Demà serà un altre dia.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diari de Girona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diari de Girona. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 de maig del 2026

Vint anys després, demà continuarà essent un altre dia

Guillem Terribas presenta aquest divendres l’edició de butxaca -amb apèndix- del llibre que va ser tot un èxit l’any 2007

 

Guillem Terribas publica nou llibre. De fet, no és un nou llibre, sinó la reedició, en format butxaca, de Demà serà un altre dia, la crònica de la seva vida i de la Llibreria 22 -si és que no són el mateix- que va publicar ara fa vint anys. Si, com cantava Gardel, vint anys no és res, bé es pot permetre en Terribas reeditar el seu llibre després de dues dècades. A més a més, ja tenim l’estiu aquí, i a la platja sempre és més manejable portar-hi un llibre de butxaca, al cabàs gairebé no ocupa lloc, entre la crema protectora i la funda de les ulleres. El llibre, per cert, es presenta aquest divendres a les vuit del vespre a la Llibreria 22, i oficiaran l’escriptor Josep Maria Fonalleras, l’escriptora i professora Marta Pasqual i l’artista Joan Mateu, a més del mateix autor, el qual assegura que ha volgut organitzar una presentació com les de fa vint anys: «a les vuit del vespre i no a les set de la tarda, a l’interior de la llibreria i no en la sala annexa i amb xampany en acabar l’acte». No es descarta alguna altra sorpresa de darrera hora, si bé el mateix autor tranquil·litza els qui hi vulguin assistir, assegurant que no serà com fa vint anys, que hi van intervenir 22 presentadors. 
Foto. Aniol Resclosa.

No és del tot cert que Terribas hagi publicat exactament el mateix llibre. No és del tot cert, perquè va «exigir» a l’editorial (Arallibres) escriure-hi un apèndix de trenta pàgines on poder recollir les vivències, si no, totes, almenys les més significatives, dels vint anys que han passat des de la publicació original de Demà serà un altre dia. Des d’aquell dia fins que ha vist la llum la seva edició de butxaca ha canviat l’ofici de llibreter, ha canviat la Llibreria 22, en Terribas s’ha jubilat, ha mort gent estimada per ell -la seva mare tot just un mes després que presentés el llibre- i ha sigut avi, dit sigui en ordre de menor a major importància a criteri de qui escriu aquesta crònica, i sospito que en Terribas no canviaria gaire aquest ordre (en aquests vint anys ha publicat un llibre sobre cinema, però tres dedicats a la seva neta Martina, cosa que parla per si sola de l’ordre d’importància de la seva vida). Les altres 180 pàgines del llibre són les mateixes de fa vint anys, amb l’excepció alguna errata corregida.
La idea d’escriure aquesta -podríem dir-ne- nova versió de Demà serà un altre dia la va provocar la pesadesa de la gent durant vint anys. No ho diu així en Terribas, que es limita a explicar que sovint trobava qui li demanava que plasmés per escrit alguna de les anècdotes que -home xiroi- relatava en reunions o trobades.

-Però si ja ho vaig escriure-, responia cada vegada, referint-se a Demà serà un altre dia.
Això, afegit al fet que Arallibres va posar en marxa La Col·lectiva de llibres de butxaca i que Demà serà un altre dia ja no es trobava a les llibreries -a cal ferrer, cullera de fusta-, va acabar de decidir Guillem Terribas. I això que tal vegada s’ha deixat perdre un bon negoci:
-Quan em van dir que el llibre ja no es trobava, vaig entrar a Internet i vaig veure que es venia a... 60 euros! Coi, ja us el venc jo per 30, vaig pensar- explica entre riallades.


No caldrà. Avui se’n presenta l’edició de butxaca. Amb xampany.
ALBERT SOLER, publicat en el Diari de Girona, 22.05.2026 

dimecres, 19 de novembre del 2025

El somni d’un grup de crítics de cinema es va convertir en realitat: El Cinema Truffaut.

El Cinema Truffaut de Girona, nascut a partir d’un grup de professionals que exercien la crítica cinematogràfica, rep el Premi Cultura pels seus 25 anys.
 
