Demà serà un altre dia.

dissabte, 11 de març de 2023

L’opera del Metropolitan de Nova York, al Truffaut

El Metrpolitan N.Y. 
L
es transmissions del temple de l’opera mundial es podran seguir en directe, gràcies a l’acord subcrit amb la cadena Yelmo Cines Es debut serà el 18 de març amb ’Lohengrin’ de Wagner i aquesta temporada se n’oferiran sis. El cinema Truffaut de Girona ha anunciat avui que ha arribat a un acord amb l’opera nord-americana Metropolitan (MET) i amb l’empresa Yelmo Cines per oferir en directe la programació operística. Fins ara, a Catalunya les òperes del MET només es podien veure a Barcelona en alguns cinemes de Yelmo, i ara arribaran també a Girona en exclusiva al Cinema Truffaut. A més, el cinema municipal serà un dels pocs a tot l’Estat que retransmetrà les òperes del MET fora de la cadena Yelmo, que en té l’explotació en règim d’exclusivitat. La programació d’òpera del Truffaut es farà íntegrament i sempre en directe a la sala 1 del cinema, les entrades tindran un preu de 15 euros i s’oferirà la possibilitat de comprar-les de forma anticipada amb reserva de seient numerat. Els horaris de les representacions oscil·laran entre les 5 de la tarda - en el cas de Lohengrin i les 7 de la tarda que serà l’horari habitual per la majoria d’òperes.
Tot i que l’acord amb el MET i Yelmo Cines és pel que resta de temporada 2022-23, la intenció del Cinema Truffaut és que tingui continuïtat la temporada 2023-24 i que esconsolidi una programació d’òpera estable al cinema municipal. Les òperes del MET es retransmeten en alta definició i amb una cuidadíssima realització d’imatge i so, per convertir les projeccions a les sales de cinema d’arreu del món en una experiència prèmium pels espectadors.
La temporada d’òpera 2022-23 que oferirà el Cinema Truffaut la composen sis òperes. A més de Lohengrin, es podran veure Falstaff, de Giuseppe Verdi (1 d’abril), amb direcció escènica de Robert Carsen, que també signa la direcció de El cavaller de la rosa, de Richard Strauss (15 d’abril). La programació seguirà amb Champion, una singular òpera contemporània a ritme de jazz de Terence Blanchard (29 d’abril), per acabar amb dues de les grans òperes de Wolfgang A. Mozart: Do0n Giovanni” (20 de maig), que suposa el debut al MET del gran director teatral Ivo Van Hove i La flauta màgica (3 de juny).
JOAN PUNTI 10.03.2023 Publicat en el Punt Avui

diumenge, 5 de març de 2023

Soc de Salt, i que?

