 |
| Guillem Terribas i Carles Ribas, a la Sala 1 del Truffaut |
Després de dos anys als Albèniz Plaça per les obres, a finals de mes reobriran en el renovat edifici municipal on va néixer el projecte, que és l’única activitat que s’hi fa des de l’any 2000.
El cinema Truffaut ultima el seu retorn a l’antiga sala B del cinema Modern, ara un edifici remodelat i enlluernador. Després de dos anys d’exili als Albèniz Plaça a causa de les obres de reforma que s’han fet a tot l’immoble, el Col·lectiu de Crítics de Girona compta poder reobrir a finals de mes. Ho farà amb la sala principal del Truffaut en les mateixes condicions que abans, però amb nova entrada (pel carrer Nou del Teatre), una instal·lació renovada i, a partir de l’octubre, amb una segona sala, que permetrà «donar més alternatives» als espectadors.
Ho explica Guillem Terribas, l’incombustible president dels Crítics gironins, que gestiona el projecte des que va néixer fa 30 anys, primer, com a Setmana de la Crítica als ja desapareguts cinemes Catalunya, i més tard, traslladant-se al Modern B gràcies a l’interès de l’empresa que l’explotava. El Modern va tancar, l’Ajuntament va acabar comprant l’edifici a finals dels 90 amb Joaquim Nadal d’alcalde, i el 17 d’octubre de 2000 el Truffaut s’hi reinaugurava, després d’una primera reforma, per seguir alimentant els cinèfils i promocionant la versió original.
«Hem estat 21 anys aquí, i ara el final del principi és que tot l’edifici pugui funcionar. Estem molt il·lusionats perquè hem dut la idea del Truffaut fins aquí, gràcies al suport dels espectadors i de l’Ajuntament, i en aquesta nova etapa volem ser encara més participatius, oberts, i no deixar d’inventar ni de crear», explicava ahir Terribas. Un dels seus motius d’orgull és la col·laboració, per exemple, amb Temporada Alta, que ha permès que per la sala hi passessin Jean Luc Trintingnant, Patrice Chéreau o Isabelle Hipert. Durant aquestes dues dècades amb el cinema consolidat a la ciutat alguns dels títols més vistos han sigut La dutxa, Babel, Intocable o, més recentment, Otra ronda, tal com apunta Carles Ribas, el coordinador de la sala.
La reforma estructural que s’ha fet a tot l’edifici del Modern provocarà que a partir d’ara els espectadors hagin d’entrar pel carrer Nou del Teatre, com es feia abans a les sales, tot i que a la llarga es recuperarà l’accés que hi havia per Portal Nou, on s’hi ubicarà una plaça. Els espectadors trobaran la instal·lació molt canviada, amb una nova taquilla, el vestíbul remodelat i una nova sala amb capacitat per a mig centenar d’espectadors que estarà disponible a la tardor. Servirà per programar cicles de la Filmoteca, activitats o presentacions que ara afecten el dia a dia del cinema, donant més marge de maniobra. La reforma de tot l’edifici del Modern s’acabarà de completar amb una segona fase, que inclou l’adequació de l’antiga sala A per convertir-la en un equipament multidisciplinar per a teatre, dansa, música i, fins i tot, cinema.
El Truffaut ha estat els dos últims anys operant a la sala 12 dels Albèniz Plaça, on va acabar aquesta etapa a finals de maig. Amb el trasllat, de nou, a la seu del Modern acabada, ara s’està a l’espera que es resolguin tots els tràmits burocràtics necessaris per reobrir, i que els últims serrells de la reforma de l’edifici estiguin a punt. A la cabina de projecció, mentrestant, hi ha joies com l’antiga màquina de 35mm, que es muntarà novament al costat de l’imponent projector digital, o records de cinemes gironins ja tancats com els Catalunya o el Coliseu, entre d’altres.
Ho explica Guillem Terribas, l’incombustible president dels Crítics gironins, que gestiona el projecte des que va néixer fa 30 anys, primer, com a Setmana de la Crítica als ja desapareguts cinemes Catalunya, i més tard, traslladant-se al Modern B gràcies a l’interès de l’empresa que l’explotava. El Modern va tancar, l’Ajuntament va acabar comprant l’edifici a finals dels 90 amb Joaquim Nadal d’alcalde, i el 17 d’octubre de 2000 el Truffaut s’hi reinaugurava, després d’una primera reforma, per seguir alimentant els cinèfils i promocionant la versió original.
 |
| L'espai dedicat a la taquilla i control. |
La reforma estructural que s’ha fet a tot l’edifici del Modern provocarà que a partir d’ara els espectadors hagin d’entrar pel carrer Nou del Teatre, com es feia abans a les sales, tot i que a la llarga es recuperarà l’accés que hi havia per Portal Nou, on s’hi ubicarà una plaça. Els espectadors trobaran la instal·lació molt canviada, amb una nova taquilla, el vestíbul remodelat i una nova sala amb capacitat per a mig centenar d’espectadors que estarà disponible a la tardor. Servirà per programar cicles de la Filmoteca, activitats o presentacions que ara afecten el dia a dia del cinema, donant més marge de maniobra. La reforma de tot l’edifici del Modern s’acabarà de completar amb una segona fase, que inclou l’adequació de l’antiga sala A per convertir-la en un equipament multidisciplinar per a teatre, dansa, música i, fins i tot, cinema.