La directora comercial de CaixaBank, Montserrat Benítez i Anna López, directora comercial de Diari de Girona lliurant el premi a Guillem Terribas i Paco Vilallonga, president i vicepresident del Cinema Truffaut i Àngel Quintana en representació del col·lectiu de crítics de cinema. | MARC MARTÍ


El 1990 un grup de professionals que es dedicaven a la crítica cinematogràfica a Girona van decidir crear un col·lectiu moguts per la seva passió pel cinema. D’aquell col·lectiu que van lluitar per a la projecció de pel·lícules en versió original quan llavors únicament s’imposava el cinema més comercial va néixer amb els anys el Cinema Truffaut. Quan l’històric cinema Modern -en un moment on a la ciutat hi havia nombroses sales d’exhibició- va tancar les seves portes els crítics van aconseguir fer-se amb la gestió del Cinema Truffaut. I aquella història i aquest reconegut els ha portat a celebrar 25 anys i ha rebre el Premi Cultura de Diari de Girona.
Des de l’any 2021 forma part de la xarxa més important del cinema europeu, Europa Cinemas. També és la seu oficial de la FilmoTeca de Catalunya a Girona i des de fa una dècada al costat d altres cinemes d’arreu de l’Estat espanyol, crea i forma part de la xarxa CineArte. Una trajectòria de pel·lícula que es veu recompensada amb aquest reconeixement.*****El cinema s’ha consolidat com un referent del cinema d’autor, oferint pel·lícules en versió original i subtitulada que apropen al públic una programació diversa, exigent i de gran valor cultural. La seva tasca no només permet gaudir del setè art, sinó que també fomenta la sensibilització i l’apreciació del cinema com a manifestació artística i cultural.
El president del Cinema Truffaut de Girona, Guillem Terribas, el vicepresident, Paco Vilallonga i Àngel Quintana del col·lectiu de crítics van donar les gràcies per la distinció i van mostrar-se satisfets per una trajectòria que ha arribat ja a 25 anys amb la voluntat de ser un «cinema de poble» que completi a l’oferta comercial cinematogràfica.
David Cespedes, publicat en el Diari de Girona 19.11.2026

dimarts, 4 de març del 2025

Neix la nova editorial gironina Gata Maula: "Perseguir i incentivar la curiositat forma part de l'ADN del projecte"

'La balada dels ocells de muntanya' de Can Xue i 'La teranyina' de Joseph Roth són els dos primers títols publicats.

Cristina Sagrera i Aarón Sánchez, els impulsors de la nova editorial Gata Maula / Eli Don/ACN

La nova editorial gironina Gata Maula comença a caminar amb la publicació de dos títols en llengua catalana: 'La balada dels ocells de muntanya' de Can Xue, amb traducció d'Eulàlia Jardí i 'La teranyina' de Joseph Roth, amb traducció de Marc Jiménez. Els impulsors d'aquest nou projecte són Cristina Sagrera i Aarón Sánchez – provinents del sector llibreter – que tenien ganes de tirar endavant un segell amb identitat pròpia i fer-ho des de Girona. En una entrevista a l'ACN, Sánchez assegura que allò que més el preocupa és el fet que la gent no aposti més per descobrir coses noves, una tendència que busquen revertir. "Perseguir i incentivar la curiositat forma part de l'ADN del projecte", sosté.
Sagrera i Sánchez es van conèixer darrere dels taulells de dues llibreries gironines: l'antiga Geli, on treballava ell, i la Llibreria 22, on ella va fer de llibretera durant un temps. La idea de crear una editorial feia temps que estava sobre la taula, tot i que a la pràctica no acabava de prendre forma. El punt d'inflexió, segons Sagrera, va ser el moment en què ella es va quedar a l'atur, ja en una altra feina diferent. "Va ser quan em vaig replantejar què volia fer, i vam decidir que era el moment de tirar-nos a la piscina", sosté. Tot plegat s'ha convertit en l'actualitat en Gata Maula, un segell al qual ella pot dedicar la jornada completa i que, en el cas de Sánchez, es combina amb la seva feina de llibreter, ara a la Llibreria 22, arran deltancament de la Geli.
Gata Maula s'ha estrenat amb dos títols que ja es poden trobar a les estanteries. Per un costat 'La balada dels ocells de muntanya' de Can Xue, una de les veus més "enigmàtiques" de la literatura xinesa i autora d'històries fragmentades i abstractes que "desafien" la lògica i les convencions narratives tradicionals. I per l'altre, 'La teranyina' de Joseph Roth, una "lúcida" advertència sobre el perill del feixisme. "En aquest moment crec que tenim un díptic molt interessant per presentar-nos en societat", defensa Sánchez.

Imatge de la Presentació a la Llibreria 22 / 

Gata Maula s'ha estrenat amb dos títols que ja es poden trobar a les estanteries. Per un costat 'La balada dels ocells de muntanya' de Can Xue, una de les veus més "enigmàtiques" de la literatura xinesa i autora d'històries fragmentades i abstractes que "desafien" la lògica i les convencions narratives tradicionals. I per l'altre, 'La teranyina' de Joseph Roth, una "lúcida" advertència sobre el perill del feixisme. "En aquest moment crec que tenim un díptic molt interessant per presentar-nos en societat", defensa Sánchez. Reivindicant el potencial gironí El naixement de Gata Maula coincideix amb l'aparició d'editorials més recents com Cap de Brot edicions – amb Josep Maria Codina, Germán Bartolome i Judit Pujol – o, ja amb una trajectòria més consolidada, Edicions de la Ela Geminada, liderada en l'actualitat per Laia Regincós, Nina Busquet i Anna Noguer. Per Sánchez no és una "casualitat", sinó que es tracta d'una manera de fer de gent que ha trobat "camins diferents" per tirar endavant els seus projectes.
Per Sagrera, aquesta efervescència cultural denota una voluntat de fer que a Girona continuïn passant coses. "És una zona molt potent i podem tenir un ambient relacionat amb el llibre i la lectura encara més fort", reivindica. Per això, allarga la mà a totes aquelles editorials – siguin més joves o consolidades, i també agents culturals – a crear projectes i programar activitats per tal de mantenir aquesta "presència".
Eli Don / ACN / publicat en el Diari de Girona 04.03.2025




dissabte, 25 de gener del 2025

AMICS DE FACEBOOK

H
e hagut de fer càlculs per a adonar-me que fa disset anys que la recordada escriptora i gestora cultural Natàlia Molero em va recomanar que obrís un compte a Facebook. La Natàlia em va dir que entrar-hi era com passejar per la Rambla un dissabte al matí. Era una bona descripció, però em fa l’efecte que la Rambla els dissabtes al matí ja no és el que havia estat. Certament ho és com una gran avinguda on ens trobem amb amics, coneguts i saludats (així separava les seves coneixences en Josep Pla) i on també fem noves relacions. Jo rebutjo la idea que el món digital no és real. N’hi ha que són amics d’abans de Facebook als que m’agrada seguir, com la foto d’un petó diferent cada dia que penja en Guillem Terribas, les cròniques de cine o teatre d’en Pere Garcia, o les fotos de l’Escala d’en Lluís Roura.


D’altres són amistats directament fetes a la xarxa que han fructificat en una relació i després hi ha els que solament ens coneixem online i, finalment, els voyeurs que miren i no diuen ni cliquen res.
És natural que hi hagi molta gent que no vol ser a aquesta mena de xarxes, com Instagram, però per a molts és una legítima finestra a moltes relacions, que són ben interessants. Facebook és ideal per a qui vol dir coses i Instagram per a qui vol mostrar-les. Sé que és certa la cantarella que diu que l’invent gratuït de Mark Zuckerberg (abans demòcrata i ara sembla que donaldtrumpià) viu d’explotar el coneixement de la molta informació que hi donem. Jo mateix, quan vaig voler canviar el cotxe, rebia anuncis no demanats, això cert, però us asseguro que hi ha moltes coses de mi que no les sap el senyor Face, entre altres motius perquè hi tinc com a amics al meu fill i al meu pare. Els crítics diuen que és malaltís buscar l’aprovació a base de likes, però tampoc no veig que sigui cap mal saber que altres simpatitzen amb el que publiques. Capítol a part són els comentaris i els comentaris als comentaris i els comentaris dels comentaris a comentaris.
Molts de cops exaspera veure com de malament anem de comprensió lectora, de fer el riu fora de test o d’agafar el text com a pretext. I també és cert que aquesta xarxa, amb els anys, esdevé també un cementiri virtual amb comptes aturats dels que ha marxat del món digital i analògic, com el de la meva primera amiga de Facebook a la que vaig demanar amistat, la Natàlia, que va marxar tan jove.
Mateu Ciurana, publicat en el Diari de Girona 25.01.2025


 

dijous, 4 de gener del 2024

El Cinema Truffaut de Girona bat rècord de públic durant el 2023 i frega els 40.000 espectadors

L'equipament municipal ha incrementat sessions i varietat de l'oferta amb la segona sala. 

El públic del passat 22 de desembre 2022 Foto: Marc Martí 
El Cinema Truffaut de Girona ha registrat durant el 2023 una assistència de 38.802 espectadors, la millor xifra dels 23 anys de vida de l'equipament. Amb aquesta dada, no només recuperen les xifres d'assistència d'abans de la pandèmia de la covid-19, sinó que pràcticament ha doblat les dades del 2022. Si aquell any el total ja va ser un dels millors del cinema municipal amb 20.028 persones espectadores, aquest 2023 ha estat "excepcional" amb una pujada percentual del 93,74%. "La programació viva, diversa i de qualitat del Truffaut contribueix a fer que cada dia més gironins i gironines gaudeixin de la cultura", ha afirmat el tinent d'alcaldia i regidor de Cultura de Girona, Quim Ayats.
Segons informa l'Ajuntament en un comunicat, l'augment de públic a l'equipament és superior a la recuperació mitjana d'espectadors i espectadores dels cinemes de l'Estat, que segons l'empresa ComScore, encarregada de controlar la taquilla de les sales, ha estat d'un 26% respecte al 2022. A més, mentre la majoria de cinemes encara no ha recuperat les xifres mitjanes del període prepandèmic -les sales continuen un 20% per sota de la mitjana dels anys 2015-2019-, el Cinema Truffaut no només els ha recuperat sinó que els ha incrementat de forma notòria. De fet, el millor any fins ara havia estat el 2013, quan la sala municipal va assolir 21.197 persones espectadors.
L'Ajuntament atribueix aquest èxit, sobretot, a l'obertura de la segona sala, que ha permès incrementar el nombre de sessions i sobretot la varietat de l'oferta. El 2023 ha estat el primer any complet en el qual la segona sala ha estat funcionant, ja que va ser inaugurada el 18 de novembre de 2022. A més d'acollir molts actes paral·lels, la segona sala possibilita oferir continuïtats de títols que amb una sola sala havien de sortir més ràpid de cartellera per incorporar noves estrenes.
D'altra banda, hi ha hagut esdeveniments que han contribuït de forma significativa en l'augment de públic. Entre aquests destaca el cicle 'Stanley Kubrick' de la Filmoteca de Catalunya, que va reunir 1.700 persones i va convertir-se en el cicle més exitós mai fet a Girona de la Filmoteca. També cal destacar les xifres d'un dels fenòmens de la temporada: la pel·lícula de Patrícia Font 'El mestre que va prometre el mar'. El film va ser vist per 2.700 persones, convertint-se en el segon més vist de la història de la sala municipal, només per darrere d''Estiu 1993' i superant 'Alcarràs'. El top 5 de pel·lícules més vistes el completen la irlandesa 'The quiet girl', de Colm Bairead; 'Anatomía de una caída', de Justine Triet; 'Living', d'Oliver Hermanus, i 'El triángulo de la tristeza' de Ruben Ostlund.
Per aquest 2024, el repte del Cinema Truffaut és consolidar aquestes xifres d'assistència. Pel que fa a la infraestructura, durant el primer trimestre de l'any està prevista l'execució de les obres de millora de la sala 2, per resoldre'n els problemes de visibilitat. Aquesta reforma -que ja es troba en període de licitació- reduirà l'aforament de l'espai a 50 butaques i també millorarà aspectes de ventilació i accessibilitat. Altres novetats dels primers mesos de 2024 seran l'actualització i modernització de la imatge corporativa i una millora en la qualitat del sistema de so Dolby de la sala 1, que incorporarà també el sistema 7.1.
ACN / DiaRI DE GIRONA. publicat el 04.01.2024



dissabte, 6 de maig del 2023

Albert Serra: «En el món de l’art és necessari faltar al respecte»

El cineasta va presentar ahir a l’Espai 22 de Girona «Un brindis per Sant Martirià», llibre en el qual recull part del pregó que va oferir l’octubre de l’any passat per inaugurar la festa major de Banyoles.
Àngel Quintana presentant el llibre de l'Albert Serra i el públic a l'Espai 22 de la Llibreria 22 

«Un pregó improvisat però perversament pensat durant molt de temps». Així definia Albert Serra ahir a la tarda a l’Espai 22 de Girona el discurs que va oferir l’octubre de l’any passat en l’inici de la festa major de la seva ciutat natal, Banyoles, i que ha donat origen al llibre Un brindis per Sant Martirià, publicat HX&O. Acompanyat pel catedràtic d’Història i Teoria del Cinema, degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, Àngel Quintana, el cineasta banyolí va detallar alguns dels aspectes més rellevants d’una obra centrada, principalment, en «el procés de formació de l’artista» però que també vol ser un homenatge al desaparegut Lluís Carbó, l’actor no professional que va donar vida a ElQuixot al film Honor de cavalleria. 
Foto: G.T.R_
Àngel Quintana va introduir l’acte al·ludint a la cada vegada més polifacètica trajectòria d’Albert Serra, que si bé és sobretot conegut per les seves pel·lícules, també és capaç de fer instal·lacions artístiques o llibres. «Qualsevol dia el veurem presentant una obra pictòrica» va bromejar. «De la mateixa manera que quan presenta una instal·lació, en el fons el que fa és atacar el minimalisme, amb el seu pregó l’Albert volia llançar un missatge contra els mals vicis dels pregons» va advertir el catedràtic, alhora que va subratlla que, tal com es pot llegir al llibre, un bon pregó «ha de parlar sobretot de la festa i de la ciutat». «El seu va respectar aquests dos principis. Va parlar de la festa i de Banyoles, dues coses que l’han influenciat molt en la seva trajectòria».
«El llibre comença parlant de Banyoles, però no la Banyoles de l’Estany sinó la del Club de Tennis i de la gent» va continuar Quintana, que va posar en relleu que en el seu llibre, Albert Serra no deixa Girona en gaire bon lloc. «La descriu com una ciutat provinciana, avorrida i conservadora que mai deixarà de ser-ho». I és que a Un brindis per Sant Martirià, el director reivindica Banyoles com la ciutat «ideal» per viure-hi.

El paper dels escriptors
Al voltant de la seva formació en el món de l’art, Albert Serra va voler reivindicar el paper de la literatura. «Pràcticament, no hi ha cap altra forma de distracció que em serveixi que no sigui la lectura, deixant de banda quan quedo amb els amics» va exposar. Fruit d’aquest agraïment que el director sent pels escriptors i pel món editorial, el creador de Pacifiction va revelar que sempre que compra un llibre en format digital pel seu ebook, també n’adquireix una còpia en paper.

Després d’avançar que actualment es troba treballant en un documental sobre la tauromàquia, Serra es mostra crític amb l’excés de correcció política que, a parer seu, limita la creativitat avui en dia. «Ara mateix no podries fer res si no decideixes arriscar-te una mica. Ja no es pot parlar ni de sexe, ni de violència ni de determinats temes polítics» va afirmar, al mateix temps que va defensar que «en el món de l’art és necessari faltar al respecte», malgrat «tenir sempre en compte a la gent que treballa al teu voltant».
El cineasta banyolí també va reivindicar el paper «imprescindible» dels «personatges pintorescos» en el cinema i la literatura amb els quals «es pot lligar una història a la cultura popular».
A.F. / Diari de Girona 04.05.2023 Fotos: Marc Martí Font. 


dimecres, 7 de setembre del 2022

El públic del Truffaut es deixa seduir per Albert Serra i «Pacifiction»


E
l cineasta banyolí presenta avui a les 20h la pel·lícula a Girona amb les entrades esgotades L’última pel·lícula del banyolí Albert Serra, Pacifiction, es projecta des de divendres a 33 sales de tot Espanya. Una d’aquestes és el Truffaut, a Girona, on avui el cineasta en farà la presentació, a partir de les 20h, en un acte que v a esgotar les entrades en 48 hores. De moment, però, ja sedueix el seu públic. Des que s’estrenés divendres, centenars d’espectadors ja han passat a veure el film, de gairebé tres hores de durada, i que no deixa ningú indiferent. En la seva línia, el banyolí deixa els seus espectadors sorpresos després de veure el llargmetratge. «Ens ha agradat molt i molt, ja coneixíem els seus treballs i, una vegada més, ha deixat la pel·lícula a l’altura de totes les altres», explicava ahir la Glòria, que va anar al cinema Truffaut. «Aconsegueix que allò que per un és paradisíac es converteixi en terrenal i coses fosques», diu en Martí, que també la va veure ahir.
Al llarg del cap de setmana no només s’hi han apropat els més seguidors del cineasta, sinó també espectadors que no el coneixien ni havien vist el seu altre repertori. Alguns, com en Joan, necessiten «dies per processar-la» i, la Mercè, assenyala que al principi ha quedat «ben descol·locada», però que, de mica en mica, «hi ha anat entrant» i concebent allò que estava veient.
La pel·lícula, que pot veure’s a 33 cinemes a l’estat espanyol, era entre les favorites d’obtenir la Palma d’Or a Cannes, a on va tenir vuit minuts d’ovació quan va ser projectada al festival, en presència del propi Albert Serra i el seu equip tècnic i artístic.
Protagonitzada per Benoit Magimel, s’ambienta a la Polinèsia Francesa i segueix els passos de l’Alt Comissari de la República, De Roller, representant de l’Estat francès, un home calculador de maneres impecables. Tant a les recepcions oficials com als establiments il·legals, no deixa de prendre el pols a una població local la ira de la qual es pot despertar en qualsevol moment i més quan comencen a córrer els rumors de la suposada represa dels assajos nuclears francesos. Aquest vespre Serra i Pacifiction seguiran seduint a Girona.
Diari de Girona, 01.09.2022

Foto: Marc Martí. 


De Canes al Truffaut: Albert Serra col·lecciona ovacions.
El cineasta banyolí omple a Girona en la presentació de la desconcertant «Pacifiction» «Diuen que és la meva pel·lícula més fàcil, però no se’n refiïn». Qui avisa no és traïdor i, encara que amb un punt sorneguer, Albert Serra advertia d’aquesta manera ahir al vespre les 150 persones que omplien el Truffaut del que tot seguit es trobarien. Pacifiction, el seu darrer treball, és segons el cineasta banyolí «el meu primer film que parla sobre una història contemporània, sobre temes d’avui», tot i que, no se m’espantin els fans, el seu segell hi segueix sent innegociable. «El públic pot pensar el que li sembli de la pel·lícula. Nosaltres hem mirat de posar-hi la mateixa qualitat que en les anteriors, buscant la originalitat en la posada en escena i en el temps. Hi ha un personatge principal i és fascinant veure el món amb els seus ulls», va afegir.
Guillem Terribas i Albert Serra, durant la presentació 
Pacifiction es va estrenar divendres passat en 33 sales de tot Espanya. A Girona es projecta en versió original (francès)
 subtitulada al català. El film ha arribat a la ciutat quatre mesos després que a Canes, competint a la secció oficial, s’emportés una ovació de vuit minuts i fos en totes les travesses per a una Palma d’Or que es va acabar emportant Triangle of Sadness. Al Truffaut també hi va recollir més aplaudiments, acompanyat per part del seu equip tècnic i artístic, com ara la productora (i també actriu), Montse Triola), o Sergi López, entre d’altres.
Serra es va sentir còmode a Girona i va exhibir molt sentit de l’humor. Per exemple, després d’exposar els seus plantejaments sobre el film, va alertar que «aquesta és la part bona, perquè la dolenta és que dura dues hores i quaranta-cinc minuts. Hi ha quaranta-cinc minuts molt bons, i són precisament els darrers, amb la qual cosa s’hauran de quedar fins el final per descobrir-los».
El Truffaut té previst projectar Pacifiction almenys durant un parell de setmanes. Hi ha hagut expectació amb el film d’Albert Serra, tot i que s’ha de constatar que res comparable amb l’èxit sense precedents que va representar Alcarràs mesos enrere. La nova pel·lícula del cineasta banyolí ens trasllada a la Polinèsia francesa i segueix els passos de De Roller (Benoît Magimel), un alt comissari de la república que, des de la seva situació de suposat poder, s’enfronta a una sèrie de moviments estratègics que escapen al seu coneixement. Acabada la projecció, Albert Serra i el seu equip van tornar al Truffaut per participar amb un diàleg amb els espectadors. Allà, ja a l’hora de tancar aquesta edició, el director havia promès que, entre d’altres coses, donaria detalls dels següents projectes.
JORDI ROURE Diari de Girona 03.09.2022.


* La pròxima pel·lícula de Serra, que ja l'està rodant, anirà de "toreros". I la de després, que encara no hi ha res fet, anirà sobre dones.  
Sobre 
Pacifiction, com una mena d' esbós de crítica, penso que l' Albert Serra fa el que vol i aconsegueix que a més li paguin. Amb un argument senzill d'un dues pagines, molt obvi sobre l'especulació, la societat de consum, els governants que no tenen poder (simples titelles) i que les multinacionals, els militars i la religió, son els que realment  controlen el mon. La genialitat d'en Serra es que ho sap vendre i sap crear unes imatges que de vegades semblen més de "vacaciones en el mar" que d'un film denuncia, però que funcionen, perquè sap donar-li la volta,  per la història  crepuscular de la humanitat i els ideals, que ens explica. En resum, en Serra es un geni que fa una "perfomace" que agrada a la gent de Cannes i a la critica en general i  cada vegada més al públic en general.   La grandesa d'en Serra, es que aquesta "moguda" podria durar dues, quatre  o deu hores: diria el mateix amb més imatges. El final sembla un film de James Boond i molt més Apocalipsis New. Tot plegat un Serra autèntic, però (sembla) més comercial. Ah, Benoit Magimel, està més que bé: Extraordinari.  (GTR)


 

