Jaume Genover, in memoriam

Jaume Genover (1950 · 2018)

Jaume Genover (Girona 1950 · S’Agaró 2018) era un personatge aparentment reservat, amb una ironia molt fina i amic dels seus amics. També era un gran lector. I, sobretot, un cinèfil. Jaume Genover va començar a fer critiques de cinema a la revista Presència de Girona, a mitjans dels anys setanta. Establert a Barcelona, va començar a treballar per la revista Fotogramas i més tard a Dirigido por. També va col·laborar en moltes revistes i llibres, diccionaris i en fascicles, sempre a l’entorn al cinema. L’any 1996, juntament amb Carlos Aguilar, Alianza Editorial li va publicar el llibre Las estrellas de nuestro cine. 500 filmografías de intérpretes españoles. Jaume Genover va fer una feina extraordinària i de gran utilitat d’una manera solitària i silenciosa, amb la recerca de dades, correccions d’errors, complementant filmografies i biografies de cineastes.
Tenia una col·lecció de fotografies relacionades amb el cinema impressionant, que li van comprar la gent de Fotogramas. Molt d’aquest material de fitxes i documentació la família l’ha entregat al Museu de Cinema-Col·leccióTomàs Mallol de Girona. El cinema va donar sentit a la vida de Jaume Genover. Era molt crític amb segons quins actors, directors o pel·lícules, però sempre va tenir un gran respecte per Woody Allen. És per aquest motiu que el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona li volem retre homenatge a en Jaume Genover amb, possiblement, la pel·lícula més emblemàtica de Woddy Allen.

"Manhattan", una comèdia d’amor en blanc i negre

MANHATTAN
Estats Units, 1979
Direcció: Woody Allen
Intèrprets: Woody Allen, Diane Keaton, Mariel Hemingway, Michael Murphy, Meryl Streep Durada: 96 min Gènere: Comèdia dramàtica
Idioma: Anglès
Data de projecció: 28/06/2018

Aquesta fou la pel·lícula que va donar a conèixer a Woody Allen a nivell internacional. Va ser aplaudida i reconeguda arreu. Els francesos li van donar el Cèsar a la millor pel·lícula estrangera. Va ser el naixement d’un mite, d’una manera de fer cinema i de mostrar la vida d’uns personatges progres, de classe mitjana i culta.
De fet, Manhattan es l’inici del mon íntim i de les dèries de Woody Allen. És el començament d’una sèrie de comèdies romàntiques, amb un toc intel·lectual. Allen va escriure el guió amb la col·laboració de Marshall Brickman i ens explica la història, ambientada a Nova York/Manhattan a finals dels 70 i que té com a protagonista a Isaac Davis (Woody Allen), un home de mitjana edat que té un treball (guionista) que no li agrada; una novia, Tracy (Mariel Hemingway) de 17 anys, massa jove per ell; una ex-dona lesbiana, Jill (Meryl Strepp) amb la que hi te un molt mal rotllo, entre altres coses perquè ha escrit un llibre, d’èxit, que parla de la seva relació amb ell i, per descomptat, no el deixa molt ben parat. Entremig s’enamora d’una progre, sexi i extravagant dona, Mary (Diane Keaton), que és la companya del seu amic. A partir d’aquí la cosa es complica.
Woody Allen interpreta i dirigeix la pel·lícula amb l’ajuda d’una partitura musical, molt adient per la història, de George Gershwin i la fotografia de Gordon Willis (habitual en les seves pel·lícules) en blanc i negre,  es extraordinària,

Guillem Terribas / Full de Sala en el Cinema Truffaut. 28.06.2018