Angel Quintana: NARCÍS AGUSTÍ, tot un Senyor.

Tenia poc més de vint anys i em vaig posar l’etiqueta de crític de cinema perquè volia rendibilitzar una afició. Va ser en aquell temps quan vaig conèixer a Narcís Agustí i em va deixar entrar gratuïtament a les seves sales. Crec que el vaig trobar per primer cop el dia que vam presentar El vicari d’Olot amb en Guillem Terribes al cinema Ultònia. Era tot un senyor que imposava pel seu carisma però que generava confiança per la seva amabilitat. Tenia un punt sorneguer i aquell dia va riure molt quan la Núria Feliu em va escridassar com si fos un nen petit perquè no sabia què fer del micròfon a les mans. Més tard vam presentar Barcelona sud de Jordi Cadena. Narcís Agustí sabia que el negoci no estava en les pel·lícules catalanes, però tenia molt clar que havia d’ajudar al país i permetre que els seus locals fossin una porta oberta a la promoció d’un determinat cinema. Amb els anys ens vam anar creuant. Mai em va retreure perquè havia escrit malament d'una determinada pel.lícula que omplia les seves sales. Conixia a la perfecció quines eren les regles del joc, era un senyor. Recordo que estava satisfet quan s’acostaven els Oscar i podía projectar la majoria de pel.lícules americanes nominades i veure com els noms de Paul Newman i Tom Cruise lluïen a la façana dels cinemes Catalunya. No li interessava el cinema d’autor més radical però va ajudar a que un grup de joves organitzéssim la setmana de la crítica, que ens va permetre projectar obres de Michelangelo Antonioni a altres de Wim Wenders.

Foto de Família Reconeixement de la Acadèmia del Cinema Català 
Jaume Figueras, Elisenda Nadal, Leopoldo Pomés, Assumpció Balaguer i Narcís Agustí.

L´èxit de l’experiència va ser el punt de partida del que un temps després seria l’aventura del cinema Truffaut en els locals de la competència. Potser el dia que vaig veure més feliç a Narcís Agustí va ser quan va organitzar una marató de El padrino. S’estrenava la tercera part i va aprofitar per fer-ne les altres dues a la mateixa nit, totes en versió original. Aquella trilogia exemplificava perfectament tot el model de cinema que més li agradava. A mesura que va fer-se gran i els seus fills van agafar el negoci, el cinema va canviar. Els vells cinemes Cataluanya van donar pas a als Oscar i aquests als Ocine. L’empresa va expandir-se i les pel.lícules van passar a ser altra cosa. Una de les darreres vegades que em vaig trobar Narcís Agustí va ser als Ocine, a les pantalles projectaven una nova pel.lícula Marvel que omplia les sales, jo anava a veure una altra cosa. Em va mirar amb mitja ritalla a la boca i amb la ironia que el caracteritzava va deixar entendre que els temps havien canviat molt i que aquelles pel.lícules tenien poc a veure amb aquell model de cinema que sempre havia estimat i cuidat. També me'l vaig creuar a l'enterrament del seu consogre que era el veí del pis de davant del meu replà, potser el millor veí que he tingut mai. Va saludar-me amb la seva tradicional elegància i va mostrar la seva tristessa perquè sabia que enterravem una gran persona. Tenia el cor trencat i alguna cosa en la seva mirada reflectia tot el seu humanisme. Descansi en pau.

Àngel Quintana, publicat en el seu Facebook 08.05.2023