dijous, 23 de gener de 2020

EL "GLÒRIA", el seu pas per Girona



Les tempestes d'aigua, vent i neu dels dies 20, 21, 22 i 23 de gener de 2020, tenen un nom "Glòria". Tot Catalunya va patir embestida ferotge d'aquesta tempesta. Son imatges recollides a Girona Capital. Guillem Terribas.

dimecres, 8 de gener de 2020

Premi Nadal / Josep pla 2020: Pòquer de polítiques, parella d’autores

La vetllada del Pla i el Nadal reuneix la vida literària barcelonina.

Anna Mir, premi Nadal amb "Mapa de los afectos" i Laia Aguilar
Premi Josep Pla amb  "Pluja d'estels".
Teresa Pàmies, Maria Àngels Anglada, Olga Xirinacs, Maria Mercè Roca, Carme Riera, Isabel Olesti, Empar Moliner, Eva Piquer i Llucia Ramis. Són les escriptores guanyadores del premi Josep Pla. Carmen Laforet, Elena Quiroga, Dolores Medio, Lluïsa Forrellad, Carmen Martín Gaite, Ana María Matute, Carmen Gómez, Rosa Regàs, Lucía Etxebarria, Angela Vallvey, Maruja Torres, Clara Sánchez, Alicia Giménez Barlett, Carmen Amoraga i Care Santos. Són les guanyadores del premi Nadal. A priori, refiant-me d’una suposada bona memòria, pensava que mai s’havia donat el doblet de dues guanyadores la nit del dia de Reis a l’hotel Palace. M’equivocava. Tres vegades, s’ha produït. L’any 1994, Carme Riera i Rosa Regàs. L’any 2002, Eva Piquer i Ángela Vallvey. I l’any 2010, Llucia Ramis i Alicia Giménez Barlett. Qui sap si aquesta nit...
En els premis literaris els polítics acostumen a deixar-s’hi veure. M’expliquen que aquesta nit la classe política tindrà una alta representació femenina: Ada Colau, Mariàngela Vilallonga, Núria Marín i Teresa Cunillera. Si venen totes quatre serà un pòquer bastant insuperable. Sento que a Pere Gimferrer li xiuxiuegen el menú de la nit: “Hi haurà peix”. “Ah, sí? Quin peix?” “Serà calent, no pateixis. I per postres hi ha poma”. A la taula de periodistes algú farà una observació: “Aquest menú sembla del 1954”. Ho diu en positiu, que consti en acta.
Veig Núria Marín, primera carta del pòquer. Joaquim Nadal, Miquel de Palol, David Cirici, Sebastià Alzamora, Martí Gironell, Gerard Quintana, Carme Riera, Víctor Amela, Enric Calpena, Isona Passola, Hèctor Bofill, Jenn Díaz, Eva Piquer, Ada Castells, Alicia Kopf, Paula Bonet... L’abric de pells del comte de Sert em deixa estabornit. Guillem Terribas i Lluís Morral, dos llibreters amics que arriben junts. Veig la consellera de Cultura, segona carta confirmada. M’expliquen que Care Santos acaba d’explicar un
acudit. Això és un home que entra en una llibreria i demana que li recomanin alguna bona novel·la d’Ernest Hemingway. “Tenim El vell i el mar ”. “Ah, doncs doni’m El mar, sisplau”.
El gran Pepe Ribas conversa amb els no menys grans Javier Aparicio i Álvaro Colomer. “Espero que el nou ministre de Cultura estigui a l’altura. De moment ja ens n’han encolomat un d’Universitats que deunidó...” Es refereixen a Manuel Castells i entenc que no és sant de la seva devoció. De reüll veig que Teresa Cunillera ja ha arribat. Només en falta una. Joan Safont m’explica que, gràcies a uns diaris ocults, fa poc ha descobert que la seva tieta era una fidelíssima de Bocaccio. És bonic descobrir les vides ocultes dels que crèiem conèixer bé. Les novel·les n’estan plenes, d’aquesta mena d’històries.
Just abans d’entrar a sopar detecto el periodista que és famós per guardar-se ametlles, cacauets i patates fregides a les butxaques en tots els refrigeris i vernissatges a què assisteix, que no són pocs. Artur Mas i la seva dona també són ja al pis de baix, on hi ha el bar, aquell reservat del vell Ritz que per anys que passin sempre em crida l’atenció. La Cèlia, la fotògrafa del diari, em dona l’avís definitiu, l’alcaldessa Colau ja és a l’hotel. Pòquer completat. Aquestes festes han sigut mogudes per a Colau. “Doncs a mi m’agrada molt el que va escriure sobre la seva operació, el masclisme imperant i tanta inhumanitat”. És una editora qui m’ho confessa i, secretament, no puc estar-hi més d’acord. Ja està tothom assegut. Em diuen a cau d’orella que potser aquest any els dos guardons també tinguin “accent femení”. “Què és això de l’accent femení? Això sona fatal, tu!”, diu una membre de la conversa. Doncs sí, sona fatal. Allò de la literatura femenina ja ho tenim més que superat, oi?
TONI VALL diari Ara 07.01.2020

“Paràsits”, millor film estrenat a Girona EL 2019 segons el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.


Paràsits” , dirigida pel sud-coreà Bong Joon-Ho i avalada amb la Palma d’Or del festival
de Canes, és la millor pel·lícula estrenada l’any 2019 a Girona a parer del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona que gestiona i programa el cinema Truffaut. El film, una faula tremenda sobre la divisió social en classes i la lluita per la supervivència, va rebre 45 dels 70 vots possibles en una votació en què hi van participar set membres del col·lectiu: Anna Bayó, Jordi Camps Linell, Íngrid Guardiola, Imma Merino, Àngel Quintana, Paco Vilallonga i Guillem Terribas.
“Once upon a Time in Hollywood”, amb la qual Quentin Tarantino evoca el Hollywood del final dels anys seixanta, va ser la segona pel·lícula més valorada amb 39 vots mentre que la sensibilitat amb la qual la francesa Celine Sciamma mostra la relació amorosa entre una pintora i la seva model a “Portrait d’une jeune fille en feu” va
ser reconeguda amb 36 vots i, per tant, ocupa el tercer lloc de la llista. Més enrere i, sense gaires vots de diferència entre elles, consten les pel·lícules “An Elephant Sitting still” (26), òpera prima sobre la Xina actual d’un jove cineasta, Hu Bo, que va suïcidar-se després de rodar-la; “The Marriage Story” (24), una producció de Netflix dirigida per Noah Baumbach, que hi aborda el dolor d’una separació; “Le livre d’image” (24), l’assaig fílmic amb el qual Jean-Luc Godard reflexiona sobre el món a partir d’una diversitat d’imatges pre-existents;  “Joker” (21), l’aproximació psicològica de Todd Phillips i l’actor Joaquin Phoenix al cèlebre antagonista de Batman, i “Il traditore” (21), amb la qual el gran Marco Bellocchio fa una reconstrucció poderosa del macrojudici de l’any 1992 contra la màfia siciliana que va ser instruït pel jutge Falcone a partir de la delació de Tomasso Buscetta. Amb 13 punts va quedar el film de nacionalitat Noruega   "Utoya 22.Juli"  de Eric
Poppe i en el número 10 amb 8 punts "Midsommar" pel·lícula d'America del Nord del 2019 i dirigida per Ari Aster.
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. 03.01.2020.
LA MEVA VOTACIÓ:

GUILLEM TERRIBAS
01.DIAS DE LLUVIA EN NOVA YORK
02. UN AMOR IMPOSIBLE
03. RETRATO DE UNA MUJER EN LLAMAS
04. JOCKER
05. LOS HERMANOS SISTER
06. ÉRASE UNA VE EN HOLLYWOOD
07. MULA
08. LA HIJA DE UN LADRON
09. PARÁSITOS
10. HISTORIA DE UN MATRIMONIO


* Va de menys a més. Historia de un matrimonio es la més valorada,


dimarts, 7 de gener de 2020

Full de Sala Cinema Truffaut CURIOSA

CURIOSA 
França, 2019
Direcció: Lou Jeunet
Intèrprets: Noémie Merlant, Niels Schneider, Benjamin Lavernhe,
Gènere: Drama
Durada: 107 m.
Idioma: Francès (VOSE) 

Jocs prohibits

ECinema Truffaut inicia l’any amb una pel·lícula francesa, que acompanyarà en la programació que us estem oferim, la també pel·lícula francesa Retrato de una mujer en llamas, que curiosament totes dues parlen de l’alliberament de la dona i, totes dues, estan interpretades per l’actriu francesa Noèmie Merlant. També, totes dues estan dirigides per directores franceses.
Curiosa, es el primer llargmetratge (fins ara havia dirigit i escrit TVmovie) de la cineasta i guionista francesa Lou Jeunet i ens explica la història de l’escriptora francesa Marie de Régnier (20.12.1875 / 06.02.1963) filla del poeta cubà José M. de Heredia. Això va propiciar que, ja de molt jove, tingués contacte i relacions amb escriptors com Paul Valéry o Pierre Louys. Marie Régnier va ser una poetessa i novel·lista considerada de les més dotades de la seva època. L’any 1918 va rebre el Gran Prix de literàture de l’Académie Françoise i el 1958 Gran Prix de Poesia. La seva vida privada va ser molt tumultuosa, confusa i escandalosa en aquells moments (i en els actuals, encara ho seria en segons quins ambients). Es va casar amb el poeta Henri de Régnier i van tenir un fill a qui li van posar el nom de Pierre. Es diu que aquest fill era fruit de la relació que va tenir amb l’escriptor Pierre Louys. De Pierre Louys, recordem que va néixer a Gant (Bèlgica) el 1870 i va morir a Paris l’any 1925, on havia viscut pràcticament tota la vida. Escriptor i poeta entusiasta de l’erotisme i del cos femení, Louys va publicar diversos llibres de temàtica eròtica com “Astarte” (1896). L’any 1884 va publicar una col·lecció eròtica de 142 cançons titulada “les cançons de Bilitis”, de la qual l’any 1977 el fotògraf David Hamilton en va fer una pel·lícula. El 1896 va publicar Aphrodite, que també es va portar al cinema l’any 1982 per Robert Fuest. De totes maneres la seva novel·la més coneguda la va publicar l’any 1898 amb el títol de La femme et le panten, que s’ha portat diverses vegades al cinema, essent les versions més conegudes les realitzades l’any 1959 per Julien Duvivier i interpretada per la Brigitte Bardot; la de l’any 1935 dirigida per Josep Von Sternberg amb el títol de “The devil is a Woman” amb la Marlene Dietrich i encara l’any 1977 Luis Buñuel en va fer una altra versió amb el títol de Cet obscur objet du désir, amb Angela Molina i Carole Bouquet. Pierre Louys era un gran amant de la fotografia i té un llibre anomenat Ouvre Erotique, que surt referenciat a la pel·lícula.
De fet Curiosa, amb guió de la mateixa directora, s’inspira en la relació entre Marie (molt ben interpretada per Noémie Merlant) i Pierre Louys (amb una interpretació impecable de Niels Schneider). Una relació complicada protagonitzada pel desig i el sexe. Un relació d’amor foll i d’adulteri. D’amants i desamats.
El film narra la relació de Marie i el seu marit Henri de Régnier, amb qui es va casar per imposició i interessos econòmics de la seva mare i al que mai va estimar. El seu gran amor es el poeta escriptor Pierre Louys, un seductor que gaudeix de la vida, de les dones i de la fotografia. Tenen una relació on el cos, el desig i les imatges protagonitzaran tota la seva existència. Viuran per estimar-se i observar-se. Pierre fotografiarà a la Marie de totes les maneres possibles. Totes les posicions i formes del seu cos. Al igual que va fer amb altres dones amb les que Pierre havia mantingut relacions, el poeta guarda en àlbums totes les fotografies.
La pel·lícula també es un cant a l’alliberació del sexe, de les bones “costums” i de trencament amb la hipocresia. És una nova manera de viure i de veure la vida. És la bellesa dels cossos. La curiositat de noves maneres d’experimentar amb el sexe.
Guillem Terribas
Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

dimecres, 1 de gener de 2020

PETONS 2019, II Part. Segona versió



Resum dels petons que cada matí son penjats al "face" desitjant Bon dia al personal. Segona part del 2019. Del 1 de juliol al 31 de desembre. Continuarà durant el 2020.. Segona versió, ara amb la cançó de L.E. Aute "Quiereme".