Demà serà un altre dia.

dimecres, 29 de març del 2017

Guillem Terribas publica un conte que és un cant a la vida

‘L'avi de la Martina' és el llibre infantil amb el qual el llibreter gironí i escriptor saltenc descriu la relació afectiva entre un avi llibreter i “la dona que li canviarà la vida”, una neta tan curiosa com ell.

A Guillem Terribas (Salt, 1951) se li encenen els ulls quan parla de cinema i li brillen encara més quan ho fa de “la dona que li ha canviat la vida”, la Martina, la seva neta. Només cal llegir un fragment del seu últim llibre, Alegra'm la vida (Columna), quan reconeix per escrit el que va aconseguir amb la Martina: “Allò que no vaig saber fer amb els meus fills: mirar cinema junts. Tant en pantalla gran com a casa.” És més, a partir d'aquesta confessió, li dedica gairebé mig llibre esmentant una per una les pel·lícules que han vist junts. Vint-i-dues, per ser exactes, per no fallar amb la càbala que ha marcat bona part de la vida d'aquest polifacètic llibreter gironí, escriptor i cinèfil saltenc. “Estan dedicades a ella i a la gent de la seva quinta i una mica més, per tal que s'incorporin al món dels que estimem el cinema, que vol dir estimar les històries i la vida”, remarca.
I precisament d'això, de la vida, explicar històries, el cinema i la neta, versa el nou llibre de l'incombustible Guillem Terribas, L'avi de la Martina, que publica l'editorial Cruïlla (El Vaixell de Vapor, sèrie Blanca, 105) quan no fa ni un mes que va presentar Alegra'm la vida. Embastat en absolut secretisme mentre escrivia l'anterior –“com a pur divertimento”, diu– n'ha sorgit un relat curt que condensa la història d'un llibreter “que viu envoltat de llibres” (l'Andreu), la vida del qual canvia completament “quan neix la seva neta, la Martina, que és una nena molt curiosa i sempre té pressa per tot, li sap encomanar la passió pels llibres i per tot el que l'envolta”.
Evidentment inspirada en la seva neta, l'autor descriu una història amb la qual tothom es pot identificar, siguin els avis amb el protagonista sènior, com els nens i les nenes amb la Martina. Tot escrit amb un llenguatge apte perquè ho llegeixin nens d'entre 6 i 12 anys i amb un to per ser escoltat a qualsevol edat. Temàticament, el conte se centra en la relació avi-neta i descriu tot allò que fan junts des que neix –“a partir d'aquell moment, la seva vida va canviar: havia de fer moltíssimes coses amb la Martina!”–, en el seu cas, plegats mirant pel·lícules, anant al circ, a fer passejades per la ciutat o la protagonista anant a veure com treballa l'avi (perquè, encara que estigui jubilat, com bé sabem, hi ha avis que no paren quiets).
Això fins que la història fa un tomb, quan l'avi emmalalteix i se'n va per sempre. “Encara que els adults considerem sovint la mort un tema tabú del qual és millor no parlar, per ells és molt més normal del que ens pensem. Ni que sigui perquè la veuen lluny”, explica Terribas. El cas és que al llibre el tema apareix però està tractat de forma vitalista o, com diu l'autor: “Li faig un tomb per oferir un cant a la vida, perquè, malgrat que algun dia ens n'anirem d'aquest món, els nets recordaran tots els moments conviscuts amb ells amb alegria.”
I com que d'històries la neta en produeix per donar i per vendre, Terribas no descarta que hi hagi més contes protagonitzats per L'avi de la Martina i, és clar, la Martina. “Per ella, com qualsevol infant, saber fer lletra lligada és un fet extraordinari o anar de colònies pot esdevenir una tragèdia si no pot anar a la nit al lavabo. M'encanta!”
Presentació al Quiosc 22
El llibre es presentarà el 24 de març (17 h) a la Llibreria-Quiosc 22, que, recentment reformada, ara s'especialitza en llibre infantil i juvenil. Una xocolatada i un concert d'Àngel Daban animaran l'acte de presentació i d'inauguració de la nova etapa de l'establiment.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt-Avui 14.03.2017. Foto: S. Cabarracocas

Vídeo de la presentació https://youtu.be/ritylXfaBPs
Recomanacions per Sant Jordi NÚVOL https://www.nuvol.com/noticies/les-novetats-infantils-daquest-sant-jordi/


dissabte, 25 de març del 2017

Guillem Terribas debuta en narrativa infantil amb el conte «L'avi de la Martina»

La Llibreria 22 reconverteix el quiosc del carrer Emili Grahit en un espai especialitzat en literatura infantil.

