El cineasta banyolí presenta avui a les 20h la pel·lícula a Girona amb les entrades esgotades L’última pel·lícula del banyolí Albert Serra, Pacifiction, es projecta des de divendres a 33 sales de tot Espanya. Una d’aquestes és el Truffaut, a Girona, on avui el cineasta en farà la presentació, a partir de les 20h, en un acte que v a esgotar les entrades en 48 hores. De moment, però, ja sedueix el seu públic. Des que s’estrenés divendres, centenars d’espectadors ja han passat a veure el film, de gairebé tres hores de durada, i que no deixa ningú indiferent. En la seva línia, el banyolí deixa els seus espectadors sorpresos després de veure el llargmetratge. «Ens ha agradat molt i molt, ja coneixíem els seus treballs i, una vegada més, ha deixat la pel·lícula a l’altura de totes les altres», explicava ahir la Glòria, que va anar al cinema Truffaut. «Aconsegueix que allò que per un és paradisíac es converteixi en terrenal i coses fosques», diu en Martí, que també la va veure ahir.
Al llarg del cap de setmana no només s’hi han apropat els més seguidors del cineasta, sinó també espectadors que no el coneixien ni havien vist el seu altre repertori. Alguns, com en Joan, necessiten «dies per processar-la» i, la Mercè, assenyala que al principi ha quedat «ben descol·locada», però que, de mica en mica, «hi ha anat entrant» i concebent allò que estava veient.
Protagonitzada per Benoit Magimel, s’ambienta a la Polinèsia Francesa i segueix els passos de l’Alt Comissari de la República, De Roller, representant de l’Estat francès, un home calculador de maneres impecables. Tant a les recepcions oficials com als establiments il·legals, no deixa de prendre el pols a una població local la ira de la qual es pot despertar en qualsevol moment i més quan comencen a córrer els rumors de la suposada represa dels assajos nuclears francesos. Aquest vespre Serra i Pacifiction seguiran seduint a Girona.
Diari de Girona, 01.09.2022
 |
| Foto: Marc Martí. |
De Canes al Truffaut: Albert Serra col·lecciona ovacions.
El cineasta banyolí omple a Girona en la presentació de la desconcertant «Pacifiction» «Diuen que és la meva pel·lícula més fàcil, però no se’n refiïn». Qui avisa no és traïdor i, encara que amb un punt sorneguer, Albert Serra advertia d’aquesta manera ahir al vespre les 150 persones que omplien el Truffaut del que tot seguit es trobarien. Pacifiction, el seu darrer treball, és segons el cineasta banyolí «el meu primer film que parla sobre una història contemporània, sobre temes d’avui», tot i que, no se m’espantin els fans, el seu segell hi segueix sent innegociable. «El públic pot pensar el que li sembli de la pel·lícula. Nosaltres hem mirat de posar-hi la mateixa qualitat que en les anteriors, buscant la originalitat en la posada en escena i en el temps. Hi ha un personatge principal i és fascinant veure el món amb els seus ulls», va afegir.
Pacifiction es va estrenar divendres passat en 33 sales de tot Espanya. A Girona es projecta en versió original (francès)
El cineasta banyolí omple a Girona en la presentació de la desconcertant «Pacifiction» «Diuen que és la meva pel·lícula més fàcil, però no se’n refiïn». Qui avisa no és traïdor i, encara que amb un punt sorneguer, Albert Serra advertia d’aquesta manera ahir al vespre les 150 persones que omplien el Truffaut del que tot seguit es trobarien. Pacifiction, el seu darrer treball, és segons el cineasta banyolí «el meu primer film que parla sobre una història contemporània, sobre temes d’avui», tot i que, no se m’espantin els fans, el seu segell hi segueix sent innegociable. «El públic pot pensar el que li sembli de la pel·lícula. Nosaltres hem mirat de posar-hi la mateixa qualitat que en les anteriors, buscant la originalitat en la posada en escena i en el temps. Hi ha un personatge principal i és fascinant veure el món amb els seus ulls», va afegir.
 |
| Guillem Terribas i Albert Serra, durant la presentació |
subtitulada al català. El film ha arribat a la ciutat quatre mesos després que a Canes, competint a la secció oficial, s’emportés una ovació de vuit minuts i fos en totes les travesses per a una Palma d’Or que es va acabar emportant Triangle of Sadness. Al Truffaut també hi va recollir més aplaudiments, acompanyat per part del seu equip tècnic i artístic, com ara la productora (i també actriu), Montse Triola), o Sergi López, entre d’altres.
