 |
| Foto: Quim Curbet |
Ni el pregó, ni la missa de Sant Narcís, ni la fira, ni les barraques... Visc a
Girona però no visc les
Fires. Coses de l’edat, suposo. L’excepció, el dia 30. Vaig assistir un any més al lliurament del
premi Just Casero amb l’inimitable i gairebé imprescindible
Guillem Terribas com a mestre de cerimònies, i amb dues guardonades que han novel·lat la memòria històrica. Ja estic esperant que surtin els llibres de la guanyadora
Marina López Planellas, de Vilafant, i de la finalista, la companya Gemma Busquets Ros, de Banyoles, que s’endinsen en la història del segle XX per parlar d’una memòria necessària per recuperar els principis de la República. Un altre dia els parlaré de la feinada que està fent l’
Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera perquè s’obrin les
fosses comunes del cementiri de Girona i les despulles dels 510 afusellats pel
franquisme puguin reposar al costat dels seus familiars. Bé, abans d’anar a La Planeta, on es va homenatjar les malaguanyades Anna Donato i Dolors Oller i vam escoltar poemes musicats i cantats per Glòria Vila, havia passat per la Casa de Cultura per veure, en una passejada massa ràpida, l’exposició de fotografies de
L’Indépendant que ha comissariat
Nuri Aldeguer, titulada Crònica d’uns estius: imatges del fons de L’Indépendant-Edició Costa Brava (1966-1977). És una selecció de 128 fotografies del fons del diari nord-català L’Indépendant, procedents de l’arxiu de l’Inspai de la Diputació. Pensava que hi trobaria moltes imatges d’en Pablo Cortés Pablito, però és ell qui hi surt retratat. Són un testimoni de gran valor perquè recorda una època recent però on tot estava per fer, i s’ha fet molt i sovint malament. Les imatges són impagables per als que ja tenim una edat. Em quedo amb una fotografia del meu poble,
Llagostera, agafada des de l’entrada venint de Girona amb, en primer pla, el
símbol falangista del yugo i les fletxes que hi havia a les entrades de cada municipi. A la imatge es veu que s’estaven construint les
Cases Barates inaugurades a principis dels setanta i el poble sembla isolat dalt del turó. Però a la nit em van aigualir la festa amb el concert de punk rock de la Devesa, a uns decibels desfermats. Molts veïns de
Montjuïc hem de parar l’orella als concerts de la Copa com si fóssim a primera fila, però el de divendres va ser literalment infernal. Ens fem grans.
JOAN VENTURA, publicat en el Punt Avui 06.11.2026
 |
| Foto: Quim Curbet |
