Narcís Agustí i Agustí, nascut a Olot, president d’Ocine i fundador de la cadena dels Oscar, va morir ahir a la matinada a Girona, als 87 anys. Des del 2016 era membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català. Va ser un empresari i emprenedor clau en la història del cinema a les comarques gironines i Catalunya. Va fundar alguns dels cinemes emblemàtics de la ciutat de Girona, com l’Ultònia i els Catalunya; va participar en la creació dels Truffaut, i finalment va donar una empenta definitiva al sector amb la multisala dels Ocine, ara un petit imperi que controla sales a tot l’Estat i a França a través dels fills, tot i que ell sempre hi havia fet de supervisor. El seu bon amic Guillem Terribas, segons explica, sovint li feia la broma més cinèfila de totes: “Ets com el Padrino.” “Era una persona extraordinària”, admet Terribas, amb qui va col·laborar en moltíssims projectes, entre els quals destaca la gènesi de les actuals sales del Truffaut, ara situades en un altre antic cinema de Girona, el Modern.
El negoci del cinema li venia de família. El seu pare, Joan Agustí i Pujol, va inaugurar el cinema Núria a Olot el 7 de setembre del 1943 amb unes 300 butaques. Va tancar el 25 de novembre del 2001 amb tres dies seguits de sessions gratuïtes. Narcís va agafar definitivament les regnes del negoci el 1965, amb la mort del seu pare.
El 1945 la família va obrir el cinema Ultònia, amb 1.400 butaques, una inversió que va servir per consolidar el grup actual. La pel·lícula que va inaugurar la sala va ser La policía montada del Canadá, de Madeleine Carroll, actriu que va viure a Sant Antoni de Calonge. “Van venir totes les autoritats, fins i tot el bisbe, que va beneir la sala”, recordava Agustí en una entrevista en aquest diari el 2018. Ell mateix explicava una anècdota amb el bisbe: “Quan es va voler estrenar Gilda, va cridar el meu pare perquè no la fes, però no va tenir èxit.” També admetia que el tancament de l’Ultònia va ser la decisió més trista que havia pres mai. A Olot la família també va inaugurar el Cine Gridó (1964). El gran èxit de la sala va ser El vicari d’Olot (1981), de Ventura Pons. La sala va tancar el 25 de novembre del 2001 amb dos clàssics moderns, Gladiator i La vida es bella.
El 3 de juny del 1978 es van inaugurar al carrer d’Emili Grahit els cinemes Catalunya, en la zona de l’antiga fàbrica Pagans. En la primera sessió s’hi van estrenar la primera part de La guerra de les galàxies, a la sala 1, i un clàssic com El cuirassat Potiomkin, a la 2. El 1982 s’hi va incorporar una tercera sala. Una de les sessions que més van arrelar entre el jovent va ser la de les Nits de Terror, dedicades exclusivament al cinema d’aquest gènere.
Agustí també va donar un nou impuls al Cine Oriente. Va obrir les portes amb un altre clàssic immortal: Repulsión, de Polanski, i va estrenar films classificats en aquells anys en la categoria d’“art i assaig.” L’última pel·lícula que s’hi va veure va ser, de manera molt significativa, The last picture show, l’obra de culte de Peter Bogdanovich.
Amb el temps el cinema Ultònia va tancar per ampliar l’hotel del mateix nom i també va obrir una gran botiga. En aquell moment ho van apostar tot en l’obertura del gran complex a tocar de Sant Ponç amb el nom d’Oscar. A Girona era una idea revolucionària, amb butaques distribuïdes en forma de graderia i un ampli aparcament. L’Oscar es va inaugurar el 6 de desembre del 2000. Va ser el primer que va adoptar el cinema 3D digital, el 2009, i es va rebatejar com a Ocine.
Amb l’ajuda dels fills de Narcís –Joan, Jordi i Esteve–, es va anar ampliant el negoci. L’empresa, amb un capital cent per cent català, opera també a Barcelona, Tarragona, Astúries, les Illes, Cantàbria, Castelló, Granada, Almeria, Guipúscoa, Madrid, Navarra, València, Valladolid i Las Palmas i a les ciutats franceses de Besiers i Anglet. El grup, en constant creixement tot i la crisi del sector, ja té més de 170 pantalles i unes 30.000 butaques. De fet és l’empresa familiar més gran del sector a l’Estat, competint contra grans multinacionals. Hi ha cinemes Ocine, a banda de Girona ciutat, a Blanes, Platja d’Aro, Barcelona ciutat, Granollers, Arenys de Mar, Sant Celoni, el Vendrell, Vila-seca i Roquetes.
Entre els premis que va rebre Agustí hi ha el Sant Jordi de Radio Nacional per la millor tasca a la indústria del cinema, i el de la crítica catalana a la millor sala d’exhibició de Catalunya, guardó que va suposar el punt de partida de l’actual Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. El premiat va oferir, encantat amb el guardó, una setmana lliure perquè els crítics de cinema hi programessin les seves pel·lícules preferides.
Lluís Simon, publicat en el Punt Avui 08.05.2023
.jpg) |
| Edmon Roch, Guillem Terribas i Narcís Agustí |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada