Last flag flying
Estats Units, 2017
Direcció: Richard Linklater
Intèrprets: Steve Carell, Bryan Cranston, Laurence Fishburne, J. Quinton Johnson
Gènere: comèdia dramàtica
Durada: 125 minuts
Idioma: anglès
27.07.2018
Tres amics
Comencem les ja tradicionals reposicions d’estiu, amb la darrera aportació del interessant director nord-americà Richard Linklater (Texas, 1960). Un cineasta que ens ha sorprès gratament en films molt humans, originals i amb una recerca constant de la realitat, de les relacions humanes d’una manera extraordinària, com ho ha demostrat en pel·lícules com Boyhood (2014) o la trilogia (de moment) d’ Abans de l’alba (1995), Abans de la posta (2004) i Abans del capvespre (2014).
- En aquesta ocasió, Linklater agafa una història del escriptor Darryl Ponicsan que, amb el mateix títol, es va editar l’any 2004 als Estats Units i aquest 2018 l’editorial Almuzara l’ha editada en castellà. De fet, aquesta història ve a ser una mena de continuació o d’ampliació d’un altra novel·la de Ponicsan titulada El ultimo deber, publicada l’any 1970 i en castellà aquest any 2018, per la mateixa editorial Almuzara. D’aquesta novel·la també se’n va fer una versió cinematogràfica de títol homònim l’any 1973, molt ben acollida pel públic i la crítica, dirigida per Hal Ashby i interpretada per Jack Nicholson.
Linklater pren un relat de base senzilla com és el retrobament de tres amics que fa anys que no es veuen i que van estar junts en els “marines” a la Guerra del Vietnam. El motiu: acompanyar a un d’ells a l’enterrament del seu fill que ha mort, essent també “marine”, durant la guerra d’Iraq. I Linklater també sap trobar uns actors perfectes per explicar-nos aquesta història. Uns actors que es creuen el que han d’explicar i expressar i que, per tant, fan que l’espectador participi intensament en les penes, les alegries i els records que viurem durant les dues hores de metratge. Tots tres estan perfectes amb els seus respectius rols.
La pel·lícula està explicada com una “road movie“, on els tres personatges van d’un lloc a l’altre, en cotxe, en furgoneta i en tren. És en aquetes anades i vingudes que anirem coneixent la història d’aquests homes que la vida els ha castigat. En Doc ( Steve Carrell) el més jove de tots, ha quedat viudo i el seu únic fill ha mort a l’Iraq. En Sal (Bryan Granston), un escèptic que en l’actualitat esdevé propietari d’un ruïnós bar i que no espera res de la vida: alcohòlic, provocador, però, al capdavall, el més honest i el que es fa més preguntes. Finalment, en Muller (Laurence Fisburne), el més “bèstia” de tots durant l’estada en el Vietnam i ara convertit en un venerable i conservador predicador.
Una història d’amistat, plena d’ironia i de moments ridículs i divertits i també de molta mala bava. Memorable l’escena en el tren, on els tres recorden, en presència del soldat que els acompanya i que era amic del fill mort, totes les bestieses i farres que s’havien muntat durant el temps que van estar junts en el Vietnam.
Linklater, en clau de comèdia agredolça, ha sabut transmetre tota la força de la història, lliure i amarga, i també ha sabut explicar molt bé el pas del temps i les relacions d’amistat en unes situacions extraordinàries i fora de context, amb l’afegit d’una contundent crítica envers els militars i la religió.Guillem Terribas
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
http://www.cinematruffaut.com/la-ultima-bandera/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada