 |
| La Primavera. Foto: Aniol Costa-Pau |
La mestre i activista Pilar Pellicer i Parals, una de les persones més estimades de l’Escala, va morir ahir als 89 anys per culpa d’un ictus, segons ha confirmat la família. El 2023 va fer el pregó de la Festa Major en reconeixement a la seva trajectòria i el 2010 l’Ajuntament va donar el seu nom al concurs literari creat per fomentar l’estudi i la recerca.
Va ser una persona també vinculada a El Punt Avui gràcies a les seves aportacions a la secció El lector escriu. El 2023, de fet, va reunir en un llibre autoeditat les 141 cartes enviades a aquest diari, entre el 1999 i el 2022, en el llibre Una lectora que escriu. El 2010 ja havia publicat una obra autobiogràfica Temps de primavera. Memòries d’una mestra, que li va presentar el catedràtic Salamó Marquès i l’alcalde Estanis Puig.
Va ser una mestre que va deixar petjada sobretot a l’escola pública de l’Escala, on s’hi va estar durant 22 anys, els set darrers com a directora. Va ser una dona compromesa amb el país, la llengua i la cultura. Es va jubilar als seixanta anys, però no va parar mai d’escriure i col·laborar en mitjans com L’Escalenc i l’Hora Nova. Havia acabat Magisteri el 1956 i després va exercir en escoles a Tiana, Montiró, Palafrugell, Rupià i Viladamat.
 |
| La Primavera, amb en Guillem i en Jordi Grau. Foto de la familia. |
La Pilar, que havia estat batejada com a Primavera, era la filla de Jaume Pellicer i Lleonart, escalenc, i de Maria Parals Serra, nascuda a Sobrestany, a Torrella de Montgrí, els dos nascuts el 1914. Durant la Guerra Civil el pare va ser un militant republicà per convicció. Va lluitar en el temut front d’Aragó i amb l’avenç dels feixistes va marxar a l’exili, al camp de concentració d’Agde, on va fer de barber. El 1944 el van traslladar al camp de concentració de Dachau però no hi va arribar perquè va morir d’asfíxia. La mare, una vídua jove, va haver de treballar en un bar, fent dinars en cases particulars i fins i tot de llevadora.
Tot i les dificultats d’aquell temps, La Pilar va insistir en estudiar, tot i que va haver de fer els dos primers cursos per lliure abans d’estudiar a Girona. A l’escola molts alumnes la recorden sempre amb la seva bata blanca, els seus dibuixos a la pissarra i una cal·ligrafia d’artista.
Lluís Simon, publicat en el PuntAvui 03.02.2025
* Extraordinària dona, la Primavera / Pilar. Era delicada, intel·ligent, bona parladora, agraïda, amb un català perfecta (coma a bona mestre) li agradava la vida i compartir-la. Tenia una gran debilitat en donar la seva opinió a través de les cartes als diaris, sempre molt respectuosa. I un fet extraordinari, guardar retalls de premsa de gent que apreciava. Em sento molt orgullós de ser un d'aquets privilegiats. Trobaré a faltar aquelles bosses, d'algun supermercat, plenes de retalls de premsa que parlaven de mi recollits en un o dos anys. Adeu estimada Primavera, trobarem a faltar el teu somriure i la teva gràcia i manera de viure.
GTR
La Pilar/Primavera amb en Mon Marquès a la Llibreria 22
durant la presentació del seu llibre "Temps de Primavera"
Foto: Arxiu GTR
