L'ARTÈRIA INVISIBLE de Pere Vilà.

Âlex Brebdemülh, Pere Vilà i Nora Navas

L'ARTÈRIA INVISIBLE
(Catalunya 2015)
Direcció: Pere Vilà
Guió: Pere Vilà / Laura Merino
Intérprets: Nora Navas, Àlex Brebdemühl, Àlex Monner,Joana Vilapuig, Francesc Garrido

* Pre-estrena, dins el festival Temporada Alta
en el Cinema Truffaut 03.11.15
Estrena oficial el desembre 2015.

Relacions perilloses
Pere Vilà (Girona 1975)amb paciència i amb els anys, ens va mostrant des de que va fer el seu primer llarg metratge el 2007 "Pas a Nivell", una manera original i diferent d'explicar històries. Ja l'any passat, dins el mateix marc de Temporada Alta, que ara estrenem la seva darrera obra, Pere Vilà ens va oferir la seva particular visió de la vellesa, la memòria i la rancúnia amb la pel·lícula "La Fossa" (2014), amb unes esplèndides interpretacions de Lluís Homar i la Emma Vilarasau.

Ara, Pere Vila, amb l'adaptació de la novel·la "El peatge" escrita a quatre mans per Josep Valls i Joaquim Vidal (que és un dels productors de la pel·lícula) ens mostra en la seva darrera producció L'ARTÈRIA INVISIBLE una intima i complicada història on hi trobem la mala relació entre germans i una herència entre mig; un matrimoni amb problemes: ell vol fer carrera política i ella vol tenir fills. A ell se li complica la vida a través d'una denuncia d'abusos sexuals. Al mateix temps, vivim un amor adolescent, amb problemes, ella ha d'exercir la prostitució i ell està a l'atur i "tocat", degut a que de petit havia estat a punt de formar part de la vida del matrimoni, que ara te problemes. Els joves tramen una manera fàcil de aconseguir diners. Aquí, es complica encara més la cosa.

Tot plegat explicat a la manera del director Pere Vilà, sense preses i amb la càmera quieta. Aquesta manera de filmar, fa que l'espectador entri més dins el complicat entramat de la història. Al mateix temps, un té la sensació de que no passa res i resulta que estem vivim, quasi en primera persona, tot una drama, un mal viure que no et deixa indiferent. Fins hi tot, hi ha moments en que l'espectador voldria participar amb els protagonistes, intentar fer-hi alguna cosa, perquè no haguéssim de viure tant intensament el que estem veien.

Un altre mèrit del director, es aconseguir que els actors que venen de diferents àmbits del mon de la interpretació, tot estiguin al mateix nivell. Tots saben mostrar en poques paraules tota la intensitat, a través de l'expressió, que necessita cada escena. Una vegada més Pere Vilà, amb la seva manera d'explicar històries, no ens deixarà indiferents. Ens farà pensar i reflexionar sobre que la vida, de vegades, no estan fàcil de viure-la. I moltes vegades, som nosaltres que ens la compliquem.

Guillem Terribas. Col·lectiu de Crítics de Cinema

comentari de la pel·lícula LA FOSSA de Pere Vilà.

LA FOSSA

Catalunya, 2013

Direcció: Pere Vilà i Barceló.

Intèrprets: Lluís Homar, Emma Vilarasau,

Àlex Monner.

Durada: 90 min.

Gènere: Drama.

Idioma: Català.

Data d'estrena: 25/11/2014

LA MEMÒRIA I LA VELLESA 

Pere Vilà, director gironí que ha deixar de ser una jove promesa per ser un director respectat i considerat en el mon del cinema tant a fora com a casa nostra.

Va començar el 2003 amb un  curtmetratge anomenat "El dia que es va estrenar Caro Diario" una broma entre el cinema que regenta el director italià Nanni Moretti a Roma i el Cinema Truffaut de Girona. L'any 2005, va realitzar el seu segon curtmetratge "El peixos del riu Leteo"  pel qual va obtenir el Premi Elsa Peretti Foundation. En aquest curtmetratge, ja hi participava la Josefina Espinosa, una assídua en els films de Pere Vilà i l'actriu Emma Vilarasau, n'era la protagonista. S'ha de dir que a "Els peixos del riu Leteo" Pere Vilà, ja tractava un tema molt recurrent en la seva filmografia, el de la vellesa, la soledat, la pèrdua de memòria i de cordura. En el seu primer llarg metratge "Pas a nivell" (2007) Pere Vilà, jugava entre un adolescent que acabava els seus estudis universitàries i que no tenia clar el seu futur i per altra banda,  els darrers dies de la seva avia.

La  segona pel·lícula, "La Lapidation de Saint Étienne" (2012)  va obtenir el reconeixement  en diversos festivals (  Premi FIPRESCI a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid  2012 i Premi a la millor pel·lícula al Festival de Cinema Regiofun de Polònia 2012)  i amb molt bones crítiques. La  pel·lícula planteja una situació límit i de solitud  d' un ancià malat ( formidable interpretació de Lou Castel) que no vol deixar el seu pis on hi ha part de la seva vida i dels seus records.

Amb el seu tercer llarg metratge, "La fossa",  Pere Vilà torna a els records, a la vellesa i a la memòria perduda. El protagonista, ja vell i en un geriàtric (interpretat per Josep Maria Domènech) després d'escoltar la notícia per ràdio de la troballa d'una fosa comú, decideix marxar del centre i anar a la recerca del temps passat. I en els seus records, reviurem la seva història de la guerra civil, del captiveri i el retrobament amb la seva dona, formidables interpretacions de Lluís Homar i de la Emma Vilarasau.

Pere Vilà no té presa en explicar la seva història. Matisa molt les mirades, les situacions, les solituds. Un gran observador dels moments (aparentment) buits de la vida de les persones. Durant el recorregut d'aquesta memòria, viurem moments del passat i records que s'esborren. Retrets i els mals entesos d'una guerra plena d'errors, de vençuts i sense perdó. Esperant sempre el moment per retrobar la vida perduda. La Fossa, es una pel·lícula que ens ensenya a escoltar, a mirar la vellesa i la joventut. D'observar l'amor i el sexe.

La Fossa, també és una pel·lícula plena de rancúnia i d'excuses.

Guillem Terribas. Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Pre-estrena en el Cinema Truffaut el 25.11.14, amb l'assistència de lluís Homar i el director Pere Vilà, dins el festival de Temporada Alta.