JORDI ROURA Diari de Girona 16.06.2021
GUILLEM TERRIBAS President del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
«Això va començar fa 30 anys com a iniciativa d’una banda de bojos» El Truffaut té uns 30.000 espectadors anuals, «que està molt bé», segons Terribas, i afirma que «el nostre públic és cinèfil i molt fidel»
«Això va començar fa 30 anys com a iniciativa d’una banda de bojos» El Truffaut té uns 30.000 espectadors anuals, «que està molt bé», segons Terribas, i afirma que «el nostre públic és cinèfil i molt fidel»
Al novembre farà 21 anys que el Truffaut va reobrir al Modern, ja com a equipament municipal. Quin balanç en fan?
El projecte del cinema Truffaut té la gràcia que va començar fa 30 anys, a l’empresa privada, com a iniciativa d’una banda de bojos, els crítics de cinema dels diaris gironins i de les emissores de ràdio. Vam muntar als cinemes Catalunya la Setmana de la Crítica durant dos anys i això ens va animar a tirar endavant. Després va sortir la possibilitat de venir a la sala B dels cinemes Modern. Ens vam entendre amb els empresaris Gubau-Gratacós i vam estar deu anys treballant, creant, fent necessari el Truffaut amb l’empresa privada. A la ciutadania no li va costar ni un duro. L’Ajuntament, amb l’alcalde Nadal, va acabar comprant l’edifici del Modern i va fer una adequació a la sala B, per fer-hi la seu del Truffaut. Nosaltres vam guanyar un concurs públic per gestionar la sala, sense cap afany de lucre. Durant aquests 21 anys hem donat sentit a l’edifici del Modern.
En breu tindran dues sales.?
El projecte del cinema Truffaut té la gràcia que va començar fa 30 anys, a l’empresa privada, com a iniciativa d’una banda de bojos, els crítics de cinema dels diaris gironins i de les emissores de ràdio. Vam muntar als cinemes Catalunya la Setmana de la Crítica durant dos anys i això ens va animar a tirar endavant. Després va sortir la possibilitat de venir a la sala B dels cinemes Modern. Ens vam entendre amb els empresaris Gubau-Gratacós i vam estar deu anys treballant, creant, fent necessari el Truffaut amb l’empresa privada. A la ciutadania no li va costar ni un duro. L’Ajuntament, amb l’alcalde Nadal, va acabar comprant l’edifici del Modern i va fer una adequació a la sala B, per fer-hi la seu del Truffaut. Nosaltres vam guanyar un concurs públic per gestionar la sala, sense cap afany de lucre. Durant aquests 21 anys hem donat sentit a l’edifici del Modern.
En breu tindran dues sales.?
 |
| Guillem Terribas |
Sí, s’ha fet una reforma esplèndida a l’edifici del Modern i a l’octubre comptem disposar ja de la segona sala de Truffaut. Volíem fer una petita reinauguració la setmana passada, per celebrar el retorn al Modern, amb la sala clàssica, però per qüestions burocràtiques, encara no sabem ben bé quan obrirem, potser ens en anirem a finals de juny. Havíem pensat projectar Mulholland Drive, de David Lynch, volíem jugar a dir que allò que fa 20 anys ja funcionava s’ha restaurat i ha tornat als cinemes, i nosaltres també ens hem posat al dia. Era tot una cosa simbòlica, però ara la pel·lícula ja la fan a d’altres cines de Girona i no sabem què projectarem quan tornem a obrir.
Quin perfil té el públic del Truffaut?
El nostre client és un cinèfil. Una persona que demana més. Els cinèfils veuen moltes pel·lícules, però també els agrada que els expliquin històries d’una manera una mica diferent. Quan hi ha crisi, nosaltres no ho notem, perquè sempre tenim el mateix públic, gent que va a veure la pel·lícula que fan al Truffaut. Això em fa pensar una mica quan als anys 50 i 60 anàvem al cine, que anàvem a veure no la pel·lícula que ens interessava, sinó la que hi havia. El nostre públic és molt fidel i esperem que amb les dues sales poguem donar més alternatives i ajudar a estimar el cinema, com deia Truffaut.
Quanta gent passa pel cinema en un any?
En un any normal uns 30.000 espectadors. Que a nivell estàndar per una sala de cinema de 150 butaques és una xifra molt bona a nivell, fins i tot, europeu. Sempre hem tingut clar que no som una competència per a les altres sales. Som un a més a més. Si a vegades coincidim és perquè d’altres cinemes han agafat aquella determinada pel·lícula per fer-la en versió doblada i nosaltres la projectem en versió original. Sempre hem tingut molt bona relació amb els altres empresaris.
Per què li van posar Truffaut?
Truffaut representa un tipus de cinema que va sortir de la Nouvelle Vague francesa, un cine engrescador i que no era dels més durs, com podría representar Godard. Truffaut vol dir «volem més, però tampoc no cal tant». A més la frase «qui estima la vida, estima el cinema» ens anava molt bé i de fet ja la va utilitzar l’empresa que abans gestionava el Modern per promoure el projecte.
Hi ha gaires més projectes com aquest?
Ben bé com nosaltres, no, perquè el Truffaut té programació estable tota la setmana i això és un fet diferencial.
Ben bé com nosaltres, no, perquè el Truffaut té programació estable tota la setmana i això és un fet diferencial.
JORDI ROURA, Diari de Girona 16.06.2021
Fotos: Aniol Rasclosa / Guillem Terribas.
Fotos: Aniol Rasclosa / Guillem Terribas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada