat, la solidaritat i l’amistat. “Ningú no és un fracàs si té amics”, diu l’àngel Clarence (Henry Travers) a la cinta.
Tot i això, hi ha qui aquestes festes ha oblidat el significat del Nadal. Sorprèn que la Mesa del Parlament hagi decidit no posar un pessebre per no ofendre ningú o que el Tribunal Administratiu de Montpeller hagi obligat l’alcalde de Perpinyà a retirar el seu pessebre del consistori en nom de la laïcitat, protegida per la llei. Aquestes decisions s’assemblen per absurdes a la del colombià que ha decidit posar l’avet nadalenc cap per avall per lluir-lo a TikTok. I és que hi ha gent que ha perdut la noció del que és el dret i el revés. El més dolent és que sovint les seves decisions afecten les nostres vides. I no és el cas del noi de Medellín, que només volia uns segons de glòria i uns milers de likes.