dimecres, 16 de juny del 2021

El cinema Truffaut ultima el seu retorn a casa, al nou Modern

Guillem Terribas i Carles Ribas, a la Sala 1 del Truffaut

Després de dos anys als Albèniz Plaça per les obres, a finals de mes reobriran en el renovat edifici municipal on va néixer el projecte, que és l’única activitat que s’hi fa des de l’any 2000​.
El cinema Truffaut ultima el seu retorn a l’antiga sala B del cinema Modern, ara un edifici remodelat i enlluernador. Després de dos anys d’exili als Albèniz Plaça a causa de les obres de reforma que s’han fet a tot l’immoble, el Col·lectiu de Crítics de Girona compta poder reobrir a finals de mes. Ho farà amb la sala principal del Truffaut en les mateixes condicions que abans, però amb nova entrada (pel carrer Nou del Teatre), una instal·lació renovada i, a partir de l’octubre, amb una segona sala, que permetrà «donar més alternatives» als espectadors.
Ho explica Guillem Terribas, l’incombustible president dels Crítics gironins, que gestiona el projecte des que va néixer fa 30 anys, primer, com a Setmana de la Crítica als ja desapareguts cinemes Catalunya, i més tard, traslladant-se al Modern B gràcies a l’interès de l’empresa que l’explotava. El Modern va tancar, l’Ajuntament va acabar comprant l’edifici a finals dels 90 amb Joaquim Nadal d’alcalde, i el 17 d’octubre de 2000 el Truffaut s’hi reinaugurava, després d’una primera reforma, per seguir alimentant els cinèfils i promocionant la versió original.
L'espai dedicat a la taquilla i control. 
«Hem estat 21 anys aquí, i ara el final del principi és que tot l’edifici pugui funcionar. Estem molt il·lusionats perquè hem dut la idea del Truffaut fins aquí, gràcies al suport dels espectadors i de l’Ajuntament, i en aquesta nova etapa volem ser encara més participatius, oberts, i no deixar d’inventar ni de crear», explicava ahir Terribas. Un dels seus motius d’orgull és la col·laboració, per exemple, amb Temporada Alta, que ha permès que per la sala hi passessin Jean Luc Trintingnant, Patrice Chéreau o Isabelle Hipert. Durant aquestes dues dècades amb el cinema consolidat a la ciutat alguns dels títols més vistos han sigut La dutxa, Babel, Intocable o, més recentment, Otra ronda, tal com apunta Carles Ribas, el coordinador de la sala.
 La reforma estructural que s’ha fet a tot l’edifici del Modern provocarà que a partir d’ara els espectadors hagin d’entrar pel carrer Nou del Teatre, com es feia abans a les sales, tot i que a la llarga es recuperarà l’accés que hi havia per Portal Nou, on s’hi ubicarà una plaça. Els espectadors trobaran la instal·lació molt canviada, amb una nova taquilla, el vestíbul remodelat i una nova sala amb capacitat per a mig centenar d’espectadors que estarà disponible a la tardor. Servirà per programar cicles de la Filmoteca, activitats o presentacions que ara afecten el dia a dia del cinema, donant més marge de maniobra. La reforma de tot l’edifici del Modern s’acabarà de completar amb una segona fase, que inclou l’adequació de l’antiga sala A per convertir-la en un equipament multidisciplinar per a teatre, dansa, música i, fins i tot, cinema.
El Truffaut ha estat els dos últims anys operant a la sala 12 dels Albèniz Plaça, on va acabar aquesta etapa a finals de maig. Amb el trasllat, de nou, a la seu del Modern acabada, ara s’està a l’espera que es resolguin tots els tràmits burocràtics necessaris per reobrir, i que els últims serrells de la reforma de l’edifici estiguin a punt. A la cabina de projecció, mentrestant, hi ha joies com l’antiga màquina de 35mm, que es muntarà novament al costat de l’imponent projector digital, o records de cinemes gironins ja tancats com els Catalunya o el Coliseu, entre d’altres. 
JORDI ROURA Diari de Girona 16.06.2021

GUILLEM TERRIBAS President del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
«Això va començar fa 30 anys com a iniciativa d’una banda de bojos» El Truffaut té uns 30.000 espectadors anuals, «que està molt bé», segons Terribas, i afirma que «el nostre públic és cinèfil i molt fidel»
Al novembre farà 21 anys que el Truffaut va reobrir al Modern, ja com a equipament municipal. Quin balanç en fan?
El projecte del cinema Truffaut té la gràcia que va començar fa 30 anys, a l’empresa privada, com a iniciativa d’una banda de bojos, els crítics de cinema dels diaris gironins i de les emissores de ràdio. Vam muntar als cinemes Catalunya la Setmana de la Crítica durant dos anys i això ens va animar a tirar endavant. Després va sortir la possibilitat de venir a la sala B dels cinemes Modern. Ens vam entendre amb els empresaris Gubau-Gratacós i vam estar deu anys treballant, creant, fent necessari el Truffaut amb l’empresa privada. A la ciutadania no li va costar ni un duro. L’Ajuntament, amb l’alcalde Nadal, va acabar comprant l’edifici del Modern i va fer una adequació a la sala B, per fer-hi la seu del Truffaut. Nosaltres vam guanyar un concurs públic per gestionar la sala, sense cap afany de lucre. Durant aquests 21 anys hem donat sentit a l’edifici del Modern.
En breu tindran dues sales.?
Guillem Terribas
Sí, s’ha fet una reforma esplèndida a l’edifici del Modern i a l’octubre comptem disposar ja de la segona sala de Truffaut. Volíem fer una petita reinauguració la setmana passada, per celebrar el retorn al Modern, amb la sala clàssica, però per qüestions burocràtiques, encara no sabem ben bé quan obrirem, potser ens en anirem a finals de juny. Havíem pensat projectar Mulholland Drive, de David Lynch, volíem jugar a dir que allò que fa 20 anys ja funcionava s’ha restaurat i ha tornat als cinemes, i nosaltres també ens hem posat al dia. Era tot una cosa simbòlica, però ara la pel·lícula ja la fan a d’altres cines de Girona i no sabem què projectarem quan tornem a obrir.
Quin perfil té el públic del Truffaut? 
El nostre client és un cinèfil. Una persona que demana més. Els cinèfils veuen moltes pel·lícules, però també els agrada que els expliquin històries d’una manera una mica diferent. Quan hi ha crisi, nosaltres no ho notem, perquè sempre tenim el mateix públic, gent que va a veure la pel·lícula que fan al Truffaut. Això em fa pensar una mica quan als anys 50 i 60 anàvem al cine, que anàvem a veure no la pel·lícula que ens interessava, sinó la que hi havia. El nostre públic és molt fidel i esperem que amb les dues sales poguem donar més alternatives i ajudar a estimar el cinema, com deia Truffaut. Quanta gent passa pel cinema en un any? 
En un any normal uns 30.000 espectadors. Que a nivell estàndar per una sala de cinema de 150 butaques és una xifra molt bona a nivell, fins i tot, europeu. Sempre hem tingut clar que no som una competència per a les altres sales. Som un a més a més. Si a vegades coincidim és perquè d’altres cinemes han agafat aquella determinada pel·lícula per fer-la en versió doblada i nosaltres la projectem en versió original. Sempre hem tingut molt bona relació amb els altres empresaris. 
Per què li van posar Truffaut? 
Truffaut representa un tipus de cinema que va sortir de la Nouvelle Vague francesa, un cine engrescador i que no era dels més durs, com podría representar Godard. Truffaut vol dir «volem més, però tampoc no cal tant». A més la frase «qui estima la vida, estima el cinema» ens anava molt bé i de fet ja la va utilitzar l’empresa que abans gestionava el Modern per promoure el projecte. 
Hi ha gaires més projectes com aquest?
Ben bé com nosaltres, no, perquè el Truffaut té programació estable tota la setmana i això és un fet diferencial.
JORDI ROURA, Diari de Girona 16.06.2021
Fotos: Aniol Rasclosa / Guillem Terribas.

