‘Scalletti & friends'

L'equip d'‘Scalletti', a la festa on es va projectar el capíto
l final Foto: JORDI CLOPÉS.

Hi havia expectació, dijous a la nit, als Jardins de la Mercè de Girona per veure el capítol final deScalletti: Girona Connection, la sèrie web creada pel bastard David Ruiz (també conegut com a Callahan Ruiz,i com a David U. Ruiz, entre altres reconeguts pseudònims). Una munió de fans de la sèrie i una bona colla d'intèrprets i col·laboradors que l'han poguda fer realitat es va reunir plegats per acomiadar en comunió aquesta aventura audiovisual que va arrencar gràcies una beca Kreas de l'Ajuntament, però sobretot per l'amor esbojarrat d'un jove realitzador pel cinema amb què va créixer i es va formar. Parlem des dels spaghetti westerns a Clint Eastwood, passant pel cinema d'acció dels vuitanta i noranta o les comèdies de Jim Abrams o dels mítics Bud Spencer i Terrence Hill, per posar alguns exemples paradigmàtics.

El capítol 9 (finalitzar amb el canònic capítol 10 és per als ortodoxos), titulat La amenaza Spectrum, no va defraudar. Al contrari, més llarg i extens que la resta, va entusiasmar l'audiència, amb un bon final farcit de gags reeixits, aparicions estel·lars i marcat per un bon ritme narratiu; del bo i millor del conjunt de la sèrie. Sense caure en la temptació de fer filtracions (demà ja tindreu l'oportunitat de visionar l'episodi en obert a http://scalletti.com), sí que us podem avançar que mor algun personatge principal (o no), el malvat és qui menys us espereu (i molt més prim que el personatge real en el qual s'inspira, un poder fàctic de la ciutat), que elreggaeton pot tenir conseqüències nefastes per a les neurones i per al futur de la humanitat i que la història conclou amb un divertit musical a l'estil Zatoichi. Això i que, ho sentim profundament, queda clar que no hi haurà una segona temporada de Scalletti. Al final del metratge, per si encara quedava algun dubte, el periodista que encarna el periodista Sergi “Guapo!”Caballero transmet les declaracions del mateix David Ruiz en què queda clar que n'està fins als... (el que realment declara és aquí impublicable). Bé, en resum, que “s'ha buidat del tot”.

Però tranquils, el mític cantant Josmar, fan confés de la sèrie i protagonista d'un dels cameos del darrer episodi, en cloure la projecció, es va acostar al realitzador empordanès proposant-li que ja mourà fils perquè la carrera de Scalletti no s'aturi aquí, doblant-la a l'italià per emetre-la en un canal temàtic de sèries d'èxit.

Es faci realitat o no aquest projecte, David Ruiz pot estar segur que ha aconseguit una fita: portar a bon terme, amb una sabata i una espardenya (i una bona colla d'entusiastes), l'antítesis estilística del cinema albertià, tot demostrant que el cinema de barri també pot ser d'autor i té cabuda a Girona, la ciutat del cinema.

Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt-Avui 23.06.13

´Scalletti: Girona Connection´

L es noves tecnologies han democratitzat la creació audiovisual perquè, a banda de fer-la més accessible, n'han millorat la difusió. Ara, per exemple, digitalment es pot recrear una estètica granulada que apel·la a les sessions dobles de tota la vida, i també s'afavoreix, com a es fa a Cassà de la Selva, que es puguin convocar certàmens de curtmetratges rodats en un sol dia. Una altra bona notícia resultant dels miracles de la tècnica és que el cinema rodat des de la proximitat ja no s'ha de conformar a ser vist per familiars i col·legues; la xarxa i la proliferació d'espais d'exhibició virtual han permès que el creador sigui menys "local" que fa deu anys, quan la denominació d'origen podia ser una maledicció digna d'una pel·lícula de la Hammer. Els que estan una mica al cas dels defensors de la causa ja coneixen en David Ruiz i el seu petit exèrcit d'incondicionals: cinèfils incansables que desafien les lleis del mercat desencadenant les seves dèries amb una constància admirable. El seu darrer producte (que ja es pot veure a dailymotion.com i Facebook) porta per títol Scalletti: Girona Connection, i és el primer avanç d'una sèrie ideada per a la xarxa que homenatja, sense remordiments ni complexos, l'ara tan reivindicada influència del cinema policíac i d'acció dels anys 70 i 80. En els 3 minuts i 51 segons que dura el tràiler, queda clar que els seus responsables vénen de la generació que ha crescut sota la influència de la inefable productora Canon (reconvertida en la "Cacon") sense que això vagi en detriment de la vindicació de les virtuts d'una era audiovisual que va redimensionar la sèrie B fins a extrems insospitats. El tràiler homenatja la iconografia d'aquells temps (impagable la foto de Guillem Terribas i Charles Bronson al camp de batalla) però evidencia, ja des del seu títol, que no renuncia a defensar el valor de la proximitat. La idea és fer una sèrie nodrida de rostres gironins: aquesta fe en la pròpia indústria me?reix, d'entrada, un aplaudiment.
Pep Prieto, publicat en el Diari de Girona el 02.03.11