Serra es va sentir còmode a Girona i va exhibir molt sentit de l’humor. Per exemple, després d’exposar els seus plantejaments sobre el film, va alertar que «aquesta és la part bona, perquè la dolenta és que dura dues hores i quaranta-cinc minuts. Hi ha quaranta-cinc minuts molt bons, i són precisament els darrers, amb la qual cosa s’hauran de quedar fins el final per descobrir-los».
El Truffaut té previst projectar Pacifiction almenys durant un parell de setmanes. Hi ha hagut expectació amb el film d’Albert Serra, tot i que s’ha de constatar que res comparable amb l’èxit sense precedents que va representar Alcarràs mesos enrere. La nova pel·lícula del cineasta banyolí ens trasllada a la Polinèsia francesa i segueix els passos de De Roller (Benoît Magimel), un alt comissari de la república que, des de la seva situació de suposat poder, s’enfronta a una sèrie de moviments estratègics que escapen al seu coneixement. Acabada la projecció, Albert Serra i el seu equip van tornar al Truffaut per participar amb un diàleg amb els espectadors. Allà, ja a l’hora de tancar aquesta edició, el director havia promès que, entre d’altres coses, donaria detalls dels següents projectes.
Serra es va sentir còmode a Girona i va exhibir molt sentit de l’humor. Per exemple, després d’exposar els seus plantejaments sobre el film, va alertar que «aquesta és la part bona, perquè la dolenta és que dura dues hores i quaranta-cinc minuts. Hi ha quaranta-cinc minuts molt bons, i són precisament els darrers, amb la qual cosa s’hauran de quedar fins el final per descobrir-los».
El Truffaut té previst projectar Pacifiction almenys durant un parell de setmanes. Hi ha hagut expectació amb el film d’Albert Serra, tot i que s’ha de constatar que res comparable amb l’èxit sense precedents que va representar Alcarràs mesos enrere. La nova pel·lícula del cineasta banyolí ens trasllada a la Polinèsia francesa i segueix els passos de De Roller (Benoît Magimel), un alt comissari de la república que, des de la seva situació de suposat poder, s’enfronta a una sèrie de moviments estratègics que escapen al seu coneixement. Acabada la projecció, Albert Serra i el seu equip van tornar al Truffaut per participar amb un diàleg amb els espectadors. Allà, ja a l’hora de tancar aquesta edició, el director havia promès que, entre d’altres coses, donaria detalls dels següents projectes.
JORDI ROURE Diari de Girona 03.09.2022.
* La pròxima pel·lícula de Serra, que ja l'està rodant, anirà de "toreros". I la de després, que encara no hi ha res fet, anirà sobre dones.
Sobre Pacifiction, com una mena d' esbós de crítica, penso que l' Albert Serra fa el que vol i aconsegueix que a més li paguin. Amb un argument senzill d'un dues pagines, molt obvi sobre l'especulació, la societat de consum, els governants que no tenen poder (simples titelles) i que les multinacionals, els militars i la religió, son els que realment controlen el mon. La genialitat d'en Serra es que ho sap vendre i sap crear unes imatges que de vegades semblen més de "vacaciones en el mar" que d'un film denuncia, però que funcionen, perquè sap donar-li la volta, per la història crepuscular de la humanitat i els ideals, que ens explica. En resum, en Serra es un geni que fa una "perfomace" que agrada a la gent de Cannes i a la critica en general i cada vegada més al públic en general. La grandesa d'en Serra, es que aquesta "moguda" podria durar dues, quatre o deu hores: diria el mateix amb més imatges. El final sembla un film de James Boond i molt més Apocalipsis New. Tot plegat un Serra autèntic, però (sembla) més comercial. Ah, Benoit Magimel, està més que bé: Extraordinari. (GTR)
Sobre Pacifiction, com una mena d' esbós de crítica, penso que l' Albert Serra fa el que vol i aconsegueix que a més li paguin. Amb un argument senzill d'un dues pagines, molt obvi sobre l'especulació, la societat de consum, els governants que no tenen poder (simples titelles) i que les multinacionals, els militars i la religió, son els que realment controlen el mon. La genialitat d'en Serra es que ho sap vendre i sap crear unes imatges que de vegades semblen més de "vacaciones en el mar" que d'un film denuncia, però que funcionen, perquè sap donar-li la volta, per la història crepuscular de la humanitat i els ideals, que ens explica. En resum, en Serra es un geni que fa una "perfomace" que agrada a la gent de Cannes i a la critica en general i cada vegada més al públic en general. La grandesa d'en Serra, es que aquesta "moguda" podria durar dues, quatre o deu hores: diria el mateix amb més imatges. El final sembla un film de James Boond i molt més Apocalipsis New. Tot plegat un Serra autèntic, però (sembla) més comercial. Ah, Benoit Magimel, està més que bé: Extraordinari. (GTR)
