La segona sala, inaugurada el 18 de novembre, n’ha estat un dels pilars fonamentals.
 |
| La Sala B del Cinema Truffaut. Foto: Quim Puig |
Es parla molt de la crisi del sector cinematogràfic, degut a la pèrdua d’espectadors progressiva dels darrers anys, sigui pels canvis d’hàbit o la irrupció exponencial de les plataformes com a principal oferta d’oci. Això i que la pandèmia va fer molt mal, no només en el panorama de l’exhibició. Però no tot són males notícies: l’estrena d’Avatar, a finals d’any, ha retornat en massa els espectadors als cines per disfrutar com cal d’una pel·lícula concebuda per a la gran pantalla. I cinemes especialitzats en el cinema d’autor han vist incrementar el seu públic gràcies a èxits que sobrepassen modes, com és el cas d’Alcarràs o As bestas.
Entre aquests hi ha el cinema Truffaut de Girona, que ha presentat un balanç del 2022 que no pot ser més esperançador: ha registrat una assistència de 20.028 espectadors, una de les millors xifres dels seus vint-i-dos anys de vida. Aquesta dada és especialment rellevant perquè li ha permès recuperar amb escreix els nivells prepandèmics, i fins i tot superar-los. En concret, els espectadors del 2022 suposen un creixement del 21% respecte al 2019, el darrer any en què l’exhibició cinematogràfica no va resultar afectada per les restriccions i tancaments provocats per la covid-19. Aquell any els espectadors van ser 16.498. Si ho comparem amb el 2021, l’increment és del 48%, donat que l’any passat el Truffaut va tenir 13.517 espectadors.
Aquests 20.028 espectadors del 2022 són la millor xifra obtinguda pel cinema de titularitat municipal dels darrers deu anys; des del 2013, quan l’assistència va ser de 21.197 espectadors.
La segona sala, clau
I quines són les claus d’aquest èxit? És clar que l’obertura de la segona sala hi té molt a veure. Inaugurada a finals d’any, concretament el 18 de novembre, amb un retard considerable (un any) per temes tècnics i logístics, ha permès incrementar el nombre de sessions i, sobretot com assenyala el responsable de la programació, Francesc Vilallonga, ampliar i variar l’oferta. “A més d’acollir actes paral·lels, la segona sala possibilita esponjar i oferir continuïtat de títols que amb una sola sala havien de sortir més ràpid de cartellera per incorporar noves estrenes. D’aquí que la sala 1, la gran, és la que en surt més beneficiada.
” De fet, en el període comprès entre l’obertura de la segona sala i el 31 de desembre, els 5.000 espectadors registrats han suposat una quarta part del total acumulat l’any 2022.
” De fet, en el període comprès entre l’obertura de la segona sala i el 31 de desembre, els 5.000 espectadors registrats han suposat una quarta part del total acumulat l’any 2022.
Guillem Terribas, el president del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, que gestiona la sala, declara que aquestes xifres demostren la necessitat històrica de disposar de la segona sala, com ja estava escrit en el projecte endegat fa més de dues dècades: “Per fi podem ampliar la programació i oferir als espectadors més ventall d’horaris, ja que fins ara ens vèiem obligats a cremar títols que funcionaven, tot sovint programant tres pel·lícules diferents a l’única sala".
Pel que fa a algunes queixes puntuals per part del públic d’una sala 2 “petita” i “amb problemes de visibilitat” quan està plena, diu que després de la fase de proves s’analitzarà si s’hi poden fer millores. Prefereix destacar que tècnicament és “perfecta, quant a so i pantalla” i que miren d’evitar que la sala, de 70 butaques, s’ompli a vessar. També queda pendent quina utilitat tindrà l’antiga sala A del Modern, pendent de la reforma en la segona fase d’obres.
Pel que fa a algunes queixes puntuals per part del públic d’una sala 2 “petita” i “amb problemes de visibilitat” quan està plena, diu que després de la fase de proves s’analitzarà si s’hi poden fer millores. Prefereix destacar que tècnicament és “perfecta, quant a so i pantalla” i que miren d’evitar que la sala, de 70 butaques, s’ompli a vessar. També queda pendent quina utilitat tindrà l’antiga sala A del Modern, pendent de la reforma en la segona fase d’obres.
Uns tanquen i els que sobreviuen es recuperen.
Cinematogràficament, el 2022 ve marcat pel tancament de l’històric Albéniz, un multicine hereu del cinema més gran que ha tingut mai la ciutat de Girona, a punt de complir el centenari. Una pèrdua profunda que ha alterat el mapa de sales d’exhibició de la que per molts anys ha estat una de les ciutats amb la mitjana de sales i espectadors més alta de tot l’Estat.
Actualment només queden dos cinemes en actiu: l’Ocine, entre els barris de Sant Ponç i Fontajau, i el cinema Truffaut, al Barri Vell. És a dir, un a la perifèria i l’altre al centre. Bé, això sense dir que a la veïna Salt també hi ha l’Odeon.
Cap tancament és bona notícia, però és evident que mentre de mica en mica la gent ha començat a tornar a les sales d’exhibició i es recupera l’hàbit d’anar al cinema, la majoria d’espectadors que tenien tendència a anar als Albéniz han recalat als Ocine. També, sobretot a partir de final d’any, amb l’estrena de films com Suro o As bestas, que no els cal la versió original, n’ha sortit beneficiat el Truffaut, sobretot d’aquell públic que vol un cinema a prop.
James Cameron, de qui haurien de posar una estàtua a l’entrada de cada cinema comercial de mig món, ha tornat a portar en massa els espectadors amb la segona entrega d’Avatar, com ja va fer ara fa catorze anys amb l’original i abans amb Titanic. De fet, l’èxit d’aquesta pel·lícula ha provocat un cert tap a la resta de films de la cartellera i que molta gent hagi optat per buscar alternatives a altres llocs, com és el cas del Truffaut, que durant aquestes últimes setmanes ha estat un bullici de gent a moltes sessions. “Hem tingut la sort que ha coincidit amb bones pel·lícules, i poder donar cabuda a títols que no s’estrenarien a cinemes més comercials. Res que no hem fet al llarg dels vint-i-dos anys”, com remarquen Guillem Terribas i Francesc Vilallonga. “És a dir, oferir títols atractius i bones històries, que és el que vol el públic”, afegeixen.
Actualment només queden dos cinemes en actiu: l’Ocine, entre els barris de Sant Ponç i Fontajau, i el cinema Truffaut, al Barri Vell. És a dir, un a la perifèria i l’altre al centre. Bé, això sense dir que a la veïna Salt també hi ha l’Odeon.
Cap tancament és bona notícia, però és evident que mentre de mica en mica la gent ha començat a tornar a les sales d’exhibició i es recupera l’hàbit d’anar al cinema, la majoria d’espectadors que tenien tendència a anar als Albéniz han recalat als Ocine. També, sobretot a partir de final d’any, amb l’estrena de films com Suro o As bestas, que no els cal la versió original, n’ha sortit beneficiat el Truffaut, sobretot d’aquell públic que vol un cinema a prop.
James Cameron, de qui haurien de posar una estàtua a l’entrada de cada cinema comercial de mig món, ha tornat a portar en massa els espectadors amb la segona entrega d’Avatar, com ja va fer ara fa catorze anys amb l’original i abans amb Titanic. De fet, l’èxit d’aquesta pel·lícula ha provocat un cert tap a la resta de films de la cartellera i que molta gent hagi optat per buscar alternatives a altres llocs, com és el cas del Truffaut, que durant aquestes últimes setmanes ha estat un bullici de gent a moltes sessions. “Hem tingut la sort que ha coincidit amb bones pel·lícules, i poder donar cabuda a títols que no s’estrenarien a cinemes més comercials. Res que no hem fet al llarg dels vint-i-dos anys”, com remarquen Guillem Terribas i Francesc Vilallonga. “És a dir, oferir títols atractius i bones històries, que és el que vol el públic”, afegeixen.
JORDI CAMPS LINNELL, publicat en el Punt Avui 13.01.2023
