Pitu Anaya i David Vega, en el patí del Cinema Truffaut. |
En plena pandèmia Pitu Anaya i Josep Maria Pallàs, l’històric programador dels cinemes Albèniz, van adonar-se que aquest 2023 la històrica sala compliria cent anys. I van començar a pensar com ho podrien celebrar. La elaboració d’un documental de seguida els va semblar encertada, però com explica Anaya «ens hauria agradat també projectar allà 100 pel·lícules, omplir el cinema de cartells i retre-li un gran homenatge». El 29 de juny de l’any passat, però, «tot se’n va anar en orris» perquè sense cap avís el complex va tancar i allà continua, fosc i abandonat, des d’aleshores. «Em van venir ganes d’engegar-ho tot a la merda, però els Albèniz es mereixien aquest documental, encara la celebració sigui aigualida», afegeix.
Construcció d’un cinema és el documental que n’ha sortit, de tot plegat, dirigit per Anaya i David Vega, i amb la col·laboració de Pallàs en el guió. L’obra, que dura mitja hora, s’estrenarà al Truffaut el 14 d’abril, un dia abans que l’històric cinema hagués sigut centenari, i l’endemà es podrà veure per Televisió de Girona. «En Pitu ha portat la part més històrica i jo he sigut la mà executora. El que fem és un diàleg amb dos punts diferents hi ho plasmem en un documental clàssic que combina entrevistes amb diferents personatges que van conèixer el cinema amb imatges i vídeos que hem pogut rescatar gràcies a l’arxiu municipal o donacions de particulars», detalla David Vega, l’altre protagonista de la pel·lícula.
Entre d’altres surten al documental els cineastes Isa Campo i Isaki Lacuesta, el president del Col·lectiu de Crítics, Guillem Terribas, els exalcaldes Joaquim Nadal i Anna Pagans, l’exprogramador Josep Maria Pallàs, l’advocat Carles Monguilod, i Maria Assumpció Regàs i Xavier Regàs, nets de Martí Regàs. «Hem reconstruït la història dels cinemes Albèniz i la seva relació amb la ciutat», destaca Vega, que lamenta que els propietaris actuals de l’immoble van declinar aparèixer al documental.
Vídeo Promocional.
Segons els seus directors el documental exposa «què va representar els cinemes Albèniz per Girona, un motor cultural molt gran, com la resta de sales, però sobretot per l’impacte que tenien les que hi havia ubicades a la plaça dels cines, juntament amb el Coliseu i el Gran Via». L’Albèniz, fins l’1 de juny de 1997, va ser un cinema d’una única sala. Aquell dia va tancar per ser enderrocat i construir al seu lloc un complexe amb 10 pantalles, que es va mantenir actiu fins el tancament indigne, sense avís, del 29 de juny de l’any passat.
Anaya i Vega van enregistrar més d’onze hores de feina, que han quedat resumides en 33 minuts. Vega, precisament, recorda que no va conèixer l’antiga sala prèvia a la reforma però assegura que «als multicines que van venir després segur que m’hi vaig passar més hores que a casa descobrint centenars de pel·lícules». El tancament, segons ell, «va ser una gran pèrdua i cada cop els hàbits de consum s’allunyen més del cinema». No perd, però, l’esperança. «Potser algun dia tenim sort i decideixen reobrir», diu.
Anaya i Vega van enregistrar més d’onze hores de feina, que han quedat resumides en 33 minuts. Vega, precisament, recorda que no va conèixer l’antiga sala prèvia a la reforma però assegura que «als multicines que van venir després segur que m’hi vaig passar més hores que a casa descobrint centenars de pel·lícules». El tancament, segons ell, «va ser una gran pèrdua i cada cop els hàbits de consum s’allunyen més del cinema». No perd, però, l’esperança. «Potser algun dia tenim sort i decideixen reobrir», diu.
JORDI ROURA, Diari de Girona 31.03.2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada