Pregó Festa Major de Salt 2018 · Guillem Terribas

“És de Salt qui vol ser de Salt”

Guillem Terribas fa una crida a “conèixer millor el veí” aprofitant l’inici de la festa major d’una vila amb “llarga tradició d’acollida”

 Destaca les potencialitats de Salt, des de l’activitat cultural fins al patrimoni natural

L'Alcalde de Salt Jordi Viñas i  el pregoner Guillem Terribas

“És de Salt qui vol ser de Salt.” Amb aquesta declaració identitària però alhora inclusiva d’un “gironí d’adopció” i “saltenc d’origen” com és Guillem Terribas, el pregoner convidava, des del balcó de l’ajuntament de Salt, a participar activament en “aquesta gran aventura de la vida a Salt”. I ho feia amb un gentilici, el de “saltenc”, molt ampli, gens excloent: “Qui vol treballar-hi i viure-hi, qui vol fer-hi arrels.” “Ningú té el dret a fer aquesta denominació, de donar el títol de saltenc als uns i als altres no.”

Fundador de La Llibreria 22, Creu de Sant Jordi, cinèfil, “home orquestra de la cultura”, tal com el va presentar l’alcalde Jordi Viñas, o l’avi de la Martina.... Guillem Terribas és moltes coses però el seu origen és a Salt: “Estic orgullós de poder dir que vaig néixer a Salt i que m’hi vaig formar com a persona.” Terribas va enfilar el relat amb records d’infantesa del carrer on va néixer, “el carrer llarg, abans dit Hernán Cortés”. El paisatge dels primers records basteix la memòria: “Era el carrer per on passaven totes les noies que anaven a l’escola de les Dominiques i també el carro dels morts, amb tota la comitiva al darrere”, va dir Terribas fent referència a l’inici i el final de la vida. “Allà vaig aprendre a ser saltenc i persona.”

Guillem Terribas i el seu germà Xarli, durant
la lectura del Pregó. 

El pregoner va relatar els canvis del paisatge urbà d’un Salt “que s’ha anat fent gran”. I va recordar la història d’un poble “d’acollida, obert, solidari generós”, un fenomen, el de la immigració, que no sempre ha estat fàcil i en què Terribas veu una oportunitat per compartir la riquesa que aporta la diversitat, un pensament que els assistents van aplaudir. També ho van fer amb l’anècdota d’una coneguda que li havia dit que no calia viatjar per conèixer món, només havia de passejar per Salt, o quan va fer referència al germà Xarli, uniformat, compartint balcó amb el protagonista.

La tossuderia, un altre tarannà saltenc per a Terribas, va permetre la independència de la vila el 1983. “Raó i paciència van dur la llibertat”, en una picada d’ullet al present. I una crida final per aprofitar la festa per disfrutar de la diversitat, “coneixent millor el veí”. No hi va faltar la reivindicació amb crits de llibertat, el groc i les gralles. Abans Viñas havia recordat que ni “les tempestes aconsegueixen parar la festa major”.

Gemma Busquets publicat en el Punt Avui 25.07.2018

«Tenim ganes de viure, tenim ganes de ser saltencs»

El pregó de la Festa Major d'enguany fa un repàs històric entre els carrers de Salt del segle passat fins arribar a l'actualitat d'un poble que acull una gran riquesa i diversitat cultural i que proclama la convivència.

Des del balcó de l'ajuntament després d'una tarda passada per aigua arreu de la província, ahir va tenir lloc l'arrencada dels sis dies de Festa Major de Salt amb el pregó de Guillem Terribas. Amb arrels profundament saltenques i apassionat de la cultura catalana, Terribas va elaborar un acurat discurs molt proper i, a la vegada, farcit d'anècdotes històriques i personals que animaren a rememorar vells temps i a conèixer la història de la localitat. Les paraules del pregoner no es van aturar en el passat, sinó que van viatjar fins a l'actualitat, subratllant la riquesa cultural del municipi. Dues frases de Terribas resumeixen la voluntat de convivència entre tots els ciutadans, vinguin d'on vinguin: «Tenim ganes de viure, tenim ganes de ser saltencs».

Foto: Marc Marti.

Per escalfar motors i habituar els saltencs i saltenques als ànims festius a punt d'esclatar, l'Ajuntament va programar algunes activitats a partir de divendres passat. El tret de sortida oficial, però, el va protagonitzar Terribas amb el pregó de les festes: «Una Festa Major que em porta molts records d'històries d'amor, de trobades, de dinars, d'envelats, d'orquestres i de nits llargues i caloroses». Reprenent el concepte de «record», Terribas va descriure el carrer on va néixer, el carrer Llarg, abans dit Hernán Cortés, «on vaig tenir els primers amics i vaig conèixer de què anava la vida».

Adoptant una perspectiva de memòria històrica, Terribas va viatjar a inicis del segle XX, moment en què Salt va passar de ser un poble agrícola a agrícola-industrial amb la potència de dues fàbriques tèxtils. Cap als anys 60, Salt va fer un pas més i es va convertir en un poble industrial, de serveis i amb funció de dormitori, reunint gent d'arreu del país atreta pel boom de les oportunitats laborals de Catalunya. Vint anys després, la localitat va acollir nous ciutadans d'arreu del món, i va arribar a ser «el poble que reuneix més ètnies i varietat de llengües d'Europa».

Tot seguit, Terribas va destacar el desig de respecte i germanor entre cultures: «Aprofitem-nos i compartim la riquesa d'aquesta diversitat cultural, de llengües, de noves experiències i la diferent manera de pensar i menjar». El següent punt del discurs va consistir a explicar resumidament el procés de recuperació de la llibertat de la vila que es va veure obligatòriament annexionada a Girona amb el vistiplau del govern de Franco l'any 1974. Els ciutadans es van envalentir a reclamar incansablement la llibertat, que finalment va arribar el 1983 a través de la Generalitat. Pel que fa a la pertinença a la població, Terribas va oferir un punt de mira molt ampli i integrador, anunciant que «és de Salt qui vol ser de Salt, qui vol treballar-hi i viure-hi, qui vol fer-hi arrels i participar en aquesta gran aventura de la vida al poble».
La darrera part del pregó va anar dirigida a ressaltar el patrimoni local, com ara les deveses, la colla castellera Els Marrecs de Salt, la pluralitat de centres religiosos, les escoles i instituts i els comerços, entre d'altres. «Aprofitem per conèixer la gent del nostre entorn i compartim la nostra festa», van ser les seves darreres paraules. Poc abans, l'alcalde, Jordi Viñas, va descriure Terribas com a llibreter, promotor i activista cultural, crític cinematogràfic i escriptor. «Un home orquestra de la cultura, un saltenc orgullós», va concloure.
Laura Cugat. Diari de Girona 25.07.2018Entrevista a Televisió de Girona https://bit.ly/2JXxVEu