diumenge, 12 de novembre del 2017

Dolors Bassa serà la cap de llista d'ERC a Girona el 21-D i Roger Torrent anirà com a número 2

El llibreter i activista cultural Guillem Terribas tancarà la llista dels republicans a les comarques gironines.

Dolors Bassa encapçalarà la llista d'ERC per Girona el 21-D. La consellera cessada, que es troba empresonada des del 3 de novembre, s'ha mostrat disposada a liderar la candidatura i la proposta ha estat aprovada per aclamació per tots els congressos comarcals d'ERC de la demarcació, va informar ahir el partit. El Consell Nacional d'ERC va ratificar ahir el nom i també el de l'alcalde de Sarrià i fins ara diputat al Parlament Roger Torrent com a número 2, mentre Anna Caula serà la tres. Tancarà la llista el llibreter i activista cultural Guillem Terribas.
segueix  http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/11/12/dolors-bassa-sera-cap-llista/878949.html

Dolors Bassa, cap de llista d’ERC a Girona per al 21-D

 L’alcalde de Sarrià, Roger Torrent, serà el número dos, i Anna Caula ocuparà el tercer lloc de la candidatura gironina. El llibreter Guillem Terribas, com a independent, tancarà el llistat
Anna Caula 

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Dolors Bassa, actualment a la presó pel seu suport al procés independentista, serà la cap de llista d’ERC a les comarques gironines. El consell nacional d’ERC celebrat ahir a Barcelona va ratificar la candidatura, aprovada per aclamació en tots els congressos comarcals de la demarcació. Acompanyaran Bassa al capdavant de la llista l’alcalde de Sarrià de Ter i diputat al Parlament en la legislatura que ara es renovarà, Roger Torrent, com a número dos, i Anna Caula, també diputada, com a número tres. El llibreter saltenc Guillem Terribas tancarà com a independent la llista d’ERC a la
Roger Torrent
demarcació de Girona.
Segueix 
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1279945-dolors-bassa-cap-de-llista-d-erc-a-girona-per-al-21-d.html?cca=1

Nació Digital:  https://www.naciodigital.cat/noticia/142551/erc/reserva/sis/dels/nou/primers/llocs/candidatura/independents
El Diario Punt.es   http://www.eldiario.es/politica/ERC-defiende-transversal-concurrir-solitario_0_707629754.html

El País / Cristian Segura 17.11.2017   https://elpais.com/ccaa/2017/11/17/catalunya/1510945562_728713.html


Esquerra presenta a Torroella la llista gironina per al 21D amb l’objectiu de “guanyar i demostrar a Rajoy que a Catalunya manem els catalans i les catalanes”: Esquerra Republicana ha presentat aquest dimecres 22 de novembre la llista gironina a les eleccions del 21D a Torroella de Montgrí, concretament a la plaça de la Vila del municipi empordanès. Esquerra ha dut a terme l’acte al municipi de la consellera Dolors Bassa, la número 1 de la llista, que es troba empresonada des del passat 3 de novembre.