Àngel Dabam i Guillem Terribas. Foto: Aniol Resclosa
De llibreter a escriptor. Guillem Terribas va presentar ahir a la Llibreria Quiosc 22 del carrer Emili Grahit de Girona el seu debut en el camp de la literatura infantil: L'avi de la Martina, una història que vol posar en valor la importància de les persones que deixen un pòsit en els nens i nenes que els marcarà de per vida. 

El llibre, de l'editorial Cruïlla (col·lecció El Vaixell de Vapor), té il·lustracions de Sandra de la Prada i s'inspira en la història pròpia de Guillem Terribas, que en la vida real és l'avi de la Martina. 

L'avi de la Martina morirà en la ficció del conte, perquè Terribas vol «reivindicar la vida de les persones que s'han mort». «Espero que no em passi encara», ironitza el fundador de la Llibreria 22 que, jubilat de les tasques de gestió de l'empresa, ha començat a escriure algun llibre, com el recentment presentat Alegra'm la vida

La presentació d'ahir es va fer en plena festa de reinauguració de la Llibreria Quiosc 22 del carrer Emili Grahit, que mantindrà la secció de llibres per a adults, però a partir d'ara dedicarà el 50% de la superfície al gènere infantil i juvenil, amb joguines i puzzles inclosos. El cantant Àngel Daban va posar ritme a una festa oberta als veïns, en la qual no va faltar la xocolatada.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 25.03.2017

La Martina apadrina el nou espai 22
Aspecta de la Llibreria&quiosc22 Foto: Joan Sabater

La presentació del primer llibre infantil del llibreter Guillem Terribas, L'avi de la Martina, va servir ahir per inaugurar el nou espai dedicat a la literatura infantil i juvenil de la Llibreria & Quiosc 22, al carrer Emili Grahit de Girona. El cantant Àngel Daban va animar la festa, durant la qual es va servir xocolata desfeta als presents.
El Punt-Avui 25.03.2017 

dijous, 23 de març del 2017

El pas del temps té l'última paraula

Amélia Nothomb amb Mita Casacuberta, en el Mot 2016.
Foto: Manel Lladó

El festival Mot de literatura d'Olot i Girona convida una quarantena d'autors a reflexionar en aquesta edició sobre ‘Escriure el passat'

Tota escriptura pot ser entesa, ben mirat, com un acte de rememoració, si fins el present d'indicatiu, un cop passat al paper, té ja alguna cosa de pretèrit perfet. Però hi ha escriptors que han fet de la indagació de temps passats una obsessió de la seva obra, o potser també un deure –amb la memòria, amb els afligits, amb les llengües mortes–, o un acte polític, per tal de reconstruir episodis foscos o oblidats de la història, o fins i tot una immersió en la ciència-ficció, perquè com podem acostar-nos si no és com marcians al·lucinats al temps de la Roma imperial, de la Revolució Francesa o de l'extermini nazi, posem per cas? Escriure el passat no és només fer novel·la històrica, tot i que aquesta n'és una de les branques més esponeroses, sinó sobretot “il·luminar allò que és perdut i retrobat”, com diu Margarida Casacuberta, professora de la Universitat de Girona i comissària del festival Mot de literatura d'Olot i Girona que s'inaugura demà.
La quarta edició d'aquesta cita literària, que ha trencat més d'un tòpic provincià sobre les “segones ciutats” en relació amb la cultura, transformarà durant dos caps de setmana la sala La Carbonera d'Olot, des de demà fins dissabte que ve, i la biblioteca Carles Rahola de Girona, des del 30 de març a l'1 d'abril, en espais de trobada entre una quarantena d'autors i els seus lectors per debatre, en un format de conversa distesa i en profunditat, a l'entorn de la representació de la Guerra Civil (Almudena Grandes i Anna M. Garcia), les relacions entre Orient i Occident (Kenizé Mourad i Emili Manzano), l'imaginari del món antic (Santiago Posteguillo, Valerio Massimo Manfredi i Jacinto Antón), la lluita contra l'extinció (Manuel Rivas i Guillem Terribas), l'exploració de les ciutats (Edward Rutherfurd i Enric Calpena) o les marques que deixa el temps (Bernardo Atxaga i Albert Sánchez Piñol).
Manuel Rivas i Guillem Terribas
Cap d'aquestes sessions no està pensada per exhaurir el tema proposat (en les anteriors convocatòries del Mot van ser l'escriptura i la seva relació amb el fantàstic, amb l'imaginari de les ciutats o amb la construcció d'identitats), sinó per eixamplar-lo projectant-lo en múltiples direccions, tantes com escriptors que s'hagin endinsat en el passat i n'hagin obtingut el relat d'una nissaga familiar, posem per cas, com Tània Juste, Gemma Ruiz i Patrícia Gabancho, que hi dedicaran una de les converses, a tres bandes en aquest cas; o que hagin escoltat el soroll del passat en l'escena teatral, com Sergi Belbel i Josep M. Mestres; o que hagin extret una teoria de la modernitat a partir dels seus cicles històrics, com Patrick Deville, que conversarà amb l'historiador i polític Ferran Mascarell; que hagin excavat en la realitat per transcendir el temps, com Francesc Serés i Ramon Solsona; que hagin aixecat ponts entre la història i la identitat, com en l'obra de Joan-Daniel Bezsonoff, Mathias Énard i Salem Zenia, escriptor algerià de llengua amazic refugiat a Olot, o que hagin pretès escriure sobre la memòria mateixa, a la manera del colombià Evelio Rosero, o sobre la particular cosmogonia de Cuba, com Leonardo Padura en diàleg amb Daniel Rodríguez.
Per intensificar la relació dels escriptors amb el seu públic, els dos dissabtes del festival hi haurà també sessió de Ver-Mot, que aquest any giraran al voltant de Ramon Llull i la guerra de 1714.
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 22.03.2017

diumenge, 12 de març del 2017

Guillem Terribas, darrer llibre, “Alegra’m la vida”

Guillem Terribas i Eduard  Cid
a Fem Girona
L’emblemàtic llibreter i presentador del programa “Garcia&Terribas” d’aquesta emissora Guillem Terribas ens descobreix la seva passió pel cinema al seu darrer llibre, “Alegra’m la vida”, a través de records, experiències i vivències. A més, ens recomana 22 pel·lícules per a tota la família que ens despertaran la il·lusió per viure, veure i estimar el cinema. Ell mateix ens ho explica.
FeM Girona 92.7 fm. la teva ràdio de proximitat.

Informació del llibre ALEGRA'M LA VIDA

Alegra’m la vida, l’emblemàtic llibreter Guillem Terribas ens descobreix a través de records, experiències i vivències la seva passió pel cinema i reivindica les paraules d’un dels més grans del cel·luloide, François Truffaut: «Quand on aime la vie, on va au cinéma!». Així, de Maruja Torres a Woody Allen, de David Trueba a Sergi López, d’Edmond Roch a Ariadna Gil, descobrirem tota una rua de personatges que l’autor ha conegut i que faran les delícies de qualsevol apassionat del setè art.
A més, hi trobareu la recomanació de vint-i-dues pel·lícules per a tota la família que us despertaran la il·lusió per viure, veure i estimar el cinema en majúscules.
«El cinema forma part de la meva vida des de sempre. En algun lloc he escrit que de petit deia que volia ser actor. Amb els anys vaig veure que no ho seria mai i que, per tant, el millor que podia fer era mirar com ho feien els altres».
«Ell ens ha encomanat el seu romanticisme, amb tota la ironia afegida i necessària, que a vegades encara ens fa creure que l’amor és una experiència per ser recordada».
(Imma Merino, periodista i cinèfila).
Guillem Terribas (Salt, 1951), auto didacta, cinèfil, pintor-dibuixant, llibreter, comediant, comunicador, conversador i observador. Ha col·laborat i col·labora en mitjans de comunicació de tota mena. Ha rebut alguns premis i reconeixements. L’any 1978, amb una colla de gent de Girona, va fundar la Llibreria 22 i durant trenta-sis anys n’ha estat l’ànima i el gerent. Ara ha fet un pas al costat. El 2007 va publicar un llibre que parlava d’ell i de llibres amb el títol Demà serà un altre dia. L’any 1990, amb una altra colla d’amics, va muntar el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, i, sense fer eleccions, encara n’és el president, per allò que «teòricament» és el més gran i assenyat....