F
a molts anys, vaig anar a la Festa Literària de Santa Llucia a Tortosa. Hi anava com enviat de Radiocadena i Ràdio 4, per retransmetre en directa el lliurament dels Premis Sant Jordi de Novel·la, el Carles Riba de poesia,... entre altres. Era l’any que l’historiador Ernest Lluch s’estrenava com a Ministre de sanitat en el nou govern socialista.Ernest Lluch, hi era com a membre del jurat d’ un Premi d’assaig i no com a ministre. També hi havia el Honorable President Pujol. L’Ernest Lluch, abans de ocupar el seu seient em va veure i em va venir a saludar. El tècnic de Ràdio 4, al veure la bona relació amb el Ministre Lluch em va dir que l’entrevistes. D’aquesta manera vaig ser el primer “periodista” que en una emissora catalana va entrevistar el flamant nou ministre de Sanitat. El tècnic de Ràdio 4 animat pels meus coneixements i amistats em va demanar si també coneixia i tenia bon rotllo amb el President Pujol. Li vaig dir que no, que amb el Honorable només el coneixia com la majoria dels catalans. Però ell, el tècnic va insistir perquè fos els primer en entrevistar-lo i que anés a la taula del President. I així ho vaig fer. Li vaig demanar al Molt Honorable Jordi Pujol si em podia respondre a unes preguntes. Aquest em va mirar i em va dir: Vostè, per l’accent, es de Girona!. No... sóc de Salt, - li vaig contestar. Llavors el President Pujol em va dir: Ah! de Salt, doncs mira per on, aquest matí he signat el decret d’independència del poble de Salt.
D’aquesta manera vaig assabentar-me que havíem recuperat el nostre poble de Salt.
La tossudesa de la gent de Salt, va fer possible recuperar la independència. La de tornar a ser un poble i prendre les nostres decisions. La del poder equivocar-nos o de fer les coses a la nostra manera.
Van ser uns anys de compartir amb associacions esportives, culturals, socials una mateixa idea. De treballar junts capitanejats per una activa Associació de Veïns, que agrupava gent de diverses tendències i ideologies polítiques.
S’ha de dir, que l’arribada de la democràcia, la de tenir un ajuntament molt més obert i democràtic capitanejat per l’Alcalde Nadal, va ser més fàcil de recuperar la identitat i tornar a ser un poble.
Es possible que hi hagi una pregunta a l’aire de que potser haguéssim anat millor seguir amb Girona, degut al gran canvi que hi va portar el nou ajuntament Gironí durant molts any, amb l’alcalde Nadal. Aquest dubte, aquesta pregunta, queda esvaïda nomes en pensar que ningú t’ha de donar la llibertat, sinó que te l’has de guanyar, que ningú es qui per dir-te com has de portar el teu poble. Sense ser independents, haguéssim continuat essent aquella barriada de Girona, governats des de la Plaça del Vi.
Han passat anys i Salt, amb tots els seus defectes, problemes i crisis, es un poble viu, acollidor, civilitzat i emprenedor. 
Salt es un poble que sempre ha acollit la gent de fora, sense manies. Ho va fer-ho a principis del segle passat amb la industrialització del poble amb les dues fabriques tèxtils que van fer venir gent de la província. Més tard, durant els anys seixanta amb el creixement econòmic, vam venir a Salt molta gent de les Espanyes, que va comportar que els camps es convertissin en pisos. I a finals del segle passat i principis d’aquest, Salt ha tornat a acollir gent de fora, de cultures diferent. 
Salt no ha fet com a molts altres indrets, que ha creat suburbis, a les afores del poble, per tota aquesta nova gent que ha anat venint, sinó que els ha integrat dins el mateix poble, en el centre. 
Salt, no es perfecta, Salt no es bonic (es un dir) però som un poble actiu, orgullós de ser-ho. D’ aquella frase popular dels anys setanta “Salt de Can Tona a Can Pixera” s’ha passat a una altra frase molt representativa que s’ha pogut veure en “enganxatines” i en samarretes: “Soc de Salt, i que?. “
Per molts anys. 
Guillem Terribas Roca

Primer acte dels 40 anys, es va portar a terme en el Canal, el tres de març de 2023. Hi van haver-hi parlaments per part de l'Alcalde Jordi Viñas i del Conseller Roger Torrent. Seguidament un espectacle protagonitzat per actors de l'Eram, gent de Salt i gent de fora i també grups musicals de Salt. 




* Aquest escrit forma part del llibre EL MEU SALT I EL DEL FUTUR, editat per l'Ajuntament de Salt, en commemoració als 40 anys de la recuperació de Salt com a poble. El llibre hi han participat gent de Salt i de fora que hi viuen o que hi han viscut o s'hi han realitzat com a persones.
La direcció i el comissariat dels actes es de Miquel Berga.   

dissabte, 4 de març de 2023

Lluís Bosch Martí: Jordi Barris i els artistes de Salt

Lluís Bosch Martí / Diari de Girona
E
l passat 3 de febrer juntament amb el batlle Jordi Viñas, vàrem presentar l’exposició Interpretacions dels grans mestres, una mostra pictòrica que s’ha pogut veure fins al 28 de febrer a la sala d’exposicions temporals del Museu de l’Aigua de Salt.
Jordi Barris i Vilagran és el pintor que signava la mostra, que estava formada per obres pictòriques de gran format. A l’exposició s’hi han pogut veure interpretacions molt particulars de grans mestres de la pintura com ara Goya, Sorolla, Rubens i Murillo, però també retrats realitzats per l’autor de diferents personatges, alguns dels quals han tingut un paper rellevant a la vila de Salt.
Nascut el mateix dia que Salvador Dalí, Jordi Barris, a banda d’un bon amic, és un artista multidisciplinari que ha destacat en el vessant de la pintura, pintant quadres i decorats teatrals a Barcelona, però també en el camp del pessebrisme, essent un reconegut constructor de diorames.
Jordi Barris, autoretrat. 
En el camp professional, en Barris també ha estat un empresari d’èxit, dedicant-se durant molts anys a muntar envelats per a festes majors i tota mena d’esdeveniments.
La nostra relació amb Salt ens ve dels anys 50 quan vàrem conèixer La pastera, el mític laboratori dels escoltes saltencs. Un espai on Salvador Sunyer i Aymerich hi donava classes clandestines de català. En aquell local on es feia teatre, cançó, poesia, política,… hi coneguérem a Míster 22, l’entremaliat Guillem Terribas.
Més endavant, vaig exposar a Les Bernades. Amb aquest centre de cultura contemporània, hi he col·laborat tant en l’època de la Isabel Casals, com ara que el dirigeix en Robert Fàbregas. Conec bé la Coma Cros, un centre multicultural total on hi ha biblioteca, sales de conferències, exposicions..., un espai que malda per incorporar al municipi als nous saltencs vinguts d’arreu, gent que ve de múltiples tradicions, tant culturals com religioses.
Lluís Bosch Martí en una exposició a l'Espai 22

Una altra institució que fa una feina impagable per la integració de tothom a la vila és l’escola d’adults impulsada, entre d’altres, pel recentment desaparegut Sebas Parra. A Salt, també hi ha fet molta feina la PAH, que ha tingut en la Marta Afuera a una de les seves principals animadores. 
Tornant a l’amic Barris, que hem de dir que és un deixeble del gran Ramon Maria de Carrera, traspassat en temps de Covid, és un admirador dels clàssics renaixentistes de l’època del barroc i dels impressionistes francesos.
A Salt hi ha talent, és un poble on sempre hi ha hagut bons artistes. Ara mateix, a banda d’en Barris, hi ha la nissaga Mateu, des de l’aquarel·lista Alfons, fins a Joan Mateu i Bagaria, un artista multidisciplinari especialitzat en pintura figurativa i espais urbans. Tot això sense oblidar-nos del farmacèutic Lluís Mateu, pintor i autor de les famoses escultures de les llúdrigues de la plaça de la vila.
Un altre que no pot faltar a la llista és el nostre exalumne Jordi Gispert, un dels millors pintors informalistes abstractes de les contrades, juntament amb el sarrianenc Quim Corominas. Molt vinculats amb Salt, hi ha l’escultor Pep Admetlla i el pintor neoromàntic-renaixentista Joan Pujol Carandell.
Menció a part mereixen les pintores Montserrat Berga i Marta Font i Soler-Matas, professora de dibuix de molts saltencs.
Abans parlàvem d’en Guillem Terribas de qui hem de dir que, a banda de tot el que fa i és conegut, també dibuixa, pinta i crea collages.
En un altre vessant de l’art, hem de parlar de la importància dels fotògrafs Josep Maria Oliveras i Eddy Kelele. Aquest darrer comentava en una entrevista concedida al programa Edició limitada, que ell i la seva mare varen ser els primers negres que es varen instal·lar a Salt.
Mn. Sebastià Puig, rector de 
Salt pintat per Jordi Barris
Tornant a l’amic Barris, potser us preguntareu d’on ens ve la coneixença. En els anys 60, en Barris, en Josep Perpinyà i jo mateix, vàrem ser premiats en un concurs de l’Organización Juvenil Española, més coneguda per l’acrònim OJE. A partir d’aquest fet, el pintor de Salt ens va convidar en Josep Perpinyà i a mi, a visitar el seu estudi on tenia una genial interpretació d’un Sant Jordi de Rubens, un treball que ens va impressionar. Des d’aleshores hem mantingut una amistat intermitent atès que la tasca professional d’en Barris, feia que estigués sempre molt enfeinat i fos difícil de trobar. Anys després fou en Perpinyà Citoler, també deixeble d’en Ramon Maria de Carrera, el que entrà a col·laborar amb en Jordi Barris, a partir de l’associació de pessebristes, una entitat amb la qual nosaltres també hem assistit, com a membre del jurat en el concurs que organitzen cada any per Nadal. 
Cal dir que, al disposar de més temps, un cop jubilat en Jordi Barris i el seu fill ens han convidat diverses vegades a casa seva, on hem gaudit de l’excel·lent cuina que elabora la seva dona. A banda d’assaborir bones menges, també hem pogut anar seguint l’evolució artística d’un autor a qui el poble de Salt deu sens dubte una antològica. 
Aprofitant l’avinentesa i la presència de l’alcalde de Salt en la inauguració de l’exposició del Museu de l’Aigua, vaig fer avinent aquesta proposta al consistori d’una forma pregona. En Jordi Barris i Vilagran es mereix veure tota la seva obra pictòrica i pessebrística exposada en vida, si pot ser, abans que faci els 90 anys.
Salt ha fet la feina i té uns bons espais culturals perquè això sigui possible i perquè es mostri públicament l’obra de tots els artistes locals, molts dels quals varen voler acomboiar en Jordi el dia de la inauguració de la mostra, en la qual Barris Vilagran interpretava l’obra de grans mestres de la pintura.
Lluís Bosch Martí, publicat en el Diari de Girona, 28.02.2023

Edició Limitada: LLUÍS MATEU

Conversa entre Guillem Terribas i Lluis Mateu, gravada a la Llibreria 22 el 09/09/2022 amb realització i muntatge de Joan Roure. Emesa a Televisió de Girona a finals del mes de febrer de 2023.

Macho Man - Teaser / Àlex Rigola.

El propòsit de la instal·lació és el de sensibilitzar i posar en coneixement de tothom la situació en què es viu i es troba la violència masclista a Espanya. MACHO MAN és un viatge escènic i experimental en forma d’instal·lació on el públic passa a ser el protagonista de l’espectacle desplaçant-se per diferents espais com si fos un laberint. Als espectadors-participants se’ls facilita un sistema específic d’auriculars inalàmbrics que farà de guia, de documentalista o simplement ajudarà a completar la composició espaial mitjançant un ambient sonor. Cadascun dels onze espais té un caràcter independent i autònom, amb un mecanisme d'interacció també propi, que obliga al públic a estar sempre receptiu, sumant imatges, sensacions, vivències que van composant un tot amb la finalitat de que el públic prengui consciència de la violència de gènere en l’àmbit de la parella, familiar, laboral, social i judicial. Què està succeint? Quines són les víctimes? Com els costa reconèixer i acceptar que són víctimes? Quina petjada deixa l’ésser humà a través dels segles mitjançant l’educació? Quines són les nostres pròpies accions o no accions? Què fem i què no fem? Per què avui en dia un dona, pel sol fet de ser-ho, continua sent una víctima potencial? Com reaccionen els poders davant d’aquests fets? En un recorregut aproximat d’uns 60 minuts el públic entrarà en grups de 6 persones que s’aniran separant i retrobant per diverses sales. Cada 8 minuts entra un grup nou per reviure aquesta experiència. En aquest viatge el públic llegirà, passejarà, escoltarà, escollirà i interactuarà amb els espais i amb altres participants. Imatges: Temporada Alta (2021)